El trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT o TEP) és un trastorn mental que es desenvolupa a partir de l'experiència d'un esdeveniment traumàtic, com ara una agressió sexual, violència domèstica, abús infantil, guerra i els seus traumes associats, desastre natural, dol, accident de trànsit o altres amenaces a la vida o el benestar d'una persona. Els símptomes poden incloure pensaments, sentiments o somnis inquietants relacionats amb els esdeveniments, angoixa mental o física davant de senyals relacionats amb el trauma, intents d'evitar senyals relacionats amb el trauma, alteracions en la manera com una persona pensa i sent i un augment de la resposta de lluita o fugida. Aquests símptomes duren més d'un mes després de l'esdeveniment i poden incloure desencadenants com la misofonia. Els nens petits són menys propensos a mostrar angoixa, però en canvi poden expressar els seus records a través del joc.
La majoria de les persones que experimenten esdeveniments traumàtics no desenvolupen TEPT. Les persones que experimenten violència interpersonal com ara violació, altres agressions sexuals, segrest, assetjament, abús físic per part d'una parella íntima i abús infantil tenen més probabilitats de desenvolupar TEPT que les que experimenten traumes no basats en agressions, com ara accidents i desastres naturals. Als Estats Units, aproximadament el 3,5% dels adults tenen TEPT en un any determinat, i el 9% de les persones el desenvolupen en algun moment de la seva vida. A gran part de la resta del món, les taxes durant un any determinat es troben entre el 0,5% i l'1%. Es poden produir taxes més altes en regions de conflicte armat. És més comú en dones que en homes.
El diagnòstic d'aquest trastorn es va definir a partir de l'estudi extens dels símptomes que patien els veterans de la Guerra del Vietnam. Més endavant, investigant víctimes d'abusos sexuals es descobrí una categoria de TEPT: el trastorn per estrès posttraumàtic complex.
Una revisió sistemàtica i metaanàlisi recent va informar que les taxes de prevalença agrupades per al TEPT ICD-11 i el TEPT complex eren del 2% i el 4%, respectivament, entre els adults en països/regions no exposats a la guerra/econòmicament desenvolupats; van augmentar fins al 6% i el 15%, respectivament, en països/regions exposats a la guerra/menys desenvolupats econòmicament.
La prevenció pot ser possible quan l'assessorament es dirigeix a aquells que presenten símptomes primerencs, però no és eficaç quan es proporciona a totes les persones exposades a traumes, independentment de si els símptomes són presents. Els principals tractaments per a les persones amb TEPT són l'assessorament (psicoteràpia) i la medicació. La majoria de les teràpies combinades (psicoteràpia i farmacoteràpia) no semblen ser més efectives que la psicoteràpia sola, excepte la psicoteràpia assistida amb MDMA. Els beneficis de la medicació són menors que els observats amb l'assessorament. Els antidepressius del tipus ISRS o IRSN són els medicaments de primera línia que s'utilitzen per al TEPT i són moderadament beneficiosos per a aproximadament la meitat de les persones. Els medicaments, a part d'alguns ISRS o IRSN, no tenen prou evidència per recolzar el seu ús i, en el cas de les benzodiazepines, poden empitjorar els resultats.
Els símptomes dels trastorns mentals relacionats amb traumatismes s'han documentat des d'almenys l'època dels antics grecs. S'ha argumentat que existeixen alguns casos d'evidència de malaltia posttraumàtica des dels segles XVII i XVIII, com ara el diari de Samuel Pepys, que va descriure símptomes intrusius i angoixants després de l'incendi de Londres de 1666. Durant les guerres mundials, la condició era coneguda sota diversos termes, com ara «xoc de bomba», «nervis de guerra», neurastènia i «neurosi de combat».After War: A Conversation with Author Nancy Sherman, by John Waters, Real Clear Defense, 4 June 2015 El terme «trastorn d'estrès posttraumàtic» va començar a utilitzar-se a la dècada de 1970, en gran part a causa dels diagnòstics dels veterans militars nord-americans de la guerra del Vietnam. Va ser reconegut oficialment per l'Associació Americana de Psiquiatria el 1980 a la tercera edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-III).
Signes i símptomes miniatura|Els membres del servei utilitzen l'art per alleujar els símptomes del TEPT . Els símptomes del TEPT generalment comencen durant els primers tres mesos després de l'esdeveniment traumàtic incitador, però poden no començar fins anys més tard. En el cas típic, la persona amb TEPT evita persistentment els pensaments i les emocions relacionades amb el trauma o la discussió sobre l'esdeveniment traumàtic i fins i tot pot tenir amnèsia de l'esdeveniment (amnèsia dissociativa). Tanmateix, l'esdeveniment és reviscut habitualment per la persona a través de records intrusius i recurrents, episodis dissociatius de reviure el trauma («flashbacks») i malsons (50 a 70%).; Si bé és comú tenir símptomes després de qualsevol esdeveniment traumàtic, aquests han de persistir en un grau suficient (és a dir, causar disfunció en la vida o nivells clínics de malestar) durant més d'un mes després del trauma per ser classificats com a TEPT (una disfunció o malestar clínicament significatiu durant menys d'un mes després del trauma pot ser un trastorn d'estrès agut). Algunes persones després d'un esdeveniment traumàtic experimenten un creixement posttraumàtic. S'ha demostrat que les interaccions socials de les víctimes de trauma amb les persones importants influeixen en els símptomes del TEPT. Les interaccions de contra suport inclouen la crítica, fer que la víctima se senti culpable o dir-li que està boja.
Afeccions mèdiques associades Les persones que superen un trauma sovint desenvolupen depressió, trastorns d'ansietat i trastorns de l'estat d'ànim a més del TEPT. Més del 50% de les persones amb TEPT tenen trastorns comòrbids d'ansietat, estat d'ànim o ús de substàncies.
El trastorn per ús de substàncies, com ara el trastorn per ús d'alcohol, sol coexistir amb el TEPT. La recuperació del trastorn d'estrès posttraumàtic o altres trastorns d'ansietat es pot veure dificultada, o la condició pot empitjorar, quan els trastorns per ús de substàncies són comòrbids amb el TEPT. La resolució d'aquests problemes pot comportar una millora de l'estat de salut mental i dels nivells d'ansietat d'una persona.
El trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) té una forta associació amb els acúfens i s'especula que el TEPT pot causar alguns acúfens que s'observen associats amb aquesta afecció.
El TEPT també s'associa amb diverses comorbiditats de salut física que impliquen processos inflamatoris i desregulació del sistema immunitari.
En nens i adolescents, hi ha una forta associació entre les dificultats de regulació emocional (per exemple, canvis d'humor, atacs de ràbia, rebequeries) i els símptomes d'estrès posttraumàtic, independentment de l'edat, el sexe o el tipus de trauma.
El dany moral, el sentiment de malestar moral, com ara la vergonya o la culpa després d'una transgressió moral, s'associa amb el TEPT però se'n distingeix. El dany moral s'associa amb la vergonya i la culpa, mentre que el TEPT s'associa amb l'ansietat i la por.
Factors de risc miniatura|No quieren (No volen) de Francisco Goya (1746–1828) representa una dona gran que empunya un ganivet en defensa d'una dona més jove que és agredida per un soldat. Les persones considerades en risc de desenvolupar TEPT inclouen el personal militar de combat, els supervivents de desastres naturals, els supervivents de camps de concentració i els supervivents de crims violents. Les persones que treballen en ocupacions que els exposen a la violència (com ara soldats) o desastres (com ara treballadors de serveis d'emergència) també estan en risc. Altres ocupacions amb un risc més elevat inclouen policies, bombers,Mascarelli, Amanda interview of Stanley, Ian H., Acute stress and early signs of PTSD are common in firefighters and other first responders − here's what to watch out for, The Conversation, January 17, 2025 — note link to free PTSD Coach and to National Center for PTSD primers auxiliars, personal d'ambulàncies, professionals sanitaris, conductors de tren, bussejadors, periodistes i mariners, així com persones que treballen en bancs, oficines de correus o botigues. La intensitat de l'esdeveniment traumàtic també s'associa amb un risc posterior de desenvolupar TEPT, amb experiències relacionades amb la mort presenciada o tortura presenciada o experimentada, lesions, desfiguració corporal i lesions cerebrals traumàtiques altament associades amb el desenvolupament del TEPT. De la mateixa manera, les experiències inesperades o de les quals la víctima no pot escapar també s'associen amb un alt risc de desenvolupar TEPT.
Trauma El TEPT s'ha associat amb una àmplia gamma d'esdeveniments traumàtics. El risc de desenvolupar TEPT després d'un esdeveniment traumàtic varia segons el tipus de trauma i és el més alt després de l'exposició a la violència sexual (11,4%), especialment la violació (19,0%). Els homes tenen més probabilitats de patir un esdeveniment traumàtic (de qualsevol tipus), però les dones tenen més probabilitats de patir el tipus d'esdeveniment traumàtic d'alt impacte que pot conduir al TEPT, com ara la violència interpersonal i l'agressió sexual.
Els supervivents de col·lisions de vehicles de motor, tant nens com adults, tenen un risc més elevat de patir TEPT. A nivell mundial, aproximadament el 2,6% dels adults són diagnosticats amb TEPT després d'un accident de trànsit que no posa en perill la vida, i una proporció similar de nens desenvolupen TEPT. El risc de TEPT gairebé es duplica fins al 4,6% en accidents automobilístics que posen en perill la vida. Les dones tenien més probabilitats de ser diagnosticades amb TEPT després d'un accident de trànsit, tant si l'accident va ocórrer durant la infància com l'edat adulta.
S'han estudiat reaccions a l'estrès posttraumàtic en nens i adolescents. La taxa de TEPT pot ser més baixa en nens que en adults, però en absència de teràpia, els símptomes poden continuar durant dècades. Una estimació suggereix que la proporció de nens i adolescents amb TEPT en una població no afectada per la guerra en un país desenvolupat pot ser de l'1% en comparació amb l'1,5% al 3% dels adults. De mitjana, el 16% dels nens exposats a un esdeveniment traumàtic desenvolupen TEPT, i la incidència varia segons el tipus d'exposició i el sexe. De manera similar a la població adulta, els factors de risc per al TEPT en nens inclouen:sexe femení, exposició a desastres, comportaments d'afrontament desadaptatius o manca de sistemes de suport social adequats.
Els models predictors han descobert consistentment que el trauma infantil, l'adversitat crònica, les diferències neurobiològiques i els factors d'estrès familiar estan associats amb el risc de TEPT després d'un esdeveniment traumàtic a l'edat adulta. Ha estat difícil trobar aspectes predictius consistents dels esdeveniments que prediguin, però la dissociació peritraumàtica ha estat un indicador predictiu força consistent del desenvolupament del TEPT. La proximitat, la durada i la gravetat del trauma tenen un impacte. S'ha especulat que els traumes interpersonals causen més problemes que els impersonals, però això és controvertit. El risc de desenvolupar TEPT augmenta en individus que estan exposats a abús físic, agressió física o segrest. Les dones que pateixen violència física tenen més probabilitats de desenvolupar TEPT que els homes.
Parella íntima i violència sexual Una persona que ha estat exposada a violència domèstica està predisposada al desenvolupament del TEPT. Hi ha una forta associació entre el desenvolupament del TEPT en mares que van experimentar violència domèstica durant el període perinatal del seu embaràs.