miniatura|Basho segons Katsushika Hokusai (1760-1849), pintor i gravador del període Edo. Matsuo Bashō () o, de naixement, Matsuo Kinsaku (; Ueno, 1644 - Osaka, 28 de novembre de 1694), va ser el poeta més famós del període Edo del Japó. Durant la seva vida, Basho va ser reconegut pels seus treballs en el haikai no renga ().Forma literària amb una estrofa de tres versos, el primer i el tercer de cinc síl·labes, i el segon de set. És considerat com un dels quatre grans mestres del haiku,J. Pagès i J.N. Santaeulàlia, pàg. 5. al costat de Yosa Buson, Issa Kobayashi i Masaoka Shiki;Cabezas García, pàg. 11 Basho cultivà i consolidà el haiku amb un estil senzill i amb un component espiritual. La seva poesia va aconseguir renom internacional, i al Japó molts dels seus poemes es reprodueixen en monuments i llocs tradicionals.
Basho va començar a practicar l'art de la poesia a una edat primerenca, i més endavant va arribar a integrar-se en l'escenari intel·lectual d'Edo (actualment Tòquio), per arribar a convertir ràpidament en una celebritat a tot el Japó. Tot i ser mestre de poetes, en determinats moments va renunciar a la vida social dels cercles literaris i va preferir recórrer tot el país a peu, viatjant fins i tot per la part nord de l'illa, un territori molt poc poblat, per a poder trobar fonts d'inspiració per als seus escrits.
Basho no trenca amb la tradició sinó que la continua d'una manera inesperada; o com ell mateix comenta: "No segueixo el camí dels antics; cerco allò que ells cercaren". Basho aspira a expressar amb nous mitjans el mateix sentiment concentrat de la gran poesia clàssica.O. Paz, pàg. 36 Els seus poemes estan influïts per una experiència de primera mà del món que l'envolta i, sovint, aconsegueix expressar les seves vivències amb una gran simplicitat. Del haiku Basho havia dit que és "senzillament allò que succeeix en un lloc i en un moment donat".R. de la Fuente, pàg. 9.
Biografia Primers anys miniatura|Lloc on es creu que va néixer Basho Basho va néixer amb el nom de Matsuo Kinsaku () cap al 1644, en algun lloc prop d'Ueno, a la província d'Iga.Kokusai 1948, pàg. 246 El seu pare era un samurai amb pocs recursos al servei de la poderosa família Tōdō,Octavio Paz. "Vida de Matsuo Basho". A Matsuo Basho: "Sendas de Oku", Barcelona: Seix Barral, 1981, pàg. 33. i hauria esperat que Basho fes carrera dins l'exèrcit. Tradicionalment els biògrafs opinen que va treballar fent tasques a les cuines.Carter 1997, pàg. 62 Tanmateix, de nen es va convertir en un patge al servei de Tōdō Yoshitada (), hereu dels Tōdō i dos anys més gran que Matsuo, i seria un company amb el que compartiria l'amor pel haikai no renga, una forma de composició literària que és fruit de la cooperació entre diversos poetes. Les seqüències s'inicien amb un verset en el format 5-7-5 mores; aquest vers va ser nomenat hokku, i més tard haiku, i s'elaborava com una petita peça independent. El hokku trobaven continuat amb una addició de 7-7 mores realitzada per un altre poeta. Ambdós, Yoshitada i Basho, es van donar els corresponents haigō (), els noms de ploma haikai; el de Basho era Sobo (), que es construeix simplement a partir de la transcripció on'yomi del seu nom samurai, Matsuo Munefusa (); el pseudònim de Yoshitada era Sogin. El 1662 es va publicar el primer poema de Basho; el 1664 es van imprimir una compilació de dos dels seus hokku, i el 1665 Basho i Yoshitada van compondre un centenar de versos renku.
El 1666, la sobtada mort de Yoshitada va representar el final de la tranquil·la vida de servent de Basho. No existeix cap registre documental d'aquest període, però es creu que Basho es va plantejar fer-se samurai i va marxar de casa.Ueda 1982, pàg. 21. Els biògrafs han proposat possibles motivacions i destinacions, inclosa la possibilitat d'un romanç entre Basho i un xintoista miko de nom Jutei (), però és poc probable que aquesta relació sigui verídica.Okamura, 1956 Les referències del mateix Basho sobre aquesta època són vagues; més endavant va recordar que "fa temps vaig cobejar el fet de ser funcionari i tenir un racó de terra"; i també, "hi va haver un temps que estava fascinat amb les formes de l'amor homosexual", però no hi ha cap indicació de si s'estava referint a una veritable obsessió fictícia o va haver-hi alguna cosa més.Ueda 1982, pàg. 22. No estava segur de si podria esdevenir un poeta a temps complet; va comentar que "les alternatives lluitaven dins el meu cap i la meva vida era plena d'inquietud".Ueda 1982, pàg. 23. La seva indecisió pot haver estat influenciat per l'encara relatiu baix estatus artístic i social del renga i el haikai no renga.Ueda 1982, pàg. 9. En qualsevol cas, va continuar creant els seus poemes que es publicaran en antologies els anys 1667, 1669 i 1671; el 1672 va publicar la seva pròpia compilació dels treballs fets per ell i altres autors de l'escola Teitoku, Kai oi (). A la primavera d'aquest any es va instal·lar a Edo per a seguir aprofundint en l'estudi de la poesia.Ueda 1992, pàg. 29
Escriptor reconegut Els cercles literaris de Nihonbashi ràpidament van reconèixer el valor de la poesia de Basho pel seu estil senzill i natural. El 1674 va passar a formar part del cercle intern de professionals del haikai i, secretament, rebé ensenyaments de Kitamura Kigin (1624-1705).Carter 1997, pàg. 62. En aquella època va escriure aquest hokku en homenatge al shōgun Tokugawa: kabitan mo / tsukubawasekeri / kimi ga haru (1678)Els holandesos, també,/ agenollats davant del seu senyor/ Primavera al seu regnat. miniatura|Un bananer, en japonès bashō planta que estimava i inspirà el seu darrer haigō, el nom artístic del poeta.
Va adoptar un nou haigō, Tōsei, i el 1680 ja es dedicava a l'ofici de poeta a temps complet, sent mestre de vint deixebles. El mateix anys es va publicar Tōsei-montei Dokugin-Nijukasen (), una obra amb els millors poemes de Tōsei i els seus vint deixebles, que mostrava el talent de l'artista. L'hivern de 1680, va prendre la sorprenent decisió de passar a l'altre costat del riu, a Fukagawa, lluny de la gent i triant una vida més solitari.Carter 1997, pàg. 57 Els seus deixebles li va construir una cabana rústica i li van plantar un bananer, arbre que en japonès s'anomena (, bashō). En el pati, donant un nou haigō al poeta que a partir d'ara s'anomenaria Basho, i la seva primera llar permanent. Estimava molt la planta, i li molestava molt veure créixer plantes del gènere Miscanthus, una poàcia típica de Fukagawa, al voltant del seu bananer. Va escriure: bashō uete / mazu nikumu ogi no / futaba kana (1680)Per la meva nova planta de banana / El primer senyal d'una cosa que detesto/ un brot d'eulàlia!
Malgrat el seu èxit, vivia insatisfet i solitari. Va començar a practicar la meditació zen, però no sembla que aconseguís recuperar la tranquil·litat d'esperit.Ueda 1982, pàg. 25. L'hivern de 1682 es va incendiar la seva cabana i, poc després, a principis de 1683, la seva mare va morir. Amb tots aquests esdeveniments, va viatjar a Yamura per quedar-se a cas amb un amic. L'hivern de 1683 els seus deixebles li van regalar una segona cabana a Edo, però el seu estat d'ànim no va millorar. El 1684, el seu deixeble Takarai Kikaku va publicar una recopilació de poemes seus i altres poetes, Minashiguri (), Castanyes arrugades.Kokusai 1948, pàg. 247 Més tard, aquell mateix any, va deixar Edo per a realitzar el primer de les seus quatre grans viatges.Ueda 1992, pàg. 95.
Poeta viatger Viatjar pel Japó medieval era molt perillós i les expectatives de Basho eren pessimistes; creia que podria morir en mig del no-res o ser assassinat per bandits. A mesura que avançà el viatge, el seu estat d'ànim va anar millorant i es va trobar còmode fent el que feia; es va reunir amb molts amics i va passar a gaudir de l'evolució del paisatge i les estacions.Ueda 1982, pàg. 26. Els seus poemes va passar a ser menys introspectius i reflectien les observacions del món que l'envoltava: uma wo sae / nagamuru yuki no / ashita kana (1684)Fins i tot un cavall / Els meus ulls s'aturen en això/ Neu al matí.
El viatge el va portar des d'Edo fins al Mont Fuji, Ueno, i Kyoto. Es va reunir amb diversos poetes que es consideraven deixebles seus i li demanaven consells. Basho els va mostrar menyspreu per l'estil contemporani existent a Edo i fins i tot va criticar la seva obra Castanyes arrugades, dient que conté "molts versos que no val la pena ni parlar-ne".Ueda 1992, pàg. 122 Va retornar a Edo l'estiu de 1685, i dedicà temps a escriure més hokku i deixà comentaris sobre la seva pròpia vida: toshi kurenu / kasa kite waraji / hakinagara (1685) Un any ha passat / Una ombra de viatger al meu cap / Sandàlies de palla als meus peus. miniatura|Basho segons Yokoi Kinkoku (1761-1832). Retrat (c.1820) d'una col·lecció dedicada als poetes i els seus haikús. En aquest cas apareix la cal·ligrafia del poema de la granota.
Quan va tornar a Edo, a la seva cabana, va reprendre feliçment la seva tasca com a mestre de poesia; tot i així, ja feia plans per a un altre viatge.Ueda 1982, pàg. 29 Els poemes del seu viatge es van publicar amb el títol Nozarashi Kiko (). A principis de 1686 va compondre un dels seus millors haikus, un dels més recordats: furu ike ya / kawazu tobikomu / mizu no oto (1686) Un vell estany / Una granota hi salta: / el so de l'aigua.Pagès i Santaeulàlia, pàg. 7
Els historiadors creuen que aquest poema es va ser famós molt ràpidament; el mateix mes d'abril, els poetes d'Edo es van reunir a la cabana de Basho per a compondre haikai no renga basats en el tema de les granotes; sembla que en un homenatge a Basho i els seus poemes, el van col·locar a la part superior de la compilació.Ueda 1992, pàg. 138
Basho va romandre a Edo, continuà el seu mestratge i participava dels concursos literaris. Va fer un parell d'escapades, quan va realitzar una excursió la tardor de 1687 per participar en el tsukimi, la festa per celebrar la lluna de la tardor, i un viatge més llarg el 1688 quan va tornar a Ueno per celebrar l'any nou japonès. De retorn a casa, a la seva barraca, alternava la solitud amb la companyia, i passava del rebuig cap als visitants a apreciar la seva companyia.Ueda 1992, pàg. 145 Al mateix temps, gaudia de la vida i tenia un subtil sentit de l'humor, com es reflecteix en el següent hokku: iza saraba / yukimi ni korobu / tokoromade (1688) Ara, sortim / per gaudir de la neu… fins que / relliscada i caiguda!
Oku no Hosomichi miniatura|Monument a Bashō, a Ōgaki (Gifu). Va ser la darrera destinació del poeta. Cada mes de novembre se celebra el festival Basho, dedicat a la seva memòria. La planificació d'un altre llarg viatge privat de Basho va culminar el 16 de maig de 1689 (Yayoi 27, Genroku 2), quan va sortir d'Edo amb el seu deixeble Kawai Sora (); va ser un viatge a les províncies del nord de Honshū, l'illa principal de l'arxipèlag del Japó.
Des de les primeres línies del llibre Basho es presenta com un poeta anacoreta i mig monjo; tant ell com el seu company de viatge, recorren els camins portant els hàbits dels pelegrins budistes; el seu viatge és gairebé una iniciació i Sora, a l'inici del camí, s'afaita el crani. Al llarg del viatge van escrivint un diari que va acompanyat de poemes i, en molts dels llocs que visiten, els poetes locals els reben i componen amb ells els corresponents haikai no renga col·lectius.O. Paz, pàg. 8-9.
Basho i Sora es van dirigir cap al nord, a Hiraizumi, i hi van arribar el 29 de juny. Després va caminar fins a la costa occidental de l'illa, arribaren fins a Kisakata el 30 de juliol, i van començar a caminar de tornada resseguint la costa. Durant aquest viatge de 150 dies Basho va fer un total de 600 ri (2.400 km) a través de les zones del nord-est de Honshū, per retornar a Edo a finals de 1691.Kokusai 1948, pàg. 241