miniatura|Jodhpur dins l'agència dels estats de la Rajputana Occidental a l'Agència de Rajputana Jodhpur o Marwar fou un antic principat de la Rajputana, el més gran de l'agència, amb una superfície de 90.554 km² (més d'un 25% de la superfície total de l'agència de Rajputana i el 60% de l'agència dels estats occidentals).
Geografia Limitava al nord amb Bikaner; a l'oest amb Sindh; al nord-oest amb Jaisalmer; al sud-oest amb el Rann de Kutch; al sud amb Palanpur i Sirohi; al sud-est amb Udaipur; a l'est amb la província d'Ajmer-Merwara i el principat de Kishangarh; i al nord-est amb Jaipur.
Les úniques parts fèrtils són al nord-est i al sud-est a les muntanyes Aravalli. La part nord i nord-oest és una zona deserta coneguda com el thal; els Aravalli formen el límit oriental amb una altura màxima de 1118 metres; algunes serralades surten dels Aravalli, especialment els turons de Sunda (Jaswantpura) amb una altura de 1008 metres, els Chappan-ka-pahar (prop de Siwana) amb 991 metres al punt més alt, i els turons de Roja a Jalor amb 746 metres.
El riu principal és el Luni amb els afluents Lilri, Raipur Luni, Guhiya, Bandi, Sukri i Jawai per l'esquerra i el Jojri per la dreta. El principal llac és el llac salat de Sambhar, i cal esmentar dos altres depressions salades: Didwana i Pachbhadra; també hi ha algunes maresmes (jhils) prop de Bhakti al sud-oest.
Marwar fou el nom alternatiu del principat de Jodhpur que inicialment estava íntegrament al Marwar encara que després incloïa altres territoris; els britànics van aplicar el nom a la part occidental de l'Agència de la Rajputana. Marwar és una corrupció de Maru-war (normalment Marusthala o Marusthan o Marudesa) que voldria dir "Terra de la Mort" i després "Terra dels marus".els habitants de la regió foren anomenats mardes pels primers escriptors musulmans; el nom de Maru-war però, és generalment aplicat a totes les regions desèrtiques Abul Faz el 1582 ja assenyala els governs de Jodhpur, Sirohi, Ajmer, Bikaner i Nagaur, als que anomena sarkars, i diu que la regió era poblada pels rathors. Marwaris o marwari banias fou el nom donat als comerciants estrangers que van gosar aventurar-se al país pel seu comerç i van arribar a controlar-lo, formant una nombrosa corporació.
Població, religió i llengua L'estat inclou 4057 ciutats i llogarets (1 ciutat, 1 municipi, 26 viles i la resta llogarets), a més de 21 del districte britànic de Merwara sobre els que, segons el tractat amb els britànics del 1885, el maharaja conserva alguns drets. Sambhar estava sota jurisdicció conjunta dels darbars (governs) de Jaipur i Jodhpur.
Les principals ciutats eren Jodhpur (ciutat), Phalodi, Nagaur, Pali, Sojkat i Kuchawan.
La població el 1901 era 1.935.565 dels quals 83% són hindús (incloent-hi els membres de la secta dels dadupanthis, dividida en tres grups entre els quals els gharbari que només són a Jodhpur, i la secta de bishnois integrada per jats), 8% musulmans i 7% jains (la resta animistes i uns 300 cristians). El 1931 la població era de 2.134.848 habitants.
La llengua principal és el marwarí, un dels quatre grups principals del rajasthaní.
Entre tribus i castes cal destacar els jats (220.000, 11%) el bramans (192.000, 10%), rajputs (9%), mahajans (9%), balais o bhambis (7%), rebaris, malis, chakars o goles i kumhars.
El 58% de la població es dedicava a l'agricultura directament i de fet era el 61%.
Només el 6% de la població podia llegir i escriure el 1905 però hi havia diverses escoles. La sanitat estava coberta per 24 hospitals i alguns dispensaris
Clima El clima és sec fins i tot durant el monsó, i amb fortes variacions de temperatura. Els mesos de calor aquesta és molt intensa i es produeixen vents forts de l'abril al juny amb turmentes d'arena. Després al juliol, agost i setembre el clima és agradable; a l'octubre i part de novembre es dona de vegades una segona època càlida. La temperatura mitjana (mesurada entre 1896 i 1905) fou de 27,5 graus variant entre 20 graus el gener i 33 al maig, però s'ha arribat a puntes a l'entorn dels 50 graus (i per sota als menys dos graus).
Agricultura i alimentació, comunicacions La sal era la principal riquesa, i estava explotada pels britànics en règim de monopoli però el 1870 es van cedir algunes taxes al govern de l'estat. Prop del llac Sambhar s'obtenia marbre a Marwana.
Entre 1792 i 1900 el país va patir 17 fams, i especialment dramàtica fou la de 1812-1813, i molt greu la de 1869-1870 acompanyada de colera i en la que va morir el 85% dels ramats; la de 1891-1892 va anar acompanyada de manca d'aigua; finalment la de 1899-1900.
L'estat estava creuat al sud-est pel ferrocarril Rajputana-Malwa (des de 1880) amb uns 180 km i 16 estacions. Una via ferrera pròpia que uneix Jodhpur i Bikaner es va construir entre 1881 i 1900 i va quedar unida a la línea Rajputana-Malwa a Marwar.
Govern i administració El govern de l'estat corresponia al maharaja assistit pel mahakma khas (un departament de dos membres) i un consell consultiu. El mahakma khas governava l'estat en absència del maharaja. La justícia està en mans de les corts anomenades darbar (41) i jagirdars. Dels 4030 llogarets de l'estat, només 690 eren khalsa (explotats pel maharaja) i la resta estaven en mans de nobles terratinents (jagir) o organitzacions religioses.
El territori estava dividit en 24 districtes fins al 1903 (en aquest any es van reduir a 23), anomenats hukumats i governats per hakims: Jodhpur, Bali, Desuri, Bilara, Didwana, Jaitaran, Jalor, Jaswantpura, Mallani, Marot, Merta, Nagaur, Nawa (unit a Sambhar el 1903), Pachbhadra, Pali, Parbatsar, Phalodi, Sambhar, Sanchor, Sankra, Sheo, Shergarh, Siwana i Sojat.
El principat de Jodhpur tenia diversos estats feudataris, thikanes o jagirs sovint concedits a persones relacionades amb la casa reial. El nombre de nobles de l'estat era de 144 i d'aquestos 122 eren rathors rajputs. El jagirs més importants eren: Agewa, Alaniawas o Alniawas, Asope, Auwa, Bhaduran, Bhadrajan o Bhadrajun, Kantalia, Kherwa o Karwar, Nimaj, Pokaran, Raipur, Principat de Ras i Rian o Riyan. Eren jagirs menors i thikanes: Badanwara, Badgaon, Badu o Budu, Badlu o Budlu, Bagsuri, Balunda, Bansya, Principat de Bar, Barkana, Barli, Principat de Bera o Beda, Bhenswara, Bhinai, Bithian, Bhopalgarh, Budsu o Bursu, Principat de Busi, Chandawal, Chandelao, Chanod o Chanud (també apareix com Chanoud), Chelawas, Dakla, Daspan, Deogaon-Barghera, Deolia, Dhanla, Dudod, Ghanerao o Ghanarao, Principat de Govindgarh, Harji, Jalim Vilas, Jaola, Jasnagar, Jasol, Jiliya, Junian, Khejala, Ladnun o Ladnu, Leri, Mehrun, Mohrra, Rajlani, Rakhi Jojawar, Sabaldur, Samdari, Ransigaon, Raoti, Rinsi, Siriyari, Sawar, Siwas, Tantoti o Umednagar.
L'exèrcit el formaven 1210 llancers en dos regiments, 600 cavallers, i 2400 homes d'infanteria i 254 d'artilleria a més de 2019 homes aportats pels jagirdars. La força local de policia estava formada per 1500 homes.
Correus i moneda El sistema postal de l'Índia Britànica fou adoptat el 1886 hi tenia nombroses oficines de correus i algunes de telègraf. Entre 1912 i 1949 va emetre segells diversos per ús intern, i també consten emissions de diversos jagirs i thikanes.
La moneda local de plata era el Bijai shahi o Ikfisanda (rupia); el 1899 es va adoptar la moneda de l'Índia Britànica
Història El país estava dirigit pel clan rathor dels rajputs, suposats descendents de Rama, el rei deu d'Ayodhia. Inicialment portaren el nom de rashtra (protectors) del que va derivar rashtrakuta (kuta = alt) o Maharashtra (maha = gran). El primer sobirà conegut amb certesa és Abhimaniyu (segle V o VI).
Fins al 973 els rashtrakutes van donar 19 reis al Dècan, però en aquesta data foren expulsats pels Chalukya (rajputs solanki). Es van retirar a les possessions d'una branca familiar a Kanauj i al cap de 25 anys van fundar una nova dinastia coneguda com a Gaharwar amb 9 reis dels quals els dos primers no haurien governat a Kanauj; el darrer fou Jai Chand que el 1194 fou derrotat per Muhammad de Ghor i es va ofegar al Ganges quan fugia.
Un net o nebot, Siahji, es va establir al desert del Rajasthan amb 200 seguidors, ocupant Kher, i va començar a dominar territoris que pertanyien als rajputs gohel; el 1212 dominava els turons d'arena de Luni; els bramans de Pali li van demanar ajut contra els mers, bhils i mines; Siahji es va valer del seu èxit per eliminar els caps bramans durant un festival. Això es pot considerar la fundació de l'estat.
El país, encara que ja des del segle X tenia la presència d'algun grup dels rathors, estava dominat en la major part pels clans rajputs dels parihar, gohel, chauhan i paramara. Els nou successors de Siahji es van enfrontar amb el poble al que volien dominar, cosa que va aconseguir el desè, Rao Chanda, el 1383, que va ocupar Mandor al cap dels parihar i es va casar amb una filla d'aquest cap. A Mandor es va establir la capital dels rathors durant 68 anys. En aquest temps es va incorporar Nagaur i altres llocs. Rao Chonda va morir el 1424 i després d'unes lluites successories va pujar al tron el seu fill Ran Mal que va morir en un intent de cop d'estat del príncep Rana Kumbha.
El següent sobirà Rao Jopdha (o Jodha) que va annexionar Sojat el 1455 i el 1459 va fundar Jodhpur on va establir la capital de la qual l'estat va acabar agafant el nom. Va tenir 14 o 17 fills i el va succeir el més gran, Satal, el 1488; va morir en batalla el 1491 contra el subahdar d'Ajmer; un altre fill fou Bika, fundador de l'estat de Bikaner.
A Satal el va seguir el seu germà Suja, conegut com el príncep cavaller, que va morir en combat contra els pathans a Pipar quan intentava rescatar a 140 joves rathors. Rao Ganga (1516-1532) va lluitar contra l'emperador mogol Baber i fou derrotat decisivament a Khanua el 1527, morint el seu net Rai Mal o altres destacats rathors.
Rao Maldeo (1532-1569) fou un príncep considerat el més poderós de l'Índia o un dels més poderosos. Va ampliar el seu territori i va portar al principat a la cimera del seu poder. Quan l'emperador Humayun fou derrocat per Sher Shah, va demanar ajut a Maldeo, que no li va donar, però no va poder evitar la invasió del país per Sher, el 1544, amb vuitanta mil homes, i el mogol va aconseguir una victòria pírrica però va estar a punt de ser derrotat; després el país fou envaït per Akbar (1556-1605) que va conquerir els forts de Merta i Nagaur; Maldeo va voler negociar però en devades; finalment Akbar va assetjar Jodhpur i Maldeo va haver de donar al seu fill gran Udai Singh com a ostatge i pagar tribut, però l'emperador li va reconèixer el domini de l'estat i la direcció dels rathors.
Maldeo va morir poc després i va seguir una guerra civil entre Udai Singh i el seu germà Chandra Sen, que finalment es va imposar amb el suport de la noblesa; va governar pocs anys i el va succeir (1581) Udai, que va donar a la seva germana Jodh Bai en matrimoni a Akbar i a la seva filla al príncep mogol Salim (Djahangir) i va obtenir la restitució de totes les antigues possessions excepte Ajmer i algunes zones de Malwa, a més del títol de raja.