Burjassot és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord, i situat a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València. Té 39.702 habitants (INE 2023).
Història miniatura|esquerra|Martí l'Humà El significat del topònim Burjassot és discutible. En el Llibre del Repartiment apareix Borjaçot, Borgaçot i Borgazot. L'historiador Gaspar Escolano proposa un origen àrab, Burjaçote, que significa "Torre del sot", compost per borg, que significa "torre", i Sot, que és el mateix que "bosc". En 1952 l'historiador Nicolau Primitiu va interpretar burjac com a "castell", i el sufix -ot afegiria un matís augmentatiu, "castell gran". Cervellera Castro atribuïx la torre o castell, burg, a l'últim rei musulmà de València, Aben-Zeyan, conegut com a Asoto. Borg Asot significaria "Torre d'Asoto". D'altra banda, és "torre de l'assut", al·ludint el castell que havia de vigilar la confluència de les séquies de Tormos i Montcada. En 1981, el Departament de Lingüística Valenciana de la Facultat de Filologia apuntava l'etimologia del nom Burdj a una paraula àrab que significa "torre". El segon component és el nom propi d'una persona, Asswad, per tant, Torre d'Asswad. miniatura|Plaça del Pouet als anys 20 del Al seu terme s'han trobat peces d'un collar de petxines possiblement pertanyents a l'Eneolític o al Bronze valencians. El municipi naix d'una alqueria musulmana que l'any 1237 apareix ressenyada al Llibre del Repartiment com a donació a García Pérez de Figuerola, donació que en 1238 fou revocada per a atorgar el lloc a l'abat del monestir de Ripoll, però reservant-se la Corona els drets sobre el forn i els molins. En 1258 passà de nou, per canvi, al seu primer propietari i més tard a la Corona, la qual en retingué la possessió fins a 1360, any en què fou atorgada a Sanxo Tena; l'any 1389 el jurista Doménec Mascó comprà els drets del terç delme i del morabatí i posteriorment adquirí la propietat del lloc. Este personatge realitzà importants obres al castell i el transformà en palau, de l'esplendor del qual donen testimoni els artesanats mudèjars que actualment s'hi conserven. En 1401 Martí l'Humà signà els Furs al castell. En 1425 passà per compra al capítol de la catedral de València. En 1525 fou mort a Burjassot el famós personatge de l'Encobert, a causa de la Guerra de les Germanies, després de fracassar en el seu intent i de buscar refugi al castell de Burjassot. En 1568 passà a propietat de Bernat Simó. Posteriorment fou heretat pel seu fill, Josep Alexandre Simó el 1582 qui, el 1600, el vengué al virrei i arquebisbe de València Joan de Ribera. El patriarca, a la seua mort, cedí les seues rendes i la jurisdicció civil i criminal al Reial Col·legi del Corpus Christi, el qual hi exercí la plena jurisdicció fins a l'abolició dels senyorius. Durant la Guerra de la Independència, Burjassot patí el saqueig de les tropes franceses, les quals espoliaren els seus temples, d'on s'emportaren tot allò de valor que trobaren. El general Sempere hi establí, l'any 1823, una junta encarregada de dirigir les operacions militars durant la invasió de los Cent Mil Fills de Sant Lluís. L'any 1837, durant la Guerra Carlina, foren afusellats al Mas del Rosari, al terme de Paterna, prop a Burjassot, 37 oficials liberals que havien estat enxampats en "l'Acció del Pla del Pou".
Quan ja Burjassot tenia Casa de la Vila independent, al voltant de 1870, destacà per la seua població agrícola al terme. Des de principi de segle s'establí molta gent de famílies acomodades de València ciutat, que tenien nombroses vil·les i xalets. Més tard, Burjassot rebé una allau de població immigrant de la part d'Andalusia i de Castella-la Manxa, sobretot. Este corrent migratori, que arribà a la màxima expressió entre les dècades dels 50 i els 70, ha estat responsable de la gran transformació que ha experimentat la vila, i que ha augmentat la població fins quasi uns 40.000 habitants.
La seua proximitat a la ciutat de València ha fet que s'hagen desenvolupat al terme grans infraestructures com ara el Centre de Producció de Televisió Valenciana i el Campus Universitari de Burjassot de la Universitat de València.
Geografia Localització, límits i context espacial miniatura|Parc de la Granja miniatura|Vista de Sant Miquel des de l'horta El terme municipal de Burjassot, té forma rectangular (1,5 km d'amplària els punts més pròxims i 2,5 els més distants) i un perímetre de vora 9 quilòmetres. Limita al nord amb el municipi de Godella; al sud amb els barris valencians de Benicalap i Beniferri; a l'est amb les pedanies valentines de Borbotó i Carpesa; i, a l'oest, amb Paterna. La superfície del municipi és de 3,44 quilòmetres quadrats.
A una escala més ampla, Burjassot se situa dins l'Àrea Metropolitana de València i amb els municipis de Torrent, Paterna i Mislata, és un dels més importants pel que fa al nombre d'habitants. Representa, a més, una cruïlla molt important des d'antic en les comunicacions entre la ciutat de València i el rosari de poblacions que condueixen cap a Llíria i Bétera.
Pel que fa a la distribució dels habitatges del municipi de Burjassot, cal dir que es tracta d'un continu quasi totalment urbanitzat que representa les tres quartes parts de la seua superfície. L'altra quarta part correspon a un espai d'horta que se situa a l'est del municipi, en el qual la urbanització és mínima i només correspon a alqueries i vil·les disseminades pels camps, així com un escorxador i dos estables. Dins de la zona sud es troba un complex comercial (Parc Comercial Alban) que, a causa de la proximitat amb l'espai urbanitzat del municipi, així com a les edificacions dutes a terme al veí municipi de València (Palau de Congressos), conforma una àrea que fa de lligam entre ambdós municipis i que els geògrafs urbans anomenen conurbació, només separada per la CV-30 o avinguda Joan XXIII, prolongació de la Ronda Nord. La conurbació, però, es produeix de manera molt més clara amb Godella i el barri valencià de Benimàmet.
Geomorfologia i geologia miniatura|Mapa geomorfològic de Burjassot miniatura|Roca calcària al Jardí del Mirador Pel que fa a la geomorfologia, el municipi de Burjassot es troba al cor de la Plana Central Valenciana i forma part, la quasi totalitat de la seua superfície, dels últims reductes del Sistema Ibèric conservant la directriu principal d'aquesta formació: nord-oest-sud-est. La part plana correspon a sediments d'origen al·luvial quaternaris. S'hi observen dues zones diferents, al terme municipal de Burjassot: una de terra baixa i uniforme, destinada al cultiu i a les àrees comercials i que continua per l'est, sud i oest; i una altra més alta que ocupa la part nord-centre on s'ubica la població. Aquesta última zona, en general, pren la forma d'un petit tossal amb pendents suaus i cap als costats, pel qual els carrers centrals queden un poc més elevats que els laterals. A més a més, el terreny calcari és molt sec, sobretot en les terres més elevades, sense evidències d'humitat. Els pendents es van suavitzant a mesura que s'avança cap al sud del municipi, i gairebé desapareixen als límits amb l'horta. Hi ha pendents que oscil·len entre el 10 i el 30% a les zones més altes, i quasi imperceptibles com més ens aproximem a la ciutat de València. La seua altitud mitjana sobre el nivell del mar oscil·la entre els 40 i els 45 metres. La zona agrícola no supera els 30 metres i el nucli urbà mai no baixa de 40 metres.
Pel que fa a la geologia del municipi, com ja hem dit anteriorment, hi ha dues zones característiques que representen dos estadis geològics: Paleogen i Neogen.
Terciari: Miocé (5,2-23,3 milions d'anys). Està present a la zona més alta i es tracta d'una estructura terrosa unida amb una petita proporció d'argila (terra rossa) i calcària compacta sense arribar a ser cristal·lina, formant capes de gruix variable constituïdes quasi exclusivament per allò que els antics porcers i paletes locals denominaven tap o tapat, i que es troben en quasi totes les excavacions que s'hi realitzen. La procedència d'aquestes calcàries és lacustre tal com es pot evidenciar a les restes orgàniques que s'han trobat amb extraordinària freqüència en estat fòssil, tenint un analogia morfològica amb els éssers que poblen l'Albufera de València. Malauradament és pràcticament impossible veure aquesta roca perquè l'edificació i la pavimentació dels carrers ho impedeixen. Quasi únicament hi ha calcària a la Deveses del Castell, a l'Eixereta i al Jardí d'El Mirador. Quaternari: Holocé (<10.000 anys) i Plistocé (<2 milions d'anys). L'Holocè es troba, en la seua pràctica totalitat, a la part baixa del municipi, formant una superfície d'una pendent molt suau que arriba a València (cap al sud) i als pobles veïns de l'est. Tenint en compte la ubicació de Burjassot, es pot afirmar que els sediments holocens provenen de l'erosió de la serra de Portaceli, transportats pel barranc del Carraixet en direcció NNO-SSE. El material sedimentari es pot apreciar perfectament als camps conreats de tot el municipi, així com a les excavacions dutes a terme al sud d'aquest, on es diferencien molt bé els diferents estrats, corresponents a diferents etapes climàtiques, com així ho assenyalen les diverses grandàries de gra. El material plistocé, més antic es troba a l'oest del municipi, seguint el recorregut del Barranc d'En Dolçà (actualment irrecognoscible degut a l'asfalt i els edificis), des de RTVV fins a Cantereria, aproximadament.
Hidrografia miniatura|El Pouet Dins d'aquest punt a Burjassot tan sols destaca el sistema de reg: pous i séquies. Entre les séquies que passen per l'horta de Burjassot cal destacar la Séquia de Montcada. És destacable, tant pel seu cabal, com per les innumerables preses que la regulen. També cal destacar que la Séquia de Montcada no està subjecta al Tribunal de les Aigües de València, té una junta que es compon de síndics. Travessa tot el terme de Burjassot de punta a punta, cal destacar que és la primera que agafa aigua del llit del Túria amb destinació a l'horta de València per mitjà d'un assut. Exceptuant l'últim tram, circula sempre pròxim als tossals que tanquen la secció septentrional de la vega, primer d'occident a orient, des de l'assut fins a Burjassot.
També té certa importància la Séquia de Tormos. Aquesta séquia té el seu assut en terme de Paterna, circula per la dreta del Túria, entre les séquies de Montcada i la de Mestalla. Segueix una direcció paral·lela a la de la Séquia de Montcada, però en arribar a Benimàmet es bifurca i el braç principal (anomenat Braç de Borbotó) va cap a Burjassot. El Braç de Borbotó segueix un recorregut quasi paral·lel al de la Séquia de Montcada al seu pas pel terme de Burjassot, creuant abans pel sector sud de la pista d'Ademús. L'altre braç que es bifurca cap a Benicalap també passa pel terme de Burjassot, pròxim a l'Alqueria de l'Arquebisbe.
També hi altres séquies destacables a Burjassot, però amb menor importància que les séquies comentades anteriorment. La Séquia del Bollo, que surt de la Séquia de Montcada, i serveix de límit amb Benimàmet fins al camí Fondo, on es deriva en diversos ramals. La Séquia de Fartamals, va ser construïda per iniciativa de Sant Joan de Ribera al . Partia prop del que actualment és l'estació de Cantereria, i seguia per la partida de l'Almara derivant-se en diferents ramals, que antigament es ficaven pel que actualment és el nucli urbà, i després anaven a parar a la Séquia de Montcada. El recorregut d'aquests ramals facilitava el funcionament de l'escorxador. La Séquia de Ferrando, va perpendicular a la frontera de l'Alqueria de la Torre. El seu recorregut també serveix de límit amb València. miniatura|Séquia de Montcada al seu pas per Burjassot