Pere Mates (~1490 - Girona, 1558) fou un pintor renaixentista català. Actiu a Girona, Besalú i la Garrotxa. Pintor que està documentat a Girona l'any 1512.Clara J. “Dades inèdites sobre el pintor renaixentista Pere Mates”, Revista de Girona, núm. 101, Girona, 1982, p. 317-325 Per tot plegat, hom creu que degué néixer en la dècada del 1490, fou membre més destacat d'una ramificada nissaga d'artistes originària de Sant Feliu de Guíxols,Castells, N. Clara, J. 1981, p. 277-283; Clara, J. 1982 a, p. 175; Clara, J. 1982b, p. 318- 319; Clara, J. 1983, p. 126-128. cosa que documentalment no s'ha pogut comprovar directament, tot i que tant la seva mare com els seus germans consten en diferents documents d'aquesta vila. Se sap que el 1535 va casar-se amb Anna Mir, filla de Besalú d'un beneficiat de la Seu de Girona, amb qui tingué tretze fills, la majoria dels quals es moriren en néixer. Segons els documents, vivia al Carrer de les Ballesteries,Alàrcia, M.A. 1973, p. 89-90, docs. 12-14 i 16. Sutrà, J. 1956-1957, p. 106 (amb dades d'arxiu de L. Batlle); Castells, J.-Clara, J. 1981, p. 278; Clara, J. 1982b, p. 319. prop de la Plaça de Sant Feliu (Girona) on morí el 22 d'octubre de 1558.Alàrcia, M. A. 1973, p. 90-92, docs. 23 (testament, 17 octubre 1558) i 24 (sepultura, 22 octubre 1558). també Castells N.-Clara, J. 1981, p. 278-279;Clara, J. 1982b, p. 318.
Biografia i documentació Pere Mates és considerat un dels millors representants de la pintura del . La seva obra, encara impregnada d'arcaismes, el presenta com un seguidor de la tradició quatrecentista a Girona, però a la vegada com un bon coneixedor de les novetats artístiques de l'època que començaven a introduir a Girona gràcies a la circulació de gravats i a la influència d'alguns pintors forasters instal·lats a la ciutat, com Aine Bru, Joan de Burgunya i Pere Fernández. Va tenir un primer moment artísticament brillant i després es va especialitzar en una pintura basada en reproduccions de gravats d'artistes com Dürer i Schongauer.
Tant la persona de Pere Mates com la seva obra han anat essent identificats de manera lenta i progressiva gràcies a l'estudi de diferents fonts documentals. Fins fa poc anys es desconeixia la seva personalitat, i el conjunt de la seva obra, catalogada pel restaurador Sutrá (1956-57) s'atribuïa a un pintor anònim, que Post (1958) batejà amb el nom de “Monogramista català”, pel fet de signar-ne algunes amb un monograma format per les lletres MTAS. Amb aquest fet, Pere Mates ja ens demostra la novetat de la seva obra i la seva actitud personal envers la seva professió. Contràriament als pintors medievals, ell signava la seva obra. Posteriorment, i gràcies als estudis de diferents historiadors -Alàrcia, Clara, Freixas-, es va poder documentar la persona de Pere Mates i relacionar-lo amb el conjunt de l'obra del catàleg raonat del “Monogramista català”. Dissortadament, algunes de les obres que estan documentades al Museu d'Art de Girona no ens han arribat, com el retaule que li va encarregar el 1532 per Sant Pere de rodes, i a la inversa, hi ha diferents pintures conservades que no es coneix documentació.
Obra i evolució Queda constància en la documentació coneguda que Pere Mates realitzà altres feines menors de caràcter ornamental o d'art efímer, la majoria per encàrrec de la catedral de Girona. El 1534, per exemple, pintà una cortina per a la Capella del Sant Crist, 1548 decorà el monument del Dijous Sant, el 1550 pintà tres frontisses, etc.
Pere Mates fou, doncs, el pintor més important de Girona del , tal com ho demostra la seva producció. Fins al 1558, el taller de pintura de Pere Mates desplegà per tota la geografia del bisbat gironí una vivíssima activitat, molt superior a la dels altres pintors coetanis de la ciutat, però tingué poca continuïtat, perquè el seu fill i hereu, Pere Mates II, aviat abandonà l'ofici de pintor per fer-se clergue de la Col·legiata de Sant Feliu de Girona.
El treball més antic de Pere Mates que s'ha pogut documentar, és la seva intervenció en el desaparegut retaule de Sant Andreu de Roses (1520), contractat per Pere de Fontaines poc abans de morir (1518).Clara, J. 1982b, p. 320-321 i doc. 1 Successivament, se sap que pintà per a la Seu de Girona dos profetes (1522)Freixas, P. 1984-1985, p. 177. no conservats, i se li ha atribuït el retaule de la capella de santa Magdalena, datat el 1526 (Museu de la Catedral, Girona).Sutrà, J. 1937, p. 249-251.també Font, L. 1952, p. 41; de Palol, P. 1955, p. 129- 131; Sutrà, J. 1956-1957, p. 87-88; Post, Ch.R. 1958, p. 138-144; Alàrcia, M.A. 1973, p. 59-61. El mateix 1526 contractà per 235 lliures el perdut retaule major de Sant Pere de Rodes, acabat el 1532.Monsalvatje, F. 1904, p. 48: «En el mismo ano se concluyó de pintar et altar mayor del monasterio por el pintor de Gerona Pedró Mates, costando 235 libras barcelonesas». Cfr. Freixas, P 1984-1985, p. 177. A la Fundació Rafael Masó de Girona es pot contemplar el quadre El matrimoni de dos sants, datat del 1526. La pintura "sembla mostrar una escena de matrimoni; segons el restaurador Joan Sutrà, Esperança Bru Oller li explicà que en el moment en què el seu marit l'adquirí li fou presentada com la representació de les noces de Santa Cecília i Sant Valeri" i que l'obra podria provenir de l'església de Santa Maria de Molló o de Santa Pellaia.
Mentrestant, el 1527 va capitular el retaule de la capella de Sant Roc de Vilablareix, també perdut,Garriga, J. "La geometria espacial de Pere Mates" Annals de l'institut d'estudi Gironins, vol. XXXIII, Girona, 1984, p. 527-562 i el 1528 realitzà el retaule de Sant Iscle màrtir i santa Victòria de Millars -contractat el 1527 per Francesc Espinosa (†1528), però a penes començatFreixas, P 1984-1985, p. 177 n. 30 i doc.7 (també Freixas, P. 1986, p. 51-55. Garriga, J. la geometria espacial de Pere Mates-, que esdevé l'única obra de Mates conservada i que alhora disposa de documentació d'arxiu (Museu d'Art de Girona, i col·lecció particular, Millars).Sutrà, J. 1950, p. 183-190; id., 1956-1957, p. 93; Post, Ch.R. 1958, p. 144-147; Alàrcia, M.A. 1973, p. 57-58; Freixas, P. 1986, p. 51-55. Més tard, contractà el retaule de la capella de Sant Tomàs de la Catedral de Girona (1535),Freixas, P. 1984-1985, p. 177 i doc. 8. desaparegut, i poc després enllestia el retaule de Sant Joan Baptista', conservat i no documentat, que porta la data de 1536 però no se sap per a quina església ni localitat va pintar-lo (col·lecció particular, Madrid).Sutrà, J. 1937, p. 251-252; Sutrà, J. 1956-1957, p. 88-89; Post, Ch.R.1958, p. 137-138;Alàrcia, M.A. 1973, p. 68-70. Les taules del retaule de Sant Joan Baptista van formar part de les col·leccions Estruch i Josep Jover, de Barcelona, i successivament de la col·lecció Manolo Gonzàlez, de Madrid. El 1992 eren al comerç antiquari de Madrid. El 1545 contractà el retaule de la Mare de Déu de l'església de Vilamarí; el 1547, el de la Mare de Déu de l'església de Verges, i el 1552 el de la parròquia de Sant Nicolau de Girona, tots tres perduts sense deixar cap vestigi, que se sàpiga.Clara, J. 1982b, p, 321 i docs. 2-4.
Anàlisis d'obres Retaule de Millars Dues taules (77x106cm, 97x82cm) es conserven al Museu d'Art de Girona i quatre mes que es conserven en una col·lecció particular formaven el retaule de la petita església de Sant Iscle de Millars, originàriament la capella del Castell de Millars.
La taula del Calvari era la cimera del retaule i la taula corresponen a Sant Iscle màrtir i santa Victòria ocupava el carrer central. A banda i banda d'aquesta, s'hi narraven quatre escenes referents a episodis de la vida i mort dels dos sants. La presència de santa Victòria en un retaule dedicat a Sant Iscle màrtir s'explica pel fet que es creia que eren germans, i per això en molts llocs s'apleguen les dues devocions.
Hi ha documentat el contracte que es va firmar el dia 5 d'octubre de 1527 amb Francesc Espinosa, pintor de Girona, per dur a terme aquest retaule dedicat a Sant Iscle màrtir i santa Victòria per les a l'església de Millars. No es coneix l'origen del pintor, però se sap que tenia instal·lat a Girona el seu taller principal.Freixas, P. “Francesc Espinosa, Pere Mates. El retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de Millars”, El renaixement a Catalunya: l'Art (Catàleg de l'exposició, Barcelona, 1983), Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1986, p. 51-55 A l'any següent, el 1528, hi ha documentada la mort d'Espinosa, i fou llavors que passà a fer-se càrrec de l'obra Pere Mates, el qual ja estava vinculat a aquest retaule, ja que consta en el contracte de 1527 com a testimonia fideïcomissari (Garriga, 1994). Per tant, si bé el retaule fou contractat per Francesc Espinosa, la realització degué ser principalment de Pere Mates. S'intentaren destriar en un principi les parts realitzades per cadascun. Ara bé, en no conèixer l'estat d'execució del retaule quan Mates agafà l'encàrrec, ni tampoc cap altra pintura de Francesc Espinosa que ens permeti fer comparacions, es fa difícil la diferenciació. Hom, però, havia considerat que la taula central, les figures dels dos sants, amb el brodat d'or i seda de fons, s'hauria d'atribuir a Francesc Espinosa, pel fet que el motiu decoratiu de fons responia a una tradició més medieval. Avui aquesta hipòtesi no sembla tan clara, perquè aquesta decoració de fons la podem veure repetida en altres obres de Pere Mates, normalment en aquelles escenes no narratives, com és el cas d'aquesta de Millars. Aquest retaule és doncs, una de les pintures de la primera etapa de l'artista Pere Mates, quan el seu estil no estava encara ben definit. Si es conservés les dues altres obres importants que per aquests anys se li encarregaren, el Retaule de Sant Pere de Rodes (1526-32) i el de la capella de Sant Tomàs de la Catedral de Girona (1535), coneixeríem més a prop el seu desenvolupament del seu art en aquests anys, cosa que ajudaria als historiadors a identificar la seva mà en aquesta obra. Aquest retaule, considerat una de les obres més representatives del primer Renaixement a Catalunya, no és de grans proporcions, però tenia una rica part arquitectònica d'emmarcament, tal com es pot veure en la taula del Calvari, que encara en conserva l'original. Iconogràficament, l'escena del Calvari ens apropa al moment concret en què les tres Maries, sant Joan, Josep d'Arimatea i Sant Nicodem es disposen a baixar de la creu el cos sense vida de Crist. Pel que fa a la representació dels sants titulars, se segueix la fórmula habitual, la de representar-los amb els seus atributs identificatius del martiri: l'espasa (Sant Iscle màrtir fou decapitat) i la sageta (santa Victòria fou assagetada), episodis que ens narren les taules que completen l'obra, avui en una col·lecció particular.
Sant Pere i Sant Pau Aquestes dues taules (124x62cm) entraren a formar part del Museu d'Art de Girona el 1987, provinents d'una col·lecció particular. No es coneix la procedència original, però sense cap dubte les pintures es poden atribuir a Pere Mates (ca. 1530).
Són dues taules de grans dimensions que presenten les figures, de cos sencer, dels sants apòstols Pere i Pau. Hom creu possible que originàriament fossin portes laterals d'un retaule, perquè les mides i el fons del darrere de les figures concorden amb les formes habituals dels elements laterals d'aquestes peces.