Varsòvia () és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia. Varsòvia és també la seu de la Presidència de la República, del Parlament i de la resta de les autoritats centrals. La metròpoli se situa a la riba del riu Vístula, lleugerament a l'est del centre del país, i la seva població s'estima en 1,8 milions d'habitants, de manera que és la novena ciutat més gran de la Unió Europea.

Varsòvia és coneguda internacionalment per haver donat el seu nom a la convenció de Varsòvia (1929), al pacte de Varsòvia (1955), al Tractat de Varsòvia (1970) i a la Rebel·lió de Varsòvia (1944).

El centre històric de la ciutat, completament destruït arran del Rebel·lió de Varsòvia el 1944, va ser reconstruït meticulosament després de la guerra, i el 1980 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a "exemple destacat de reconstrucció gairebé total d'una seqüència històrica que s'estén des del segle XIII fins al ."

La ciutat és la seu de nombroses indústries (manufactureres, de l'acer, d'enginyeria elèctrica, de l'automòbil, etc.) i comprèn 66 institucions d'estudis superiors (incloent-hi la Universitat de Varsòvia, la Universitat Tecnològica de Varsòvia, l'Escola Superior de Negocis i l'Acadèmia Mèdica), i més de 30 teatres que inclouen el Teatre Nacional, l'Òpera i l'Orquestra Filharmònica Nacional.

Etimologia El nom Warszawa ve del possessiu del nom Warsz, és a dir Warszewa, Warszowa. Segons les llegendes el nom ve d'un pescador pobre, Wars, i d'una sirena, Sawa.

Emblemes i colors A partir de la segona meitat del , l'emblema de la ciutat és una sirena amb l'espasa i un escut a les mans, que representa la criatura que –segons les llegendes– ordenà fundar la ciutat.

Geografia

Està situada al centre del país, a la regió de Masòvia (n'és també la capital), a la riba del riu Vístula (Wisła), uns 100 msnm i a uns 350 km tant de la costa del mar Bàltic com dels Carpats i a 523 km de Berlín.

Ocupa una superfície de 494,28 km² i té 1,6 milions d'habitants (els varsovians).

Varsòvia es troba en dues formes geomorfològiques principals: l'altiplà morrena pla i la vall del Vístula amb el seu asimètric disseny de marjades diferents. El riu Vístula és l'eix de Varsòvia, que divideix la ciutat en dues parts, esquerra i dreta. La part esquerra es troba en l'altiplà de morrena (entre 10–25 metres sobre el nivell del Vístula) i sobre les marjades del mateix riu (màx. 6,5 m per sobre del nivell del Vístula). L'element important del relleu en aquesta part de Varsòvia és la vora de l'altiplà morrena, coneguda com l'escarpa de Varsòvia. Aquesta és de 20–25 m d'alçada al nucli antic i en el districte central i prop de 10 m al nord i el sud de Varsòvia. Passa per la ciutat i té un paper important com a símbol de Varsòvia.

L'altiplà de la morrena té unes poques basses naturals i artificials, i també grups de pous de fang. El disseny de les marjades del Vístula és asimètric. El costat esquerre consisteix principalment en dos nivells: el més alt, una antiga bancal inundable i el més baix és el bancal pla inundable. El bancal inundable té encara valls i depressions visibles amb sistemes d'abastament d'aigua procedent d'antigues lleres del Vístula. Es componen encara de bastants rierols i llacs naturals, així com el disseny de les rases de drenatge. El costat dret de Varsòvia té diferents models de formes geomorfològiques.

Clima Varsòvia té un clima continental humit, amb hiverns freds i estius molt calorosos. Els hiverns són relativament temperats i els estius són frescos. La temperatura mitjana és de -2,4 °C al gener i 19,1 °C al juliol. Sovint poden arribar a temperatures de 30 °C a l'estiu. La mitjana anual de pluges és de 500 mil·límetres de precipitació i el mes més plujós és juliol. La primavera i la tardor solen ser temporades agradables.

Flora i fauna Els espais verds són una quarta part de la superfície de Varsòvia, incloent-hi una àmplia gamma d'estructures afins; des de petits parcs en els veïnats, espais verds al llarg dels carrers i en els patis; fins a grans parcs històrics, àrees de conservació de la natura i boscos urbans a la franja de la ciutat. miniatura|center|300px|Paisatge de Varsòvia Hi ha 82 parcs a la ciutat, que cobreixen en total el 8% de la seva àrea. Els més antics formen part de palaus molt representatius de la ciutat, com el jardí del palau Krasinski, el parc Łazienki, el parc del palau de Wilanów, el parc del palau Królikarnia i el jardí Saxó (conté una àrea de 15,5 hectàrees), que solia ser un jardí reial, en el qual hi ha més de cent espècies diferents d'arbres i les avingudes són un lloc per passejar i relaxar-se.

Al , el jardí del palau Krasińsk fou remodelat per Franciszek Szanior. Dins de la seva àrea central, es poden veure encara vells arbres que daten d'aquell període: ginkgo, nogueres negres, avellaners turcs, etc. Complementat pels seus bancs, catifes de flors, un bassal amb ànecs i un pati per als nens, el jardí del palau Krasinski és una destinació popular dels varsovians a l'hora de fer una passejada. El parc del palau Krasinski cobreix una àrea de 76 hectàrees. El caràcter únic i la història del parc està reflectida en la seva arquitectura: pavellons, escultures, ponts, cascades, basses, i en la seva vegetació: espècies vernacles i foranes d'arbres i arbustos. El que fa a aquest parc diferent a altres espais verds de Varsòvia és la presència de paons i faisans, que poden ser vistos caminant lliurement, i de carpes reials a l'estany.

miniatura|Paó al parc Łazienki

El parc del palau Wilanów data de la segona meitat del . Aquest cobreix una àrea de 43 hectàrees. La seva àrea central d'estil francès correspon a l'antic estil barroc de les formes del palau. La secció oriental del parc, la més propera al palau, és un jardí de dos nivells amb una terrassa enfrontada a l'estany.

Altres espais verds a la ciutat inclouen el jardí Botànic i el jardí de la Biblioteca Universitària, els quals tenen extenses col·leccions botàniques de plantes estranyes, tant endèmiques com foranes, mentre que un hivernacle al New Orangerie presenta plantes subtropicals de tot el món.

La flora de la ciutat té una gran varietat d'espècies. La riquesa d'aquestes és deguda, en gran part, a la localització de Varsòvia a les vores de grans regions florals que comprenen substancials proporcions d'àrees tancades a l'activitat humana (boscos naturals, pantans i zones humides a la llacuna del Vístula), així com terres arables, prats i boscos. El bosc de Bielany, localitzat als límits de Varsòvia, és la part restant del primitiu bosc de Masòvia. La seva reserva natural es connecta amb el bosc de Kampinos, llar d'una rica fauna i flora. Dins del bosc, hi ha tres senders per a bicicletes o per a recórrer-lo a peu.

A 15 km de Varsòvia, l'ambient del riu Vístula canvia sorprenentment l'entorn i constitueix un ecosistema ben conservat, amb un hàbitat d'animals entre els quals figuren la llúdria, el castor i centenars d'espècies d'ocells.

El zoològic de Varsòvia cobreix una àrea de 40 hectàrees, amb al voltant de 5.000 animals que representen unes 500 espècies. Encara que va ser creat oficialment el 1929, el seu origen està en els vedats privats del , sovint oberts al públic

Demografia Històricament, Varsòvia ha estat la destinació de l'emigració interna i estrangera, més concretament del centre i l'est d'Europa. Durant uns 300 anys, va ser coneguda com "L'antiga París" o "La segona París". Polònia tenia un 20% de la població nascuda a l'estranger o jueva. Demogràficament, Varsòvia era la ciutat més cosmopolita del país i abans de la Segona Guerra Mundial la població jueva assolia la xifra de 350.000, la qual cosa constituïa al voltant del 30% de la població que acollia la ciutat.

1700: 30.000 (est) 1792: 120.000 1800: 63.400 1830: 139.700 1850: 163.600 1882: 383.000 1900: 686.000 1925: 1.003.000 1939: 1.300.000 1945: 422.000 (setembre) 1950: 803.800 1960: 1.136.000 1970: 1.315.600 1980: 1.596.100 1990: 1.655.700 2000: 1.672.400 2002: 1.688.200 2006: 1.702.100

La seva població el 2006 s'estimava en 1,7 milions d'habitants, més 2,9 milions de residents a l'àrea metropolitana.

Ciutats homònimes Hi ha altres ciutats anomenades Varsòvia (en la seva forma anglesa, Warsaw) en diversos estats dels Estats Units: Carolina del Nord, Illinois, Indiana, Ohio i Virgínia.

Economia Varsòvia, especialment el seu centre (Sródmiescie), és la seu no sols de nombroses institucions i agències governamentals, sinó també de moltes companyies nacionals i internacionals. El 2006, 304.016 companyies estaven registrades a la ciutat. La participació financera d'inversors estrangers a la ciutat estava estimada el 2002 en prop de 650 milions d'euros. Varsòvia produeix el 12% de l'ingrés nacional, per capita, està estimat al voltant del 290% de la mitjana polonesa. El GDP (PPP) nominal per capita a Varsòvia era el 2005 de 25 euros. Aquest va ser un dels més veloços creixements econòmics, amb un creixement del 6,5% el 2007 i 6,1% en el primer trimestre del 2008.

Al mateix temps la taxa d'atur és una de les més baixes de Polònia, no excedeix del 3% d'acord amb les xifres oficials.

La recaptació de la ciutat produeixen al voltant de 8.740.882.000 Złotys polonesos en concepte d'impostos i guanys directes del govern.

S'ha dit que Varsòvia, juntament amb Frankfurt del Main, Londres, París, Moscou, Brussel·les i Rotterdam, és una de les ciutats amb edificis més alts d'Europa. Onze dels gratacels més alts de Polònia, dels quals nou són edificis d'oficines, estan localitzats a Varsòvia. L'estructura més alta és el palau de la Cultura i la Ciència, que és al seu torn el setè edifici més alt de la Unió Europea.

Borsa El primer mercat de valors de Varsòvia va ser establert el 1817 i va continuar en funcionament fins a la Segona Guerra Mundial. Va ser restablert l'abril de 1991, succeint el cap del govern comunista de la postguerra i la reintroducció d'una economia de lliure mercat. Avui, la Borsa de valors és, d'acord amb molts indicadors, el mercat més gran de la regió. És actualment el major mercat de valors de la ciutat, amb més de 300 companyies adherides. Des de 1991 fins a 2000, aquesta institució estava localitzada, irònicament, en el que abans havien estat els quarters generals del Partit Comunista polonès, el Partit de dels Treballadors Units Polonesos. La capitalització obtinguda va ser de 440,92 milions de dòlars (el 28 de desembre de 2007). La Borsa de valors ofereix diners en efectiu i productes derivats sota un mateix sostre. La ciutat és actualment considerada com un dels punts de negocis més atractius d'Europa.

Indústria Durant la reconstrucció de Varsòvia després de la Segona Guerra Mundial, les autoritats comunistes van decidir que la ciutat es convertiria en un principal centre industrial. Nombroses fàbriques de grans dimensions van ser construïdes a la ciutat o en els seus límits immediats. La major n'era la Huta Warszawa Treballs siderúrgica i dues fàbriques de cotxes. Avui, l'Arcelor Warszawa Molí d'Acer (formalment Huta Warszawa) és l'única gran fàbrica que queda. La Fabryka Samochodów Osobowych, fàbrica automotriu, produeix la majoria dels automòbils d'exportació. El nombre d'empreses públiques continua decreixent mentre augmenta el nombre de companyies operades amb capitals estrangers. Els grans inversors forans són Daewoo, Coca-Cola Amatil i Metro AG. Varsòvia té la major concentració d'indústries dedicades a l'electrònica i l'alta tecnologia a Polònia, i el creixement del mercat alimentari promou perfectament el desenvolupament de la indústria processadora d'aliments.

Govern municipal Alcalde