Elvis Aaron Presley,"Elvis Presley - the Singer". bbc.co.uk, 9 de maig de 2002. Consultat el 12-10-2007."FAQ: Elvis' middle name, is it Aron or Aaron?" Elvis.com. Consultat el 12-10-2007. conegut com a Elvis Presley (Tupelo, Mississipi (Estats Units), 8 de gener de 1935 - Memphis, Tennessee (Estats Units), 16 d'agost de 1977), fou un famós cantant i compositor estatunidenc de rock and roll. Tant és així que se l'anomena "El Rei del Rock & Roll" o, simplement, "El Rei".
El seu estil característic de cantar, els seus moviments agressius a l'escenari, el seu carisma i altres qualitats li van permetre convertir-se en una gran figura de la història de la música. A més dels seus múltiples àlbums, la qualitat de les cançons que va interpretar és el que segueix generant nous seguidors entre les noves generacions. Ha encapçalat per molts anys, la llista dels artistes morts amb major recaptació pels seus productes, desbancat únicament per Kurt Cobain l'any 2006. Cada any la seva casa-mansió Graceland és visitada per milions de persones de tot el món. És la segona casa més visitada dels Estats Units, darrere de la Casa Blanca. Són molts els músics i cantants que reconeixen que Elvis va ser l'espurna que va canviar la música popular i a tota una generació, i que gràcies a ell, ells van prendre el mateix camí. Elvis Presley ha deixat de ser una icona estatunidenca, per a convertir-se en una icona de culte mundial.
Biografia 1935–1953: Primers anys Era fill de Vernon Presley, i de Gladys Love Smith. Tenia un germà bessó, Jesse Garon, però va morir el dia del part. Elvis va tenir una infància dura i difícil a Tupelo, al Mississipi, amb alguns problemes escolars, fins que, després de moltes vicissituds, els seus pares i ell es van traslladar a Memphis,Stanley i Coffey, p.19 on a poc a poc van aconseguir una certa estabilitat econòmica. El seu pare era una persona despreocupada i gandula,Goldman, p. 16 mentre que la seva mare era qui tenia el coratge de tirar endavant, tot i la seva afició a la beguda.
Fou pel seu onzè aniversari que li van regalar una guitarra, malgrat que ell volia una bicicleta o una escopeta de perdigons, però els seus pares no podien gastar-hi més diners."Elvis Presley's First Guitar ". Tupelo Hardware, 14 d'october de 2001. Consultat el 14-10-2007.www.elvis.am/bio Elvis Biography Consultat el 30-05-2008 Tot i això des de llavors agafà per sempre més el gust per la música i practicava a totes hores. De fet el mateix Johnny Burnette, un futur artista de rock, que en aquells temps era veí seu, va dir: "Anés on anés Elvis sempre duia la seva guitarra lligada a l'esquena".Carr i Farren, p. 10 Per tal de contribuir a millorar els ingressos de la família la seva primera feina va ser treballar com a uixer al Teatre Estatal Loew el 1950,Lichter, p. 10 però la seva mare li va fer deixar la feina perquè afectava els seus estudis.
Ja a la seva adolescència va començar a deixar-se créixer les patilles i, quan s'ho va poder permetre, a vestir-se salvatgement amb la roba llampant de Lansky Brothers, del famós barri del blues de Memphis Beale Street. La seva personalitat va començar a destacar fora del comú, i això fou motiu de befa en aquella societat conservadora del sud profund dels Estats Units dels anys cinquanta. De totes maneres aquells desafiaments concordaven poc amb el seu comportament, encara tímid i introvertit.
1953–1956: Primers enregistraments L'any 1954, amb només 19 anys, va gravar un disc amb dos temes als estudis Sun Records, My Happiness i That's When Your Heartaches Begin. Havia de ser un regal d'aniversari per a la seva mare. Elvis va gravar encara dos discs més, cada un amb dues cançons més, fins que el propietari de Sun Records, en Sam Phillips, va escoltar el que gravava. Li va agradar força la música i, per això, tres mesos després de l'últim enregistrament, el va contractar per gravar un disc que tindria un gran èxit a Memphis.
De fet són molts els qui consideren que Presley va ser el creador del rockabilly, una fusió del country i del blues, tot i que seria Carl Perkins l'impulsor i responsable del desenvolupament d'aquest ritme, amb cançons com el hit Blue Suede Shoes. Però sens dubte, Elvis va crear una de les imatges més clàssiques del rock and roll quan va versionar la cançó That's All Right Mama (l'original era d'Arthur Crudup, famós cantant de blues i guitarrista que l'havia cantat ja el 1946), cançó que quan van posar en antena el 8 de juliol del 1954 va causar furor a l'audiència.Carr, Roy; Mick Farren (1982): Elvis: The complete illustrated record; Eel Pie Publishing; p. 6; De totes maneres Elvis va acabar abandonant aquest gènere 17 mesos després per a dedicar-se a altres ritmes més sofisticats.
La fama que va anar prenent a Memphis va fer que s'hi fixés el coronel Tom Parker, que a finals del 1955 va organitzar el seu trasllat a la discogràfica RCA pagant-li 35.000 dòlars i un cadillac. Seria el seu mànager durant molts anys.
1956–1958: Irrupció comercial i controvèrsia El 10 de gener de 1956 Elvis Presley ja gravava als estudis de la RCA de Nashville (Tennessee), i el dia 27 sortia a la venda el seu primer gran hit comercial: Heartbreak Hotel, acompanyat per I Was The One a la cara b del disc. Va tenir tant d'èxit que el mes de febrer es va haver de reeditar, i a l'abril ja n'havien venut més d'un milió de còpies i havia escalat fins al número 1 de les llistes de popularitat estatunidenques,Stanley, David E.; Frank Coffey (1998): The Elvis Encyclopedia; Virgin Books; Londres; p. 30. el primer número 1 dels divuit que va obtenir al llarg de la seva carrera. El 30 de gener va gravar altre cop als estudis de la RCA de Nova York My Baby Left Me i "Blue Suede Shoes", aquesta última també es va convertir en un èxit.
El 23 de març la RCA va llançar a la venda el seu primer àlbum complet que duia per títol simplement el seu nom: "Elvis Presley", la majoria de les cançons eren del tipus country. El disc va estar deu setmanes al capdamunt de la llista d'àlbums pop del moment. L'any 1956 Presley va començar la seva carrera al cinema amb la Paramount Pictures: Love Me Tender la va començar a gravar l'1 d'abril i el 21 de novembre ja era a les pantalles. La pel·lícula és el típic western però amb la interpretació d'algunes cançons per part d'Elvis. De fet el títol del film mateix és un dels temes que hi canta, la decisió de canviar el títol The Reno Brothers (traducció: Els germans Reno) per Love Me Tender la van prendre els productors en comprovar la seva popularitat.
I també fou aquell any que durant dues setmanes va protagonitzar un xou a l'hotel i casino New Frontier, de Las Vegas. El contracte era per quatre setmanes, però Parker va cancel·lar-lo en rebre les males crítiques d'un públic conservador de mitjana edat, molt diferent de la joventut que escoltava la música d'Elvis.Stanley, David E.; Frank Coffey (1998): The Elvis Encyclopedia; Virgin Books; Londres; p. 32.
Paral·lelament al llarg de tot aquell any Tom Parker el va portar a molts xous de diverses cadenes nacionals de televisió per promocionar-lo. La seva manera de ballar, amb els seus moviments pelvians, va provocar un autèntic escàndol mediàtic entre la societat adulta conservadora després de la segona aparició al The Milton Berle Show el 5 de juny, la premsa el va titllar de "vulgar" i "obscè", però en canvi va entusiasmar la joventut estatunidenca. Poc després ell mateix va explicar-se a la televisió local de Nova York: Elvis Presley, també es va caracteritzar pel seu tupè i la seva forma de vestir: pantalons estrets i blancs jaqueta estil executiu i la seva camisa. En alguns programes de televisió (com per exemple durant la seva tercera aparició en el xou d'Ed Sullivan) només el van enfocar de cintura cap amunt.
Abans de l'ingrés al servei militar, va trencar tots els records de venda, arribant a onze números u seguits a la llista de "singles", i quatre números u en la dels discos de llarga durada. La revista Billboard va confirmar el 29 de desembre que Elvis Presley havia col·locat més cançons al Top 100 que qualsevol altre cantant fins aquell moment.Stanley, David E.; Frank Coffey: The Elvis Encyclopedia; ed. Virgin Books; Londres; 1998; p. 37; Classic Bands I el 31 de desembre de 1956 era el Wall Street Journal qui afirmava que el marxandatge d'Elvis Presley pujava a més de 22 milions de dòlars en vendes.
1958–1960: Servei militar i mort de la seva mare miniatura|233x233px|Presley jurant el seu càrrec a l'Exèrcit dels Estats Units a Fort Chaffee, Arkansas, el 24 de març de 1958 Aquells dos anys gloriosos van quedar interromputs perquè Elvis va ser cridat a fer el servei militar, cosa que el va allunyar dels escenaris entre 1958 i 1960. El 20 de desembre de 1957 va rebre la crida oficial per incorporar-se a files, fet que va enutjar en Hal Wallis i la Paramount Pictures els quals havien destinat ja 350.000 dòlars per produir el nou film en què Elvis estava treballant: King Creole. Per aquest motiu les oficines de reclutament de Memphis van atorgar-li un ajornament.
Finalment el 24 de març de 1958 el jove cantant entrava a l'Exèrcit dels Estats Units amb 23 anys. Fou entrenat al Fort Hood de Texas fins al setembre. Tot seguit fou destinat a l'Alemanya de l'Oest, concretament a la ciutat Friedberg que es troba Hessen. El seu servei va durar des de l'1 d'octubre del 1958 fins al 2 de març de 1960.Daniel K. Elder: Remarkable Sergeants: Ten Vignettes of Noteworthy NCOs; lloc hostatjat a ncohistory.com; Baixat el 13 de desembre del 2007 a la Wikipedia anglesa.
Malgrat tot, la productora RCA va pressionar per poder gravar més cançons tot i estar de servei per tal d'anar abastint el mercat regularment amb la veu de Presley, i ho va aconseguir: sis àlbums van sortir al mercat durant aquells dos anys.Ernst Jorgensen: Elvis Presley: A life in music. The complete recording sessions.; St. Martin's Press; 1998; p. 107;
Mentrestant la salut de la seva mare es va degradar notablement a causa de la seva addicció a la beguda. Va començar a guanyar pes. A primers d'agost de 1958 els metges van diagnosticar-li hepatitis, moment a partir del qual la situació va empitjorar. Elvis Presley va rebre un permís especial per poder visitar-la: el dia 12 va arribar a Memphis, dos dies després Gladys Love Smith (cognom de soltera) moria d'una insuficiència cardíaca a l'edat de 46 anys deixant el seu fill desolat.Peter Guralnick: Careless Love. The Unmaking of Elvis Presley; ed. Back Bay Books; 1999; p. 480; Uns mesos després un sergent el va induir a prendre amfetamines, com feia bona part de la seva companyia militar, entre ells també un nou amic el qual posteriorment esdevindria el seu mànager i guardaespatlles després del servei militar: Diamond Joe Esposito.Peter Guralnick: Last Train to Memphis: The Rise of Elvis Presley; Boston: Little, Brown and Company; 1994; p. 21;
El 5 de març de 1960 es va llicenciar amb el rang de sergent. La seva popularitat s'havia mantingut ben alta com va veure ell mateix en el tren que el retornava cap a casa, contínuament victorejat pels seus fans.
1960–1968: Enfocament a les pel·lícules Entre 1958 i 1960 va estar absent dels escenaris fent el servei militar a Bad Nauheim, (Alemanya). Allí va conèixer a la que després seria la seva dona, Priscilla Ann Beaulieu. El seu retorn a l'escenari va ser espectacular, en aparèixer com a estrella convidada en el programa de Frank Sinatra amb qui va interpretar a duo els temes Love Me Tender i Witchcraft.
Com la cadena televisiva ABC va considerar massa elevat el preu demanat per Elvis, va ser el mateix Frank Sinatra qui el va finançar. A Sinatra la inversió li va resultar rendible: especialment al final de la setmana quan es va anunciar que els ratings televisius del show de Sinatra on havia aparegut Presley havien trencat tots els records d'audiència televisiva del show, sent vist per 40 milions de persones. Presley va rebre 125.000 dòlars per la seva actuació, que va durar uns deu minuts.