Cervera de la Marenda (o simplement Cervera)com ho proposa Joan Becat, 2015, () (oficialment en francès Cerbère) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, de 1.378 habitants, a la Catalunya del Nord. La Marenda és el nom tradicional d'aquella part de costa, que rep el nom turístic, i ara administratiu, de Costa Vermella.
Etimologia Diu Joan CorominesCoromines 1994. que el topònim Cervera procedeix del mot llatí cervaria (terra de cervos), ja esmentada d'aquesta manera, Cervaria locus, finis Galliae, per Pomponi Mela, el després de JC. La segona part del topònim, prescindible, segons Joan Becat, prové de la subcomarca on es troba: la Marenda.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Cervera de la Marenda en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Cervera de la Marenda, de 81.800 hectàrees d'extensió, és situat a l'extrem sud-oriental de la comarca del Rosselló, al límit meridional de la subcomarca de la Marenda i de la Costa Vermella, que és el nom administratiu que li ha estat donat a la Marenda. És, per tant, fronterer amb la comarca sud-catalana de l'Alt Empordà, concretament amb el terme de Portbou. El seu terme puja des dels 0 m al nivell del Mediterrani fins als 672 m alt al Puig de Querroig.
miniatura|L'Ansa de Terrimbou i el Vilatge de Vacances El terme de Cervera de la Marenda està format bàsicament per tres valls que davallen de la cua oriental de la Serra de l'Albera directament al mar. La meridional, que és la més gran, conté el poble de Cervera, la gran estació de ferrocarril i el port de Cervera, entre altres indrets rellevant de la comuna. S'articula al voltant del Riberal, amb tota la seva capçalera i tots els torrents que hi aflueixen. Més al nord hi ha dues petites valls, que conformen l'Ansa de Terrimbou i la Platja de Perafita, aquesta darrera articulada a l'entorn del Rec del Llorer, curs d'aigua que marca la part més oriental del termenal entre Cervera de la Marenda i la comuna veïna pel nord, Banyuls de la Marenda.
Tot el límit oriental de la comuna és la mar mediterrània. des de l'Ansa de Peirafita, al nord, compartida amb Banyuls de la Marenda, fins a les Roquetes de la Cova Foradada, al sud, termenals amb Portbou. El límit meridional és la carena axial de la Serra de l'Albera, des del punt on aquesta suca la Mediterrània, a les Roquetes de la Roca Foradada, a ran de mar, pujant cap a ponent, però fent nombroses i continuades inflexions, cap al Coll de les Preses, a 198,9 m alt, el Coll dels Belitres, a 164,7, el Coll dels Frares, a 236,9, el Puig dels Frares, de 220,5, que no queda ben bé en el límit termenal, sinó una mica més al nord, la Pica Rodona, de 344, el Coll de la Farella, a 305,8, on hi ha el Dolmen del Coll de la Farella, i el Puig de Querroig, de 672 m alt, on hi ha les restes del Castell de Querroig, i on es troben els termes comunals de Cervera de la Marenda i de Banyuls de la Marenda amb el municipal de Portbou. Aquesta carena suposa el límit amb el terme municipal de Portbou, amb la comarca de l'Alt Empordà i, consegüentment, dels estats espanyol i francès. El punt més alt del terme de Cervera de la Marenda és l'esmentat Puig de Querroig, de 672 metres d'altitud.
Del Puig de Querroig arrenca cap al nord el termenal entre Cervera de la Marenda i Banyuls de la Marenda, que s'adreça al Coll de les Portes, a 501,1 m alt, on hi ha el Dolmen del Coll de les Portes, després al Coll del Llipoter, a 483,9, tot seguit al Coll de Cervera, a 411,5, a la Collada Gran, a 427,6, al Coll de Barlanda, a 406,4, i al Puig Joan, de 454,7 m alt. En aquest punt el termenal gira cap a llevant, lleugerament decantat cap al sud-est, i s'adreça al Coll del Pinyer, a 384,2 m alt, continua davallant per la carena fins que, sobtadament, gira cap al nord per tal de seguir una altra carena que va davallant progressivament cap al nord-est, passa pels Solls, travessa la carretera D914 a 52,7 m alt. En aquest lloc deixa de seguir accidents geogràfics i, alhora, traça una línia irregular que va girant cap a l'est i s'adreça a l'Ansa de Perafita, on arriba a nivell del mar, que és, evidentment, el punt més baix de tot el terme.
Fins a l'any 1889 formà part del terme comunal de Banyuls de la Marenda.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Cervera, o de Cervera de la Marenda miniatura|El poble vell, a peu pla, i els primers barris enfilats als turons miniatura|esquerra|Cervera de la Marenda en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) Anteriorment, Cervera era una parròquia rural d'hàbitat dispers, amb un barri de pescadors com a únic nucli agrupat. L'antiga església de Sant Salvador, sufragània de la de Sant Joan Evangelista de Banyuls de la Marenda, era a la zona muntanyosa, en el vessant oriental del Puig de Querroig, a prop i a sota del Castell de Querroig.
miniatura|Barris de finals del , amb la carretera, la via del tren, el Petit Túnel i part del poble, amb el Belvédère en lloc destacat L'antic barri de pescadors, ara nucli urbà principal de Cervera de la Marenda, està situat en el fons -nord-oest- de l'Ansa de Cervera. El poble ha anat sofrint molts canvis, sobretot a causa del seu desenvolupament a partir de l'arribada del ferrocarril, de tal manera que amb prou feines queden actualment edificis d'una certa antiguitat. Un dels pocs és el Belvédère du Rayon Vert, situat entre la carretera vella i el port, a més de l'Estació de Cervera de la Marenda, inaugurada el 1878.
miniatura|esquerra|La plaça del poble vell i, damunt seu, els arcs de l'extrem del terraplè de l'estació miniatura|Capdamunt del carrer de Domènec Mitjavila i túnels La gran estació s'hagué de construir al fons de l'estreta cala de Cervera, reomplint un fons de vall amb terraplens per tal de poder-hi estendre les vies de la gran estació. Un gran mur de pedra amb arcades superposades conté aquests terraplens. Com que hagueren de reomplir una part del rerepaís per tal de fer passar les vies del ferrocarril, en el tram que s'adreça a Portbou, fou necessari de crear una petita xarxa de túnels dessota del terraplè, per tal d'enllaçar el poble amb els masos i partides rurals situades al sud-oest del terme de Cervera de la Marenda. El mateix curs de la Ribereta aprofita aquests túnels per sortir cap a la mar.
miniatura|esquerra|L'església La mateixa església parroquial de la Transfiguració del Sant Salvador és un edifici modern, neogòtic, de finals del . Una altra capella esmentada per GavínGavín 1978. havia existit en el poble cerverí, però avui dia està del tot desfeta, i convertida en un local rònec.
miniatura|Vista general del poble de Cervera El poble començà a créixer amb els barris de Cité Magny, Cité Santol i el Poble de la Rapinya. Més endavant es creà la urbanització de la Solana, que va estendre el nucli urbà cap al nord-oest, muntanya amunt. A la zona nord del nucli urbà, a la zona del Cap de Perafita, s'obrí el càmping anomenat Atlantis i un Vilatge de vacances. En l'actualitat el nucli urbà s'esténL'actual Cervera de la Marenda, en els ortofotomapes de l'IGN quasi per tota la zona marítima del terme.
miniatura|1000px|centre|Vista general de Cervera de la Marenda
Castell de Querroig A l'extrem sud-occidentalEl Castell i la Torre de Querroig en els ortofotomapes de l'IGN del terme, damunt de la línia termenal amb Banyuls de la Marenda i amb Portbou es troben el Castell i la Torre de Querroig.
Perafita miniatura|Petit nucli d'apartaments de Perafita A l'extrem nord-est del terme, al límit amb Banyuls de la Marenda, hi ha el veïnat modern de Perafita, situat a la Platja de Perafita, just al nord-oest del Cap de Perafita, dins del terme de Cervera de la Marenda. Es tracta d'un petit poblat d'apartaments de lloguer estiuenc, tancats a l'hivern, així com els pocs establiments de restauració que s'hi troben.
Mas Nadal miniatura|esquerra|El barri de Mas Nadal des del nord, a la banda oposada del poble vell En terres de l'antic Mas Nadal s'ha generat un dels nuclis de creixement urbà més important: la urbanització de Mas Nadal. És a prop al nord-oest del poble, a ponent de la carretera i del Cap de Canadells.
Els masos del terme Al terme cerverí romanen dempeus i en ús alguns masos, com Mas Mingo, Mas Nadal i Mas Tonet, i alguns de ruïnosos o desapareguts, com la Barraca, o Corral, dels Vaquers, entre els primers, o la Casa Cremada, entre els segons. A part, hi ha els edificis del Far Nou i la Duana. Com a edificis aïllats destacats del terme de Cervera de la Marenda es troben el Cementiri dels Senillers, el Cementiri Nou, el Centre Mèdic de Perafita, la Duana i les Duanes, o la Caserna, a més de la Torre contra incendis situada prop de la Collada Gran. A l'extrem sud-occidental del terme, a prop i a sota del Puig de Querroig hi ha l'antiga capella de Sant Salvador.
Edificacions ferroviàries miniatura|La gran estació de Cervera de la Marenda El ferrocarril transfronterer fou acordat el 1864, moment en què se n'engegaren les obres. El 1876 s'obria oficialment al trànsit el Túnel dels Belitres, i el 1878 s'inauguraven les línies de ferrocarril i la gran estació. El fet que l'ample de via ibèric fos 60 cm més ample que l'estàndard europeu va obligar a preveure amples zones per al canvi de mercaderies de trens d'un ample a l'altre. A més, ocupà durant molt de temps una quantitat important de treballadors. A la primeria, molts foren els qui obriren el túnel i estengueren el traçat ferroviari, que es quedaren a viure a la Marenda. El canvi automàtic d'ample, aplicat en el darrer terç del , suposà la disminució del nombre de treballadors de l'estació, però avui dia encara més de 500 persones tenen el seu lloc de treball a partir de l'estació.
miniatura|esquerra|Els túnels sota l'estació, llera de la Ribereta i pas de camins rurals La important estació de Cervera de la Marenda, la Gara, està complementada per algunes edificacions rellevants, com el Viaducte i el Túnel dels Belitres i el Petit túnel, a més de la petita xarxa de túnels existents dessota l'extrem sud de la gran esplanada de l'estació, que permet enllaçar el poble amb el rerepaís a ponent del poble, on hi ha el Mas Mingó, el Mas Tonet, la partida de la Casa Cremada i el Bosc Estatal de Cervera. Aquests túnels són alhora el curs del Riberal, que recull les aigües de tot el racó sud-oest del terme, i el camí d'enllaç amb la zona esmentada des del capdamunt del carrer del Riberal, que en el seu tram superior s'anomena carrer de Domènec Mitjavila.
Els cementiris de Cervera de la Marenda miniatura|El cementiri vell Com molts dels pobles rossellonesos, Cervera de la Marenda té dos cementiris, el vell i el nou. El cementiri vell és dins del nucli de població, a poc més de 100 metres al sud-est de l'església parroquial amb l'entrada pel carrer del 18 de juny del 1940, emmarcat pels carrers d'Alphonse Daudet al nord-oest i del Safareig al sud-est. Per darrere, té de límit la mateixa muntanya, en el coster de la qual es troba el cementiri.
El nou és allunyat al sud-est del poble, a 500 metres en línia recta, a ran de la carretera D - 914, la carretera del Coll dels Belitres en ple Cap de Cervera. També situat en un coster, és entre dos trams de la carretera, que en el tram superior passa pel mig de dos sectors del cementiri. És un cementiri que disposa d'espai per a continuar creixent en el futur, principalment pel seu costat superior.
Hidrònims Els corrents d'aigua