Manuel María Fernández Teixeiro, més conegut com a Manuel María (Outeiro de Rei, 6 d'octubre de 1929 - La Corunya, 8 de setembre de 2004) fou un poeta i escriptor gallec destacat pel seu caràcter combatiu i el seu compromís polític. Entre els temes dels seus poemes destaquen l'amor, l'art, el compromís polític, la denúncia de defectes, l'etnografia, la física, la història, l'immaterialisme, la mitologia, el món animal, la paraula poètica, el pas del temps, la religió, la societat, la llengua, els treballs agraris, l'urbanisme o la geografia.
Biografia Manuel María era fill de dos llauradors benestants, Antonio Fernández Núñez i Pastora Teixeiro Casanova. El 1942 es va traslladar a Lugo per estudiar el batxillerat i en aquesta ciutat va començar la seva precoç carrera literària participant, a l'edat de vint anys, en el cicle de conferències "Joves valors de Lugo", amb el que va entrar en contacte amb els integrants de la tertúlia del cafè Méndez Núñez (Lois Pimentel, Ánxel Fole, Rof Codina…) que li van posar en contacte amb el galleguisme.
El 1950 va publicar el seu primer poemari, Muiñeiro de brétemas , amb el que es va inaugurar la denominada "Escola da Tebra" ("Escola de la Tenebra"). El 1958 es va instal·lar a Monforte de Lemos, ciutat en la qual va romandre durant la major part de la seva vida, com a procurador dels tribunals i a la que va dedicar un poemario ("Cancioneiro de Monforte de Lemos"); a l'any següent es casa amb Saleta Goi. En els agitats anys seixanta i setanta, Manuel María va participar en la reorganització política, en la clandestinitat, dels partits nacionalistes gallecs, mentre col·laborava amb nombroses organitzacions dedicades a la recuperació de la cultura gallega donant conferències i recitant poemes.
Va presentar també la Nova Canción Galega. Sent la poesia el seu gènere preferit, també va fer l'assaig, la narrativa i el teatre. Va passar d'una actitud existencialista pessimista cap al compromís social i polític.
Va ser elegit regidor el 1979 pel Bloc Nacionalista Gallec, però el 1985 va abandonar el seu càrrec públic i, sense deixar mai la militància política, es va dedicar per complet a l'activitat literària i cultural, assentant-se a La Corunya. Una de les últimes campanyes amb què va col·laborar va ser amb la de Burla Negra i la Plataforma Nunca Máis arran del desastre del Prestige.
Obra Obra poètica miniatura|Estàtua dedicada a Manuel María, a Monforte de Lemos, amb el Col·legi de Nostra Senyora de l'Antiga al fons. 1950, Muiñeiro de brétemas 1952, Morrendo a cada intre 1954, Terra Cha 1954, Advento 1957, Auto do taberneiro. 4 ventos 1958, Documentos personaes 1960, Sermón para decir en cualquier tiempo (en castellà) 1961, Auto do labrego. Céltiga, 4 1962, Libro de pregos 1962, Contos en cuarto crecente e outras prosas 1963, Mar Maior 1964, "A poesía galega de Celso Emilio Ferreiro", Grial, 6 1965, "As augas van caudales" Grial, 9 1966, "Os alugados" Grial 14 1967, "Raimon, poeta de noso tempo", Grial, 18 1968, Proba documental 1968, Os soños na gaiola 1968, Barriga Verde 1968, Noticia da vida e da poesía de Xosé Crecente Vega 1969, Versos pra un país de minifundios 1969, Versos pra cantar en feiras e romaxes 1970, Remol 1970, Canciós do lusco ao fusco 1971, A Rosalía 1971, 99 poemas de Manuel María 1971, O Xornaleiro a sete testimuñas máis 1972, Odas nun tempo de paz e de ledicia 1973, Aldraxe contra a xistra 1973, Informe pra axudar a alcender unha cerilla 1973, Laio e clamor pola Bretaña' 1973, Cantos rodados para alleados e colonizados 1976, Poemas para construír unha patria 1977, O libro das badaladas 1977, Poemas ó outono 1978, Catavento de neutrós domesticados 1979, As rúas do vento ceibe 1982, Escolma de poetas de Outeiro de Rei 1982, Versos do lume e do vagalume 1985, O camiño é unha nostalxia 1984, Cantigueiro do Orcellón 1984, A luz resuscitada 1986, Oráculos para cavalinhos-do-demo 1986, Ritual para unha tribu capital do concello 1988, As lúcidas lúas do outono 1988, Sonetos ao Val de Quiroga 1989, Saturno 1990, Cancioneiro de Monforte de Lemos 1991, Compendio de orballos e incertezas 1991, Hinos pra celebrar ao século futuro 1992, Panxoliñas 1993, Os lonxes do solpor 1993, Antoloxía poética 1993, A primavera de Venus 1993, Poemas a Compostela 1994, Cantigas e cantos de Pantón 1994, Poemas para dicirlle a dúas lagoas 1996, O Miño, canle de luz e néboa 1997, Sonetos á casa de Hortas 2000, Brétemas de muiñeiro 2000, Camiños de luz e sombra Obra narrativa 1952, Contos en cuarto crecente e outras prosas 1971, O xornaleiro e sete testemuñas máis 1971, Kricoi, Fanoi e D. Lobonís 1990, Os ontes do silencio 1992, Cando o mar foi polo río 2003, O bigote de Mimí Obra dramàtica 1957, Auto do taberneiro 1961, Auto do mariñerio 1970, Barriga verde 1976, Unha vez foi o trebón 1979, Aventuras e desventuras dunha espiña de toxo chamada Berenguela 1979, Auto trascendental do ensino tradicional 1979, Farsa de Bululú Enllaços externs
«Muere el poeta gallego Manuel María, el molinero de la niebla» 21/9/2004, El Mundo'' . Semblança personal al blog d'Antón Castro .
Categoria:Escriptors gallecs en gallec Categoria:Homenatjats al Dia de les Lletres Gallegues Categoria:Morts a la Corunya Categoria:Corresponents de la Real Academia Galega Categoria:Escriptors de la província de Lugo Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XXI Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX