Artemisia Lomi Gentileschi (Roma, 8 de juliol de 1593 – Nàpols, vers el 1654), Artemisia, va ser una pintora caravaggista italiana. Va viure en la primera meitat del . Agostino Tassi va ser el seu mestre de dibuix –i també el seu violador. El seu pare, seguidor del naturalisme tenebrista de Caravaggio,Mujeres artistas de la historia, Michelle Brugués Widner, dDONA, pàg. 76-77, abril-maig 2011, B-4987-2006 li va cedir en herència el taller,Mujeres artistas de la historia, Michelle Brugués Widner, dDONA, pàg. 76-77, abril-maig 2011, B-4987-2006 potser va influir-hi aportant una forta accentuació dramàtica, presa de les obres de Caravaggio i carregada d'efectes teatrals; aquest element estilístic va contribuir a la difusió del caravaggisme a Nàpols, ciutat a la qual es va traslladar el 1630.
Artemisia Gentileschi era la seva pròpia agent i administradora de la seva obra, en la qual predominen les dones-símbol, com per exemple Lucrècia, Betsabé, Judith o Cleòpatra, enfocades des d'un punt de vista femení.Mujeres artistas de la historia, Michelle Brugués Widner, dDONA, pàg. 76-77, abril-maig 2011, B-4987-2006 Per exemple, al seu quadre Susanna i els vells, un nu que va pintar als setze anys, no escull com era habitual el moment del bany de Susanna, sinó l'instant en què marxa, espantada per les mirades luxurioses dels vells.Mujeres artistas de la historia, Michelle Brugués Widner, dDONA, pàg. 76-77, abril-maig 2011, B-4987-2006 Un altre exemple és la seva Judith, a Judit i Holofernes, ni jove, ni vulnerable ni feble, sinó una dona forta de mitjana edat concentrada i que sap el que fa, i que a més és ajudada per una serventa còmplice.Mujeres artistas de la historia, Michelle Brugués Widner, dDONA, pàg. 76-77, abril-maig 2011, B-4987-2006 El seu recorregut personal va tenir una gran influència en la seva producció. Va optar per temes que ja pintaven Caravaggio, Rembrandt i Rubens.Mujeres artistas de la historia, Michelle Brugués Widner, dDONA, pàg. 76-77, abril-maig 2011, B-4987-2006
Biografia Començaments a Roma miniatura|Susanna i els ancians, Col·lecció Schönborn, Pommersfelden. Artemisia Gentileschi va néixer a Roma el 8 de juliol del 1593. Era la filla gran del pintor Orazio Gentileschi, un dels grans representants de l'escola romana de Caravaggio. Artemisia va ser introduïda en la pintura al taller del seu pare, mostrant més talent que els seus germans, que van treballar al seu costat. Va aprendre dibuix, com empastar els colors i com donar brillantor als quadres. Atès que l'estil del seu pare, en aquells temps, es remetia explícitament a l'art de Caravaggio (amb el qual Orazio tenia relacions de familiaritat),Volum 6, Historia Universal del Arte, 1988, Ed. Planeta, pàg. 402, també els primers passos artístics d'Artemisia es van situar, per motius diversos, cap al desvetllament del gran pintor llombard. Tanmateix, la seva aproximació als temes era diferent de la del seu pare.
Als disset anys, va signar la seva primera obra (encara que molts sospitessin llavors que havia rebut l'ajuda del seu pare): Susanna e i Vecchioni (Susanna i els vells, 1610, col·lecció Schönborn en Pommersfelden). El quadre mostra com Artemisia havia assimilat el realisme de Caravaggio sense romandre indiferent al llenguatge de l'escola de Bolonya, que va tenir Annibale Carracci entre els seus millors artistes. Als dinou anys, atès que l'accés a l'ensenyament de les acadèmies professionals de Belles Arts estava prohibit a les dones i perquè pogués continuar la seua formació allunyada de l'entorn masculí del taller, el seu pare li va procurar un preceptor privat, Agostino Tassi, amb qui treballava en aquell temps Orazio, en la decoració de les voltes del Casino della Rose dins del Palau Pallavicini Rospigliosi, a Roma.
El seu mestre de dibuix, Tassi, la va violar quan ella tenia divuit anys, l'any 1612,Mujeres artistas de la historia, Michelle Brugués Widner, dDONA, pàg. 76-77, abril-maig 2011, B-4987-2006 i el tribunal va decidir torturar-la a ella per verificar el seu testimoni.Mujeres artistas de la historia, Michelle Brugués Widner, dDONA, pàg. 76-77, abril-maig 2011, B-4987-2006 Al principi, ell va prometre salvar la seva reputació casant-se amb ella, però més tard va renegar de la seva promesa, car ja estava casat, i Orazio el va denunciar davant el tribunal papal. La instrucció, que va durar set mesos, va permetre descobrir a més a més que Tassi també havia planejat assassinar la seva esposa, havia comès incest amb la seva cunyada i havia volgut robar certes pintures d'Orazio Gentileschi.
Del procés que en va seguir, es conserva documentació exhaustiva, que impressiona per la cruesa del relat d'Artemisia Gentileschi i pels mètodes inquisidors del tribunal. Artemisia va ser sotmesa a un humiliant examen ginecològic i torturada usant un instrument que estrenyia progressivament cordes al voltant dels dits (una tortura particularment cruel per a un pintor). D'aquesta manera, es pretenia verificar la veracitat de les seves acusacions, car es creia que si una persona deia el mateix sota tortura que sense aquesta, la història havia de ser certa. Tassi va ser condemnat a un any de presó i a l'exili dels Estats Pontificis.
Aquest és el testimoni d'Artemisia en el procés, segons els documents de l'època:
La pintura Giuditta che decapita Oloferne (Judit i Holofernes) (1612-1613), que s'exhibeix a la Galleria degli Uffizi de Florència, impressiona per la violència de l'escena que representa, i ha estat interpretada en clau psicològica i psicoanalítica, com un desig de venjança respecte a la violència que ella havia sofert ja que es pinta a ella mateixa i a una de les seves amigues degollant Tassi, l'home que l'havia violat. Un mes després del judici, Artemisia es va casar, en un matrimoni concertat pel seu pare, amb un pintor florentí, Pierantonio Stiattesi (o Pietro Antonio Stiattesi), un modest artista, que va servir per restituir a Artemisia, violada, enganyada i denigrada per Tassi, un estatus de suficient honorabilitat.
Aquesta experiència va influir de gran manera en l'obra d'Artemisa Gentileschi, ja que gairebé a totes les seves pintures les protagonistes eren dones sovint assetjades per homes o que, com en el cas de Judit i Holofernes, buscaven la venjança envers un home en concret.
D'aquests començaments romans data també la Madonna col Bambino (Verge amb nen) de la Galeria Spada a Roma.
Període florentí (1614-1620) miniatura|Judit i la seva cambrera. Palau Pitti. Florència Artemisia Gentileschi i el seu marit es van instal·lar l'any 1614 a Florència, on va gaudir d'un gran èxit. Va ser la primera dona a ingressar a l'Accademia del Disegno (Acadèmia del Dibuix) de Florència, i es va convertir en una reeixida pintora de cort.Volum 6, Historia Universal del Arte, 1988, Ed. Planeta, pàg. 402, Va mantenir bones relacions amb els artistes més respectats del seu temps, com Cristofano Allori, i va ser capaç de conquistar els favors i la protecció de persones influents, començant pel gran duc Cosme II de Mèdici i especialment de la gran duquessa Cristina. Va tenir una bona relació amb Galileo Galilei, amb qui es va mantenir en contacte epistolar durant llarg temps, molt més enllà del seu període florentí.
Entre els seus admiradors, té un lloc d'especial importància Buonarroti el Jove (nebot del gran Miquel Àngel): obstinat a construir la Casa Buonarroti per celebrar la memòria del seu il·lustre antecessor, va encarregar a Artemisia l'execució d'una tela destinada a decorar el sostre de la galeria de pintures.
La pintura en qüestió representa una Allegoria dell'Inclinazione (això és, una al·legoria del «talent natural»), representada en forma d'una dona jove nua que sosté una brúixola. Es creu que l'atractiva figura femenina tenia els trets de la mateixa Artemisia, que (com sostenien les informacions mundanes de l'època) va ser una dona d'extraordinari atractiu.
En efecte, se sol entendre que, dins les teles d'Artemisia, els trets facials de les belles i enèrgiques heroïnes que apareixen tenen una semblança al rostre que apareix als seus retrats o autoretrats: sovint, el que li encarregava quadres havia de desitjar tenir una imatge que li recordés visualment l'autora, la fama de la qual anava creixent. El seu èxit i la fascinació que emanava de la seva figura, van alimentar, al llarg de tota la seva existència, rumors sobre la seva vida privada. miniatura|esquerra|La conversió de la Magdalena, Palau Pitti. S'ha considerat que, durant aquest període florentí, Artemisia Gentileschi va pintar també La Conversione della Maddalena (La conversió de la Magdalena), i Giuditta con la sua ancella (Judit i la seva cambrera), avui al Palau Pitti. Gentileschi va pintar una segona versió de Giuditta che decapita Oloferne (Judit i Holofernes), més gran que la versió de Nàpols i que avui es troba a la galeria dels Uffizi a Florència. Aquesta Judit i Holofernes o Degollació d'Holofernes és considerada la seva obra mestra. Ella posa els seus mateixos trets al rostre de Judit, atribuint a Holofernes els de Tassi. La foscor i violència gràfica d'aquesta obra, la fredor amb què Judit decapita Holofernes, s'atribueixen a la venjança per la seva violació i al procés humiliant que en va seguir.Volum 10, Historia Universal del Arte, 1984, Madrid SARPE,
Mentre va estar a Florència, Artemisia Gentileschi i Pierantonio van tenir quatre fills i una filla. Tanmateix, només la filla, Prudenzia, va arribar a l'edat adulta. Malgrat el seu èxit, a causa d'un excés de despeses seves i del seu marit, el període florentí va estar ple de problemes amb els creditors i amb el seu espòs, per la qual cosa és raonable suposar que va ser això el que va motivar el seu retorn a Roma, que va realitzar de manera definitiva l'any 1621. Amb ella va dur la seva filla Prudenzia, amb la qual més tard es va traslladar a Nàpols. Després de la mort de la seva mare, la vida d'aquesta filla cau en la foscor i roman desconeguda.
Roma i Venècia (1621-1630) miniatura|Retrat d'un gonfaloniere, Palau d'Accursio, Bolonya. Aquest mateix any que, separada del seu marit, Artemisia Gentileschi va arribar a Roma, el seu pare Orazio va deixar la ciutat i es va traslladar a Gènova. Alguns creuen que Artemisia va seguir el seu pare a la capital lígur (fins i tot per explicar la persistència d'una afinitat d'estils que, encara avui, dificulta determinar quin dels dos va pintar certes obres); però no hi ha prou proves referents a això. La major part dels indicis recolzen la idea que Artemisia Gentileschi va romandre a Roma, com a dona independent, intentant trobar una casa i criar les seves filles. A més de Prudenzia, va tenir una altra filla natural, probablement nascuda el 1627.
L'estil de Caravaggio, encara que el mestre duia mort més d'una dècada, era encara molt influent a la Roma de l'època i va convertir molts pintors en seguidors seus (anomenats caravaggisti), com el pare d'Artemisia, i també Carlo Saraceni (que va tornar a Venècia el 1620), Bartolomeo Manfredi, i Simon Vouet.Volum 7, Historia Universal del Arte, 1987, Barcelona, Ed. Planeta pàg.314, Tanmateix, els estils pictòrics a Roma a començaments del eren diversos: hi coexistia la tendència més clàssica, seguida pels deixebles bolonyesos d'Annibale Carracci, amb les aventures barroques de Pietro da Cortona.
Artemisia Gentileschi va demostrar tenir la sensibilitat justa per a prendre les novetats artístiques i la determinació necessària per a viure com a protagonista aquesta extraordinària estada artística de Roma, meta obligada d'artistes de tot Europa. Gentileschi va entrar a formar part de l'Accademia dei Desiosi. Amb aquest motiu, va ser celebrada amb un retrat gravat que, en la dedicatòria, la qualifica de «Pincturare miraculum invidendum facilius quam imitandum». D'aquesta mateixa època, data la seva amistat amb Cassiano dal Pozzo, un humanista, col·leccionista i gran mentor de les belles arts.