Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida. Té 35.347 habitants (INE 2019).
Geografia Ontinyent es troba a l'oest de la Vall d'Albaida, a uns 85 km de València ciutat i uns 88 km d'Alacant. El seu terme municipal limita amb els termes de Bocairent al sud-est, Agullent a l'est, Aielo de Malferit al nord-est, Moixent i Vallada al nord, Fontanars dels Alforins i Banyeres de Mariola al sud-oest i Alfafara al sud. Es troba a la vora del riu Clariano, en un relleu majoritàriament muntanyenc on destaca la Serra Grossa, que tanca la comarca de la Vall d'Albaida per l'oest.
Pel que fa al clima, la ciutat té un clima mediterrani típic. Els estius són calorosos i poden superar diverses vegades els 35 °C a causa de les onades de calor, mentre que els hiverns són temperats i poden rebre algunes gelades o nevades esporàdiques durant les onades de fred. La primavera i la tardor són majoritàriament càlides.
Des de València s'accedeix a Ontinyent a través de l'A-7, que enllaça amb la CV-40 i finalitza en la CV-650. Compta amb una estació de tren pertanyent a la línia 47 de Renfe Mitjana distància, també coneguda com a línia València-Xàtiva-Alcoi.
Història L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'època prehistòrica. Es coneixen alguns jaciments de finals del Neolític, com ara l'Arenal de la Costa, així com nombrosos poblats de l'edat del bronze, entre els que descolla el Cabeço de Navarro. També hi ha d'altres restes ibèriques, sobretot tardanes.
De l'època romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de xicoteta entitat, repartits pel territori, iniciant-se la majoria d'estos al voltant de l'època d'August o en les primeres dècades del dC, alguns dels quals només perduraren fins a mitjans o finals del dC, mentre que d'altres prosseguiren, segurament, fins al .
Tanmateix, cap dels assentaments romans coneguts fins ara s'ubica en el que després serà el nucli urbà medieval d'Ontinyent, conegut com la Vila, tot i que degué existir-n'hi algun en les proximitats per ser un dels sector més fèrtils i amb les millors terres del terme. De fet, el nom d'Untinyân mateix, clarament preislàmic del llatí Fontinente, en referència a les fonts. En este sentit, segurament cal destacar el recent descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà en el Llombo –zona de l'actual poliesportiu-, d'àmplia perduració cronològica. També s'han pogut documentar arqueològicament les restes d'un extens cementeri tardoromà, o visigòtic en el Bancal del Cel (la Casa Calvo), a uns 2 km al sud del nucli urbà medieval, amb prop d'un centenar de tombes, aproximadament del dC.
Dels primers segles de l'època andalusina –d'Al-Àndalus, nom que rebia la península durant el domini islàmic- hi ha poques dades, ja que són molt escassos els testimonis materials o, si més no, els ignorem. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important nucli de poblament al Castellar, a uns 3 km al sud, fitant amb Bocairent, en un lloc escarpat i amb una llarga muralla, que perduraria fins a principis del , finals del califat omeia.
Escampades pel territori hi havia una sèrie d'alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànies al hisn Untinyän i que perduraran fins al moment de la conquesta, són citades per la documentació, com ara Iel·las –Morera- o Benarrai.
També pertanyen a l'època andalusina els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipus les finestres del Pou Clar o Covetes dels Moros, existents en els barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o magatzems de seguretat d'algunes comunitats camperoles andalusines, probablement d'ascendència amaziga.
Amb tot, el nucli urbà antic d'Ontinyent —la Vila— està documentat des del , en què és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naixença del poeta al-Untinyaní. En el , al-Idrisi cita el castell d'Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia a València. Les nombroses troballes mobiliars –ceràmiques, etc.- procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou bé estos segles finals del domini islàmic, tanmateix són poques les restes estructurals que han perviscut.
En ser conquerida pels cristians (1244), el seu terme municipal fou molt ampli, ja que comprenia Agullent (fins a 1585), així com la partida dels Alforins, concedida per Jaume I (1256) i convertida en municipi el 1927. Fou Vila Reial amb vot a les Corts del Regne, encara que durant alguns curts períodes pertangué a persones de la família reial (l'infant Pere, Ramon Berenguer…) o de la noblesa (els Artés, els Vilaragut), etc. La baronia d'Ontinyent fou creada pel rei Joan I d'Aragó l'1 de febrer de 1387, atorgada al cavaller Pere d'Artés, mestre racional, amb les viles de Bocairent i Biar. Fou anul·lada pel Braç Reial a les Corts Valencianes de 1418, la caual continuà sota els hereus de Pere d'Artés: 60 000 sous en compensació a canvi de l'usdefruit de la baronia i 14 000 sous per millores fetes al castell de Bocairent i al lloc d'Alfafara, senyoria adquirida per Pere d'Artés el 9 de desembre de 1392 al cavaller Martí Ximenis d'Orís, descendent dels llinatge Orís, que foren senyors d'Alfafara des de 1250 amb el cavaller Ximèn Peres d'Orís. miniatura|Ermita de Sant Esteve Amb Villena tingué nombrosos plets per qüestió de límits territorials pràcticament des de l'inici de la conquesta cristiana. Cal destacar el conflicte per la Vall dels Alforins. Aquest conflicte es va agreujar quan Ontinyent va a comprar la vila de Cabdet al 1446 i quedà com a responsable de defensar aquesta vila fronterera. Cabdet necessitava aquesta vall per a mantenir continuïtat territorial amb la resta del Regne de València mitjançant La Font de la Figuera, Ontinyent i Biar, i Villena per a mantenir la seva contiuitat amb la resta de Castella. El conflicte es va a mantenir per segles, fins a la Guerra de Successió quan després de la victòria borbònica, Villena, que va a donar suport a aquest bàndol, finalment guanyà el plet arrabassant també Cabdet a València, que va a quedar com a llogaret de Villena.
Durant les Germanies (1522), el lloctinent comte de Melito ocupà la població, després de refugiar-se els reialistes a la part alta de la ciutat, i feu un gran nombre de presoners, que va utilitzar com a ostatges per alliberar el seu germà, el marqués de Zenete, reclòs pels agermanats al castell de Xàtiva. Un altre fet destacable de la seua història passada va ser la pesta de l'any 1600, que afectà greument Ontinyent, on causà una gran mortaldat.
La ciutat també participà activament contra els moriscos revoltats que ocupaven la mola de Cortes, arran de la seua expulsió, a principis del , així com, un segle després, en la Guerra de Successió, perduda a Almansa el 1707.
A la ciutat i als voltants hi hagué combats durant la Guerra del Francés i les guerres carlines. El títol de ciutat li fou atorgat l'any 1904.
Demografia Ontinyent té 35.347 habitants (INE 2019). La població va augmentar destacablement a partir dels 2000 a causa de la immigració provinent principalment de països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina, i en menor grau del nord d'Àfrica. Evolució demogràfica d'Ontinyent http://www.ine.es Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2008 2009 2012 2014 10.489 11.165 11.430 12.390 12.470 12.342 13.564 14.689 18.787 23.685 28.123 29.511 31.343 36.368 36.695 37.518 37.735 37.140 36.180 Entre els censos de 1920 i 1930, va disminuir la població per independitzar-se Fontanars dels Alforins.
Economia El sector tèxtil ocupa més del 50% de la població activa, la qual se situa al voltant del 53%. Ontinyent és el nucli urbà més dinàmic de tota la comarca i és considerada la gran capital del tèxtil valencià. Açò ha aportat a la ciutat la idea històrica de la construcció i adequació del futur Museu Tèxtil de la Comunitat Valenciana, promogut per diversos governs i instal·lat actualment al Palau de la Vila o Palau de la Duquessa d'Almodòvar. Els famosos tèxtils de qualitat de producció ontinyentina s'exporten a tot el món.
En l'actualitat, el sector terciari es troba en una fase d'expansió i desenvolupament, amb ajudes i avantatges per al comerç i l'hostaleria, com són les reduccions i exempcions fiscals i altres tipus de facilitats. Ontinyent s'està consolidant com una capital logística d'àmbit intercomarcal. La indústria també aborda en l'actualitat una reconversió, de manera que algunes antigues empreses tèxtils passen a ser noves fàbriques d'energies renovables, innovació i desenvolupament i sistemes electrònics.
El tèxtil es replanteja el seu futur amb més inversió, innovació i qualitat en els productes. Altres empreses han reconvertint les seues grans naus industrials en pistes de pàdel cobertes i grans centres de negocis i seus logístiques i centrals, com ara la gran seu central de l'empresa Supermercats Vidal-Nudisco, situada a l'eix complex comercial "El Clariano", que alberga les oficines centrals de la companyia empresarial i una gran superfície comercial a la planta soterrània.
Infraestructures i transports miniatura|Estació Adif Ontinyent Accés principal des de l'autovia A-7, per les carreteres CV-650 i CV-81.
L'estació de ferrocarril pertany a la línia 47 de mitjana distància, coneguda com a València-Xàtiva-Alcoi.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 2023 foren elegits 12 regidors d'Ens Uneix, 3 del Partit Popular (PP), 1 de Vox, 1 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 4 de Compromís per Ontinyent (Compromís).
Alcaldes Des de 2011 l'alcalde d'Ontinyent és Jorge Rodríguez Gramage. En 2011 i 2015 va ser elegit amb el PSPV-PSOE, des de 2019 amb La Vall ens Uneix. miniatura|Edifici de l'Ajuntament d'Ontinyent
Monuments d'interés miniatura|Campanar de l'Església de Santa Maria d'Ontinyent Monuments religiosos Església de Santa Maria. Va ser començada a construir al i continuada al llarg dels segles següents, motiu pel qual té elements romànics, gòtics i renaixentistes. Convent de Carmelites. Va ser construït entre 1500 i 1501, obra dels mestres d'obra i picapedrers Pedro Ribera i Juan Montañés. Consta de dos arcs de mig punt, encara que lleument apuntats, sustentats sobre tres contraforts, el central és un peu de carreus en forma de quilla. La seua superfície externa és de carreus de cantería, encara que la barana va ser construïda amb les restes de diversos portals murals enderrocats a la fi del . Ermita de Sant Esteve. Construïda a finals del , està situada a la Serra Grossa a 780 metres. Ermita de Santa Anna d'Ontinyent. Es troba al nord d'Ontinyent, en un turó de pinedes i xiprers on puja el camí del Calvari Església de Sant Carles. Té els seus antecedents en l'oratori dels pares jesuïtes que es trobava junt al Col·legi de Sant Ignasi. Església de Sant Josep Església de Sant Rafel Església de Sant Miquel. Del .
Monuments civils miniatura|El pont Vell. miniatura|El pont de Santa Maria. Palau de la Duquessa d'Almodòvar. És un palau residencial situat a la plaça de Sant Roc, en la part més exposada de les muralles a manera de fortalesa o ciutadella. Bastit sobre l'antic alcàsser islàmic i molt transformat en el , conserva restes de fortificacions medievals. La façana té elegants elements del gòtic civil valencià. Actualment ha sigut remodelat i modernitzat i és seu del Museu Tèxtil de la Comunitat Valenciana i Oficina de Turisme (Tourist Info) d'Ontinyent. Muralles d'Ontinyent. Estructura de caràcter defensiu urbà, construïda al , d'època islàmica; més tard va ser restaurada pels cristians l'any 1258, després de quedar derruïdes pel terratrèmol d'aquest mateix any. http://www.mapaculturaldevalencia.es/fichaarea.html?cnt_id=6718