Juan Ramón Jiménez Mantecón (Moguer, Huelva, 23 de desembre de 1881 - San Juan, Puerto Rico, 29 de maig de 1958) fou un poeta i professor universitari espanyol en llengua castellana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1956 pel conjunt de la seva obra. És conegut sobretot per Platero i jo.
Biografia miniatura|Casa natal de Juan Ramón Jiménez a Moguer (Huelva) Juan Ramón Jiménez va néixer el 23 de desembre de 1881 al número dos del carrer de la Ribera de la localitat de Moguer (província de Huelva).ocholeguas.com: «Moguer y Juan Ramón Jiménez.» Era fill de Víctor Jiménez (natural de Nestares, La Rioja, vidu amb una filla —Ignacia— d'un primer matrimoni amb Emília Velarde, parenta de l'escriptor José Velarde)Cf. Juan Ramón Jiménez, Vida. Volumen I. Días de mi vida. Madrid / València: Pre-textos, 2014, p. 192. i Purificación Mantecón López-Parejo,«Su vida: Biografía.» juanramonjimenez.com. els quals es dedicaven al comerç de vi. El 1887 els seus pares es varen traslladar a una antiga casa del carrer Nueva, i va cursar primària i elemental al col·legi de Primera y Segunda Enseñanza de San José.
El 1891 va aprovar amb qualificacions d'excel·lent l'examen de Primera Enseñanza a l'Institut La Rábida de Huelva. El 1899 va estudiar Batxillerat al col·legi de San Luis Gonzaga del Puerto de Santa María i va obtenir el títol de Batxiller en Arts. Es va traslladar a Sevilla el 1896 per a ser pintor amb la creença que aquesta era la seva vocació. Allí va freqüentar la biblioteca de l'Ateneu sevillà, va escriure els seus primers treballs en prosa i vers i va començar a col·laborar en periòdics i revistes de Sevilla i Huelva. Va començar la carrera de Dret imposada pel seu pare a la Universitat de Sevilla, encara que la va abandonar el 1899.
El 1900 es va traslladar a Madrid i va publicar els seus dos primers llibres de textos, Ninfeas i Almas de violeta. La mort del seu pare aquest mateix any i la ruïna familiar, confirmada quan ell i la seva família van perdre tot el seu patrimoni embargat quan el Tribunal Suprem va fallar a favor del Banc de Bilbao, li van causar una profunda preocupació, viscuda intensament a causa del seu caràcter hiperestèsic, quelcom neuròtic i nefelibat (amb aquest adjectiu ho va definir Rubén Darío), i el 1901 va ser ingressat amb depressió en un sanatori de Bordeus. Posteriorment va tornar a Madrid, al Sanatori del Rosario.
miniatura|Retrat de Juan Ramón Jiménez cap al 1900
El seu primer amor va ser la idealitzada Blanca Hernández Pinzón, la "núvia blanca" dels seus versos, però aviat el poeta es va convertir en tot un donjuán; els 104 poemes dels seus Libros de amor (1911-1912) consignen aventures amb dones solteres, casades, amb una nord-americana mare d'una filla, amb l'esposa del psiquiatre que va atendre la seva depressió després de la mort del seu pare "i sí, fins i tot monges", com proclama el seu editor en 2007, José Antonio Expósito.Fernández-Santos, Elsa. «Juan Ramón, poemas inéditos entre el infinito y la carne.» El País, 12 de juny de 2013.
El 1902 va publicar Arias tristes i va intervenir en la fundació de la revista literària Helios. També va abandonar el Sanatori del Rosario i es va traslladar al domicili particular del doctor Luis Simarro. Ja el 1904 va publicar Jardines lejanos. El 1905 va retornar al seu poble natal a causa dels problemes econòmics que travessava la seva família, amb residència a la casa del carrer Aceña. Aquest període coincideix amb la seva etapa de major producció literària en la qual figuren, a la Segunda Antología Poética (acabada d'imprimir el 1922), els llibres en vers Pastorales (1903-1905); Olvidanzas (1906-1907); Baladas de primavera (1907); Elegías (1907-1908); La soledad sonora (1908); Poemas májicos y dolientes (1909); Arte menor (1909); Poemas agrestes (1910-1911); Laberinto (1910-1911); Melancolía (1910-1911); Poemas impersonales (1911); Libros de amor (1911-1912); Domingos (Apartamiento: 1) (1911-1912); El corazón en la mano (Apartamiento: 2) (1911-1912); Bonanza (Apartamiento: y 3) (1911-1912); La frente pensativa (1911-1912); Pureza (1912); El silencio de oro (1911-1913) i Idilios«'Idilios', los poemas de amor inéditos de Juan Ramón Jiménez.» (1912-1913), tots escrits durant la seva estada a la casa.
A Madrid, gràcies a Gregorio Martínez Sierra i a María Lejárraga,González Ródenas (2005); pàg. 115. el 1903 coneix una elegant i culta nord-americana, Luisa Grimm (1878-1960), casada amb el ric espanyol Antonio Muriedas Manrique de Lara, qui tenia interessos econòmics a Mèxic. Juan Ramón Jiménez es va enamorar de Luisa Grimm i fins i tot li va insinuar la possibilitat del matrimoni, que ella va rebutjar, i va mantenir-hi una abundant correspondència entre 1907 i 1915. Grimm, gran amant de la poesia, li va donar a conèixer molts textos lírics escrits en anglès, especialment d'autors del Romanticisme, que llavors eren poc coneguts a Espanya. El 1912, Jiménez va començar a traduir, amb l'ajuda d'Alberto Jiménez Fraud, l'Himne a la bellesa intel·lectual de Percy Bysshe Shelley, que va publicar el 1915.
Matrimoni amb Zenòbia Camprubí miniatura|Retrat de matrimoni de Juan Ramón Jiménez i Zenòbia Camprubí (2 de març de 1916, Nova York) Jiménez va conèixer Zenòbia Camprubí Aymar el 1913 i se'n va enamorar profundament, malgrat que el festeig va ser difícil. El 1914 va ser nomenat director de les Edicions de la Residencia de Estudiantes pel seu amic Jiménez Fraud i va traduir per a aquesta editorial la Vida de Beethoven de Romain Rolland. Va fer diversos viatges a França i després als Estats Units, on el 1916 es va casar amb Camprubí. Aquest fet i el redescobrimient del mar va ser decisiu en la seva obra: va escriure Diario de un poeta recién casado, obra que marca la frontera entre les seves etapes sensitiva i intel·lectual. Des d'aquest moment, Jiménez va crear una poesia pura amb una lírica molt intel·lectual, i va col·laborar amb la seva esposa en el llarg procés de traducció de vint-i-dues obres del poeta indi Rabindranath Tagore. En aquesta època, més concretament el 1916, va ser nomenat director literari de noves edicions de l'Editorial Calleja i es va crear la col·lecció "Obras de Juan Ramón Jiménez" en la qual van aparèixer Estío (1916), Sonetos espirituales (1917), l'edició completa de Platero y yo (1917) i Diario de un poeta recién casado (1917). A més, a la seva esposa li van encarregar la traducció de quinze contes; en correspondència, Jiménez va dedicar a Rafael Calleja el seu Diario de un poeta recién casado i va rebre l'encàrrec d'entaular relacions amb editorials nord-americanes dedicades també a la literatura infantil i a la pedagogia quan va partir a Nova York en viatge de nuvis; després les relacions es van deteriorar quan l'editorial va incomplir diversos compromisos.
miniatura|El número 38 del carrer Padilla de Madrid, on van viure Zenòbia Camprubí i Juan Ramón entre 1929 i 1936. L'edifici va ser projectat com una casa-palau per l'arquitecte Bernardo Giner de los Ríos.
El 1918 va encapçalar moviments de renovació poètica, aconseguint una gran influència a la Generació del 27. De 1921 a 1927 va publicar en revistes part de la seva obra en prosa, i de 1925 a 1935 va publicar els seus Cuadernos, on es troben la majoria dels seus escrits. El 1930 li va ser presentada en un concert l'escultora i escriptora Margarita Gil Roësset, amiga de Zenòbia, que en va quedar enamorada; Jiménez la va rebutjar i, després de dos anys d'intents desesperats d'aconseguir el seu amor, es va suïcidar el 1932.«Ya no puedo vivir sin ti, Juan Ramón.» El País. Aquest fet va impressionar a Juan Ramón qui li dedica una semblança a Españoles de tres mundos. A partir de 1931, l'esposa del poeta va patir els primers símptomes d'un càncer que va posar fi a la seva vida.
Guerra civil i exili El 1936, any que marca en la seva obra el pas de l'etapa intel·lectual a l'etapa suficient o veritable, va esclatar la Guerra Civil Espanyola i Jiménez va donar suport decididament a la República. No obstant això, se sentia insegur a Madrid, on el diari socialista Claridad va emprendre una campanya contra els intel·lectuals, i va ser Manuel Azaña qui va ajudar a sortir de la capital al matrimoni per via diplomàtica. Es va instal·lar als Estats Units (Washington) com a agregat cultural. El 1937 es va traslladar a Cuba per impartir tres conferències; el 1938 el seu nebot falangista, Juan Ramón Jiménez Bayo, va morir al front de Terol, cosa que va deixar Jiménez absolutament desolat. Segons Zenòbia, «el dolor va deixar Juan Ramón absolutament estèril durant quasi un any i mig».Zenòbia Camprubí, Diario II, Madrid: Alianza, 1995, pàg. 150. D'ell en va escriure el poeta en la seva autobiografia Vida:
El 1939 els revoltats van saquejar el pis del matrimoni del carrer Padilla de Madrid i roben els llibres, manuscrits i pertinences del poeta i de la seva dona. Entre 1939 i 1942 es van establir a Miami, on Jiménez va compondre els Romances de Coral Gables. El 1940 va ser hospitalitzat uns mesos a l'Hospital universitari de Miami per depressió, d'on en va sortir amb els projectes de dos ambiciosos poemes: Espacio i Tiempo; només va arribar a concloure el primer, culminació de la lírica espanyola del . El 1942 es van traslladar a Washington i entre 1944 i 1946 Zenòbia i Juan Ramón van ser contractats per a fer classes com a professors de la Universitat de Maryland. El 1946 el poeta va romandre hospitalitzat uns altres vuit mesos a causa d'un nou episodi depressiu; el 1947 van comprar una casa a Riverdale, prop d'una clínica, i entre agost i novembre de 1948 van viatjar a l'Argentina i Uruguai per mar, on van ser rebuts amb gran aclamació i Juan Ramón va impartir diverses conferències. El 1950 la parella va anar i es va quedar definitivament a Puerto Rico per a fer classes al Recinto de Río Piedras, seu de la Universitat de Puerto Rico. La seva influència sobre els escriptors portorriquenys marca fortament les obres d'autors com Giannina Braschi, René Marqués, Aurora de Albornoz i Manuel Ramos Otero.
El 1956 l'Acadèmia Sueca va atorgar a Jiménez el Premi Nobel de Literatura.Pàgina del Premi Nobel sobre Juan Ramón Jiménez, guardonat el 1956 Al cap de tres dies va morir la seva esposa a San Juan. Mai no es va recuperar d'aquesta pèrdua i va romandre a Puerto Rico mentre Jaime Benítez, rector del Recinto de Río Piedras, acceptava el premi en el seu nom. Juan Ramón Jiménez va morir dos anys més tard, el 29 de maig de 1958, a la mateixa clínica de Santurce on va morir la seva esposa. Les seves restes van ser traslladades a Espanya i reposen al cementiri de la seva localitat natal.
Obra literària La crítica literària acostuma a dividir la seva trajectòria poètica en les tres etapes següents: sensitiva; intel·lectual; suficient o veritable.
L'etapa sensitiva (1898-1915) Aquesta etapa se subdivideix en dues sub-etapes: 1898-1908: marcada per la influència de Gustavo Adolfo Bécquer, el simbolisme i un modernisme de formes tènues, rima assonant, vers d'art menor i música íntima. En ella predominen les descripcions del paisatge com un reflex de l'ànima del poeta, un paisatge que no és natural ni fruit de passejos com el d'Antonio Machado, sinó que està sotmès a l'estatisme d'un jardí interior, a l'intimisme d'un ordre. Predominen els sentiments malenconiosos, els records i somnis amorosos. Es tracta d'una poesia emotiva i sentimental on es pot observar la sensibilitat del poeta a través d'una estructura formal perfecta. Pertanyen a aquesta etapa Rimas (1902), Arias tristes (1903), Jardines lejanos (1904) i Elegías (1907) miniatura|Monument a Juan Ramón Jiménez a la plaça del "Cabildo" de Moguer.