miniatura|Fotografia d'un home amb expressió de fàstic. El fàstic és un sentiment de rebuig físic o moral cap a alguna cosa considerada bruta, perillosa o desagradable. Està present en totes les cultures i sembla tenir com a origen l'instint d'allunyar-se d'aliments enverinats o productes no comestibles, que provocava una reacció d'allunyament en el cos, nàusees i un descens del ritme cardíac. Aquests impulsos s'activen al lòbul de l'ínsula del cervell. Les persones musicalment sensibles poden fins i tot sentir disgust per la cacofonia de sons inharmònics. La investigació ha demostrat contínuament una relació entre el fàstic i els trastorns d'ansietat com l'aracnofòbia, les fòbies de tipus lesió per injecció de sang i el trastorn obsessiu compulsiu relacionat amb la por a la contaminació (també conegut com a TOC). El discurs del racisme sovint evoca el fàstic cap als altres grups ètnics, associats a mala olor, brutícia, salvatgisme o altres estereotips denigrants. El terme "neteja de sang" té a veure amb aquest lligam. És un sentiment molt lligat als prejudicis, ja que sovint provoca la repugnància davant fets no comprovats, de manera irracional. S'associa a quelcom brut, sigui en el sentit literal o moral. Les dones semblen més sensibles al fàsticDruschel, B. A.; Sherman, M. F. (1999). "Disgust sensitivity as a function of the Big Five and gender". Personality and Individual Differences 26 i determinats estadis vitals com l'embaràs o malalties com la depressió n'augmenten la sensibilitat.
S'han associat les fonts del fàstic a tres grups, lligats a tres amenaces potencials per a la mateixa supervivència o del grup: aquell lligat a la por a patògens, que fa evitar éssers malalts o poc cuidats i que provoca el rebuig dels excrements, mocs, pudors, menjar en mal estat o insectes; el que té a veure amb l'evitació de conductes o companys sexuals no desitjables,Tyber, J. M.; Lieberman, D.; Griskevicius, V. (2009). "Microbes, mating, and morality: Individual differences in three functional domains of disgust". Journal of Personality and Social Psychology. 97 (1): 103–22. lligat a la lletjor o la malformació i per acabar aquelles conductes morals que van en contra dels estàndards comunitaris i que posen en perill la seva cohesió, com el trencament de tabús.
El fàstic és una de les emocions bàsiques de la teoria de les emocions de Robert Plutchik, i ha estat estudiada àmpliament per Paul Rozin. Invoca una expressió facial característica, una de les sis expressions facials universals de l'emoció de Paul Ekman. A diferència de les emocions de por, ira i tristesa, el fàstic s'associa amb una disminució de la freqüència cardíaca (per a violacions de l'embolcall corporal) i protonàusees de l'estómac (per efluvis corporals).
Importància evolutiva Es creu que l'emoció de fàstic ha evolucionat com a resposta a aliments ofensius que poden causar danys a l'organisme. Un exemple comú d'això es troba en els éssers humans que mostren reaccions de fàstic a la llet amb floridura o a la carn contaminada. El fàstic sembla ser provocat per objectes o persones que posseeixen atributs que signifiquen malaltia.
Els estudis d'autoinforme i de comportament van trobar que els elicitadors de fàstic inclouen:
productes corporals (excrements, orina, vòmits, fluids sexuals, saliva i moc) aliments (aliments en mal estat) animals (puces, paparres, polls, serps, paneroles, cucs, mosques, aranyes i granotes) higiene (brutícia visible i actes "inadequats" [per exemple, utilitzar un instrument quirúrgic no esterilitzat]) violacions de l'embolcall corporal (sang, carn i vergonya i mutilació) mort (cossos morts i descomposició orgànica) signes visibles d'infecció
Els principals estímuls de fàstic esmentats anteriorment són similars entre si en el sentit que tots poden transmetre infeccions potencialment, i són els elicitors de fàstic més comuns en l'àmbit intercultural. Per això, es creu que el fàstic ha evolucionat com a component d'un sistema immunitari conductual en què el cos intenta evitar els patògens portadors de malalties en lloc de combatre'ls després que hagin entrat al cos. S'ha descobert que aquest sistema immunitari conductual fa generalitzacions àmplies perquè "és més costós percebre una persona malalta com a sana que percebre una persona sana com a malalta". Els investigadors han descobert que la sensibilitat al fàstic està correlacionada negativament amb l'agressivitat perquè els sentiments de fàstic solen provocar una necessitat de retirar-se, mentre que l'agressió provoca una necessitat d'apropament. Això es pot explicar en termes de cadascun dels tipus de fàstic. Aquells que són especialment sensibles al fàstic moral voldrien ser menys agressius perquè volen evitar fer mal als altres. Aquells que són especialment sensibles al fàstic dels patògens poden estar motivats pel desig d'evitar la possibilitat d'una ferida oberta a la víctima de l'agressió. Aquells sensibles al fàstic sexual han de tenir algun objecte sexual present per evitar especialment l'agressió. A partir d'aquestes troballes, el fàstic es pot utilitzar com a eina emocional per disminuir l'agressió en els individus. El fàstic pot produir respostes autonòmiques específiques, com ara la reducció de la pressió arterial, la disminució de la freqüència cardíaca i la disminució de la conductància de la pell, juntament amb canvis en el comportament respiratori.
La recerca també ha descobert que les persones més sensibles al fàstic tendeixen a trobar el seu propi grup més atractiu i solen tenir actituds més negatives envers altres grups. Això es pot explicar suposant que la gent comença a associar els forasters i els estrangers amb malalties i perill, alhora que associa la salut, la llibertat de malalties i la seguretat amb persones similars a elles.
Si examinem més a fons la higiene, el fàstic va ser el predictor més fort d'actituds negatives envers les persones obeses. Una reacció de fàstic envers les persones obeses també es va relacionar amb les opinions sobre els valors morals.
Dominis del fàstic Tybur i altres descriuen tres dominis del fàstic: el fàstic dels patògens, que "motiva evitar els microorganismes infecciosos"; el fàstic sexual, "que motiva evitar parelles i comportaments sexuals [perillosos]"; i el fàstic moral, que motiva les persones a evitar trencar les normes socials. El fàstic pot tenir un paper important en certes formes de moralitat.
El fàstic dels patògens sorgeix del desig de sobreviure i, en última instància, de la por a la mort. Ho compara amb un "sistema immunitari conductual" que és la "primera línia de defensa" contra agents potencialment mortals com ara cadàvers, aliments en descomposició i vòmits.
El disgust sexual sorgeix del desig d'evitar "parelles biològicament costoses" i d'una consideració de les conseqüències de certes opcions reproductives. Les dues consideracions principals són la qualitat intrínseca (per exemple, la simetria corporal, l'atractiu facial, etc.) i la compatibilitat genètica (per exemple, evitar la consanguinitat com el tabú de l'incest).
El fàstic moral "pertany a les transgressions socials" i pot incloure comportaments com ara mentir, robar, assassinar i violar. A diferència dels altres dos dominis, el fàstic moral "motiva evitar les relacions socials amb individus que violen les normes" perquè aquestes relacions amenacen la cohesió del grup.
Diferències de gènere Les dones generalment declaren sentir més fàstic que els homes, especialment pel que fa al fàstic sexual o la repulsió general, que s'ha argumentat que són consistents amb el fet que les dones siguin més selectives pel que fa al sexe per raons evolutives.
La sensibilitat al fàstic augmenta durant l'embaràs, juntament amb els nivells de l'hormona progesterona. Els científics han conjecturat que l'embaràs requereix que la mare "redueixi" el seu sistema immunitari perquè l'embrió en desenvolupament no sigui atacat. Per protegir la mare, aquest sistema immunitari reduït es compensa amb una major sensació de fàstic.
Com que el fàstic és una emoció amb respostes físiques a situacions indesitjables o brutes, els estudis han demostrat que hi ha canvis cardiovasculars i respiratoris mentre s'experimenta l'emoció de fàstic.
Com s'ha esmentat anteriorment, les dones experimenten fàstic amb més intensitat que els homes. Això es reflecteix en un estudi sobre la fòbia dental. La fòbia dental prové de sentir fàstic en pensar en el dentista i tot el que això implica. El 4,6% de les dones, en comparació amb el 2,7% dels homes, troben el dentista repugnant.
Comunicació no verbal En una sèrie d'estudis significatius de Paul Ekman a la dècada de 1970, es va descobrir que les expressions facials d'emoció no estan determinades culturalment, sinó que són universals a totes les cultures humanes i, per tant, és probable que siguin d'origen biològic. Es va descobrir que l'expressió facial de fàstic era una d'aquestes expressions facials. Aquesta expressió facial característica inclou celles lleugerament estretes, un llavi superior corbat, arrugues del nas i protuberàncies visibles de la llengua, tot i que diferents elicitors poden produir diferents formes d'aquesta expressió. Es va descobrir que l'expressió facial de fàstic és fàcilment recognoscible a través de cultures. Aquesta expressió facial també es produeix en individus cecs i és interpretada correctament per individus sords. Aquesta evidència indica una base biològica innata per a l'expressió i el reconeixement del fàstic. El reconeixement del fàstic també és important entre les espècies, ja que s'ha descobert que quan un individu veu un conespecífic amb aspecte disgustat després de tastar un aliment en particular, dedueix automàticament que l'aliment és dolent i no s'ha de menjar. Aquesta evidència suggereix que el disgust s'experimenta i es reconeix gairebé universalment i implica fortament la seva importància evolutiva.
La retroalimentació facial també s'ha implicat en l'expressió de fàstic. És a dir, la realització de l'expressió facial de fàstic condueix a un augment de la sensació de fàstic. Això pot passar si la persona simplement arrufa el nas sense ser conscient que està fent una expressió de fàstic.
El sistema de coincidència de neurones mirall que es troba en micos i humans és una explicació proposada per a aquest reconeixement, i mostra que la nostra representació interna de les accions s'activa durant l'observació de les accions d'una altra persona. S'ha demostrat que un mecanisme similar es pot aplicar a les emocions. Veure les expressions emocionals facials d'una altra persona activa l'activitat neuronal que es relacionaria amb la nostra pròpia experiència de la mateixa emoció. Això apunta a la universalitat, així com al valor de supervivència, de l'emoció del fàstic.
Reaccions dels nens davant d'una cara que mostra fàstic A una edat molt primerenca, els infants són capaços d'identificar diferents emocions facials bàsiques. Si un pare o una mare fa una cara negativa i una cara emocional positiva cap a dues joguines diferents, un infant de tan sols cinc mesos evitaria la joguina associada amb una cara negativa. Els infants petits tendeixen a associar una cara que mostra fàstic amb la ira en lloc de ser capaços d'identificar la diferència. Els adults poden fer la distinció. L'edat de comprensió sembla ser al voltant dels deu anys.
Diferències culturals