és un prosista, autor dramàtic, poeta i assagista noruec. Va guanyar el Premi Nobel de Literatura de 2023.
Biografia Fosse va néixer a Haugesund, Noruega. Va debutar el 1983 amb la novel·la Raudt, svart (Vermell, negre), on abordava el tema del suïcidi d'una forma crua. La seva primera peça, Og aldri skal vi skiljast (I no ens separarem mai), es va representar i publicar l'any 1994. La seva obra, escrita en nynorsk, variant estàndard minoritària del noruec, abasta una varietat de gèneres. Jon Fosse ha escrit novel·les, contes, poesia, llibres infantils, assaigs i obres de teatre. Les seves obres han estat traduïdes a més de quaranta idiomes.
Fosse va ser nomenat cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit de França el 2003.Fransk heder til Fosse, nrk.no. També ha estat classificat com el número 83 de la llista dels 100 millors genis vius per The Daily Telegraph.
Des del 2011, Fosse ha rebut el Grotten, una residència honorífica propietat de l'estat noruec i situada a les instal·lacions del Palau Reial al centre de la ciutat d'Oslo. L'ús del Grotten com a residència permanent és un honor atorgat especialment pel rei de Noruega per les contribucions a les arts i la cultura noruegues.
Fosse va ser un dels consultors literaris de Bibel 2011, una traducció noruega de la Bíblia publicada el 2011.Kjell Kvamme (16 novembre 2013) Jon Fosse katolikk: Som å kome heim Vårt Land. Consultat 16 novembre 2013
Fosse va rebre el Premi de Literatura del Consell Nòrdic 2015 per Andvake (Vigília), Olavs draumar (Somnis d'Olav) i Kveldsvævd (Cansament).
Nombroses de les obres de Fosse han estat traduïdes al persa per Mohammad Hamed, també les seves obres s'han representat a les sales principals de l'Iran/Teheran.
El 2023 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «les seves obres innovadores i la seva prosa que donen veu a allò que no es diu», Fosse combina llaços locals forts, tant lingüístics com geogràfics, amb tècniques artístiques modernistes. L'acadèmia sueca reconeix que és un dels dramaturgs més interpretats del món, alhora que com més va més és reconegut per la seva prosa.
Obra seleccionada Prosa Raudt, svart. 1983 Stengd gitar. 1985 Blod. Steinen er. Forteljing. 1987 Naustet. 1989 Flaskesamlaren. 1991 Bly og vatn. 1992 To forteljingar. 1993 Prosa frå ein oppvekst. 1994 Melancholia I. 1995 Melancholia II. 1996 Eldre kortare prosa amb il·lustracions de Camilla Wærenskiold. 1998 Morgon og kveld. 2000 Det er Ales. 2004 Andvake. Forteljing. 2007 Spelejenta. 2009 Kortare prosa. 2011 Olavs draumar. Forteljing. 2012 Kveldsvævd. Forteljing. 2014 Trilogien (recopilatori de Andvake, Olavs draumar i Kveldsvævd). 2014 Levande stein. 2015 Det andre namnet. Septologien I-II. 2019 Eg er ein annan. Septologien III-V. 2020 Eit nytt namn. Septologien VI-VII. 2021 Septologien. 2022 Kvitleik (Blancor). 2023
Obra dramàtica Og aldri skal vi skiljast (I mai no ens separarem). 1994 Namnet. 1995 Nokon kjem til å komme (Vindrà algú). 1996 Barnet. 1996 Mor og barn. 1997 Sonen. 1997 Natta syng sine songar. 1997 Gitarmannen. 1998 Ein sommars dag. 1999 Draum om hausten. 1999 Medan lyset går ned og alt blir svart. 1999 Sov du vesle barnet mitt. 2000 Besøk. 2000 Vinter (Hivern). 2000 Ettermiddag. 2000 Vakkert. 2001 Dødsvariasjonar. 2001 Jenta i sofaen. 2002 Lilla. 2003 Suzannah. 2004 Dei døde hundane. 2004 Sa ka la. 2004 Varmt. 2005 Svevn. 2005 Rambuku. 2006 Skuggar. 2006 Eg er vinden 2007 Desse auga. 2008 Jente i gul regnjakke. 2009 Hav. 2014 Tre librettoar (Melancholia, 2008; For seint, 2013; Morgon og kveld, 2015) Edda. 2017 Slik var det, monòleg. 2020
Traduccions al català Prosa
Matí i Tarda. Traducció de Meritxell Salvany. Nordica llibres. ISBN 978-8410200135 L’Ales a la vora del foc. Traducció Meritxell Salvany. Galàxia Gutemberg. ISBN 978-84-10107-02-1
Teatre I mai no ens separarem. Traducció d'Alexandra Pujol Skjønhaug. Direcció i dramaturgia de Carlota Subirós. Intèrprets: Marta Calvó, Ramon Vila i Alicia Pérez. Estrenada al Teatre Malic de Barcelona el 21/12/2001. Vindrà algú. Traducció d'Anne Lise Cloetta i Sergi Belbel. Intèrprets: Andreu Benito, Mercè Mariné i David Vert. Escenografia de Max Galenzel i Estel Cristià. Il·luminació: Paco Azorín. Vestuari: Míriam Compte. Direcció: Antonio Simón Rodríguez. Estrenada a la Sala Beckett de Barcelona el 13/3/2002. Hivern. Traducció, dramatúrgia i direcció d'Ester Roma Calle. Repartiment: Ramon Bonvehí i Barbara Roig. Institut del Teatre (2009). Porta 4 de Gràcia (2010). Versus Teatre (2014) i el 2017 a La Seca Espai Brossa.
Referències
Categoria:Persones del comtat de Rogaland Categoria:Escriptors noruecs de literatura infantil i juvenil Categoria:Dramaturgs noruecs en noruec Categoria:Alumnes de la Universitat de Bergen Categoria:Guanyadors del Premi Dobloug Categoria:Premis Nobel de Literatura Categoria:Gran Creu de l'orde de Sant Olaf Categoria:Poetes noruecs en noruec Categoria:Escriptors noruecs del segle XXI Categoria:Dramaturgs del segle XXI Categoria:Dramaturgs noruecs del segle XX Categoria:Poetes del segle XXI Categoria:Poetes noruecs del segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XX