Jean IV de Béthencourt (Grainville-la-Teinturière, 1360 - íbidem, 1425) fou un noble d'origen normand que va començar la conquesta sistemàtica de les illes Canàries, per bé que hi hagi hagut intents anteriors pel Regne de Mallorca. Paradigma de comerciant corsari precapitalista, va ser comerciant de teles i va participar en expedicions contra Tunis. Les descripcions de l'època parlen d'un home cruel i superb i pel que sembla patia de lepra.
Va ser escuder del rei Carles IV de França, va entrar en contacte amb la corona de Castella a través de son oncle Robert de Bracquemont, molt relacionat amb Enric III de Castella, i va aconseguir els drets de conquesta de les illes. L'expedició va comptar amb l'ajuda militar de Gadifer de la Salle i el suport econòmic de la Santa Seu, que va promulgar butlles (Tuae devotionis sinceritas (1344) de Climent VI) d'indulgència per a qui financés l'empresa, demanaven butlles de croada com qui demana una llicència comercial per poder saquejar les illes amb el vistiplau moral d'Avinyó o Roma.
Biografia Va náixer el 1362, fill de Marie de Braquemont i Jean III de Béthencourt. El pare va morir a la batalla de Cocherel el 1364, quan tenia dos anys. Amb quinze anys entra en el servei de Lluís I de Provença, duc d'Anjou i germà del rei Carles V de França. La mare va morir el 1382. El 1392, a l'edat de 30 anys, es va casar amb Jeanne du Fayel. En aquella època, era camarlenc del rei Carles VI.
La conquesta de les illes Canàries L'expedició va partir de La Rochelle rumb a Cadis l'1 de maig de 1402 amb dos-cents vuitanta tripulants, la majoria corsaris i mercenaris gascons i normands a la recerca de lucre ràpid. També hi viatjaven els frares franciscans Pierre Bontier i Jean Le Verrier, capellans domèstics dels capitans i cronistes del viatge a Le Canarien, i dos nadius canaris capturats per expedicions castellanes prèvies i ja batejats. A Cadis deserta bona part de l'expedició, restant-ne només cinquanta-tres. Quan arriben a la costa nord de Lanzarote la població local estava ja en decadència franca. Béthencourt fou rebut de manera amistosa pel rei Guardafia, fill de la princesa Ico, i es comprometé a evitar els atacs pirates. Manà construir un castell a la Costa del Rubicón. L'atac sobre l'illa de Fuerteventura acabà en desastre, degut al motí de la tripulació i una gravíssima manca de queviures. La conquesta es tornà impossible pel baix nombre d'efectius i les dissensions internes, i Béthencourt tornà a Castella per a aconseguir més suports, deixant l'illa en mans de Gadifer de la Salle i Berthin de Beneval. Béthencourt torna amb el decret reial que li atorgava la senyoria de l'illa de Lanzarote i amb l'ordre de l'antipapa Benet XIII d'Avinyó (el papa Lluna) d'instaurar el bisbat del Rubicón. A la seva arribada la resistència dels nadius havia estat esclafada per Gadifer de la Salle. Els indígenes, amb el rei Guardarfia van resistir. Finalment es van rendir el 1404 i foren obligats a convertir-se al cristianisme.
Amb l'ajut dels nadius de Lanzarote inicià la conquesta de Fuerteventura, però els intents de conquesta de Gran Canària i La Palma fracassaren. Béthencourt no va tractar mai de conquerir Tenerife, que de fet fou l'última illa que va ser conquerida. Gadifer de la Salle es va veure obligat a abandonar l'illa per a reclamar-la davant els reis castellans, cosa que mai aconseguí. Béthencourt cedí els seus drets al seu nebot i lloctinent Mathieu de Béthencourt, dit Massiot, i abandonà Lanzarote per a no tornar-hi més.
El nom i les variants El seu nom roman en el topònim de l'antiga capital de Fuerteventura, Betancuria. Després de la conquesta, molts aborígens (així com moriscs) foren batejats amb el cognom del normand. Actualment en trobem a Canàries nombroses variants: Bethancur, Bethencur, Betancur, Betencur, Betancour, Betancourt, Betencour, Betencout, Bethancor, Bethencor, Bethencourt, etc. Aquests cognoms van seguir els descendents de la població canària que va emigrar al nou món. Uns coneguts són els expresidents de Veneçuela i Colòmbia, Rómulo Betancourt i Belisario Betancur.
El municipi normand de Grainville, que durant l'antic règim era la seu de la seva senyoria, s'ha agermanat amb el municipi canarí de Betancuria.
Obra
Referències
Bibliografia
Categoria:Història de les illes Canàries Categoria:Exploradors francesos Categoria:Persones del ducat de Normandia Categoria:Persones del Sena Marítim Categoria:Morts a França