La Universitat Harvard (en anglès: Harvard University) és una universitat privada situada a Cambridge, Massachusetts, als Estats Units d'Amèrica, prop de la ciutat de Boston. És la universitat més antiga de Nord-amèrica, havent estat fundada com a New College el 8 de setembre de 1636. Tres anys més tard va ser rebatejada en honor de John Harvard, un dels seus principals mecenes.
Juntament amb set altres universitats antigues del Nord-Est, Harvard és membre de l'Ivy League, una lliga atlètica formada per institucions d'educació superior extremadament selectives i amb dotacions financeres multimilionàries. En aquest sentit, Harvard destaca tant per ser la segona universitat més selectiva dels Estats Units, com per ser el centre educatiu amb una dotació més gran del planeta, valorada en 41.900 milions de dòlars.
Amb prop de 6.750 estudiants de grau i uns 13.000 de postgrau, Harvard és una universitat de mida mitjana amb un campus històric a la riba nord del riu Charles. Centrat al voltant de l'àrea oberta coneguda com a Harvard Yard, hi destaquen edificis de l'època colonial com el Massachusetts Hall i la Capella Holden. La Biblioteca Widener, edifici de principis del , és el centre del sistema bibliotecari de Harvard, el més antic dels Estats Units i la col·lecció bibliotecària privada més gran del món.
En la seva llarga història, Harvard ha destacat com un dels centres d'investigació més importants del planeta, alhora que s'ha consolidat en la cultura popular com una de les universitats més icòniques del món, amb centenars d'ex-alumnes famosos que han desenvolupat carreres acadèmiques, polítiques i artístiques d'èxit. Sol aparèixer als rànquings d'universitats entre les dues primeres posicions als Estats Units i entre les cinc primeres del món, la qual cosa la fa una de les universitats més prestigioses globalment.
Organització i administració Harvard es governa mitjançant una combinació de la seva Junta de Síndics (Board of Overseers) i el President i Membres del Harvard College, també conegut com la Corporació de Harvard (Harvard Corporation). Aquests dos òrgans, al seu torn, nomenen el President de la Universitat Harvard.
La institució compta amb 16.000 empleats i personal docent,Burlington Free Press, June 24, 2009, page 11B, ""Harvard to cut 275 jobs" Associated Press incloent-hi 2.400 professors i instructors a les facultats pròpies, a més de més de 10.400 nomenaments acadèmics en hospitals universitaris afiliats.
A data de 2025, Harvard es diferencia radicalment de les universitats semblants en dos aspectes importants. Primer, Harvard no fa públics els seus estatuts de govern, cosa que significa que els membres de la comunitat interessats en reformes han de persuadir primer la universitat perquè els en doni una còpia. Segon, Harvard no té un senat acadèmic com la majoria dels seus parells, tot i que actualment està intentant crear-ne un.
Dotació econòmica Harvard posseeix la dotació universitària més gran del món, valorada en uns 50.700 milions de dòlars a data de 2023. Durant la Gran Recessió de 2007–2009, va patir pèrdues significatives que van obligar a fer grans retallades pressupostàries, en particular aturant temporalment la construcció del Complex Científic d'Allston. Des de llavors, la dotació s'ha recuperat.
Cada any es distribueixen uns 2.000 milions de dòlars dels ingressos d'inversió per finançar les operacions. La capacitat de Harvard per finançar els seus títols i els programes d'ajuda financera depèn del rendiment d'aquesta dotació; un mal rendiment l'any fiscal 2016 va obligar a una retallada del 4,4% en el nombre d'estudiants de postgrau finançats per la Facultat d'Arts i Ciències. Els ingressos de la dotació són crítics, ja que només el 22% dels ingressos totals prové de les matrícules, taxes i allotjament dels estudiants.
Perfil acadèmic Harvard està organitzada en diverses escoles, que es diferencien entre elles per l'àrea d'estudis en què s'especialitzen i/o pel cicle d'estudis dels seus títols:
La Faculty of Arts and Sciences i la seva subfacultat Division of Engineering and Applied Sciences, que juntes formen: Harvard College, l'escola de grau de la Universitat (1636): atorga Bachelors of Arts en àrees diverses com les ciències socials, enginyeries, matemàtiques, ciències naturals o les humanitats. La Graduate School of Arts and Sciences (fundada 1872): atorga màsters i doctorats en àrees diverses com les ciències socials, matemàtiques, ciències naturals o les humanitats La Harvard Division of Continuing Education, incloent-hi Harvard Extension School i Harvard Summer School
La Facultat de Medicina, incloent-hi l'Escola Mèdica de Harvard (1782) i l'Escola Dental de Harvard (1867, la primera escola d'odontologia dels EUA U.S. dental school). Harvard Divinity School (1816) Harvard Law School (1817): l'Escola de Dret de Harvard. Harvard Business School (1908): l'Escola de Negocis de Harvard. La Graduate School of Design (1914) La Graduate School of Education (1920) La School of Public Health (1922)
La John F. Kennedy School of Government (1936), l'Escola de Govern John F. Kennedy, especialitzada tant en polítiques públiques com en afers internacionals.
Rànquings +Classificacions a rànquings nacionals (Estats Units)PublicacióPosicióAcademic Ranking of World Universities (ARWU)1Forbes7Times Higher Education1US News and World Report2Washington Monthly2 +Classificacions a rànquings globalsPublicacióPosicióAcademic Ranking of World Universities (ARWU)1QS5Times Higher Education2US News and World Report1
Història Època colonial Harvard va ser fundada el 1636 per una votació del Gran i General Tribunal de la Colònia de la Badia de Massachusetts. El seu primer director, Nathaniel Eaton, va prendre possessió del càrrec l'any següent. El 1638, la universitat va adquirir la primera impremta coneguda de les colònies angleses a Amèrica. El mateix any, al seu llit de mort, John Harvard, un clergue purità que havia emigrat a la colònia des d'Anglaterra, va llegar a la universitat 780 lliures i la seva biblioteca d'uns 320 volums; l'any següent, va ser nomenat Harvard College.
El 1643, una publicació de Harvard va definir el propòsit de la universitat: "fer avançar l'aprenentatge i perpetuar-lo a la posteritat, tement deixar un clergat analfabet a les esglésies en temps que els nostres clergues actuals jauran a la pols".
En els seus primers anys va formar molts eclesiàstics puritans i va oferir un currículum clàssic basat en el model universitari anglès exemplificat per la Universitat de Cambridge, on molts líders colonials de Massachusetts havien estudiat abans d'emigrar a la colònia. El Harvard College mai es va afiliar formalment a cap denominació protestant en particular, però el seu pla d'estudis s'ajustava als principis del puritanisme. El 1650, es va atorgar la carta de la Corporació Harvard, l'òrgan de govern de la universitat.
De 1681 a 1701, Increase Mather, un clergue purità, va exercir com a sisè president de Harvard. El 1708, John Leverett es va convertir en el setè president de Harvard i el primer president que no era també clergue. El professorat i els estudiants de Harvard van donar suport en gran manera a la causa rebel durant la Revolució Americana.
Segle XIX Al , Harvard va estar influenciada per les idees de l'època de la Il·lustració, incloent-hi la raó i el lliure albir, que estaven molt esteses entre els religiosos congregacionals i que van situar aquests clergues i les seves congregacions en desacord amb els pastors i clergues més tradicionalistes i calvinistes. Després de la mort del professor de teologia de Hollis, David Tappan, el 1803 i la de Joseph Willard, l'onzè president de Harvard, l'any següent, va esclatar una lluita pels seus substituts. El 1805, Henry Ware va ser elegit per substituir Tappan com a president de Hollis. Dos anys més tard, el 1807, el liberal Samuel Webber va ser nomenat 13è president de Harvard, cosa que representava un canvi de les idees tradicionals de Harvard a idees més liberals i arminianes.
El 1816, la Universitat Harvard va llançar nous programes d'idiomes en l'estudi del francès i el castellà i va nomenar George Ticknor com el primer professor de la universitat per a aquests programes d'idiomes.
De 1869 a 1909, Charles William Eliot, el 21è president de la Universitat Harvard, va disminuir la posició històricament afavorida del cristianisme en el currículum, obrint-lo a l'autodirecció dels estudiants. Tot i que Eliot va ser una figura influent en la secularització de l'educació superior dels Estats Units, estava motivat principalment per conviccions transcendentalistes i unitàries influenciades per William Ellery Channing, Ralph Waldo Emerson i altres, més que no pas pel secularisme. A finals del , les escoles de postgrau de la Universitat Harvard van començar a admetre dones en petit nombre.
Segle XX El 1900, Harvard es va convertir en membre fundador de l'Associació d'Universitats Estatunidenques. Durant les primeres dècades del segle XX, l'alumnat de Harvard estava format predominantment per "protestants de rang antic i alt estatus, especialment episcopalians, congregacionalistes i presbiterians", segons el sociòleg i autor Jerome Karabel.
Durant el segle XX, a mesura que la seva dotació creixia i destacats intel·lectuals i professors s'hi afiliaven, la reputació de la Universitat Harvard com una de les universitats més prestigioses del món va augmentar notablement. La matrícula de la universitat també va experimentar un creixement substancial, producte tant de la fundació de nous programes acadèmics de postgrau com d'una expansió de la universitat de grau. El Radcliffe College va emergir com la contrapart femenina del Harvard College, convertint-se en una de les universitats per a dones més destacades del país.
Entre 1933 i 1953, la Universitat Harvard va ser dirigida per James B. Conant, el 23è president de la universitat, que va revitalitzar l'erudició creativa de la universitat en un esforç per garantir la preeminència de Harvard entre les institucions de recerca emergents del país i del món. Conant considerava l'educació superior com un vehicle d'oportunitats per als talentosos més que no pas un dret per als rics, i va idear programes per identificar, reclutar i donar suport a joves talentosos. El 1945, sota el lideratge de Conant, el professorat de Harvard va publicar un influent informe de 268 pàgines, General Education in a Free Society, que continua sent una de les obres més importants en estudis curriculars. Addicionalment, les dones van ser admeses per primera vegada a la facultat de medicina.
Entre 1945 i 1960, les admissions es van estandarditzar per obrir la universitat a un grup d'estudiants més divers. Després del final de la Segona Guerra Mundial, per exemple, es van desenvolupar exàmens especials perquè els veterans poguessin ser considerats per a l'admissió. La universitat de grau, que ja no provenia principalment de prestigioses escoles preparatòries de Nova Anglaterra, va esdevenir accessible a estudiants de classe mitjana de les escoles públiques; es van admetre molts més jueus i catòlics, però els negres, els hispans i els asiàtics van romandre poc representats. Durant la segona meitat del segle XX, però, la universitat es va anar diversificant gradualment.
Entre 1971 i 1999, Harvard va controlar l'admissió, la instrucció i l'allotjament de grau per a les dones de Radcliffe; el 1999, Radcliffe es va fusionar formalment amb la Universitat Harvard.
Segle XXI L'1 de juliol de 2007, Drew Gilpin Faust, degana del Harvard Radcliffe Institute, va ser nomenada 28ena presidenta de Harvard, va ser la primera dona a ostentar el càrrec. L'1 de juliol de 2018, Faust es va jubilar i es va unir a la junta de Goldman Sachs, i Lawrence Bacow es va convertir en el 29è president de Harvard.
El febrer de 2023, aproximadament 6.000 treballadors de Harvard van intentar organitzar un sindicat.