La Cabana de Corbera, modernament Corbera la Cabana«Corbera de les Cabanes» als topònims de l'ésAdir. El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, GenCat. [Consulta: 17-05-2021]. (en francès Corbère-les-Cabanes), és un vilatge, cap de la comuna homònima, de 1.149 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. Es va independitzar de Corbera de Rosselló el 1856.
Etimologia El nom de Corbera és un dels nombrosos topònims que tenen el seu origen en un animal. Concretament, de corbaria (Lloc o niu de corbs), com defineix Joan Coromines en el seu Onomasticon Cataloniae.Coromines, 1995. L'antiga documentació rossellonesa mostra que cabana allí designava una mansio o hostal al llarg d'una carretera i en un lloc aïllat, com també explica Coromines.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Corbera la Cabana en el Rosselló Situació i descripció general del terme El terme comunal de Corbera la Cabana, de 41.400 hectàrees d'extensió, és situat a la comarca del Riberal de la Tet, al nord-est de la dels Aspres, a la zona de ponent de la comarca del Rosselló.
El terme de Corbera la Cabana s'estén a la dreta de la Tet, però no a la vora, ja que l'en separen el poble i terme de Millars. És al límit del Riberal amb els Aspres, amb el poble de Corbera la Cabana situat just en el punt de trobada d'aquestes dues subcomarques: al nord-est del poble, el Riberal de la Tet, i al sud-oest, els Aspres. El sector meridional del terme comunal, plenament dins dels darrers contraforts dels Aspres, assoleix una mica més dels 290,8 metres d'altitud al Serrat d'en Poll, prop del dolmen de la Caixeta, al sud del terme, on Corbera la Cabana assoleix el seu punt més alt. El límit meridional és una suau carena que no arriba enlloc als 300 m alt, entre el Serrat d'en Poll i el vessant sud-est del Montou, per on remunta fins a aquest cim, de 289,2 m alt, formant un angle tancat d'est a nord-oest. Des d'aquest cim, davalla cap a llevant, lleument decantat al nord-est, fins que arriba a la carretera D615, on comença la part plana del terme, al Riberal de la Tet. Pel costat oest, el termenal davalla del Serrat d'en Poll pel Roc de Carrasquet fins a trobar la Ribera de Sant Julià fins a arribar al sud-oest del poble de Corbera la Cabana, al qual fa tota la volta des del sud cap al sud-oest i cap a l'oest, sempre ran de les darreres cases del poble, sense seguir cap accident natural. Així, continua fins a trobar un giratori de la D615, segueix aquesta carretera 240 metres cap a llevant, gira cap al nord i després cap a l'est i finalment cap al nord, mitjançant dos angles rectes, i va a buscar la carretera D46, que segueix cap al nord, ja en el pla. Tot aquest sector del terme està delimitat per un termenal arbitrari, marcat per propietats rurals i camins agrícoles, i només a l'angle nord-est hi ha límits definits un pel Còrrec de les Comelles i l'altre pel Rec de Perpinyà.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Corbera la Cabana miniatura|esquerra|Corbera la Cabana en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Antic hostal de Corbera la Cabana Aquest antic veïnat de Corbera, Corbera de Baix, nasqué al voltant d'una cabana, hostal de camí, de la Via Confluentana (la via que duia d'Elna al Conflent) i des del primer moment el poble agafà una formaCorbera la Cabana vell en els ortofotomapes de l'IGN allargassada, resseguint el camí ral, hereu de l'antiga via romana, on hi havia l'hostal origen del nucli de població. Aquest hostal encara subsisteix, tal com era al , a la vorera sud del carrer principal del poble, dedicat al Mariscal Joffre. El petit nucli sorgit al seu voltant depenia de Corbera, des del punt de vista senyorial, i, en un inici, de Sant Julià de Vallventosa des de l'eclesiàstic.
miniatura|esquerra|L'hostal, des de ponent El poble ha anat creixent, amb el pas del temps, però sense desdibuixar pràcticament gensEl poble actual de Corbera la Cabana en els ortofotomapes de l'IGN l'esquema original. L'església parroquial de Santa Magdalena és just a llevant del poble vell, i també a l'extrem est del poble actual. Esmentada des del 1726, l'església actual data del , i va enriquir els seus ornaments litúrgics i iconogràfics de la desapareguda capella de Santa Cecília de Rellà, del terme veí de Cameles.
Els masos del terme El terme de Corbera la Cabana té diverses construccions aïllades, com és habitual en els termes on l'activitat agrícola és la dominant. Així, s'hi troben el Cortal d'en Cabdellaire, el Mas Baixeres, el Mas Comelles, el Mas Deloris, abans Mas Sagarriga, el Mas d'en Bo, el Mas o Cortal d'en Ferriol, el Mas d'en Just, el Mas, o Cortal, d'en Noi, el Mas, o Cortal, d'en Pagès, el Mas d'en Poll, abans d'en Rondola, el Mas, o Cortal, d'en Rocalaura, el Mas, o Cortal, d'en Vinçó, el Mas Grau, abans d'en Vaudricourt, i el Mas Rebardí, abans d'en Sebastià. Entre els noms antics, ja en desús, s'hi troba el Mas d'en Bertran. A part dels masos, entre les construccions isolades del terme es trobava el Dolmen del Còrrec de Montou, actualment destruït, el Cementiri de Sant Front, el Cementiri, el Forn de la Calç i el Pou de Gel.
Els cursos d'aigua La major part del terme de Corbera la Cabana és plana, dins del Riberal de la Tet, i s'hi troba un bon nombre de canals de rec, com ara l'Agulla de la Dou, la de la Garriga Plana, la de la Ribera, la de la Ruta de Perpinyà, la del Mas Deloris, abans del Mas Bertran, la de l'Ull de la Creu, la de l'Ull del Mas Nou, la de l'Ull del Molí, la de l'Ull de Sant Front, la de Vulferics, l'Agulló d'en Maria, o, simplement, l'Agulló, o Agulla de l'Agulló, el Rec de Corbera, el Rec de Tuïr, l'Ullal de la Creu, l'Ullal de la Dou, l'Ullal de la Garriga Plana, l'Ullal de l'Agulla del Mas Deloris, l'Ullal de la Ribera, l'Ullal de la Ruta de Perpinyà, l'Ullal del Molí i l'Ullal de Sant Front.
Del costat dels Aspres, procedent de Corbera, arriba la Ribera de Sant Julià, que a partir del Rec de Tuïr s'anomena la Comalada. Abans, però, rep per la dreta dos còrrecs: el d'en Mingo i el de Montou. Just a l'extrem nord del terme hi ha el Còrrec de les Comelles, que entra en el terme de Millars.
La principal surgència del terme és la Dou, o Font de la Dou, abans Font Centura. Dos guals importants es troben en aquest terme: el Passallís del Còrrec de Montou i el Passallís de Popiac.
El relleu Alguns dels topònims del terme indiquen formes de relleu: coves: la Cova de Montou, la Cova d'en Ferriol; muntanyes: Montou, i serres i serrats: el Serrat de la Caixeta, el Serrat de Montou, el Serrat d'en Poll, abans d'en Minges.
El terme comunal Els indrets específics i les partides de Corbera la Cabana són les següents: les Boneres, la Cabana, el Camí de la Cabana, Comelles, o la Comella, la Cotellona, Garriga Plana, el Piló de Montou (senyal), la Pista de Motocròs, Popiac, el Roc del Carrasquet, la Ribera, Tarters i Vulferics. Alguns són noms antics, ja en desús: el Camp del Camí, el Camp de l'Era, l'Oratori d'en Poll, el Perelloner i el Pont Trencat.
El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic del 1812, Corbera la Cabana apareix en una sola secció, que era la segona del terme de Corbera, llevat de la partida d'Escolta si plou. Apareix dividida, això sí, en un primer sector que s'anomena la Cabana de Corbera, que inclou el nucli urbà. La resta del terme té les partides de les Comelles, Vulferics, la Garriga Plana, amb el Mas d'en Rondola, el Mas d'en Bertran, el Mas d'en Sebastià Guillot, el Mas d'en Ferriol, el Mas d'en Just, el Mas d'en Noi, el Mas d'en Pagès, Tarters, amb el Mas d'en Vaudricourt, el Camí de la Cabana, Popiac, la Ribera, amb el Cortal del Capdellaire, el Serrat d'en Poll, Montou, la Cotellona i el Pont Trencat.
Transports i comunicacions Carreteres Travessen el terme de Corbera la Cabana quatre carreteres. Totes elles discorren pel Riberal de la Tet. Cap carretera travessa la part del terme dels Aspres.
La D - 16 (D - 916, a Sant Feliu d'Avall - Corbera la Cabana), que uneix aquestes dues poblacions travessant el sud del terme de Sant Feliu d'Amunt i fent de límit, després, dels termes de Cameles i Millars.
La D - 46 (Millars - Corbera la Cabana), que entre en el terme de Corbera la Cabana procedent del nord. Enllaça Millars amb Corbera la Cabana en poc menys de 8 quilòmetres.
La D - 56 (Nefiac - Corbera la Cabana), que entre en el terme per l'angle nord-oest. Enllaça Nefiac amb Corbera la Cabana en uns 9 quilòmetres.
Finalment, passa ben bé pel mig del terme comunal, d'est a oest, la carretera departamental D - 615 (Illa - D - 16, a Illa), que no passa pel nucli de Corbera, però hi enllaça a través de la D - 46 i la D - 56.
Transport públic col·lectiu La línia 220 de Le bus à 1 euro uneix Corbera la Cabana amb Perpinyà. Surt de Perpinyà cap al Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac, Illa, Corbera la Cabana i Corbera. Tres serveis diaris per aquesta línia fan el trajecte íntegre, i tres més uneixen Corbera amb Illa, on enllaça amb la línia 260. No circula el diumenge ni els festius. En un quart d'hora és a Illa, des de Corbera, i en quasi una hora, a Perpinyà.
Corbera la Cabana està servit, a més, pel TAD, el Transport a la demanda. Funciona únicam]ent els diumenges i dies festius, i s'ha de sol·licitar per telèfon el dia abans.
Els camins del terme En el terme de Corbera la Cabana es troben diversos camins que comuniquen amb els pobles dels entorns: Camí de la Cabana, des de Corbera, Camí de Millars, Camí de Nefiac, Camí de Vallcrosa, Camí Vell de Millars, des de Cameles, la Ruta de Nefiac, des de Corbera, la Ruta de Sant Feliu, la Ruta de Tuïr i la Ruta d'Illa. A part, hi ha uns quants camins interns del terme de Corbera la Cabana: Camí de la Ribera, Camí del Mas Baixeres, Camí de Vilanova, Camí del Mas Deloris, Camí del Mas Grau, Camí del Mas Reinal, Camí de Montou, Camí de Popiac, Camí de Vilelles, la Desviació i la Pista del Serrat del Poll.
Demografia Demografia contemporània Atès que aquesta comuna existeix com a comuna independent des del 1856, totes les dades demogràfiques anteriors estan incloses en les de Corbera. 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 496 502 541 528 506 481 549 558 508 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 514 516 519 540 506 504 501 464 543 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2007 2008 2012 575 557 500 535 663 844 966 1.001 1.125 2013 1.149 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui , a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
Evolució de la població miniatura|center|Població 1962-2008
Administració i política miniatura|La Casa del Comú de Corbera la Cabana BatllesMaires, en francès. + Batlles de Corbera la Cabana Període Nom Opció política Comentaris 1856 - 1858 Joseph Cubry-Modat 1858 - 1860 François Gorce 1860 - 1865 Jean Rabondy 1865 - 1871 Emmanuel Bo 1871 - 1872 Léon de Vilar 1872 - 1877 Joseph Cubry-Modat 1877 - 1878 Hyacinthe Respaud 1878 - 1881 Joseph Cubry-Modat 1881 - 1885 Joseph Trinchet 1885 - 1886 Sylvestre Massette 1886 - 1895 Pierre Marius 1895 - 1897 Michel Cubry 1897 - 1901 Joseph Carrère 1901 - 1908 André Pull 1908 - 1909 Léon Pons 1909 - 1916 Michel Pull 1916 - 1918 Joseph Morbieu 1918 - 1919 Pierre Carrère 1919 - 1927 Michel Pull 1927 - 1931 Boniface Torcatis 1931 - 1935 Paul Morbieu 1935 - 1944 Paul Ville 1944 - 1947 Joseph Torcatis 1947 - 1971 François Coste 1971 - Març del 1981 Jean-Claude Noell Març del 1981 - 19 de novembre del 2016 Henri Pujol PCF Novembre del 2016 - Moment actual Gerard Soler
Legislatura 2014 - 2020 Batlle Gérard Soler.
Adjunts al batlle 1r: Jean-Pierre Brial 2a: Charlotte Blic 3r: Bruno Lopez 4a: Monique Surjus.
Consellers municipals Céline Florimond Richard Calvo Eugénie Baptiste