Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides. Era fill d'un cap militar mongol anomenat Taragai descendent per línia materna de Genguis Kan. Les seves despulles romanen a Gur-e Amir.
Naixement de Tamerlà Les històries dinàstiques timúrides posteriors afirmen que Tamerlà va néixer el 8 d'abril de 1336, però la majoria de fonts de la seva vida donen edats que són consistents amb una data de naixement a finals de la dècada de 1320. Molts estudiosos sospiten que la data de 1336 va ser dissenyada per vincular Tamerlà al llegat d'Abu Said Bahadur Khan, l'últim governant de l'Ilkhanat descendent de Hülegü, que va morir aquell any.
Tamerlà era membre de la tribu mongola dels Barles, que havia estat turquitzada en molts aspectes. El seu pare, Taraghai, va ser descrit com un noble menor d'aquesta tribu raonablement ric i influent a la cort d'Amir Husayn, emir dels karaunes.
Infantesa i adolescència El 1346 Timur fou promès a la filla de l'emir de la tribu Barles, Jaku Barles. Aquest matrimoni no s'arribà a realitzar.An autobiographic relat of the life of emperor Timur, by Charles Stewart
En una data entre 1347 i 1349 com a molt aviat, i probablement el 1351, Timur fou enviat pel seu pare a servir a Qazaghan; el 1351 hauria tingut quinze anys. Timur va caure bé a Qazagan i el jove destacava per la seva valentia i habilitats. Seria aleshores, vers el 1351 o 1352, quan Qazaghan li va concedir la mà de la seva neta Aljai.An autobiographic relat of the life of emperor Timur, by Charles Stewart, dona com a data per aquesta concessió el 1356, però en aquesta data la majoria d'historiadors pensen que ja havia nascut el fill Jahangir.
Timur pren muller Quan Timur tenia uns vint anys (1356, però podria ser una mica abans, vers 1354 o 1355, amb divuit o dinou anys) Qazaghan li va donar com esposa a la seva neta, Aljai Khatun Agha, filla de Moslama ibn Qazaghan. Al mateix temps el va fer Ming bashi (comandant de mil, equivalent a coronel). Van tenir un primer fill: Jahangir, i es va fer una festa a la que no van assistir ni el seu oncle Hajji Barles, cap de la seva tribu, ni el cap de la tribu de la esposa, Bayazid Jalayir. La data del naixement fou probablement el 1356 (a vegades se cita 1357) va néixer el primer fill de Timur, Jahangir.The timurid dynasty, per John E. Wood El nom inicial va ser Muhammad, però més tard, quan les coses anaven be a Timur, aquest va considerar millor afegir al nom, Jahangir que vol dir «rei de l'Univers». Vers 1356 o 1357 va néixer també el segon fill Umar Xaikh però de la concubina Tolun Agha.
Primers passos Després de destituir Qazaghan (1358) i poc després el seu fill i successor Abd Allah ibn Qazaghan, va pujar al poder Buyan Suldus, cap dels Suldus, que tenia com aliats Hajji Barles i Bayazid Jalayir. Cadascuna de les tribus va guanyar poder. Timur, com un dels caps secundaris dels Barles, disposava d'una força reduida (probablement uns quaranta homes i com a molt tres-cents) amb la qual va maniobrar amb els diferents caps tribals. Es va aliar amb Eltxi Bugha Sulduz per conquerir el Badakhxan. Els reis de Badakhxan es van sotmetre i van esdevenir vassalls de Timur i Eltxi Bugha. A Hajji Khwaja Azdi de Shumergan li va comunicar que estant ara la província de Balkh sense ocupar (a la ciutat de Balkh, Eltxi Bugha Selduz s'havia proclamat Malik o sigui rei), havia enviat un exèrcit per ocupar la zona i que volia partir-la amb ell; aquest es va mostrar d'acord i va enviar un exèrcit a Balkh.
El teoric gran amir, Buyan Seldus, pel seu costat, al sentir tot això va deixar el Badakhxan, o es trobava, i es va dirigir cap a Shadman i a Balkh. Els reis de Badakhxan es van comprometre a acudir sempre que fossin convocats pel gran amir. Quan Selduz va entrar a la província de Balkh va topar amb Hajji Khwaja Azdi de Shumergan que el va enfrontar, però fou derrotat i es va haver de refugiar a Kish, amb Timur. Aquest li va imposar condicions de vassallatge després del qual es va dirigir a Shumergan, d'on va expulsar Selduz i va restaurar Azdi. Seguidament Tamerlà va fer aliança amb l'Amir Husayn.
Invasió del kan Tughluq Timur (1360) A començaments del 1360 el kan de Mogolistan, Tughluq Timur, aprofitant les disensions existents va envair Transoxiana. Un relat detallat es pot trobar a l'article «Bayan Suldus». Davant els mogols, anomenats jats a Transoxiana, les tribus van fugir cap al sud. Timur va acompanyar el cap dels Barles, Hajji Barles, fins al riu Oxus, i allí va retornar amb l'excusa de controlar els dominis dels Barles davant el buit de poder. Una vegada altre cop a Kish va tenir contactes amb l'avantguarda mogol, per anar a veure el kan, però el viatge es va retardar per la malaltia del seu pare, Taragai.
Taragai va morir en un monestir mentre Timur era a la ciutat Verda (Kish o Xahr-i Sabz), al sud de Samarcanda; Timur va haver de restar allí a causa de la mort del seu pare i per les cerimònies d'enterrament, junt amb uns pocs centenars de guerrers. Timur va preparar la escena. Va situar el cos del seu pare en el lloc d'enterrament dels homes sants a la Ciutat Verda; el seu conseller espiritual, el savi Zain al-Din, li va donar uns consells. Es van preparar una sèrie de regals: cavalls, ornaments de plata, or i joies de tota mena. Zain al-Din hauria pogut obrir els cofres de l'església.
Com que havien passat prou dies, Timur va rebre una segona crida del kan i es va disposar a anar a la seva cort. Finalment van aparèixer els mongols del nord i un oficial es va presentar al lloc i fou rebut tranquil·lament per Timur com un hoste benvingut. Es va fer una festa i es van matar ovelles i corders. L'oficial no va poder donar l'ordre de saquejar; va demanar regals que li foren concedits i finalment se li va anunciar la intenció d'anar a veure el kan. Tot seguit Timur i una escorta van marxar cap on era el campament del kan, que ja s'havia mogut fins prop de Samarcanda. Prop del lloc, dos guàrdies els van aturar i va haver de donar més regals. Finalment van poder arribar a l'ordu o campament reial del kan. Aquesta descripció difereix una mica l'autobiografia: «Va seguir endavant i a la plana de Kheshem va trobar al comandant en cap de l'exèrcit mogol que el va rebre cordialment. Tres generals van informar favorablement el kan».
Fou portat a presència del kan i fou un dels pocs caps (encara que fos de segon nivell) que es va presentar. Timur es va acostar on era el kan, rodejat de tota la noblesa. El va saludar com a pare i com a kan i ell mateix es va presentar com Timur, cap dels Barles. En realitat, bona part dels guerrers de la tribu amb les famílies i ramats corresponents havien fugit amb Hajji Barles. Va oferir al kan totes les riqueses que portava en regals i el va informar que havia hagut de fer regals a un oficial i dos guàrdies. El kan va quedar impressionat pels regals i l'aplom de Timur. Va enviar missatgers a l'oficial i guàrdies que havien rebut regals de Timur per ordenar que retornessin tot el que havien rebut (per quedar-s'ho ell). Els tres oficials, que ja sospitaven que haurien retornar els regals, es van revoltar i se'n van anar al nord on van aixecar un exèrcit i van saquejar tot al seu pas.
Timur és nomenat tuman bashi i beg o amir dels Barles (1360) Al campament mogol, Tughluq Timur va rebre la noticia d'aquesta revolta en el seu exèrcit al Mogolistan i va demanar consell a Timur de si havia de tornar a reprimir-la o enviar un exèrcit. Timur li va dir que si hi anava sol hi havia un perill seria derrotat o fet presoner; però que s'hi enviava un exèrcit els perills eren dos: ser derrotat o be que les tropes s'unissin als revoltats. El kan va agrair el consell i va decidir seguir-lo i va anar cap al seu país de procedència, després de nomenar Timur com a cap del tuman (la tribu) de Karachar Noyan, o sigui els Barles. No sembla que el nomenés governador general de Mawara al-Nahr o Transoxiana com asseguren algunes biografies de Timur que magnifiquen la seva figura; en realitat hauria estat nomenat simplement tuman bashi (comandant de deu mil) amb autoritat per escrit i un segell; amb aquest títol Timur esdevenia cap dels Barles amb autoritat sobre una amplia regió; havia reeixit de prendre el poder dels Barles almenys de moment; un nomenament mes important que segur que Timur buscava, en tot cas devia quedar per quan el kan tornés.
Poc després va arribar al campament l'amir Bayazid Jalayir, que havia deixat la seva tribu a l'altre costat del riu Jihun i anava a presentar els seus respectes al kan. Yazdi diu que en Bayazid Jalayir va anar a veure a Timur, con a nou príncep de l' ulus Txagatai. Timur actuava ara com el cap suprem i estava disposat a imposar l'obediència a les seves regulacions a les tribus nòmades. Va tornar a Kish o Shahr-i Sabz (Ciutat Verda) on va establir la seva residència.
Govern de Timur a Transoxiana (1360) Timur reclamava la direcció del ulus Txagatai. Durant alguns mesos del 1360 (probablement la part final de la primavera i l'inici de l'estiu) els sayyids, els caps religiosos, els savis, i altres persones principals de Mawara al-Nahr esperaven rebre la petició de Timur de llegir la seva proclamació i fer la pregària en el seu nom, però Timur ho va ajornar, oficialment perquè primer volia alliberar el país de lladres i bandits i subjectar totes les tribus nòmades, després del qual no hi hauria problema en llegir la khutba i encunyar moneda al seu nom. Timur va envair Transoxiana per ajudar Amir Husayn a expulsar Buyan Sulduz de Shadman i li va facilitar la conquesta de Badakhxan. De moment Timur es va quedar a Shadman i en va donar el govern a Khidr Yasauri, però després va cridar aquest i la va entregar a Husayn. Un cap dels Sulduz, Tughluq, va atacar Husayn a Shadman; Husayn va demanar que Timur l'ajudés i aquest va acudir i va obligar els Sulduz a retirar-se
Hajji Barles recupera el poder (1360) A la tornada a Kish a la fi del 1360, es va trobar que el seu parent Hajji Barles havia retornat i s'havia aliat amb Bayazid Jalayir. Els dos bàndols es van enfrontar a Akyar, i segurament la victòria fou per Hajji Barles, que no obstant, a causa de les multiple baixes d'oficials patides, va retirar-se cap a Samarcanda on s'estava Bayazid Jalayir que es va proclamar gran amir. No obstant, gairebé tots els oficials de Timur van desertar i es van passar a Hajji, que els va enviar a Samarcanda, incloent Jaku Barles i Khidr Yasauri, els mes lleials a Timur. Per Jaku Barles hi ha indicacions contradictòries; Yazdi diu que va restar lleial. Timur va haver de lluitar en nom de Bayazid i Hajji contra Khidr Yasauri que va derrotar i va haver de fer front a un probable intent de matar-lo (detalls d'aquests fets a la biografia de Hajji Barles)
Conflicte amb els Apardi (1361) Poc després que Timur abandonés el campament on eren Bayazid i Hajji, aquest darrer li va enviar un missatge per informar-lo que Abdallah ibn Taysu i Zinda Hasham Apardi (fill i successor de Muhammad Khoja Apardi) havien alçat tropes per fer-li la guerra i l'aconsellava que no creués el Jihun i que aplegués les tropes del desert. Ell mateix li enviaria tropes sota el comandament de l'amir Khogam o Txugham Barles. Timur no va esperar l'arribada de l'amir; va tirar enrere per reunir les tropes del desert i va refer els passos cap on havia vingut. Això va coincidir amb la sortida de Bayazid Jalayir de Kish en direcció a la seva regió tradicional, Khujand on la ciutat d'aquest nom no estava a les seves mans.Yazdi Sharaf al-Din Ali, traduït al francès per Patis de la Croix, Histoire de Timur-Bec, I, 5
Timur actua a Tirmidh (1361)