LOpportunity (oficialment Mars Exploration Rover - B o MER-B) és el segon dels dos vehicles tot terreny no tripulats de la NASA que van aterrar a Mart el 2004 formant part del programa d'exploració de Mart. El vehicle va aterrar amb èxit al planeta Mart el 25 de gener de 2004 a les 05:05 UTC. El seu bessó, Spirit (MER-A) va aterrar-hi tres setmanes abans, el 3 de gener de 2004.
Aterratge: L'estació Challenger LOpportunity va aterrar a Meridiani Planum en unes coordenades areocèntriques 354,4742° E i 1,948° S, aproximadament a 24 km a l'est del seu blanc inicial. Encara que Meridiani Planum és un lloc pla, sense camps de blocs, lOpportunity, després de rebotar 26 vegades contra la superfície del sòl marcià, va rodar fins a caure en un xicotet cràter d'aproximadament 20 metres de diàmetre
El 28 de gener de 2004 la NASA va anunciar que el lloc de desembarcament es batejaria Challenger en honor dels set astronautes morts fa 18 anys quan el transbordador va explotar poc després del llançament en la missió Challenger (STS-51).
La durada de la missió La durada de la missió original per a Opportunity era de 90 sols. Molts membres de la missió esperaven que pogueren funcionar més temps, i el 8 d'abril de 2004 la NASA va anunciar que recolzava l'extensió de la missió fins al setembre de 2004 dotant amb fons i mà d'obra.
En juliol de 2004, els encarregats de la missió van començar a parlar d'estendre la missió més enllà dels 250 dies. Si els robots sobrevisquessin l'hivern, moltes de les metes científiques més interessants es podrien aconseguir.
Finalment, després de múltiples extensions a la durada de la missió, el juny de 2018 es va perdre comunicació amb el vehicle i la NASA el va donar per oficialment perdut el 13 de febrer de 2019 després de múltiples intents de comunicar-s'hi.
Els fets i els descobriments La primera panoràmica La vista panoràmica de 360° la va prendre la camera de navegació del robot poc després de tocar terra en Meridiani Planum, a Mart. El robot està en un xicotet cràter de 20 m de diàmetre i prop d'un aflorament rocós. En les imatges preses durant la caiguda es veu un altre cràter pròxim (Endurence). 300px|centre|Primera panoràmica de l'Opportunity
LOpportunity aterra en un cràter L'interior d'un cràter que rodeja lOpportunity en Meridiani Planum es pot veure en esta imatge en color de la càmera panoràmica del robot. Era el lloc de desembarcament més fosc visitat per una nau espacial a Mart. El marge del cràter estava a uns 10 metres del robot. El cràter on es troba el robot té 22 m de diàmetre i 3 de profunditat. Els científics es mostren intrigats per l'abundància d'afloraments de pedra dispersa al llarg del cràter, així com la terra del cràter que pareixia ser una mescla de grans grisos i rogencs. Els científics de la NASA es mostren molt entusiasmats a l'aterrar en un cràter el que ells van anomenar "clot de servici des de 450 milions de km", va comentar Steven Squyres, utilitzant un terme de golf. Després, el cràter es va anomenar cràter Àguila.
300px|centre|L'Opportunity dins del cràter Àguila
L'aflorament Opportunity Ledge L'aflorament de roques prop de l'Opportunity el va captar la càmera en la primera panoràmica i és la primera roca nua que es veu sobre Mart. Els científics creuen que les pedres van sorgir en aquesta zona i o bé són dipòsits de cendra volcànica o bé són sediments formats per vent o aigua, el que constituïx un "bagül del tresor" geològic. Se'l va anomenar Opportunity Ledge perquè estes roques estratificades a només 8 metres de l'''Opportunity constituïxen una oportunitat única. Estes roques van sorgir en la zona i no com en el cas del Spirit.
700px|centre|L'aflorament Opportunity Ledge
Aquests dipòsits mesuren només 10 centímetres d'alt i els estrats són "de grossor menor que un dit", només uns mil·límetres de gruix en alguns casos. Per als geòlegs les pedres probablement es van originar o de sediments portats per l'aigua, o al dipositar-se cendra volcànica. "Hem de poder distingir entre eixes dos hipòtesis", va dir Dr. Andrew Knoll d'Universitat Harvard, Cambridge, un membre de l'equip científic de lOpportunity i el seu bessó, Spírit. Si les roques són sedimentàries, l'aigua és una font més probablement que el vent.
En el Sol 15, els orbiter localitzen i fotografien a l'Opportunity en el seu propi cràter. S'ha desplaçat 4 metres acostant-se a la roca Muntanya de Pedra en l'àrea de l'aflorament del cràter. Al pujar lleugerament el pendent va poder mirar per damunt de la vora del cràter i veure el seu paracaigudes i escut de protecció que es troben a 440 metres.
Es tracta d'un terreny molt solt amb grans molt fins o pols en contrast amb el gres de la Terra que es forma amb grans prou grans i aglomerats. El robot ha esvarat diverses vegades perquè el terreny és molt solt. Està sembrat de xicotetes esferes grisenques (esfèrules) que estan també "incrustades en els prims estrats en avançat grau d'erosió", va dir Dr. Steve Squyres de la Universitat Cornell, Ithaca, Nova York, l'investigador principal dels instruments científics dels robots. Va afegir: "Hem completat una mesura d'APXS (Espectròmetre de rajos X i partícules alfa) en l'aflorament i té molt de sofre. Potser força vegades més de sofre del que nosaltres hem vist en qualsevol altre lloc a Mart." Un imatge rebuda més tard 10 de febrer (Sol 16) tenia als científics de la missió emocionats. Va mostrar que les capes primes en el llit de roca no són sempre paral·leles. Estes línies no paral·leles donen pistes d'algun "canvi en el ritme" sota el flux volcànic, vent, o aigua quan es van formar les roques.
Estes capes amb línies que convergeixen és un descobriment significatiu per als científics que van planejar esta missió i serveixen per a provar rigorosament la hipòtesi de l'aigua.
El 19 de febrer l'estudi de la zona d'aterratge de lOpportunity va ser un èxit. "Hem planejat el nostre atac a l'aflorament", va dir Dr. Squyres. Un blanc específic en l'aflorament és la pedra coneguda com (El Capità) que es va seleccionar per a una intensa investigació. "Les porcions superiors i inferior de la roca pareixen diferir quant a les seves característiques".
L'Opportunity va arribar a El Capità en el Sol 27, i va traure fotos amb la seva càmera panoràmica. El Capità deu el seu nom a una muntanya a Texas, però a Mart, té aproximadament 10 centímetres d'alt. Les porcions superiors i inferiors dEl Capità tenen textures diferents, i s'espera que ambdues zones puguen proporcionar pistes sobre la història de Mart. Dos dies després d'arribar-hi, en el sol 29, els científics van trobar en la roca "El Capità" marques que podrien significar la prova de l'existència en un passat d'aigua.
En el Sol 30, l'Opportunity va usar per primera vegada el RAT per a investigar les roques pròximes a El Capità. La ferramenta RAT ("Rock Abrasion Tools") o instrument d'abrasió de roca s'encarrega de fer forats en les roques marcianes.
L'Opportunity excava una rasa Durant el Sol 23 el(16 de febrer) l'''Opportunity va obrir amb èxit rases en la terra en Hematite Slope i va començar a investigar els detalls del subsòl.
El robot va apartar la terra alternativament cap avant i cap arrere fora de la rasa amb la seua roda davantera mentre les altres rodes mantenien el robot en el seu lloc. El robot va girar una mica alternativament a dreta i esquerra per a eixamplar el forat. "Vam ser pacients a l'excavar", va dir Biesiadecki. El procés va durar 22 minuts.
La rasa resultant té aproximadament 50 centímetres de llarg i 10 centímetres de fonda. "Va ser més profunda del que pensava", va dir Dr. Arrop Sullivan d'Universitat Cornell, Ithaca, Nova York, un membre de l'equip científic que va treballar estretament amb els enginyers per a planificar l'excavació.
Dos trets que van cridar l'atenció dels científics són la textura grumollosa de la terra en la paret superior de la rasa i la brillantor del sòl en la part fonda de la rasa. Inspeccionant els costats i el sòl de la rasa que va excavar a Mart, el robot Opportunity de la NASA va trobar algunes coses sorprenents, les esfèrules eren més brillants i la pols estava formada per un gra tan fi que el microscopi del robot no podia detallar les partícules individuals que el componien.
"El que hi ha davall és diferent del que està en la superfície", va dir Dr. Albert Ien, membre de l'equip científic del robot en el Laboratori de Propulsió a doll de la NASA en Pasadena, Califòrnia.
Proves d'aigua Durant la conferència de premsa del 2 de març els científics de la missió van parlar de les seves conclusions sobre les proves de la presència d'aigua líquida durant la formació de les roques en el lloc d'aterratge de l'Opportunity. Steven Squyres va dir: "L'aigua líquida va fluir alguna vegada per estes roques; va canviar la seva textura, va canviar la seva química i ara hem sigut capaços de llegir les empremtes que va deixar". No se sap si per allí va haver-hi un llac, un mar o simplement fluïa un riu. Però va advertir que amb les dades que es tenen s'ignora quan va ocórrer, no se sap l'extensió dels mars o oceans, ni la seva duració. Per a James Garvin, responsable del programa: "Hem enviat dos robots a Mart per a esbrinar si en algun moment, gràcies a l'aigua, va haver-hi un entorn adequat per a la vida. Ara tenim seriosos indicis que sí." En les troballes han sigut claus els espectròmetres alemanys de partícules alfa i el denominat Mossbauer que és capaç de determinar no els elements presents en una roca sinó els minerals. Els científics van presentar el raonament següent per a explicar les xicotetes marques tubulars com a buits en les roques, visibles en la superfície i després de trepar, dins d'elles.
Els geòlegs les associen en la Terra a llocs on s'han format cristalls de sal en roques submergides en aigua. Després quan a través dels processos erosius, o dissoltes en aigua menys salada els cristalls desapareixen, queden les marques. Alguns dels trets són consistents amb certs tipus de cristalls de minerals de sulfat.
Steven Squyres, en la famosa roda de premsa va dir que hi ha diverses (3) línies analítiques de les dades i encara que no estiguem segurs del tot, la combinació d'elles reforça la conclusió de l'aigua líquida:
1. Les esfèrules podrien tenir un origen volcànic, haver-se format per gotes solidificades després d'un impacte meteòric, o ser concrecions minerals acumulades en les roques per contacte de la roca amb una solució aquosa. El fet que dites esfèrules no estiguen distribuïdes en capes en la roca sinó aleatòriament descarta les primeres dos possibilitats. miniatura|Imatge de cavitats en una roca marciana (Sol29) 2. El descobriment en la roca de minúscules marques tubulars. Estes cavitats tenen un centímetre de longitud i 2,5 mm d'ample i pocs mm de profunditat i els geòlegs les associen en la Terra a llocs on s'han format cristalls de sal en roques submergides en aigua. Després quan a través dels processos erosius, o dissoltes en aigua menys salada els cristalls desapareixen, queden les xicotetes marques.
3. La composició de les roques analitzades mostra una alta concentració en sals de sofre. Per a Steven Squyres "En El Capità s'han trobat una alta concentració de magnesi, ferro i sals sulfatades. També s'han trobat sals de clorurs i bromurs. Un altre punt important que apunta en la mateixa direcció de l'aigua líquida són les capes que s'aprecien en les fotos preses per l'Opportunity en les parets del cràter, va explicar John Grotzynger, geòleg de l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Estes capes poden estar causades per l'acció de l'aigua o del vent encara que els científics s'inclinen per la primera hipòtesi. Volen estudiar millor estes roques aproximant el vehicle a elles. "Durant un període Mart va ser un lloc habitable, Açò no significa que hi haguera vida allí, açò és una cosa que encara no sabem" així va resumir Steven Squyres les troballes de l'Opportunity.
La jarosita