Les estrelles variables es denominen segons una variant de la designació de Bayer o Flamsteed (a saber, un identificador -lletra grega o nombre- seguit del genitiu llatí de la constel·lació a la qual pertany). Abans de la segona meitat del eren poques les estrellas conegudes, i semblava raonable utilitzar les lletres de l'alfabet llatí a partir de la R per a evitar la confusió amb els tipus espectrals. El desenvolupament de l'astrofotografia i els descobriments cada vegada més nombrosos d'estrelles variables van conduir a arribar al final de l'alfabet. Llavors en van utilitzar dues lletres; quan aquest sistema també es va esgotar es va utilitzar una lletra seguida d'un nombre.
En l'actualitat, el sistema de nomenament és el següent:
Les estrelles nomenades segons l'alfabet grec (designació de Bayer) conserven aquesta denominació.
Les primeres estrelles reben la lletra R, després la S, i així successivament fins a la Z.
Les estrelles següents reben les lletres RR a RZ, després SS fins a SZ, i així successivament fins a arribar a ZZ.
S'utilitzen després les lletres AA fins a AZ, BB fins a BZ i així successivament fins a QZ, amb l'excepció que s'ometen totes les parelles de lletres on apareix la J.
S'abandona l'alfabet llatí després de 334 combinacions. Les estrelles següents són nomenades V335, V336, etc. La notació Vnnn amb nnn inferior a 335 també es pot usar per a les estrelles nomenades amb lletres. Així, V1 correspon a R, V9 a Z, V10 a AA i V334 en QZ.
La segona lletra mai pot estar en l'alfabet abans que la primera, i per això combinacions com BA o ZS no són vàlides.
Exemples de denominació d'estrelles variables són: Delta Cephei, R Coronae Borealis, YZ Ceti i V4647 Sagittarii.
Referències
Categoria:Astronomia estel·lar