Toluges (, en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.
En aquesta ciutat es va celebrar la primera assemblea de Pau i Treva de Déu dels comtats catalans, l'any 1027, sota la presidència de l'abat Oliba.Fontana, 2015.
Etimologia Segons Joan CorominesCoromines 1997. el topònim Toluges, així com Tolustre, Tolba i d'altres, és format a partir d'un nom d'origen ibero-basc, possiblement *tolŏbǐas.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Toluges en el Rosselló La comuna de Toluges, de 80.400 hectàrees d'extensió, es troba a la zona central de la gran comarca del Rosselló, a ponent de la capital nord-catalana, Perpinyà, a la riba dreta de la Tet. Curiosament, no arriba del tot a la llera del riu, ja que li tanquen el pas pel nord els dos termes veïns, de Perpinyà i del Soler. És un territori del tot pla, situat entre la plana al·luvial del riu i la plana de Tuïr. El terme té un pendent molt feble, cosa que fa necessària la presència d'un nombre important de canals, agulles, que constitueixen una veritable xarxa a l'entorn del Rec de Perpinyà, l'important canal de drenatge de la Bassa i al sud, ja fora del terme, el Ganganell.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Toluges miniatura|esquerra|Campanar civil de Toluges L'origen de Toluges és una cellera situada al voltantEl nucli vell de Toluges en els ortofotomapes de l'IGN de l'església parroquial de Santa Maria i del seu cementiri, que quedaven a l'extrem nord del nucli primigeni de Toluges. A partir d'aquest poble vell, el nucli de població començà a créixer a partir dels barris del Camí de Cànoes, del Camí dels Horts, del carrer Nou i de l'ara anomenat Espai Abelanet.
miniatura|Plaça de la cellera de Toluges A partir d'aquest nucli primer, el poble començà a desenvolupar en la seva perifèria la Cava Cooperativa, les Caves Pejoan, el Cementiri Nou, o de la Morera, o de l'Est, un altre Cementiri Nou, o de la Ruta de Perpinyà, o del Pont Trencat, el Crist, imatge de Jesucrist antigament a l'entrada del poble; unint aquestes construccions amb el poble vell i engrandint-lo, es crearen els barris de Baltazar, el Benefici, el Camí d'en Ginestet, el Camp dels Pobres, Clairfont, el Molí Nou i la Morera. Més endavant s'hi afegiren la Gara de Sant Carles, el centre d'activitats Naturopol i la Zona Artesanal.
miniatura|esquerra|Paret amb opus spicatum del mur de tancament de la cellera El Toluges de començaments del ha incorporat, a més, diverses urbanitzacions, a l'estil de tots els pobles de la conurbació perpinyanesa: les Charmilles, le Clos des Jardins, la Closeta, la Devesa, l'Empordà, la Font d'en Perot, els Horts, el Molinàs, l'Oliveta, les Palaves, la Sanya i Villerac. Això ha fet que s'hagi estès molt el nucli urbà de Toluges, fins al punt que pel nord-est apareix ja unit a les zones industrials de Perpinyà (Malloles i Sant Carles), i pel sud amb Cànoes. I aviat, al nord-oest, amb el Soler.
Els masos del terme La forta afectació de la conurbació perpinyanesa en el terme de Toluges ha fet que aquest poble hagi perdut una bona part de l'activitat agrícola, que antigament n'era la base. Per això, són pocs els masos que queden: les Casetes de Ballaró, el Casot d'en Monet, el Casot d'en Vial, el Mas Bastit, o Xo'n Bastit, el Mas Charpentier, el Mas de Ballaró, abans Mas Romeu, el Mas de l'Aibre, el Mas del Molí, o el Moló, abans Mas de Bordàs, el Mas d'en Ramonatxo, el Mas d'en Riera, el Mas d'en Roig, el Mas Felip, els dos masos anomenats Foixonet, el Mas Freixa, abans Mas Puig Sec, el Mas Goze, el Mas Jammes, el Mas Madern, el Mas Oriol, el Mas Pejoan, o de la Devesa, el Mas Ricard, el Mas Sant Sebastià, o Mas Subirats, i el Mas Vell. Cal esmentar a part l'antic Mas de l'Amorós, més tard Casa de l'Ecoiffier, i ara esdevingut el centre administratiu Clairfont.
Els cursos d'aigua La major part dels cursos d'aigua de Toluges són canals d'irrigació o de drenatge, com les anomenades agulla. Així, entre les de drenatge hi trobem: l'Agulla Cabdal de l'Eixau, o, simplement, l'Eixau, la Bassa, la Branca de la Bassa, el Canal de la Bassa i l'Eixau, o Agulla de l'Eixau; d'altra banda, la nòmina de les d'irrigació compta amb: l'Agulla de Ballaró, la de la Colomina, la de la Morera, la de la Vinyassa, la del Camí de Pollestres, la del Camí de Tuïr, la de l'Espinassera, la del Mas de Vesian, la del Mas Freixa, la del Massot, la del Molí, o Canal del Mig, la del Pas del Fang, la del Pistolet, la del Pontell de la Llonga, la de l'Ull de Ballaró, la de Martellís, la d'en Riera, la de Puigsec, la de Santa Eugènia, la Petita de Baltazar, la Buidadora, el Diamant del Mas de l'Eula, el Rec de la Roureda, el Rec de les Vinyes, el Rec del Pas de les Carretes, o del Pas dels Horts, i el Rec de Monyàs, o de Puig Sec. L'Agulla de la Basseta, la de la Devesa i la de la Jaça, abans de la Jaça del Fornoll, són alhora de drenatge i d'irrigació. Cal destacar, a més, el Passallís de la Bassa, gual per travessar aquest curs d'aigua.
D'altra banda, Toluges posseïa, procedent d'algunes d'aquestes agulles, alguns abeuradors per a animals, com l'Abeurador de la Plaça de la República, el de la Ruta de Cànoes, tots dos actualment desapareguts, i alguns rentadors, com el Rentador de la Font, el de la Ruta de Cànoes i el d'en Santaló, dels quals només es conserva el primer. Hi havia també fonts i pous, a Toluges: la Font, la Font de la Plaça, la Font d'en Llapí (on neix la Bassa), la Font d'en Perot, la Font d'en Ribera i les Fonts del Mas d'en Riera, a més de les desaparegudes Font d'en Rossinyol, Font d'en Santaló i Font Vella. El Pou d'en Freixa, artesià, completa aquesta llista.
El relleu L'absència d'elements diferenciats en el relleu fa que no hi hagi topònims d'aquesta mena, en el terme de Toluges.
El terme comunal Els topònims de Toluges, en canvi, reflecteixen nombrosos indrets de caràcter agrícola: l'Aviació, Baltazar, la Bassa, les Bassetes, el Benefici, Bosc Barbut, la Buidadora, el Camí de Baltazar, el de Bao, el de Cànoes, el de Carlemany, o de Terrats, el de la Bassa, el de l'Hospital, el del Mas d'en Xabres, el dels Horts, el dels Roures, el de Pollestres, el de Terrats, el de Tuïr (tots aquests no com a nom del camí, sinó de la partida del seu entorn respectiu), el Camp de la Closa, el de la Creu, el de les Colobres, el del Rat, o de la Figuera, el dels Soldats a Orla, el Casot del Pistolet, la Closa, abans Camp de la Closa, la Colomina, la Colomina d'en Bertran, les Colomines, les Colominetes, les Colominetes d'en Pejoan, la Coma Negau, els Cotius, Davant les Cases, Dellà la Bassa, la Devesa, l'Eixau (dos de diferents), l'Espinassera, les Fontetes, la Font d'en Llapí, els Garrigots, el Gorg de Santa Eugènia, l'Hort de la Llaurana, l'Hort, o Camp, de la Rostida, l'Hort de l'Esquerrot, els Horts, els Horts de Cànoes, els Horts de Santa Eugènia, la Jaça, Mas Charpentier, Mas de Ballaró, Mas d'en Riera, Mas d'en Xabres, o Xabry, Mas Felip, Mas Freixe, Mas Goze, Mas Jambes, Mas Jammes, Mas Puig Sec, o del Puig, Mas Sant Ferriol, Mas Sant Pere, el Mas Vell, el Molí Nou, Monyàs, la Nation, les Palaves, abans la Palava, el Parc de Clairfont, el Pas del Fang, el Pas dels Horts, el Prat de l'Aibre, el Prat dels Horts, el Prat Gros, Santa Eugènia, la Sanya, els Taulons, la Travessa, la Vinya d'en Forcada i la Vinyassa.
Alguns són noms ja desapareguts, com Bony Saduri, el Camí de la Ribera (dos de diferents), el Camp de la Bassa, el de la Casa, el de la Figuera, el de la Mare, el de la Navarrel, el de la Pastorella, el de la Travessa, el de l'Avi, el del Galliner, el del Mas Gafard, el de l'Oliu, el de l'Ou, el dels Horts, el dels Manglaners, el de l'Ull, o d'en Lluís, el de Maig, el d'en Friques, el d'en Parramon, el d'en Serra, el d'Hortes, el Camp Gros, el Camp Petit, el Camp Robert, la Candala, el Cim dels Horts, abans Darrere dels Horts, la Colomina dels Horts, la Comanda, Darrere dels Horts, la Figuera, l'Hortolà, la Jaça del Fonoll, el Mallol, el Mallol del Camí de Tuïr, el Molinàs, l'Oliveta de Canta, el Passallís, Pejoan, els Polls, el Puialet, o Punyalet, el Rec de les Vinyes, el Rec de Monyàs, el Terme de Terrats i la Trinxada.
Transports i comunicacions Carreteres Travessen el terme de Toluges diverses carreteres. L'autopista A - 9/E - 15, anomenada la Catalana, no trepitja el terme de Cànoes, però hi passa ben a ran, a llevant del terme, i hi té enllaç a través de la carretera N - 612a.
Pel límit sud del terme comunal, entre Cànoes i Toluges bona part del termenal entre aquestes dues comunes, discorre la carretera, en forma d'autovia, de la N - 612a (D - 612, a Tuïr - D - 900/A - 9, a Perpinyà). És una de les carreteres d'accés a Perpinyà des de l'oest. Paral·lela a ella, quasi tot el seu traçat ran de Toluges, es troba el traçat antic de la mateixa carretera, ara anomenada N - 612b.
També hi passa la carretera D - 39 (D - 1, a Pesillà de la Ribera - Alenyà), que uneix les poblacions de Vilanova de la Ribera, el Soler, Toluges, Cànoes, Pollestres, Vilanova de Raó, Tesà i Alenyà. Cap al nord-oest, Toluges dista 4,5 quilòmetres del Soler i 6 de Pesillà de la Ribera. Cap al sud-est, 2,5 de Cànoes, 6,3 de Pollestres, 12,1 de Vilanova de Raó, 17,6 de Tesà i 19,5 d'Alenyà.
D'altra banda, hi ha diversos enllaços entre les vies de transport de l'oest de Perpinyà.
Ferrocarril Actualment, Toluges no disposa d'estació de ferrocarril, però travessa el sector oest del terme el traçat de la línia del TGV. En arribar a Perpinyà, el TGV passa per l'Estació de mercaderies internacional de Sant Carles, en part dins del terme de Toluges.
Antigament travessava el terme de ponent a llevant la línia de ferrocarril de Tuïr a Perpinyà, popularment anomenada el Mataburros. Actualment és un traçat turístic per a bicicletes o a peu.
Transport col·lectiu públic Per Toluges passen les línies 15, de Torrelles Platja a Cànoes, i 34, de Torremilà a Cànoes, de la Compagnie de Transports Perpignan Méditérranée. Per la línia 15, Toluges és a una hora i quart de Torrelles Platja, a una hora i cinc minuts de Torrelles de la Salanca, a tres quarts d'hora de Bonpàs, a 20 minuts de Perpinyà i a 10 minuts de Cànoes. Ofereix 25 serveis diaris en cada sentit de dilluns a divendres, 22 el dissabte i durant les vacances escolars, i 5 el diumenge.
La línia 34 uneix la ZAE de Torremilà amb Toluges i Cànoes, amb dos serveis diaris de Torremilà cap a Cànoes, i tres a la inversa. No té servei el diumenge ni els dies de festa. Toluges és, per aquesta línia, a 34 minuts de Torremilà, a 13 de Perpinyà i a 7 de Cànoes.
Els camins del terme Uns quants dels camins del terme de Toluges són interns, no surten del seu espai interior: Camí de Baltasar, Camí de la Bassa, o de les Bassetes, Camí del Calvari, Camí de les Bassetes, o de la Colomineta, Camí de les Vinyes, o Carretal del Benefici, Camí del Mas Bastit, Camí del Mas de Ballaró, Camí del Mas de l'Aibre, Camí del Mas d'en Riera, Camí del Mas d'en Xabres, Camí del Mas Freixa i Camí dels Horts. Esment a part mereixen el Camí de Ferro i el Camí de Ferro de Tuïr, o Mataburros, ara pista per a bicicletes o circulació a peu que segueix l'antic traçat del tren de Tuïr a Perpinyà, a més del TGV, que forma un arc al nord del terme.
D'altres camins uToluges amb els seus entorns: Camí de Bao, Camí de Cànoes, Camí del Soler a Tuïr, o del Mas de l'Eula, Camí de Pollestres, o de les Palaves, Camí de Terrats, o de Terrats a Bao, la Ruta, abans Camí, del Soler, la Ruta de Perpinyà, la de Prada i la de Tuïr, abans, també, camí de Tuïr.
Activitats econòmiques miniatura|esquerra|La Cooperativa, la Copé Toluges ha passat en els darrers vint-i-cinc anys de ser un poble essencialment agrícola a una ciutat dormitori de la perifèria d'una ciutat.