LOrganització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) - en anglès OPEC, Organization of the Petroleum Exporting Countries) és un càrtel format per països productors de petroli amb la intenció de negociar conjuntament amb les empreses petrolieres temes referents a volums de producció, preus i drets d'explotació. miniatura|Seu central de l'OPEP a Viena (Àustria) Fundada el 4 de setembre de 1960 a la Conferència de Bagdad, l'OPEP estava constituïda només per cinc països que signaren un acord que especificava la quantitat produïda de petroli i els preus per a l'exportació assignant quotes de producció als estats membres. L'OPEP té la seu central a Viena (Àustria).
Les decisions de l'OPEP tenen una forta influència en els preus del petroli en els mercats internacionals. Una mostra d'això és la Crisi del Petroli de (1973) en la qual els països de l'OPEP es van negar a subministrar cru als països occidentals que havien donat suport a Israel en el seu conflicte amb Egipte (Guerra del Iom Kippur). Aquesta aturada en el subministrament, causa un fort augment en els preus que durà uns cinc mesos, del 17 d'octubre de 1973 al 18 de març de 1974. Posteriorment, el 7 de gener de 1975 decidiren augmentar el preu del cru un 10%.
Al contrari que molts altres càrtels, l'OPEP ha tingut èxit en mantenir preus elevats durant períodes llargs de temps. Bona part d'aquest èxit es deu a la flexibilitat de l'Aràbia Saudita (principal país productor) que ha tolerat que altres països incomplissin el pacte reduint la seva pròpia producció per tal de compensar l'excés de producció dels països que excedien la seva quota. Tanmateix, la capacitat de l'OPEP d'augmentar preus és limitada, ja que un augment de preus comporta una disminució en el consum (per l'anomenat efecte renda) i, per tant, també dels ingressos dels països membres. Així mateix, a causa de l'efecte substitució, un augment del preu del petroli provoca un augment del consum d'energies alternatives i un augment de la investigació en energies renovables.
Relació petroli/dòlar Com que els preus del petroli estan denominats en dòlars estatunidencs, els canvis en el valor del dòlar respecte a la resta de divises afecten notablement les decisions de producció de l'OPEP. Una disminució del valor del dòlar, faria disminuir també els ingressos (en termes de poder adquisitiu) dels països exportadors de petroli. Amb la introducció de l'euro, l'Iraq decidí unilateralment que volia que el petroli que exportava fos pagat en euros en compte de dòlars. Posteriorment, altres països membres han expressat la seva voluntat de facturar el petroli en euros si bé encara cap més país ho ha posat en pràctica. Algunes persones argumenten que aquesta decisió presa pel govern iraquià, i el temor que aquest fet s'estengués per la resta de països membres, fou un dels motius de la Guerra de l'Iraq.
La composició L'OPEP està integrada per cinc països fundadors (Aràbia Saudita, l'Iraq, Iran, Kuwait i Veneçuela). Posteriorment, l'organització es va ampliar amb set membres més:
miniatura|Actuals membres de l'OPEP.
, , , i (setembre de 1960) (desembre de 1961) (desembre de 1962) (de 1962 a 2008). S'hi va reincorporar el gener de 2016. (juliol de 1971) (entre 1973 a 1993, i novament a partir del novembre de 2007) (juliol de 2007)
Antics membres: (de novembre de 1967 a maig de 2026) (de 1975 a 1995) (de 2007 a 2023)
A principis de 2007 el govern de l'Equador va anunciar la possibilitat de tornar a l'organització, fet que es va materialitzar finalment el novembre d'aquell mateix any. L'OPEP va viure la seva primera ampliació en trenta anys el gener de 2007 quan Angola es va convertir de forma oficial en el dotzè soci del grup, després de demanar el seu ingrés a la reunió de l'OPEP a Abuja (Nigèria) del desembre de 2006 i haver sondejat al grup en la reunió de Caracas (Veneçuela) d'aquell mateix any.
En 2026 els Emirats Àrabs Units, que es van incorporar en novembre de 1967, van abandonar l'organització.
Altres països productors de petroli, encara que no són integrants de l'OPEP, com el Sudan, Mèxic, Noruega, Rússia, el Kazakhstan, Oman i Egipte, participen regularment com a observadors en les reunions ordinàries del grup.
Línia del temps 1960-19611961-19621962-19671967-19711971-19731973-19751975-19931993-19951995-20072007-20082008-20162016-20232023-20262026-avui568910111211101312131211, , , i La Junta de governadors: Està formada per alts funcionaris que designen cada país, que en l'argot de l'OPEP es denominen governadors. La junta de governadors és un organisme que porta el dia a dia dels problemes que afecten l'OPEP i preparen l'agenda que resolen els ministres.
Secretariat: El secretari general de l'OPEP és el representant legal de l'OPEP i el seu principal portaveu. Dirigeix el dia a dia del secretariat general del grup, tenint un paper molt rellevant en l'estudi de les condicions del mercat de petroli. També coordina la política de relacions públiques de l'OPEP i el seu departament legal.
Comissió d'Economia: La comissió se centra en els estudis de mercat de l'oferta i demanda. S'encarrega de vigilar la situació en els mercats, els preus del petroli i prepara els projectes de resolucions que es discuteixen a la conferència. A diferència de la junta de governadors, que té un paper més polític, la comissió d'economia, és tècnica.
Objectius generals L'Organització de Països Exportadors de Petroli declara tres objectius:
Buscar les millors vies i mitjans per assegurar l'estabilitat dels preus en els mercats internacionals, amb vista a eliminar les fluctuacions perjudicials i innecessàries. Coordinar i unificar les polítiques petrolieres dels països membres i determinar els mitjans més idonis per salvaguardar els seus interessos individuals i col·lectius. Proveir les nacions consumidores un subministrament de petroli eficient, econòmic i regular i un retorn just de capital per les inversions de la indústria petroliera.
Els països consumidors, per contra, tradicionalment han acusat l'Organització de Països Exportadors de Petroli de ser simplement un càrtel amb l'únic objectiu de mantenir el preu del petroli artificialment alt.
Objectius de preus miniatura|El jaciment petrolífer 'El share' a Líbia, de Repsol. 1960 - 1974: Objectiu implícit per sota de 5 dòlars per barril. 1974 - 1979: Objectiu implícit d'entre 5 i 12 dòlars per barril. 1979 - 1985: Objectiu implícit per sobre de 30 dòlars per barril. 1986 - 1990: Objectiu explícit de 18 dòlars per barril. 1991 - 2000: Objectiu explícit de 21 dòlars per barril. 2000 - 2005: Objectiu explícit banda de preus de 22 a 28 dòlars per barril. 2006: Objectiu implícit per sobre dels 60 dòlars per barril. 2008: Objectiu implícit per sobre dels 180 dòlars per barril. 2009-actualment: Objectiu implícit per sobre dels 60 dòlars per barril.
Quotes de producció L'OPEP influeix actualment sobre el preu del petroli augmentant o reduint la seva producció de petroli. Des de 1987, fixa una quota de producció per a cada un dels seus socis; la suma de totes elles és la quota de producció del grup. L’Aràbia Saudita és el membre del grup amb una quota més gran de producció, mentre que Qatar té la més petita.
En un principi, l'OPEP realitzava ajustaments esporàdics sobre les seves quotes, però en els últims anys ha seguit una política de múltiples canvis, tractant d'ajustar mil·limètricament la producció a la demanda. Per exemple, entre març de 2004 i març de 2006, l'OPEP reajustar les seves quotes de producció en deu ocasions.
DataLlocDecisió QuotaComentarisFebrer de 1998VienaFixació quota27,30 mb/dEl preu del petroli Brent cau a 10 dòlars per barrilAbril de 1998Riad / VienaRetall 1,355 mb/d25,95 mb/d...Juliol de 1998Amsterdam / VienaRetall 1,25524,69 mb/d...Abril de 1999La Haia / VienaRetall 1,716 mb/d22,97 mb/dPrimer retall des de l'arribada de Hugo Chávez al poder Març de 2000VienaAugment 1,716 mb/d24,69 mb/dEs crea la banda de preus entre 22 i 28 dòlars Juliol de 2000VienaAugment 0,708 mb/d25,40 mb/dEl preu del petroli supera els 30 dòlars Setembre de 2000VienaAugment 0,8 mb/d26,20 mb/d...Octubre de 2000VienaAugment 0,5 mb/d26,70 mb/d...Gener de 2001VienaRetall 1,5 mb/d25,20 mb/d...Març de 2001VienaRetall 1,0 mb/d24,20 mb/d...Setembre de 2001TeleconferènciaRetall 1,0 mb/d23,20 mb/dRetall després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001Gener de 2002El CaireRetall 1,5 mb/d21,70 mb/d...Gener de 2003VienaAugment 1,3 mb/d23,00 mb/d...Febrer de 2003VienaAugment 1,5 mb/d24,50 mb/d...Juny de 2003VienaAugment 0,9 mb/d25,40 mb/d...Novembre de 2003VienaRetall 0,9 mb/d24,50 mb/d...Març de 2004AlgerRetall 1,0 mb/d23,50 mb/d...Juliol de 2004BeirutAugment 2,0 mb/d25,50 mb/d...Agosto de 2004Pactat a BeirutAugment 0,5 mb/d26,00 mb/d...Setembre de 2004VienaAugment 1,0 mb/d27,00 mb/d...Dicembre de 2004El CaireRetall 1,0 mb/d27,00 mb/dLa Retallada se aplica sobre la sobreproduccióGener de 2005Viena ... ...Es suspèn la banda de preus d'entre 22 i 28 dòlars Març de 2005Esfahan (Iran)Augment 0,5 mb/d27,50 mb/d...Juny de 2005VienaAugment 0,5 mb/d28,00 mb/d...Setembre de 2005Viena ...28,00 mb/dL'OPEP ofereix bombar a plena capacitat Març de 2006Viena ...28,00 mb/dL'OPEP retira la seva oferta de bombar a plena capacitatOctubre de 2006Doha (Qatar)Retall 1,2 mb/d ...La retallada s'aplica sobre un bombament real de 27,5 mb/dDicembre de 2006Abuja (Nigèria)Retall 0,5 mb/d ...La Retallada se aplica l'1 de febrer, sobre 26,3 mb/d Font: Expansión.com
Història En els primers anys, l'organització, que va iniciar la seva existència amb cinc països productors de petroli en vies de desenvolupament, tractava de reafirmar els drets dels països membres en un mercat de petroli internacional dominat pel grup de les companyies multinacionals, conegudes com les "Set Germanes". Les activitats generalment van ser discretes, ja que l'OPEP estava establint els seus objectius, creant la Secretaria, que es va traslladar de Ginebra a Viena a 1965, adoptant resolucions i negociant amb les empreses. El nombre de membres es va incrementar a deu a la dècada dels 70.
L'Organització de Països Exportadors de Petroli va adquirir rellevància internacional durant la dècada dels setanta, a mesura que els països membres prenien el control del sector petrolier i adquirien veu i vot a l'hora de fixar els preus del cru del petroli en el mercat mundial.
En aquesta dècada va haver-hi dues crisis en el preu del petroli, motivades per l'embargament del petroli àrab a 1973, i la decisió unilateral de l'OPEP de triplicar els seus preus de venda del cru, i per l'esclat de la revolució iraniana a 1979. Les dues crisis s'aguditzen pels desequilibris bàsics del mercat. Ambdós van desembocar en un acusat increment dels preus del petroli.
La primera cimera de caps d'estat de l'OPEP es va celebrar a Alger al març de 1975. L'organització va admetre el seu onzè i darrer país membre - Nigèria - a 1971. miniatura|Jaciment petrolífer Burgan, a Kuwait
Els preus van arribar als màxims a principis de la dècada a causa de la revolució iraniana i l'arrencada de la guerra entre l'Iraq i l'Iran, en la qual ambdós bàndols van bombardejar els seus jaciments i refineries.
Els elevats preus també fomentaren l'exploració, amb la qual cosa la demanda del cru de l'OPEP va baixar.
L’Aràbia Saudita, que actuava com a productor "frontissa", va reaccionar retallant la seva producció per mantenir el preu alt. El paper de frontissa forçar a Riad a baixar més i més la seva extracció, que va tocar un mínim de menys de 2 mb/d el 1985. A finals d'aquest any, després de múltiples advertències, Aràbia Saudita va abandonar la posició de frontissa i elevar la seva producció, cosa que va provocar una caiguda dels preus el 1986 (produint així la tercera crisi del preu del petroli).