Nadejda Filarètovna von Meck (en rus: Надежда Филаретовна фон Мекк) (10 de febrer de 1831 - Niça, 13 de gener de 1894) va ser la rica viuda russa d'un magnat rus dels ferrocarrils, Karl von Meck. Considerada una formidable dona de negocis, encara és més coneguda avui dia per la seua relació amb Piotr Ilitx Txaikovski. També va ser una influent mecenes de les arts en general, i va procurar suport financer a Nikolai Rubinstein i a Claude Debussy.

Biografia Infantesa Va nàixer Nadejda Filarètovna Frolòvskaia al si d'una família de terratinents. De son pare, Filaret Frolovski, es va encomanar de l'afecció a la música. De sa mare, Anastasia Dimítrievna Potèmkina, va heretar l'energia, la determinació i l'habilitat per als negocis.

Una seriosa estudiant de música durant la seua joventut, Nadejda va esdevenir una competent pianista amb un bon coneixement del repertori. També va adquirir familiaritat amb la literatura i la història, el domini de llengües estrangeres i coneixement de les belles arts. Va llegir les obres d'Arthur Schopenhauer i de l'idealista rus Vladimir Soloviov.

Matrimoni Als 16 anys va casar-se amb Karl von Meck, un enginyer de 28 anys pertanyent a una família alemanya de Riga. Van tenir 18 fills, dels quals 11 van arribar a l'edat adulta.

Com a funcionari del govern, la vida de Karl von Meck tenia pocs al·licients i a més el seu salari no era massa elevat. Tot i el ràpid afegit de més fills sota la seua responsabilitat es mostrava no obstant renuent a abandonar la seva feina.

Nadejda von Meck veia les coses de manera diferent. Per a ella, fer de mare, mainadera, governanta, modista, mestressa de casa i majordoma era molt més senzill que suportar la humiliació de veure el seu marit com una roda de l'engranatge de l'administració pública. Res no li va impedir dedicar-se a totes les seves tasques ni a empènyer el seu marit a trencar amb la seua posició a la recerca d'una de millor. Rússia, amb una necessitat desesperada de línies de ferrocarril, estava expandint els seus mitjans de comunicació ràpidament, i Nadejda estava convençuda que el futur del seu marit era en aquest negoci. Va exercir una contínua pressió sobre ell perquè trobara un soci capitalista i s'aprofitara del boom de la construcció de ferrocarrils al seu país.

Karl finalment va accedir al desitjos de la seua muller. Només comptaven amb 20 kopeks al dia per viure. No obstant això, Nadejda va resultar estar encertada respecte al talent com a enginyer del seu marit.

L'any 1860 només hi havia 100 milles de vies de ferrocarril a Rússia. Vint anys després n'hi havia més de 15.000. Gran part d'aquesta explosió va ser deguda a Karl von Meck, i això el va fer multimilionari. Entre les línies que va construir hi havia les de Kursk-Kíev i la de Moscou-Riazan, amb el corresponent monopoli del transport de gra de la Regió de la Terra Negra, a Rússia Central.

Karl morí de sobte l'any 1876. Al seu testament deixava a Nadejda el control sobre el seu vast grup d'empreses financer. Això incloïa dues xarxes ferroviàries, grans propietats rurals i uns quants milions de rubles. Amb set dels onze fills encara a casa, es va concentrar en la gestió dels negocis i l'educació dels fills que encara vivien amb ella. Va vendre un ferrocarril i va gestionar l'altre amb l'ajut del seu germà gran, Vladimir.

Dèspota i obsessiva Tot i que no se sap si Nadejda va ser feliç en el seu matrimoni, certament una de les seues primeres comandes a Txaikovski va ser una marxa fúnebre en honor del seu marit.Aquesta obra, que mai no va ser publicada, es considera perduda avui dia. Això pot suggerir la sinceritat del seu dol. A més, després de la mort del seu marit, Nadejda va abandonar tota vida social i es va apartar en una completa reclusió. Fins i tot va evitar conèixer els familiars de les persones que havien de casar-se amb els seus fills. L'única excepció a aquesta reclusió eren els concerts que la Societat Musical Russa programava a Moscou. Hi assistia d'incògnit, asseguda sola a la seua llotja. A través d'aquests concerts va conèixer Nikolai Rubinstein i també la música de Txaikovski, del qual va ser l'obra La tempesta la primera que en va escoltar.

Segons totes les fonts, von Meck era de naturalesa imperiosa i governava sa casa com una dèspota. Li agradava que les coses es feren exclusivament a la seua manera, i es rodejava de les persones que estaven disposades a accedir-hi. Controlava la vida dels seus fills en cada detall. A mesura que van anar fent-se grans, va arranjar llurs matrimonis, va adquirir cases per a ells i les va moblar. Quan volia veure els seus fills casats els convocava més aviat que invitar-los. Comprensiblement, els seus fills no sempre van mostrar-se agraïts per aquest grau extrem de cura maternal (o d'entremetiment segons el punt de vista de cadascun).

Sempre estava ocupada de manera compulsiva. Ordenava als criats més vells fer contínues rondes d'inspecció de la casa, des del sòtan al terrat, i contínuament ordenava canvis perquè des del terrat al sòtan tot canviara. Els cordills es conservaven perquè ella els desembolicara i els enrotllara. Es compraven llibres perquè en poguera retallar les pàgines. Comprava gran quantitat de llana, que després enrotllava en boles i les enviava a la seua filla, la comtessa Bennigsen. Mentre feia aquestes feines solia reclamar la presència de la seua filla Júlia perquè llegira per a ella. Júlia no hi dubtava a fer-ho; de tots els seus fills va ser Júlia la que més va complaure les seues ordres. Sa mare li demanava de tot, i ho obtenia.

Probablement sabia que era una persona difícil de suportar. Va escriure a Txaikovski «Sóc poc cordial en les meues relacions perquè en primer lloc no posseïsc cap feminitat; segon, no sé com ser tendra, i aquesta característica ha passat a tota la meua família. Tots nosaltres tenim por a semblar sentimentals i, per tant, la naturalesa general de les nostres relacions familiars és de camaraderia, o masculina, per dir-ho d'alguna manera».Txaikovski, P.I., Perepiska s N.F. fon Mekk (1876-1890) [Correspondència amb N.F. von Meck], ed. Zhdanov, Vladimir i Zhegin, Nikolai (Moscou i Leningrad, 1934-1936), 3:197. Citat a Poznansky, 197.

Opinions personals miniatura|esquerra|Nikolai Txernixevski. Von Meck estava d'acord amb ell en l'abolició del matrimoni.Von Meck fou una atea confessa. Això no era habitual entre l'aristocràcia russa dels anys 1870. La seua orgullosa necessitat d'independència, per altra banda, era ben poc corrent en una dona de la seua època. No obstant l'extrema cura per la seua família entrava en contradicció amb el seu pensament. Les seues opinions sobre els assumptes amorosos eren estrictament moralistes. No obstant això, von Meck no creia en la institució del matrimoni. Va confessar-ne el seu odi regularment en les seues cartes a Txaikovski. «Pot pensar, estimat Piotr Ilitx, que sóc una gran admiradora del matrimoni», li escrivia el 31 de març de 1878, «però perquè no us enganyeu en res referent a mi mateixa, us diré que, ben al contrari, sóc una enemiga irreconciliable dels matrimonis, i fins i tot quan hi considere la situació d'una altra persona em sent obligada a fer-ho des del meu punt de vista».Citat a Poznansky, 198. En altra ocasió va afirmar amb més genialitat però sense menys energia, «La distribució de drets i obligacions segons les lleis socials la trobe especulativa i immoral».Citat a Poznansky, 198.

Tot i la seua postura contrària al matrimoni, von Meck es va veure obligada a acceptar-lo com a mitjà d'estabilitat social i procreació. La seua pròpia experiència marital pot haver-la forçada a reconèixer-ne els beneficis. Aquesta conclusió va poder ser determinant en el fet que es va afanyar a casar els seus fills al més aviat possible, per assegurar-los l'estabilitat quan ella morís. Fins i tot en el marc del matrimoni, considerava les relacions sexuals entre home i dona com una explotació mútua. Els pensadors radicals russos de l'època, com ara Nikolai Txernixevski i Dmitri Píssarev van manifestar-hi posicions no gaire llunyanes de les de von Meck. Ambdós consideraven el matrimoni com el pilar de la societat burgesa, i en reclamaven la dissolució. Von Meck respectava especialment l'obra de Píssarev, així com el positivisme del en general.

Amb aquestes opinions, és fàcil veure com l'aparent misogínia de Txaikovski i la seua confessa aversió al matrimoni van poder atraure algú com von Meck. Tampoc la seua homosexualitat havia de provocar-li necessàriament indignació. La segona filla de von Meck, Alexandra, va poder comunicar a sa mare les preferències sexuals del músic des del principi de llur relació. A banda d'això, von Meck va poder saber-ho fins i tot abans, perquè era extremadament diligent a reunir tota la informació disponible sobre el compositor. Von Meck va poder interpretar l'amor apassionat entre dos homes com una mena d'excés sentimental i, per tant, quelcom incomprensible. Es tractaria simplement d'una relació platònica que exclouria radicalment el coit amb les dones; per tant aquesta informació (almenys des del punt de vista de la tradició familiar von Meck) no podia més que assegurar-li que mai no hi hauria altra dona en la vida emocional de Txaikovski.

Relació amb Txaikovski miniatura|Piotr Ilitx Txaikovski L'any 1877, un dels músics que protegia era el violinista Josef Kotek, qui interpretava música de cambra per a ella. Kotek era alumne i amic de Piotr Ilitx Txaikovski i havia estat recomanat a von Meck per Nikolai Rubinstein. Ella ja havia mostrat interès per la música de Txaikovski i li havia preguntat molt a Rubinstein per ell. Potser animada per Kotek, von Meck li va escriure.

S'hi va presentar com a fervent admiradora i li va encarregar algunes peces per a violí i piano per a ser interpretades a la seua casa de camp. Txaikovski, potser sabedor de la seua reputació com a mecenes, va acceptar de seguida. Van continuar escrivint-se fins i tot durant el matrimoni del compositor i el seu tortuós final. A mesura que la seua relació es consolidava, ella va proporcionar-li una substanciosa pensió de 6.000 rubles a l'any, cosa que li va permetre deixar el seu treball de professor al Conservatori de Moscou i concentrar-se exclusivament en la composició. Aquesta quantitat era una petita fortuna: a l'època un funcionari de l'escala inferior de l'administració havia de mantenir la seua família amb 300-400 rubles a l'any.

Txaikovski va mostrar-se molt agraït a von Meck per aquest suport financer, tot i que també li va provocar alguna incomoditat emocional i una tensió subjacent. Ambdós van gestionar aquesta relació amb considerable delicadesa. No obstant això, Txaikovski no podia deixar de sentir-se vagament incòmode amb els favors que ella li va atorgar. Li va escriure francament sobre açò: «... en les meues relacions amb vós es dona la delicada circumstància que cada vegada que ens escrivim l'un a l'altre els diners apareixen en escena».Txaikovski, P.I., Perepiska s N.F. fon Mekk (1876-1890) [Correspondència amb N.F. von Meck], ed. Zhdanov, Vladimir i Zhegin, Nikolai (Moscou i Leningrad, 1934-1936), 1:14. Citat a Poznansky, 200.

Amistat epistolar