El dragó de Komodo (Varanus komodoensis) és una espècie de rèptil escatós de la família dels varànids que viu a les illes de Komodo, Rinca, Gili Dasami, Gili Motang i Flores, al centre d'Indonèsia. És el lacertili més gros del món, amb una llargada de 3 m i un pes de 135 kg. La grandària inusual s'atribueix al gegantisme insular, car no hi ha altres animals carnívors que puguin ocupar el nínxol ecològic de les illes on viuen, i també al ritme metabòlic baix del dragó de Komodo. Com a resultat de la seva mida, aquests llangardaixos són depredadors alfa, i dominen els ecosistemes on habiten. Tot i que els dragons de Komodo s'alimenten principalment de carronya, també embosquen i cacen preses, incloent-hi invertebrats, ocells i mamífers.
L'aparellament comença entre maig i agost, i ponen els ous al setembre. Dipositen aproximadament vint ous en nius de megapòdid abandonats, que són incubats durant entre set i vuit mesos i desclouen a l'abril, quan hi ha una major abundància d'insectes. Els dragons de Komodo joves són vulnerables i, per tant, viuen enfilats als arbres, protegits dels depredadors i dels adults, que són caníbals. Triguen entre tres i cinc anys a madurar i poden viure fins a cinquanta anys. Presenten partenogènesi, un fenomen pel qual una femella pot pondre ous viables sense haver estat fecundada per un mascle.
Els dragons de Komodo foren descoberts pels científics occidentals el 1910. La seva gran mida i ferotge reputació els fa populars en exposicions de zoològic. En estat salvatge, el seu àmbit de distribució s'ha reduït a causa de les activitats humanes, i estan llistats com a espècie vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Estan protegits per la llei indonèsia, i un parc nacional, el Parc Nacional de Komodo, fou fundat per contribuir a l'esforç de conservació.
El dragó de Komodo també és conegut com a varà de Komodo o varà de l'illa Komodo en la bibliografia científica, tot i que no són denominacions gaire habituals. Els nadius de Komodo s'hi refereixen com a ora, buaja darat (‘cocodril terrestre’) o biawak raksasa (‘varà gegant’).
Evolució El desenvolupament evolutiu del dragó de Komodo començà amb el gènere Varanus, que s'originà a Àsia fa uns quaranta milions d'anys i migrà a Austràlia. Fa uns quinze milions d'anys, una col·lisió entre Austràlia i el sud-est d'Àsia permeté als varànids moure's al que actualment és l'arxipèlag indonesi. Es creu que el dragó de Komodo es diferencià dels seus avantpassats australians fa quatre milions d'anys, i n'estengué la distribució tant a l'est com a l'illa de Timor. L'època glacial i els canvis dramàtics que provocà en el nivell del mar portà les illes on vivien els dragons de Komodo a la seva ubicació actual, i els aïllà en el seu àmbit actual de distribució.
Descripció miniatura|Vista en detall de la pell d'un dragó de Komodo. En estat salvatge, un dragó de Komodo adult pesa habitualment uns 70 quilograms, tot i que els exemplars en captivitat solen pesar més. L'exemplar salvatge més gran verificat mesurava 3,13 metres de llarg i pesava 166 quilograms, incloent-hi aliment sense digerir. El dragó de Komodo té una cua tan llarga com el seu cos, així com unes seixanta dents amb forma de serra, que es canvien sovint i que poden mesurar fins a 2,5 centímetres de llarg. La seva saliva sol estar tacada de sang, car les dents estan gairebé cobertes de teixit gingival que naturalment és ferit durant la masticació. Això crea un cultiu ideal per als bacteris virulents que viuen a la seva boca. També té una llengua llarga i groga, marcadament bifurcada.
Sentits El dragó de Komodo no té un sentit de l'oïda particularment agut, malgrat els seus orificis auditius visibles, i només pot sentir sons d'entre 400 i 2.000 hertzs. És capaç de veure-hi tan lluny com 300 metres, però com que les seves retines només contenen cons, es creu que té una visió nocturna força limitada. El dragó de Komodo pot veure-hi en color, però té una pobra discriminació visual dels objectes estacionaris.
miniatura|esquerra|Un dragó de Komodo pren el sol al Disney's Animal Kingdom.
El dragó de Komodo, com molts altres rèptils, utilitza la llengua per a detectar gustos i olors amb el sentit vomeronasal, i utilitza l'òrgan de Jacobson, un sentit que ajuda a orientar-se en la foscor. Amb l'ajut d'un vent favorable i el seu costum de moure el cap de banda a banda mentre caminen, els dragons de Komodo podrien ser capaços de detectar carronya des d'una distància de 4-9,5 quilòmetres. Els narius del dragó no tenen gaire utilitat per a l'olfacte, car l'animal manca de diafragma. Només té algunes papil·les gustatives darrere de la gola. Les seves escates, algunes de les quals estan reforçades amb ossos, tenen plaques sensorials connectades a nervis que li faciliten el sentit del tacte. Les escates al voltant dels ulls, llavis, mentó i la sola dels peus poden tenir tres o més plaques sensorials.
Anteriorment, es pensava que el dragó de Komodo era sord, després que un estudi no observés cap agitació en dragons de Komodo salvatges en resposta a xiuxiuejos, veus fortes o crits. Això fou desmentit quan Joan Proctor, una treballadora del Zoològic de Londres, entrenà un exemplar en captivitat perquè sortís a alimentar-se en sentir-la cridar, fins i tot quan ella s'ocultava.
Ecologia miniatura|Vista en detall d'una pota i de la cua d'un dragó de Komodo. El dragó de Komodo prefereix llocs càlids i secs, i sol viure en herbassars secs oberts, sabanes, i boscs tropicals a elevacions baixes. Com a ectoterm que és, és més actiu durant el dia, tot i que presenta una certa activitat nocturna. Els dragons de Komodo són bastant solitaris, i només s'ajunten per aparellar-se i menjar. Són capaços de córrer ràpidament, en esprints breus —fins a 20 km/h—, de capbussar-se a una profunditat de 4,5 metres, i d'escalar arbres hàbilment quan són joves gràcies a les seves fortes urpes. Per caçar preses que estan fora del seu abast, el dragó de Komodo pot posar-se dempeus sobre les potes posteriors i utilitzar la cua com a suport. A mesura que el dragó de Komodo creix, les urpes li serveixen principalment com a armes, i la seva gran mida les fa poc pràctiques per a escalar.
Per refugiar-se, el dragó de Komodo excava caus que poden fer entre un i tres metres d'ample, amb les seves potents potes i urpes davanteres. A causa de la seva gran mida i el seu costum de dormir en aquests caus, és capaç de conservar la calor corporal durant la nit i minimitzar el temps que ha de prendre el sol durant el matí. El dragó de Komodo caça generalment a la tarda, però roman a l'ombra durant la part més calorosa del dia. Aquests llocs especials de repòs, habitualment situats en cornises amb una fresca brisa marina, estan marcats amb excrements i lliures de vegetació. També fan la funció de punt estratègic des d'on emboscar cérvols.
Dieta miniatura|upright|Dragons de Komodo a Rinca. Els dragons de Komodo són carnívors. Tot i que s'alimenten majoritàriament de carronya, també embosquen preses vives acostant-s'hi silenciosament. Quan una presa adient arriba a prop del punt d'emboscada d'un dragó, aquest ataca sobtadament l'animal, llançant-se al ventre o al coll. És capaç de localitzar les preses utilitzant el seu agut olfacte, que pot localitzar un animal mort o moribund a una distància de fins a 9,5 quilòmetres. Els dragons de Komodo també han estat observats abatent grans porcs i cérvols amb la seva potent cua.
Els dragons de Komodo s'alimenten arrancant grans trossos de carn i empassant-se'ls sencers mentre subjecten el cadàver amb les potes anteriors. En el cas de preses més petites, de fins a la mida d'una cabra, les seves mandíbules que tenen articulacions laxes, el crani flexible, i l'estómac expansible, els permeten empassar-se les preses senceres. El rèptil sol evitar els continguts vegetals de l'estómac i els intestins. La copiosa quantitat de saliva vermella que produeixen els dragons de Komodo contribueixen a lubricar el menjar, però empassar-se'l continua sent un procés molt llarg (15-20 minuts per empassar-se una cabra). Els dragons de Komodo poden intentar accelerar el procés envestint el cadàver contra un arbre per forçar-lo gola avall, i de vegades envesteixen amb tanta força que fan caure l'arbre. Per evitar asfixiar-se mentre s'empassen les preses, respiren utilitzant un petit tub situat sota la llengua que està connectat amb els pulmons. Després de menjar fins a un 80% del seu pes corporal en un àpat, s'arrossega fins a un lloc assolellat per accelerar la digestió, car el menjar es pot podrir i enverinar el dragó si roman massa temps sense digerir. A causa del seu metabolisme lent, els dragons grans poden sobreviure amb només dotze àpats per any. En acabar la digestió, el dragó de Komodo regurgita una massa de banyes, pèls i dents coneguda com a pilota gàstrica, que està coberta d'una mucositat pudent. Després de regurgitar la pilota gàstrica, es frega la cara contra el terra o contra arbusts per treure's la mucositat, cosa que suggereix que, com en el cas dels humans, no li agrada l'olor dels seus propis excrements.
miniatura|esquerra|Un dragó de Komodo jove fotografiat a Rinca mentre s'alimenta del cadàver d'un búfal asiàtic domèstic. Els animals més grans solen menjar primer, mentre que els més petits segueixen una jerarquia. El mascle més gran demostra la seva dominància i els més petits mostren submissió per mitjà del llenguatge corporal i d'esbufecs sords. Els dragons de la mateixa mida poden «combatre». El perdedor sol retrocedir, però en alguns casos els guanyadors maten i es mengen els perdedors.
La dieta del dragó de Komodo és variada, i inclou invertebrats, altres rèptils (incloent-hi dragons de Komodo més petits), ocells, ous d'ocell, petits mamífers, micos, senglars, cabres, cérvols, cavalls i búfals asiàtics domèstics. Els exemplars joves s'alimenten d'ous, dragons i petits mamífers. A vegades, se sap que s'han menjat humans i cadàvers humans, desenterrant cossos de tombes poc fondes per fer-ho. Aquest costum de saquejar les tombes feu que els habitants de Komodo moguessin les tombes d'un sòl sorrenc a un d'argilós i que apilonessin roques a sobre per desencoratjar els llangardaixos. Segons el biòleg evolutiu Jared Diamond, el dragó de Komodo podria haver evolucionat per alimentar-se de l'extint elefant nan Stegodon, que en el passat visqué a Flores. També s'ha observat dragons de Komodo espantant intencionadament cérvoles embarassades amb l'esperança que avortin i ells es puguin menjar les restes del fetus, una tècnica que ha estat observada en grans depredadors d'Àfrica.
Com que el dragó de Komodo manca de diafragma, no pot xuclar l'aigua quan beu, ni pot portar-la cap endins amb la llengua. En canvi, el que fa és agafar un glop d'aigua, aixecar el cap i deixar que l'aigua caigui per la gola.
Verí i bacteris miniatura|Un dragó de Komodo dormint. Cal destacar-ne les grans urpes corbades que utilitza per lluitar i alimentar-se. A finals del 2005, uns investigadors de la Universitat de Melbourne arribaren a la conclusió que el varà gegant (Varanus giganteus), altres espècies de varànids i els agàmids poden ser una mica verinosos. Es pensava que les mossegades infligides per aquests rèptils eren propenses a infectar-se a causa dels bacteris de la seva boca, però l'equip d'investigació demostrà que els efectes immediats eren causats per un lleu enverinament. S'observaren mossegades als dits humans per part d'un varà encintat (V. varius), un dragó de Komodo, i un varà arborícola tacat (V. scalaris), i totes causaren un efecte similar: una ràpida tumefacció en qüestió de minuts, una disrupció localitzada de la coagulació de la sang, un intens dolor fins al colze, i alguns símptomes duraven hores.