Salvi Trifó () fou un líder i rei dels esclaus revoltats a Sicília al final del .

El seu nom era Salvi i es va destacar entre els esclaus per les seves capacitats d'endevinació. Com havia fet abans Eunus amb la màgia i la interpretació dels somnis, feia servir tècniques haruspicials per a consolidar el seu carisma com a cap del moviment de revolta dels esclaus. Per això quan aquests es van revoltar el van aclamar com a rei (). Va fer honor al nomenament i en poc temps va reunir un exèrcit de  homes a peu i a cavall que van assetjar Morgantina.

El propretor Publi Licini Nerva va atacar per sorpresa el campament dels esclaus i el va ocupar però després fou derrotat per Salvi, que amb aquest fet va assumir tota la pompa de la reialesa. Va administrar justícia vestit amb toga pretexta, rodejat de lictors, i va agafar el nom de Trifó probablement per alguna vinculació amb Diodot Trifó, usurpador del tron selèucida (-). Va elegir com a centre del regne la fortalesa de Triocala; el líder dels esclaus revoltats a l'oest de l'illa, Atenió, se li va sotmetre.

La revolta s'havia estès tant que el senat va enviar com a propretor a Luci Licini Lucul·le () amb  homes; Trifó els va presentar batalla en camp obert; dirigia les forces Atenió que encara que un temps abans havia estat empresonat, fou alliberat i va lluitar amb gran valentia resultant malferit; els esclaus foren derrotats i van tenir moltes baixes i Trifó es va haver de retirar a Triocala, que Lucul·le per incapacitat o altres raons no va poder o saber conquerir () i va haver de tornar derrotat. El va succeir Gai Servili.

Poc temps després va morir Trifó de mort natural i el va succeir Atenió, i després d'uns mesos de resistència finalment el regne dels esclaus fou esborrat pel cònsol Mani Aquil·li el Jove ().

Referències

Categoria:Reis sicilians Categoria:Líders esclaus de les Guerres Servils Categoria:Segona Guerra Servil Categoria:Antics atenencs Categoria:Morts a Siracusa Categoria:Romans del segle I aC Categoria:Romans del segle II aC Categoria:Grecs del segle II aC