miniatura|Un mapa d'Occitània miniatura|Rocafort Els formatges d'Occitània (en occità, formatge, hormatge, fromatge o forma) sobten pel seu gran nombre i varietat. És de destacar que hi ha més formatges produïts a França que en cap altre estat, i gran part d'aquests són d'Occitània.
Relació de formatges:
Migdia-Pirineus Formatges amb DOP
Rocamador (formatge) El rocamador (oc:Ròcamador, fr:Rocamadour), antigament Cabecon de Ròcamador, és un formatge de cabra que compta amb una denominació d'origen des de 1996 i prové del poble de Rocamador.
Rocafort (formatge) El rocafort (oc:Ròcafòrt, fr:Roquefort) és un formatge d'ovella que compta amb una denominació d'origen des de 1925. Només els formatges madurats a les coves Cambalou de Ròcafòrt (Roquefort-sur-Soulzon) poden anomenar-se legalment com a roquefort.
Cabécou El cabecou (oc:Cabecon, fr:Cabécou)
Formatges sense DOP
Toma La toma (fr:Tomme) és un formatge fresc o recuit produït arreu dels Alps i al massís de Cantal. Pot ser de llet de vaca, d'ovella o de cabra, fet en moles de 10 cm a 20 cm de diàmetre, amb un pes de 800 g a 1 kg. Té una crosta grisosa i dura, que li dona una olor molt forta.
Pérail
Faissela (oc:Faissèla, fr:Faisselle)
Vathmala o Bathmala (fr:Bethmale)
Pirineus Formatges sense DOP
Pirineus (formatge) (oc:Pireneus)
Tometa de cabra (fr:Tommette)
Rogallais
Aiguille d'Orsières
Aquitània Formatges sense DOP
Tometa de cabra (fr:Tommette)
Llemosí Formatges sense DOP Toma de vaca
Coupi (oc. copin)
Brayo (oc. braia)
Correzon (oc. correson)
Limouson (oc. limoson)
Caillade (oc. calhada), és un formatge fresc de tipus brossat
Alvèrnia Formatges amb DOP
Blau d'Alvèrnia El Blau d'Alvèrnia (oc:Blau d'Auvèrnhe, fr:Bleu d'Auvergne) és un formatge blau d'Alvèrnia. És una DOP des del 1975.
Blau dels Causses El Blau dels Causses (oc:Blau dels Causses, fr:Bleu des Causses), antigament Blau d'Avairon, és un formatge blau de Roergue. És una DOP des del 1953.
Cantal El Cantal (oc:cantal, cantau, chantal o chantau, fr:cantal) té dues varietats: Cantal doré (daurat) i Cantal jaune (groc).
Forma La Forma (oc:Forma, fr:Fourme) és una manera de fer formatge amb tres varietats: de Cantal, d'Embert (oc:Embèrt, fr:Ambert) i de Montbrison. Tenen DOP des del 1972.Salern (formatge)El Salern (oc:Salèrn, fr:Salers) és un formatge de llet de vaca, del poble de Salèrn, Alvèrnia. És una DOP des del 1961.Sant Nectàrie o Sent NectariEl Sant Nectari (oc:Sent Nectari, fr:Saint-nectaire) és un formatge de llet de vaca, del poble de Sant Nectàrie, Alvèrnia. És una DOP des del 1955.
Formatges sense DOPBric(fr:Brique)GaperonChamberatRochebarron (oc:Ròchabarron o Ròchavarrolh?)Petit MontagnardMurol (oc:Muròl o Muròu)Carré d'Aurillac (oc:Cairat d'Aurlhac o Orlhac)
Llenguadoc Formatges amb DOPLa GuiolaLa Guiola (oc:La Guiòla, fr:Laguiole) és un formatge de llet de vaca, del poble de La Guiola, Aubrac. És una DOP des del 1961.PelardonEl Pelardon (oc:Pelardon, fr:Pelardon), és un formatge de cabra que compta amb una denominació d'origen des de 2001 i prové de les Cevenes al Llenguadoc.
Formatges sense DOPMolís o Molins(fr:Moulis)Fedon(fr:Fédou)Saint Gorges de Lévejac (oc:Sant Jòrdi de Levejac)
Provença Formatges sense DOPFaisselaLa faissela (oc:Faissèla, fr:Faisselle) és un formatge fresc més líquid que la quallada, semblant a un iogurt remenat o un petit suisse, que es menja amb cullera. El seu gust és extremadament suau, per la qual cosa se sol menjar barrejat amb altres coses (melmelada, mel, etc.). Són unes postres.Pebre d'ase(oc:Pebre d'ase, fr:Poivre d'Âne)Brussa(oc:Brossa, fr:Brousse) , és un formatge fresc molt semblant al mató o brossat català.BanonEl banon (oc:Banon, fr:Banon), és un formatge de cabra que compta amb una denominació d'origen des de 2003 i prové del poble de Banon.
Vall de Roine Formatges amb DOPPicaudonEl Picaudon (oc:Picaudon, fr:Picodon), és un formatge de cabra amb una crosta florida de color blanc i blau. Compta amb una denominació d'origen des de 1991 i prové de l'Ardecha i la Droma.
Alps Formatges amb DOPToma''' La Toma (fr:Tomme'') és un formatge produït arreu dels Alps. Pot ser de llet de vaca, d'ovella o de cabra, fet en moles de 10 a 20 cm de diàmetre, amb un pes de 800 gr a 1 kg. Té una crosta grisosa i dura, que li dona una olor molt forta.
Vegeu també Aligot
Categoria:Llistes de cultura