miniatura|Taula de Talatí de Dalt, poblat talaiòtic de Menorca.|250px La cultura talaiòtica és l'etapa cultural que es desenvolupà a les Illes Balears - entenent aquestes com a Mallorca i Menorca - durant l'Edat del Bronze i l'edat del ferro. També s'han trobat restes d'aquesta cultura a illots de Mallorca com l'Illot des PorrosUniversitat de Barcelona, La necròpoli talaiòtica de s'Illot des Porros o a la cova de sa Font i a cala Lledó de sa Dragonera. A les Pitiüses de moment solament s'han documentat hàbitats del període naviforme.
Antecedents L'etapa compresa entre l'establiment de les primeres comunitats humanes a les Illes Balears i l'aparició de la cultura talaiòtica s'anomena tradicionalment període pretalaiòtic, tot i que en els últims anys se l'ha anomenat també període naviforme (Universitat de Barcelona).
Actualment, les evidències clares més antigues del primer poblament humà a les Gimnèsies (Mallorca i Menorca) se situen al III mil·lenni abans de la nostra era.LÓPEZ PONS, A., 2000, El poblament inicial de l'illa de Menorca en GUERRERO, V. M., GORNÉS, S. (coords), Colonización humana en medios insulares. Interacción con el medio y adaptación cultural, UIB, Palma, 195-214 A partir de certes similituds en els espais funeraris, sembla que la zona de procedència més probable dels primers colons seria el Golf de Lleó, tot i que l'origen dels primers pobladors de les Illes Balears no és un tema tancat. En qualsevol cas, serien grups amb una economia basada en l'agricultura de cereals i la ramaderia de cabres, ovelles i amb menor importància, vaques i porcs. Destaca el nul aprofitament dels recursos marins, que es perllongarà fins a les darreres fases de la prehistòria (Talaiòtic Final) de Mallorca i Menorca. Es documenta, des del primer moment, la fabricació de ceràmica i la metal·lúrgia del coure. Entre el 2200 i el 1900 aC arriben influències de la cultura del vas campaniforme (només a Mallorca, no a Menorca), que en aquesta època s'expandia per Europa, el nord d'Àfrica i la Mediterrània.
L'aspecte d'aquest primer poblament que es coneix millor és el món funerari: tant a Menorca com a Mallorca s'han excavat diversos dolmens, paradolmens i hipogeus que corresponen a aquest període.PLANTALAMOR, Ll.; ANGLADA, M.; FERRER, A. (2012): “Els aixovars dels sepulcres col·lectius de l'illa de Menorca: elements de tradició neolítica i calcolítica i evidències de relacions amb l'exterior” a Actes del Congrés Internacional Xarxes al Neolític. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà Pel que fa als contextos domèstics d'aquest primer moment, a Mallorca es documenten cabanes de planta circular, però també estructures allargades construïdes amb tècnica ciclòpia, que enllacen amb les navetes d'habitacióRamis, D., Plantalamor, Ll., Carreras, J., Trias, M., Santandreu, G. (2007): “S'Arenalet de Son Colom (Artà) i l'origen de l'arquitectura ciclòpia a les Balears”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 63. 333-348. documentades massivament a partir del 1600 aC. A partir d'aquest moment destaca la homogeneïtat cultural, sobretot pel que fa als contextos domèstics, entre Mallorca i Menorca.
L'etapa anterior al període talaiòtic es caracteritza per la presència de petits nuclis de població aparentment igualitaris, amb les navetes d'habitació com a unitat domèstica típica i una economia agrícola i ramadera. Cap a finals del segon mil·lenni aC es detecten canvis en el patró d'assentament amb una major concentració de la població, la jerarquització de l'espai intern del poblat en alguns assentaments, l'augment d'eines i armes de bronze i canvis en les tècniques de fabricació de la ceràmica. Es constata un lleuger increment de la presència de materials d'importació, tot i que les illes continuen essent un indret marginal dins de les xarxes comercials del moment.
Periodització Cal tenir en compte que el complex cultural conegut com a talaiòtic comprèn un arc temporal molt ampli, i no existeix un acord entre els investigadors, pel que fa a la sistematització de les etapes i de la cronologia. Per altra banda, aquesta cultura presenta diferències significatives, tant pel que fa a les seves característiques, com possiblement al seu desenvolupament cronològic, entre Mallorca i Menorca.
Un dels primers autors que es va ocupar de les restes materials d'aquesta cultura va ser Joan Ramis i Ramis, a la seva obra Antigüedades célticas de la isla de Menorca, que és el primer llibre en castellà íntegrament dedicat a la prehistòria.
Propostes interpretatives i cronològiques Proposta del Museu de Menorca Un dels esquemes cronològics pel període talaiòtic a Menorca ha estat proposat per Lluís Plantalamor Massanet. Segons aquest autor, al voltant del 1500 aC es produeix un canvi cultural important a causa de l'arribada de gent forana a l'illa de Menorca. Es van abandonant els sistemes de vida anteriors i apareixen les primeres concentracions de cases en assentaments, en els quals es dona una prioritat defensiva (amb muralles i talaiots), jerarquització social, especialització de la feina en comunitat i la gradual complexitat en els rituals i en les creences religioses. Es distingeixen quatre períodes:PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca 12. Maó.
Talaiòtic I (1500-1000 aC) Període de transició.Perduren els sistemes d'enterrament de l'etapa anterior (amb navetes d'enterrament), però s'introdueixen nous models constructius a causa d'una necessitat defensiva de la comunitat (talaiots i muralles). Es perfecciona la manufactura de la ceràmica i s'introdueix la metal·lúrgia del bronze. El monument més característic de la nova cultura és el talaiot. Pot definir-se com una gran torre troncocònica (troncopiramidal també a Mallorca), construïda a partir de diversos anells concèntrics de grans pedres entre els quals hi ha un reblert de pedres més petites. A diferència de Mallorca, els talaiots menorquins generalment no tenen cambra interior.
Talaiòtic II (1000-700 aC) S'abandonen els sistemes constructius del pretalaiòtic i es desenvolupen les grans concentracions urbanes. Es reafirma la jerarquització social i la divisió de la feina, fruit d'un estadi cultural plenament urbà. És a partir d'aquesta etapa quan es construeixen uns santuaris únics a la Mediterrània: les taules. Són uns recintes de planta més o menys en forma de ferradura, delimitats per un mur ciclopi on s'intercalen columnetes i on al seu interior s'alça una gran columna monolítica de base rectangular coronada amb un capitell pla i molt sobresortint que dona lloc a l'analogia d'una taula.
Talaiòtic III (700-300 aC) Els progressius contactes comercials amb grecs, fenicis i cartaginesos porten als talaiòtics a reforçar els seus llogarets amb construccions defensives addicionals amb bastions i torres de defensa. D'altra banda, s'introdueixen noves modalitats constructives, les cases circulars amb pati central, i apareixen objectes sumptuaris de bronze i armament de ferro.
Talaiòtic IV (400/300-123 aC) El comerç amb les grans civilitzacions marineres de la Mediterrània s'intensifica. Es passa d'un simple intercanvi d'objectes preuats (segurament dirigits a enaltir als cabdills talaiòtics) a un traspàs de béns i aliments bàsics. Roma es converteix en una potència hegemònica i això anirà en detriment de Menorca, que a poc a poc va quedant-se arraconada un cop l'aliat cartaginès és vençut. Els poblets interiors són destruïts i reconstruïts durant les guerres púniques, però finalment van caient en decadència. Els santuaris talaiòtics (les taules) es van abandonant. En canvi, prenen importància els nuclis talaiòtics situats a la vora dels ports naturals més importants. La presència continuada de comerciants forasters fa acostar als seus embarcadors comunitats talaiòtiques tardanes.
Proposta cronològica de la Universitat Autònoma de Barcelona Aquesta proposta del Grup d'Arqueologia Social del Mediterrani, dirigit per V. Llull, considera que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap a l'any 1000 aC, moment en què apareixen els primers talaiots de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. Aquesta periodització respon a les investigacions del poblat de Son Fornés (Mallorca) i a les Coves d'es Càrritx i Mussol (Menorca). Aposten per anomenar cada etapa a partir dels elements propis que en cada moment varen ser construïts a les Balears. Divideixen l'etapa talaiòtica en tres fases: la Prototalaiòtica (1050 – 850 aC) on s'abandonen les navetes d'habitació, s'incrementa l'assentament en nuclis més grans, disminueixen les relacions amb Mallorca i es detecten els primers indicis de tractament diferenciat en l'àmbit funerari. La Talaiòtica (850 – 550 aC) on es detecta la construcció dels primers talaiots i els primers indicis de jerarquització social.LULL, V., MICO, R., RIHUETE HERRADA, C. y RISCH, R. (1999), Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Carritx y la Cova des Mussol. Consell Insular de Menorca, Barcelona I la Posttalaiòtica (550 – 123 aC.) on apareixen les cases monumentals de forma circular (Cercles), la construcció dels Recintes de Taula com edifici principal del poblat, grans necròpolis de coves artificials (inici de l'enterrament en calç) i creixent complexitat social amb una importància clau dels contactes amb el món púnic, els quals integrarien les illes als circuits comercials de la Mediterrània.
Proposta cronològica de la Universitat de les Illes Balears Fruit de les investigacions de V. Guerreo, M. Calvo i B. Salvà, tots de la Universitat de les Illes Balears, es proposa que la cultura talaiòtica és bàsicament una societat de l'Edat del Ferro, de manera que la seva gènesi se situaria cap el 900 aC. amb la construcció dels primers talaiots i acabaria l'any 123 aC. amb la conquesta romana de les Illes Balears. Un dels elements importants dins aquesta periodització és que consideren la cultura talaiòtica el resultat de l'evolució interna de les societats pretalaiòtiques del bronze final, potenciada per la influència del comerç púnic al Mediterrani occidental.
Proposta més recent Recentment ha sorgit una proposta cronològica, centrada en l'àmbit de Menorca i basada en els resultats de les darreres investigacions, que planteja que el desenvolupament de la cultura talaiòtica de Menorca presenta unes característiques prou diferenciades de la mallorquina i que el desenvolupament cronològic de totes dues podria no ser plenament sincrònic. Així, el fenomen talaiòtic a Menorca s'iniciaria cap al 1200 aC. La primera etapa d'aquesta cultura (Talaiòtic Inicial) es perllongaria fins al 500 aC i es caracteritzaria per la construcció dels elements monumentals coneguts com a talaiots, al voltant dels quals apareixen nous poblats, que substitueixen els anteriors assentaments de navetes d'habitació. L'etapa compresa entre el 500 aC i la romanització () s'anomena Talaiòtic Final, i es caracteritza per una sèrie de canvis socials, possiblement relacionats amb la creixent influència del món colonial púnic.
Trets culturals Període talaiòtic inicial i ple Alguns investigadors coincideixen que la societat talaiòtica presentaria una certa estratificació social i un accés diferenciat als recursos, tot i que hi ha altres arqueòlegs que consideren que s'hauria tractat d'una societat igualitària, i que la jerarquització no hauria aparegut fins al període posttalaiòtic. En qualsevol cas, sembla que la població es concentra en poblats, que creixen al voltant dels talaiots.
D'acord amb les evidències arqueològiques les bases econòmiques de la societat talaiòtica eren el conreu del cereals i la ramaderia de caprins (cabres i ovelles) combinada, i, en menor mesura, la cria de porcs i vaques. http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=3835733&orden=0
El període talaiòtic a Menorca
miniatura|Període talaiòtic a Menorca: Naveta des Tudons.</div>