Almussafes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa. Destaca per ser la seu d'un dels principals motors econòmics del sector industrial de l'àrea metropolitana de València i de tot el País Valencià, ja que el seu terme acull des del 1976 la factoria de la multinacional automobilística estatunidenca Ford.
Geografia Situat al sud-oest del Parc Natural de l'Albufera de València, té una superfície completament plana i de terres argilenques. El seu clima és mediterrani i els vents dominants són els del nord, l'oest —de ponent— i l'est, sent el provinent de la mar Mediterrània el que ocasiona les pluges. Disposa de gran varietat de camps de tarongers i d'altres cítrics, molts dels quals han estat substituïts durant les últimes dècades per la varietat predominant de caqui Rojo Brillante.
Municipis limítrofs Limita amb els següents municipis: amb Sollana (a la mateixa comarca —la Ribera Baixa—), amb Alginet i Benifaió (a la Ribera Alta) i amb Silla i Picassent (a la comarca de l'Horta Sud).
Accessos Per carretera, es pot accedir a Almussafes des de València a través de la V-31, per a entrar després a l'AP-7 en direcció Alacant, desviar-se finalment en l'eixida 532 i agafar la CV-42. També s'hi pot accedir des de l'A-7, havent de travessar Benifaió i des pobles veïns com Picassent, Silla, Sollana i Algemesí per carreteres autonòmiques.
D'altra banda, Almussafes es troba a l'entremig de dues línies de ferrocarril del sistema de Rodalies (RENFE). A 5 minuts en cotxe i 30 a peu, aproximadament, es situen l'Estació de Benifaió —corresponent a la línia C-2— i l'Estació d'El Romaní -de la línia C-1-. També és possible agafar el metro a la Colònia Santa Anna de Benifaió, que compta amb l'estació Font Almaguer, corresponent a la Línia 1 de Metrovalència.
Etimologia El topònim d'Almussafes prové de l'àrab al-mansaf i significa «a la meitat del camí». Aquest topònim apareix citat documentalment per primera vegada en una crònica aràbiga, la Takmilia d´Ibn al-Abbar del , que feia referència a «al-almançàf». Amb idèntica transcripció en escriptura aràbiga, apareix citat també per Ibn Said en la seua obra Mugrib, com han posat de relleu Asín Palacios i Manuel Sanchis Guarner.
Tot i això, és a partir de la conquesta de 1238 quan ja hi ha notícies documentals més contrastades del nom actual a propòsit de la donació de l'alqueria d'Almussafes a Pere Sanç, notari de Jaume I. Es tracta d'una denominació que apareix citada en documents de diferent índole amb grafies variants (Almaçafes, Almaçafs, Almacofes, Almançafes, Almaçaphes).
Història Encara que hi ha empremtes de població corresponents a l'Eneolític (per la zona de Sollana), el terme d'Almussafes apareix documentat per primera vegada en el , quan Rodrigo Díaz de Vivar va acampar en una zona anomenada «Rayosa» (l'actual Rojosa) i el gendre de Yúsuf, Abu-Bakr, ho va fer en la població.
Almussafes era un lloc on es cobraven els tributs de peatge i almoixerifat als vianants —i les seues mercaderies—, a les cavalleries i als vehicles que entraven i eixien de València. És possible que per esta raó apareguera la denominació al-mansaf, per indicar que el poble estava a «a mitjan camí».
La localitat fou conquerida per en Jaume I en 1238 i cedida als soldats de Montpeller, que l'ajudaren a conquistar-la.
El 19 de maig de 1252, na Navarra, filla d'en García Danvero, atorgà la carta de població a vint persones d'Almussafes, sota dret emfitèutic, i se'n va reservar la torre, el forn i d'altres regalies.
El 17 d'abril de 1281, García Lope de Sentia i sa muller Toda Garcés, atorgaren altra carta de població, establint nous colons que devien pagar delmes i primícies a l'església i una quarta part del blat i grans i una sisena part del raïm, oliveres i figues.
El 1289 Pere Martínez d'Altazona va vendre la vila i el castell d'Almussafes a Eximén d'Urrea, amb els seus vassalls, cases, terres i altres drets feudals. Urrea tornà a atorgar l'escriptura de venda aquell mateix any a Raimon Escana, qui va mantenir el lloc fins a 1346, quan el va comprar Joan Rodríguez de Corella. Els enfrontaments entre Rodríguez de Corella i Pere IV durant la Unió implicaren la confiscació d'Almussafes i la seua donació a García Lloris. Este va desistir de la donació i el rei va vendre la vila el 13 de juliol de 1351 a l'abat del Reial Monestir de Nostra Senyora de la Valldigna, qui el retingué durant quasi 415 anys, fins al 30 de març de 1766, que va ser incorporada a la Corona, després d'un plet que va presentar Almussafes davant el Consell d'Hisenda.
En l'any 1788 es va deslligar definitivament de la parròquia de Benifaió i es convertí en parròquia independent.
Economia Agricultura i ramaderia L'agricultura local tingué sempre la seua importància com l'activitat que més ma d'obra ocupava fins a la implantació d'una filial de l'empresa multinacional Ford a mitjan de la dècada de 1970, ja que el sector de la indústria fins a aquell moment era molt minoritari i quasi inexistent.
Aquell fet va provocar una gran disminució de les terres de cultiu, ja que l'empresa ocupà 270 hectàrees, un espai equivalent a una quarta part de tot el terme municipal. Els anys transcorreguts i l'envelliment dels agricultors professionals ha provocat que en queden ja pocs. Encara que n'hi ha prou persones que dediquen algun temps a l'agricultura de forma secundària.
En 1951 es va constituir la Cooperativa Agrícola Ganadera de Almussafes (Coagal), que amb la seua consolidació en les dècades de 1960 i 1970 va contribuir a dinamitzar una agricultura intensiva i comercial. Pel que fa al sector ramader, a partir de l'any 1964 es donà la seua pràctica desaparició en l'àmbit comercial, encara que pogueren seguir existint xicotetes explotacions de particulars. miniatura|Cooperativa Agrícola Ramadera d'Almussafes (Coagal). Des d'aleshores hi ha hagut una disminució gradual dels camps de cultiu. Però al mateix temps que s'arrancaven molts camps de cítrics, se'n plantaven de caquis. Malgrat això, l'extensió de cultius del terme municipal ha entrat en una desatenció de la sisena part, quantitat que representa entre un 12 i un 13% de les 7 700 fanecades de terra.
Les dades de la campanya hortofrutícola de Coagal de la temporada 2015-2016 donen les xifres següents: 5 540 444 quilograms de cítrics, amb un augment molt important de la varietat okitsu al mateix temps que es reduïxen les varietats clementina, navelina i lane-late; 1 560 050 quilograms d'hortalisses, fonamentalment col xinesa i melons d'Alger que representen un total del 85,53% de les hortalisses i 2 121 271 quilograms de fruites, entre les quals els caquis (del caquier) representen el 94,76%.Informe de Coagal, repartit a l'assemblea general del 03-03-2017, corresponent a l'exercici 2015-2016.
Factoria Ford i indústries auxiliars
L'activitat econòmica d'Almussafes i les poblacions limítrofes es concentra, principalment, al voltant de la factoria d'automòbils Ford. Fou inaugurada el 18 d'octubre de 1976 i cap a l'any 2010 ja s'hi havien fabricat més de 10 milions de vehicles. Esta factoria ha acollit al llarg de la seua història l'acoblament de models com el Fiesta (1976-2012), el Ford Ka (1996-2008), el Focus (1998-2011) o el Mazda 2 (2002-2007). La producció mitjana diària era de 2 000 unitats el 2015.
L'origen de la fàbrica es remunta a 1973, quan la multinacional nord-americana llavors dirigida per Henry Ford II va decidir adquirir 636 horts en la comarca amb una extensió total de 270 hectàrees. El 26 de març de 1974, ell mateix es va personar a la zona del terme municipal on s'instal·laria la planta per posar la primera pedra.
La factoria de Ford va arribar a oferir ocupació directa a quasi 11 000 persones durant els anys noranta, mentre que la indústria auxiliar ha ocupat, en algunes èpoques, uns 21 000 treballadors addicionals. Des de la pandèmia, l'empresa ha realitzat constants retallades en una plantilla que aleshores comptava amb 6 800 treballadors, aproximadament. L'any 2025 la xifra ja havia disminuit fins els 4 000 ocupats, en part gràcies a l'ERTO combinat amb el mecanisme RED, que permet que es mantinguen durant dos anys vora 1000 treballadors per sobre la seua capacitat actual.
Més enllà de la importància de la companyia amb caràcter local, la quota de Ford Motor en el PIB (Producte Interior Brut) del País Valencià ascendia al 8,2% l'any 2021.
Demografia Almussafes ha experimientat una evolució demogràfica marcada pels canvis econòmics i socials del municipi. Durant gran part de la seua història, la població es va mantenir relativament estable i vinculada a una economia agrària basada principalment en el cultiu de l'arròs i els cítrics.
No obstant això, a partir de la segona meitat del segle XX, especialment des dels anys setanta, es produí un creixement demogràfic significatiu. Aquest augment està directament relacionat amb el procés d'industrialització del territori. Com a conseqüència, Almussafes va rebre població procedent d'altres zones de la Comunitat Valenciana. Segons les dades de l'Institut Valencià d'Estadística (IVE), aquest creixement va ser especialment intens en la dècada mencionada. Encara que segueix augmentant, el ritme d'augment de la població s'ha moderat, donant lloc a una població més estable en l'actualitat.
Pel que fa a l'estructura de la població, Almussafes presenta característiques pròpies d'un municipi industrialitzat: una proporció significativa de població en edat activa i diversitat d'orígens entre els habitants. A més, en les últimes dècades també s'ha observat la presència de població estrangera, encara que en menor proporció que en grans ciutats. Evolució demogràfica de la localitat (1960-2025):1960197019801990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009 2011 2012 2013 2014 201820253 4483 7205 017 6 249 6 471 6 676 6 881 7 030 7 256 7 318 7 459 7 836 7 967 8 300 8 408 8 523 8 567 8 744 8 9329 070
Política i Govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament d'Almussafes està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 de Compromís per Almmussafes i 1 del Partit Popular (PP).
Nota: També participaren a les eleccions de 2019 Unides Podem Almussafes (Podem-EUPV) (225 vots, 4,29%) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (211 vots, 4,03%).
Alcaldes al llarg de la democràcia Des de 2015 l'alcalde d'Almussafes és Antonio González Rodríguez, del Partit Socialista del País Valencià-PSOE.
Monuments La Torre de Rassef és, si més no, una de les edificacions amb més riquesa i vàlua de la història d'Almussafes. Construïda entre els segles i , de planta quadrangular i 24 metres d'alçada, formava part del caseriu original i després va servir de presó. Actualment es troba en perfecte estat i integrada en el medi urbà de la població. Aquesta torre tenia la funció de controlar els accessos i protegir les zones agrícoles pròximes, especialment en un entorn marcat per la proximitat de zones humides com l'Albufera. Amb el pas del temps, la torre ha sigut restaurada i conservada com a element patrimonial, convertir-se en un símbol de la història medieval d'Almussafes. L'Església de Sant Bartomeu Apòstol. Barroca de 1788, amb interior xorigueresc i apreciables pintures. és el principal edifici religiós del municipi i un dels seus referents arquitectònics. L'edifici presenta característiques pròpies de l'arquitectura religiosa valenciana, amb una estructura sòbria i funcional. A l'interior. destaca la presència d'elements decoratius i artístics vinculats a la tradició catòlica local. A més del seu valor arquitectònic, l'església té una gran importància social i cultural, ja que és el centre de moltes celebracions i festes del territori, com les Festes Patronals.