La Casa Bloc és un conjunt arquitectònic racionalista del barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional en la categoria de Monument Històric el 1992. Es tracta un model d'«habitatge mínim» per a la classe obrera, la morfologia urbana resultant del qual es contraposa al Pla Cerdà del . Aquest projecte social innovador, promogut per la Generalitat republicana, fou estroncat pel franquisme, per la qual cosa es tracta d'una obra singular.
Història El projecte va ser encarregat el 1932 per l'Institut Contra l'Atur Forçós, organisme depenent de la Generalitat republicana, als arquitectes Josep Lluís Sert (1902-1983), Josep Torres Clavé (1906-1939) i Joan Baptista Subirana (1904-1978), tots membres del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània). El març del 1933, el president Francesc Macià hi va col·locar la primera pedra en un acte institucional. Les obres es van prolongar fins a l'esclat de la Guerra Civil el 1936, quan la construcció era gairebé acabada.
Un cop acabat el conflicte, la Diputació de Barcelona va assumir-ne la titularitat i el nou règim franquista va acabar les obres. Als més de 200 habitatges, on s'hi havien d'instal·lar els obrers que vivien en condicions precàries a les diferents barriades del districte, hi van anar a viure militars amb llurs famílies, i orfes i vídues de la guerra. El 1943 s'inaugurà a la planta baixa del bloc 1 (al carrer de l'Almirall Pròixida) l'Escola Codolà i Gualdó, que també ocupà part de la plaça. El 1948, amb l'objectiu d'allotjar famílies de policies nacionals, es construí un nou bloc d'habitatges (anomenat popularment «Bloc fantasma») a l'altra plaça, que a partir d'aleshores quedà tancada i la Policia Armada hi construí dues cavallerisses, entre d'altres.
Durant més de mig segle no s'hi va fer cap millora ni restauració, de manera que el conjunt s'anà deteriorant amb el pas dels anys. Amb el restabliment de la democràcia, la Casa Bloc va retornar a les mans de la Generalitat de Catalunya. El 1997, l'Institut Català del Sòl (INCASOL), la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona van signar un conveni per rehabilitar-la. El projecte, encarregat el projecte als arquitectes Víctor i Marc Seguí, va culminar el juliol del 2008 amb l'enderrocament del «Bloc fantasma». El 2022 es va anunciar la formació d'un equip pluridisciplinar de professionals (arquitectes, arqueòlegs, historiadors) que s'encarregaria de la redacció d'un Pla Director per a la conservació i rehabilitació.
Descripció miniatura|esquerra|Façana al passeig de Torras i Bages miniatura|esquerra|Porxo d'accés al jardí interior miniatura|esquerra|Senyalització en ocasió de l'obertura del pis-museu (març 2012) És un conjunt lineal de cinc edificis d'habitatges de set pisos en forma d'«S» invertida, que s'insereix de ple en els postulats racionalistes del GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrès de l'Arquitectura Contemporània) i el seu Pla Macià per a la nova Barcelona, realitzat en col·laboració amb Le Corbusier. Els seus criteris fonamentals són el màxim alliberament d'espais verds i equipaments comuns (com ara llar d'infants, sales de reunions, biblioteca, etc.) a la planta baixa i la racionalitat funcional que permeten els habitatges dúplex amb el corredor d'accés seguint el nord i l'oest i la col·locació de les sales d'estar i les terrasses a l'altra banda, permetent l'assolellament òptim i ventilació creuada.
Pis-museu Habitatge 1/11 L'Institut de Cultura de Barcelona, a través del Museu del Disseny de Barcelona (llavors anomenat DHUB), i l'Institut Català del Sòl (INCASOL) van encarregar la museïtzació de l'Habitatge 1/11 a l'equip format per Marta Montmany, Rossend Casanova i Víctor i Marc Seguí, amb l'objectiu de retornar l'estructura i l'aspecte originals que havia perdut amb el temps i presentar-lo tal com l'havien pensat els creadors. S'hi van retirar els elements afegits o sobreposats i es va restaurar tot l'interior. Entre d'altres, s'hi va col·locar una cuina d'època, el lavabo, el safareig amb dutxa, el paviment hidràulic o les portes plegables del menjador, extrets d'altres habitatges de la Casa Bloc. Altres elements van ser adquirits segons els models de l'època, com les aixetes, els tubs de coure, el fil elèctric o els interruptors, tots originals de la dècada del 1930. A més, s'hi van col·locar diversos elements de mobiliari de l'època com la taula, les cadires o el llit.
És obert al públic des del febrer del 2012, amb un règim de visites guiades amb reserva prèvia. Es tracta d'un dúplex que mesura 60 m², situat al bloc 2, planta 1, porta 11. La distribució interna és molt senzilla i diferencia clarament la part de dia de la de nit. A la planta inferior hi ha l'entrada, un passadís que mena al safareig amb dutxa, a la cuina, al lavabo amb vàter, al menjador i a una terrassa. A la planta superior hi ha dos dormitoris (altres habitatges de la Casa Bloc en tenen tres o quatre, una variable que es va preveure per ajustar-se a les necessitats de les famílies). Totes les estances donen a l'exterior, amb llum i ventilació naturals. L'habitatge també té obertures als dos costats del bloc, cosa que permet una fàcil ventilació creuada.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Edificis d'habitatges de Barcelona Categoria:Edificis racionalistes de Barcelona Categoria:Monuments històrics de Barcelona Categoria:Patrimoni monumental del districte de Sant Andreu Categoria:Edificis de Sant Andreu de Palomar Categoria:Blocs de pisos Categoria:GATCPAC Categoria:Museu del Disseny de Barcelona Categoria:Obres de Josep Lluís Sert