Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària.
Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Història
Dàcia El territori de l'actual Dàcia ja estava habitat l'any 200 aC pel poble dels dacis, que formaven part de la tribu dels tracis. Aquest poble va evolucionar en diverses formes d'organització. Sota la direcció del cabdill Burebista (70-44 aC), els dacis s'organitzaren en un estat centralitzat que amenaçava els interessos que el creixent Imperi Romà tenia a la zona. L'any 44 aC, Juli Cèsar va planificar un seguit de campanyes contra els dacis, campanyes que mai no va poder dur a terme. El líder dels dacis, Burebista, com succeí amb l'emperador romà, va morir assassinat i les tribus dàcies es van dividir. Aquesta divisió perdurà fins a l'any 95 dC, en què sota la direcció de Decèbal el poble daci van tornar a ser un potent enemic dels romans. Per aquest motiu, l'emperador Trajà va començar tot un seguit de campanyes contra els dacis i els seus aliats, els getes, que es coneixen actualment com les guerres dàcies (101-102 i 105-106). L'emperador Trajà, per commemorar la seva victòria sobre els dacis, va manar construir la famosa columna de Trajà, que es troba al fòrum d'aquest emperador a Roma.
Amb la invasió romana es va constituir la província romana de Dàcia, mentre que a les muntanyes i la part nord de l'actual Romania es trobava el territori de la Dàcia lliure. Tot i això, el poble daci, tant el que es trobava en territori romà com el que es trobava més al nord, va sofrir una profunda romanització en tots els sentits.
L'any 271, l'emperador Lluci Domici Aurelià va donar l'ordre a les legions romanes d'evacuar la Dàcia que es trobava més enllà del riu Danubi, ja que per la seva orografia era un territori bastant difícil de defensar. Malgrat això, es van mantenir les característiques romanes dels dacis. Al , aquests començaren a patir les invasions dels pobles germànics que en el seu pas cap a les fronteres de l'Imperi Romà s'instal·laven a les planícies danubianes. Així, varen passar els visigots i els huns pel territori de la Dàcia, mentre s'anava avançant cap a la lenta transformació que patiria la Dàcia al llarg de l'edat mitjana.
Els principats romanesos medievals Les invasions del fins al configuraren un tapís multicultural molt ric en diversitat als territoris de l'antiga Dàcia. Així, la presència de gèpids, avars, eslaus, petxenegs, cumans, alans, tàtars, hongaresos i magiars van marcar considerablement les particularitats d'aquest territori.
L'actual Dobrudja va romandre dintre de l'Imperi Romà d'Orient fins ben bé el . Per la seva banda, a l'actual Transsilvània els magiars i hongaresos es van assentar, però tot i ser minoria imposaren la seva presència als dacis romanitzats que subsistien majoritàriament de l'agricultura. A la resta del territori romanès, Muntènia, Oltènia i Moldàvia, els dacis es van anar organitzant en febles estats feudals que van decaure enfront l'embranzida d'altres pobles com els búlgars (), que ocuparen els seus territoris. Malgrat això, amb la descomposició de l'Imperi búlgar, els prínceps dacis, amb influència del cristianisme ortodox i de l'herència romana d'Orient, es van organitzar de nou en diversos estats feudals que van anar consolidant-se amb el pas del temps i així, al , ja existeixen les primeres evidències dels principats de Valàquia (Muntènia i Oltènia) i Moldàvia. Per la seva banda, Transsilvània es va integrar dins del catòlic Regne d'Hongria.
L'avanç dels turcs otomans al llarg del per la península Balcànica i el domini que en van fer a la primera meitat del , juntament amb la caiguda de Constantinoble (1453), va situar en un crítica posició els febles estats romanesos medievals. Al llarg de la segona meitat del , finalment els turcs van dominar els romanesos i aquests passaren a estar integrats dins de l'Imperi Otomà, tot i que els prínceps romanesos (voivodes) varen passar a ser vassalls del sultà d'Istanbul, al qual havien de retre homenatge i pagar un tribut. En aquest context, es desenvolupà la societat romanesa (tot i que encara és aviat per referir-nos a la identitat romanesa en aquests segles), el poble dominat pels turcs i l'elit dirigent havent de retre vassallatge als musulmans. A canvi de pagar el tribut anual a la porta d'or, es mantenia una certa tolerància religiosa i s'enviava els fills dels nobles romanesos perquè fossin educats a Istanbul, assegurant-se així els otomans la fidelitat dels futurs prínceps romanesos. Per la seva banda, Transsilvània esdevenia el camp de batalla d'un dèbil Regne d'Hongria, que aviat sucumbiria davant els otomans, passant també Transsilvània a estar sota domini turc.
D'aquest període destaca la figura de Vlad Țepeș, príncep (voivoda) de Valàquia (1448, 1456-1462, 1476), que amb el suport de la noblesa hongaresa va encetar tot un seguit de campanyes militars contra l'ocupació turca. Aquest príncep es va destacar per la seva crueltat envers els seus enemics. El seu mite va inspirar Bram Stoker per escriure la seva coneguda novel·la Dràcula.
Romania al llarg de l'edat moderna marc|Els tres principats pobles romanesos a l'època de Miquel el Valent (Mihai Viteazul) (1593-1601, incloent-hi Transsilvània 1600-1601)
Al llarg del , es va mantenir l'ocupació otomana de l'actual Romania, fins que el 1600 Miquel el Valent (Mihai Viteazul) va aconseguir unificar tots els principats romanesos sota el seu domini. Aquesta situació, però, va durar molt poc i, al cap d'uns pocs anys, després de l'assassinat del líder romanès, la situació continua mantenint-se: domini dels turcs en tot el territori romanès.
A la segona meitat del l'avanç del domini dels austríacs Habsburg davant dels otomans va permetre la integració del Regne d'Hongria i dels territoris de Transsilvània, que passaren a integrar-se dins dels territoris d'aquest imperi, convertint-se en una de les zones de confrontació entre els dos imperis de la zona, l'austríac i el turc.
La societat romanesa de l'època va continuar inamovible pel que fa als avenços tècnics, econòmics i l'estructura social. En la cúspide de la societat romanesa de l'època hi havia una oligarquia dirigent que s'aliava amb aquell que permetés la seva subsistència, i en la base hi havia el poble, que es dedicava a l'agricultura dins d'explotacions de latifundis pertanyents als grans senyors feudals. Aquesta agricultura que no coneixia els avenços tècnics que es produïen a Europa occidental, patia uns rendiments agrícoles que no permetien afavorir un creixement demogràfic ni una millora de les condicions de vida de la població en general. Pel que fa al desenvolupament de les ciutats, aquestes no foren tampoc grans centres de producció artesanal ni d'intercanvis comercials. Només les ciutats situades a la part nord dels Carpats (sud de Transsilvània) i que havien estat ocupades al llarg del i pels saxons procedents de l'actual Alemanya, van afavorir que en ciutats com Sighişoara, Timişoara i Brașov es desenvolupés una petita menestralia i un cert intercanvi comercial, afavorit sobretot pels mercaders alemanys i els jueus presents en aquestes zones.
A inicis del , Oltènia fou ocupada pels austríacs i a la segona meitat del mateix segle va ser ocupada la meitat nord-oest de Moldàvia (Bucovina) pels austríacs també, tot això dins de les campanyes que l'Imperi Austríac portava contra un ja decadent Imperi Otomà. Fruit de l'avenç dels diversos imperis cristians al llarg del , la meitat més oriental de Moldàvia (Bessaràbia) va ser ocupada pels russos el 1812.
Renaixement nacional de Romania miniatura|Pòster de la Revolució romanesa, 1848 L'onada d'agitació i convulsió social i nacional que va significar en tot Europa la Revolució francesa (1789) i les guerres napoleòniques (1806-1812) va arribar a Romania també a la dècada dels anys 20 del , fruit de la influència que el liberalisme va exercir en les classes alta i mitjana de la societat romanesa. Aquest sentiment es va manifestar mitjançant el ressorgiment nacional que va difondre Tudor Vladimirescu (1821), que influenciat d'un romanticisme que s'inspirava en la figura del cabdill Mihai Viteazu va fer possible que aflorés un sentiment nacional romanès que s'aniria desenvolupant i assentant al llarg de la primera meitat del . Dins del context revolucionari que esclatà a Europa l'any 1848, a Romania començà un moviment revolucionari que preconitzava la independència del país romanès (ţara romanească) que integrava Valàquia i també la del principat de Moldàvia.
Aquest moviment independentista, finalment, va escenificar-se amb l'elecció d'Alexandru Ioan Cuza com a príncep de Valàquia i de Moldàvia (5 i 24 de gener de 1859), constituint-se el principat de Romania (1862), que tot i no gaudir d'una independència real sí que la tenia de facto, tot i que teòricament es mantenia sota domini turc. Mentrestant, Transsilvània es mantenia sota domini austríac, que es va afirmar el 1867 amb la creació de l'Imperi Austrohongarès, deixant Transsilvània sota dominació hongaresa, que va seguir amb la dominació d'aquell territori.
El 1866, la majoria conservadora del parlament romanès va obligar Cuza a abdicar i es va designar príncep romanès el príncep alemany Carol de Hohenzollern-Sigmaringen, amb l'esperança què Alemanya afavoriria la independència de Romania. El 1877 i com a resultat de la guerra de Rússia contra l'Imperi Otomà, Romania va aconseguir que es reconegués la seva independència, convertint-se el príncep Carol en el rei Carles I de Romania.
Regne de Romania
miniatura|Bandera de Romania al llarg del període monàrquic (1877-1947) El 9 de maig de 1877, Romania va aconseguir la seva independència respecte a l'Imperi Otomà, que va ser ratificada en el tractat de Berlín (1878). Carles I va ser coronat rei oficialment el 1881. Però amb la seva independència respecte a l'Imperi Otomà, els romanesos van haver d'acceptar l'ocupació russa de la meitat nord del principat de Moldàvia (Bessaràbia).
El nou estat romanès (que comprenia Valàquia i Moldàvia) estava enquadrat entre els imperis rus, otomà i austríac (que encara ocupava Transsilvània). França va exercir una gran influència cultural i social, fet que va afavorir un ressorgiment cultural de Romania. D'aquesta època, destaca les aportacions de Mihai Eminescu, Ion Luca Caragiale, Nicolae Iorga i d'altres intel·lectuals que van afavorir el desenvolupament intel·lectual i cultural de Romania.