Joan Fuster i Ortells (Sueca, País Valencian, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de junh de 1992) èra un dels escrivans valencians màgers en lenga catalana. Es reconegut mai que mai per sos ensages: Nosaltres els valencians publicat en 1962 per Edicions 62, Qüestió de noms, Diccionari per a ociosos (en 1963), etc. Es una de las figuras clau pel nacionalisme valencian contemporanèu e per la definicion dels Païses Catalans. A partir dels ans 60 del sègle XX venguèt un referent civic al País Valencian dins lo movement de recuperacion de la cultura catalana.
Biografia thumb|250px|Retrach de Joan Fuster del pintor catalan Josep Pla-Narbona en 1973 Joan Fuster nasquèt en 1922 a Sueca, un vilatjòt del litoral valencian pas gaire alunhat de Valéncia, la capitala del país, al sen d'una familha de classa mejana, filh de Joan Baptista Fuster i Seguí, que malgrat sas originas pagesas èra vengut un dessenhaire e fabricaire d'imatges religioses, e de Maria Ortells i Morell, sortida d'una familha de proprietaris rurals. L'enfant s'abaliguèt dins un ambient conservador e religiós, que son paire èra carlista, amb pr'aquò la possibilitat d'accedir a la lectura de tota mena d'òbras. Gràcias als corses de dessenh que lo paire fasiá dins las escòlas, Joan Fuster poguèt aver una educacion gratuita e melhora que çò que son origina sociala li aguèsse pogut permetre normalament. E mai se dins lo primièr temps de la Guèrra Civila Espanhòla se trobèt per inércia e tradicion del costat de la rebellion franquista, per mejan de sas lecturas capitèt de se liberar d'aquela posicion politica e mai del catolicisme eiretat.
Joan Fuster obtenguèt sa Licéncia en drech en 1947 e venguèt doctor en filologia catalana en 1985. De 1946 a 1956 codirigiguèt la revista Verbo. De sos primièrs libres, de vèrses totes, se destaca Escrit per al silenci (1954). En 1952 trabalhèt pel jornal Levante, de Valéncia. Sas collaboracions dins la premsa foguèron puèi una de sas facietas mai marcadas e que contunhariá a Destino o a La Vanguardia
Amb El descrèdit de la realitat (en 1955) entamenèt una carrièra d'escrivan d'ensages brilhanta, amb una vasta amplitud tematica, un estil incisiu, d’adjectivacion precisa. Demest los autres aspèctes de son obra cal citar l’erudicion, l'istòria e la critica literàrias, que alternèt amb d'antologias. Son estrambòrd pels tèmas valencians culminèt en 1962 amb la publicacion de Nosaltres els valencians, Qüestió de noms e El País Valenciano, de libres màgers per tal de conéisser e comprendre l'istòria, la cultura e los problèmas d’identitat nacionala del País Valencian.
Dins aqueles libres, Fuster afirma que per redreçar la cultura autoctòna del País Valencian cal afortir los ligams amb los autres territòris de lenga catalana, e crear una comunitat culturala o, a mai, politica: los Païses Catalans.
Contunhèt dins aquesta dralha dins Raimon (1964), Combustible per a falles (1967) e Ara o mai (1981), e d’autres. Una part de sos estudis nombroses e sos articles erudits, istorics, biografics e de viatges, es estat reculhida dins los volums I e III de sas Obres completes, e lo Diari 1952-1960 n’ocupa lo segond volum.
Dins lo domeni dels ensages, publiquèt Figures de temps, prèmi Yxart (en 1957), Judicis finals (1960), Diccionari per a ociosos (1964), Causar-se d’esperar (1965), L’home, mesura de totes les coses (1967), etc, de longa dins la tradicion d’origina morala de l’umanisme classic a l’alè dels moralistas e reformadors franceses (de Montaigne als enciclopedistas), critic, sceptic e amb un umor corrosiu. Dins los trabalhs d’istòria, de critica e de divulgacion literària publiquèt La poesia catalana (1956), Poetes, moriscos i capellans (1962), Heretgies, revoltes i sermons (1968) e Literatura catalana contemporània (1972), e a mai tres gròsses prològs per l’òbra de Joan Salvat-Papasseit (1962), Salvador Espriu (1963) e Josep Pla (1966), amassats dins Contra el noucentisme (1978). També va escriure de paraulas de cançons per Lluís Llach.
Fuster es l’assagista valencian mai important de las generacions espelidas aprèp la Guèrra Civila, amb una fòrça que depassà l’àmbit literari e es projectà sobre la vida cultural i civil dels Països Catalans, la consciéncia unitària dels quals contribuí poderosament a crear.
Obtenguèt lo Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (en 1975) e recebèt, en 1983, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. En 1984 foguèt nomenat doctor honoris causa de l'Universitat de Barcelona e, en 1986, catedràtic de literatura a l'Universitat de València. En 1987 recollí sa poesia (Set llibres de versos). Fruit del treball de recerca dels darrers anys són els estudis aplegats a Llibres i problemes del Renaixement (1989). En 1994 s'editèron las òbras Fuster inèdit e Fuster sabàtic.
Per son activitat de defensor de la catalanitat del País Valencian foguèt victima d'un atemptat amb bomba que destrudiguèt una partida de la bibliotèca e de l'archiu de son ostal. Aquelas agressions contunhèron vist que qualques annada aprèp que defuntèsse sa tomba foguèt profanada (en 1997).
Òbras
Ensages Antología del surrealismo español. Alacant, Verbo, 1952 La poesia catalana fins a la Renaixença. Mèxic, Edicions Catalanes de Mèxic, 1954 Pàgines escollides de sant Vicent Ferrer. Barcelona, Barcino, 1955 El descrèdit de la realitat. Ciutat de Mallorca, Moll, 1955 Antologia de la poesia valenciana. Barcelona, Selecta, 1956 La poesia catalana. Ciutat de Mallorca, Moll, 1956. 2 vol Les originalitats. Barcelona, Barcino, 1956 El món literari de sor Isabel de Villena. València, Lo Rat Penat, 1957 Figures de temps. Barcelona, Selecta, 1957 Indagacions possibles. Palma de Mallorca, Moll, 1958 Recull de contes valencians. Barcelona, Albertí, 1958 Ausiàs March. Antologia poètica. Barcelona, Selecta, 1959 Un món per a infants. València, 1959 Judicis finals. Ciutat de Mallorca, Moll, 1960 Joan Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler. Barcelona, Aedos, 1961 Valencia. Madrid, Dirección General de Turismo, 1961 Nosaltres, els valencians. Barcelona, Edicions 62, 1962 El País Valenciano. Barcelona, Destino, 1962 Poetes, moriscos i capellans. València, L'Estel, 1962 Qüestió de noms. Barcelona, Aportació Catalana, 1962 El bandolerisme català II. La llegenda. Barcelona, Aymà, 1963 Raimon. Barcelona, Alcides, 1964 Diccionari per a ociosos. Barcelona, A. C., 1964 Alicante y la Costa Blanca. Barcelona, Planeta, 1965 Causar-se d'esperar. Barcelona, A. C., 1965 Combustible per a falles. València, Garbí, 1967 L'home, mesura de totes les coses. Barcelona, Edicions 62, 1967 Consells, proverbis i insolències. Barcelona, A. C., 1968 Examen de consciència. Barcelona, Edicions 62, 1968 Heretgies, revoltes i sermons. Barcelona, Selecta, 1968 (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 1969) Obres completes I. Llengua, literatura, història. Barcelona, Edicions 62, 1968 Abans que el sol no creme. Barcelona, La Galera, 1969 Obres completes II. Diari 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969 "Hi ha més catalans encara", fascicle de Dolça Catalunya. Barcelona, Mateu, 1969 L'Albufera de València. Barcelona, Les Edicions de la Rosa Vera, 1970 Obres completes III. Viatge pel País Valencià. Barcelona, Edicions 62, 1971 Babels i babilònies. Ciutat de Mallorca, Moll, 1972 Literatura catalana contemporània. Barcelona, Curial, 1972 (Premi Crítica Serra d'Or d'assaig, 1973) Rebeldes y heterodoxos. Esplugues de Llobregat, Ariel, 1972 [trad. de Josep Palacios] Contra Unamuno y los demás. Barcelona, Península, 1975 Obres completes IV. Assaigs. Barcelona, Edicions 62, 1975 La Decadència al País Valencià. Barcelona, Curial, 1976 Un país sense política. Barcelona, La Magrana, 1976 El blau en la senyera. València, Tres i Quatre, 1977 Contra el noucentisme. Barcelona, Crítica, 1977 Obres completes V. Literatura i llegenda. Barcelona, Edicions 62 Destinat (sobretot) a valencians. València, Tres i Quatre, 1979 Notes d'un desficiós. València, Almudín, 1980 [prològ de Vicent Ventura] Ara o mai. València, Tres i Quatre, 1981 Indagacions i propostes. Barcelona, Edicions 62 i la Caixa, 1981 [prològ de Carme Arnau] País Valencià, per què?. València, Tres i Quatre, 1982 Veure el País Valencià. Barcelona, Destino, 1983 Cultura nacional i cultures regionals dins els Països Catalans. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983 Sagitari. València, Diputació de València, 1984 Pamflets polítics. Barcelona, Empúries, 1985 Punts de meditació (Dubtes de la "Transición"). València, Tres i Quatre, 1985 Llibres i problemes del Renaixement. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989 Textos d'exili. València, Generalitat Valenciana, 1991 [prològs d'Alfons Cucó e Santiago Cortès] Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona, Edicions 62, 1991
Poesia Sobre Narcís. València, Torre, 1948 3 poemes. Alacant, Verbo, 1949 Ales o mans. València, Editorial Torre, 1949 Va morir tan bella. València, 1951 Terra en la boca. Barcelona, Barcino, 1953 Escrit per al silenci. València, Institució Alfons el Magnànim, 1954 Set llibres de versos. València, Tres i Quatre, 1987.
Ligams extèrnes Qüestió de noms Nosaltres el valencians
Fuster, Joan Fuster, Joan Fuster, Joan Fuster, Joan