fou un físic estatunidenc, director del Projecte Manhattan per al desenvolupament de la bomba atòmica, dut a terme durant la Segona Guerra Mundial en el Laboratori Nacional de Los Alamos a Nou Mèxic.
Oppenheimer va néixer a Nova York en una família jueva. Va estudiar en la Ethical Culture Society, on va arribar a rebre una completa formació tant en matemàtiques i ciències com en literatura grega i francesa.
Fill d'un immigrant alemany que es va enriquir amb la importació de productes tèxtils, es va graduar a la Universitat Harvard el 1925. Després es va traslladar al Regne Unit per a investigar al Cavendish Laboratory, dirigit per Ernest Rutherford. Convidat per Max Born a la Universitat de Göttingen, on es va doctorar el 1927, allà va conèixer uns altres físics eminents com Niels Bohr o Paul Dirac. Després d'una curta visita a les universitats de Leiden i Zúric, va tornar als Estats Units per a fer classes de física a la Universitat de Berkeley i a l'Institut Tecnològic de Califòrnia. Al començament va fer recerca als processos energètics de les partícules subatòmiques, inclosos els electrons, positrons i raigs còsmics.
Aviat es va involucrar en assumptes polítics, preocupat per l'augment del nazisme a Alemanya. El 1936 es va mostrar partidari del bàndol republicà després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Després d'heretar la fortuna del seu pare, mort el 1937, no va desaprofitar cap oportunitat de subvencionar algunes organitzacions antifeixistes. Decebut pel tracte als científics per la dictadura estalinista, va acabar per desvincular-se de les associacions comunistes a les quals va estar vinculat.
miniatura|Oppenheimer amb Albert Einstein El 1939, Albert Einstein i Leo Szilard van advertir sobre la terrible amenaça que havia suposat per a la humanitat la possibilitat que el règim nazi fora el primer a disposar d'una bomba atòmica. Oppenheimer va començar llavors a investigar tenaçment sobre el procés d'obtenció d'urani 235 a partir de mineral d'urani natural, alhora que determinava la massa crítica de l'urani requerida per a la posada a punt de la bomba.
El 1942 es va integrar al Projecte Manhattan, destinat a gestionar la investigació i el desenvolupament per part de científics britànics i nord-americans de l'energia nuclear amb finalitats militars. La seu central, el laboratori secret de Los Alamos, a Nou Mèxic, va ser escollida pel mateix Oppenheimer. Després de l'èxit de la prova efectuada a Alamogordo, el 1945, va dimitir com a director del projecte. Oppenheimer declararia més tard que li van venir a la ment les paraules de Bhagavad Gita: «Ara m'he convertit en la mort, el destructor de mons».
Dos anys després va ser elegit president de la Comissió per a l'Energia Atòmica nord-americana, càrrec que va exercir fins al 1952. Un any més tard, a causa de la seva antiga vinculació amb els comunistes, va ser víctima de la caça de bruixes de McCarthy i se'l va destituir de la presidència de la Comissió. Va dedicar els últims anys de la seva vida a la reflexió sobre els problemes sorgits de la relació entre la ciència i la societat.
El seu germà Frank Oppenheimer també va ser físic nuclear.
Estudis Robert Oppenheimer va néixer a Nova York el 22 d'abril de 1904, fill de Julius S. Oppenheimer (un adinerat importador tèxtil que havia emigrat d'Alemanya cap als Estats Units el 1888) i d'Ella Friedman (una artista). Va estudiar a l'Ethical Culture Society School. Durant tota la seva vida va ser un estudiant molt versàtil, amb bona aptitud tant per a les ciències com per a les arts. Va entrar a la Universitat Harvard amb un any de retard a causa d'un atac de colitis. Durant aquest any, va viatjar amb un professor de literatura ja jubilat per recuperar-se a Nou Mèxic. Va tornar ben recuperat compensant el seu retard d'un any graduant-se Summa Cum Laude en només tres anys en Química.
Durant els seus estudis a Harvard, Oppenheimer es va interessar en la física experimental, a l'assignatura de termodinàmica del professor Percy Bridgman, i com que llavors no hi havia als Estats Units cap centre de física experimental de nivell mundial, se li va suggerir continuar els seus estudis a Europa. Va ser acceptat com a estudiant de postgrau al famós Laboratori Cavendish d'Ernest Rutherford. La poca destresa d'Oppenheimer al laboratori el va fer comprendre que el seu punt fort era la física teòrica, no l'experimental. El 1926 va partir cap a la Universitat Georg-August de Göttingen, Göttingen, Alemanya, per estudiar sota la supervisió de Max Born. Göttingen era llavors un dels principals centres de física teòrica a Europa. Oppenheimer va fer amistat allà amb uns altres estudiants famosos, com Paul Dirac, i a l'edat de 22 anys va assolir el doctorat. Oppenheimer era conegut per ser un estudiant que aprenia molt de pressa.
El projecte Manhattan El Projecte Manhattan era el nom en clau d'un projecte d'investigació dut a terme durant la Segona Guerra Mundial pels Estats Units amb ajuda parcial del Regne Unit i el Canadà. L'objectiu final del projecte era el desenvolupament de la primera bomba atòmica. La investigació científica va ser dirigida pel físic Julius Robert Oppenheimer mentre que la seguretat i les operacions militars eren a càrrec del general Leslie R. Groves. El projecte es va dur a terme en nombrosos centres d'investigació sent el més important d'ells el Districte d'Enginyeria Manhattan situat en el conegut actualment com Laboratori Nacional Los Álamos, a Nou Mèxic.
El projecte va agrupar a una gran quantitat d'eminències científiques (física, química, ciències informàtiques). Atès que després dels experiments a Alemanya previs a la guerra se sabia que la fissió de l'àtom era possible i que els nazis estaven ja treballant en el seu propi programa nuclear no va costar reunir a totes aquelles ments brillants que eren també pacifistes i esquerranes en la seva majoria. Exiliats jueus molts d'ells, van fer causa comuna de la lluita contra el feixisme aportant el seu gra de sorra a la causa: aconseguir la bomba abans que els alemanys.
El primer assaig atòmic reeixit va ocórrer en el desert d'Alamogordo, a Nou Mèxic. L'artefacte es va anomenar Trinity i es tractava d'una bomba-A de plutoni del mateix tipus que Fat man, que seria llançada sobre Nagasaki dies després. En l'actualitat aquest lloc està marcat per un monòlit cònic negre de silici resultat de la fusió de la sorra sota l'efecte de la calor provocada per l'explosió.
En la carrera per la bomba nuclear, els alemanys tenien el Projecte Urani i els soviètics l'Operació Borodino.
Ensenyament miniatura|Retrat al laboratori de Heike Kamerlingh Onnes a Leiden, Països Baixos, juliol de 1927, amb Oppenheimer en segona fila a l'esquerra de Tatiana Afanàssieva A Göttingen, Oppenheimer va publicar moltes contribucions importants a la llavors recentment desenvolupada mecànica quàntica, particularment, un article molt conegut sobre l'anomenada Aproximació de Born-Oppenheimer, que separa el moviment nuclear del moviment electrònic en el tractament matemàtic de les molècules. El setembre de 1927, va tornar a Harvard com a jove expert en física matemàtica i membre del Consell d'Investigació Nacional estatunidenc, i des de principis de 1928 va ser professor de l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Cal. Tech.). Estant allí, va rebre múltiples ofertes de diverses Universitats i va acceptar un lloc de professor ajudant en física en la Universitat de Califòrnia a Berkeley, compatible amb el seu lloc a Cal. Tech. Segons les seves paraules, Berkeley "era un desert," i paradoxalment un lloc sembrat d'oportunitats. Cada primavera, Oppenheimer ensenyava a Cal. Tech. per mantenir-se al dia amb la investigació a la seva àrea. Oppenheimer va entaular amistat amb Linus Pauling i havien planejat treballar junts en investigació, però això mai es va concretar.
Abans de començar a fer classes a Berkeley, Oppenheimer va sofrir de tuberculosi, i va haver de passar algunes setmanes en un ranxo a Nou Mèxic juntament amb el seu germà. Més endavant adquiriria aquest ranxo i solia dir que la física i el camp desèrtic eren els seus dos grans amors; amors que es van combinar més endavant en escollir el lloc de Los Álamos per a les instal·lacions del projecte de la bomba. Després d'un període de recuperació, va tornar a Berkeley, on va dirigir a tota una generació de físics que l'admiraven per la seva altura intel·lectual i els seus amplis interessos. El Premi Nobel de Física Hans Bethe més endavant comentaria sobre ell:
Probablement l'ingredient més important que Oppenheimer agregava a les seves classes era el seu gust exquisit. Sempre sabia quins eren els problemes importants, com s'observa en la seva selecció de temes. Realment vivia aquests problemes, buscant una solució i comunicant la seva preocupació al grup.
Oppenheimer va ser amic i va treballar estretament amb el físic experimental Ernest O. Lawrence i el seu grup pioner en treballs amb el ciclotró, ajudant a comprendre les noves dades experimentals que produïen amb els seus equips en el Laboratori de Radiació.
Califòrnia A Oppenheimer se li atribueix haver fundat l'escola estatunidenca de física teòrica; era prestigiós pel seu eclecticisme, el seu interès pels idiomes, la filosofia oriental i l'eloqüència i claredat amb la qual pensava. Però va tenir també una vida turbulenta, i va sofrir períodes de depressió. Una vegada va escriure al seu germà: Necessito més la física que els amics. Era un home alt, prim, fumador continu, que de vegades oblidava menjar durant els seus períodes de concentració individual. Alguns dels seus amics pensaven que Oppenheimer tenia tendències auto destructives i en diverses ocasions els seus col·legues es van preocupar per la seva malenconia i inseguretat. Sent estudiant a Cambridge, una vegada va viatjar de vacances a París per trobar-se amb el seu amic Francis Ferguson i mentre li narrava la seva frustració amb la física experimental sobtadament se li va apropar i va tractar d'escanyar-ho. Ferguson el va aturar amb facilitat, però l'incident va deixar convençut a Ferguson dels seus profunds problemes psicològics. Oppenheimer va desenvolupar nombroses afeccions, probablement en un intent de convèncer el seu entorn i possiblement a si mateix de la seva pròpia importància. Tenia un fort poder de convenciment en el seu tracte personal, però de gran timidesa en públic. Els seus col·legues tendien a dividir-se en dos camps: Aquells que admiraven la seva genialitat i aquells que veien en els seus actes de postures pretensioses i insegures. Els seus estudiants estaven gairebé tots en el primer grup, generalment adoptant sense adonar-se gestos i fins a la forma de caminar i parlar.
miniatura|esquerra|La intel·ligència i el carisma d'Oppenheimer atreia estudiants de tot el país cap al seu grup d'investigació en física teòrica.