Ebla va ser una antiga ciutat estat del Pròxim Orient a la regió de Síria. Ebla va ser una de les ciutats-estat més poderoses de la regió entre el 2500 i el 2400 aC. Aquestes dades capgiraren els coneixements coneguts fins fa poques dècades: si fins a la data només es reconeixien dos pols principals de desenvolupament en la civilització antiga preclàssica: Mesopotàmia i l'antic Egipte, l'àrea que té com a centre Síria i que s'estén a ponent fins a les costes de Palestina i el Líban i al nord fins a la península Anatòlica s'imposa cada vegada més com un tercer pol de desenvolupament antic. Els descobriments arqueològics recents i les tauletes d'Ebla han proporcionat informació valuosa sobre l'economia, el comerç i la indústria, l'administració i la diplomàcia d'aquest poderós regne oblidat: arxius econòmics, tractats d'aliança amb els Estats veïns, relacions de guerra i de pau, epopeies i himnes religiosos.
La ciutat té forma d'un tel oval de 60 hectàrees dominada per una acròpoli central. Va ser descoberta l'any 1964 per un equip d'arqueòlegs italians a Tell Mardikh, uns 70 km al sud-oest d'Alep. Els seus vestigis van ser donats a conèixer per l'equip del professor Paolo Matthiae de la Universitat de Roma La Sapienza el 1968 els quals van descobrir les muralles, les portes monumentals, els edificis públics, els temples i el palau reial. Al palau van trobar unes 17.000 tauletes d'escriptura cuneïforme que formaven part de l'arxiu reial, datat entre el 2400 i el 2250 aC, redactades en sumeri i eblaïta.
Ebla es va convertir en un centre urbà comercial amb Mari, ciutat de la qual era tributària cap al 2500 aC, i amb Kiš i que tenia un comerç important amb Egipte, país al qual exportava sobretot productes tèxtils. Aquesta època és desconeguda per la falta de fonts, però a partir del regnat de Lugal-Zage-Si a Sumer es comencen a conservar textos, sobretot les anomenades Tauletes d'Ebla, datades a partir de l'any 2400 aC, quan la situació del regne es va capgirar i va aconseguir de dominar diverses ciutats-estat veïnes. Fins i tot Mari pagava tribut a Ebla.
Descobriment i situació actual Tell Mardikh va començar a ser excavat per un equip arqueològic italià, dirigit per Paolo Matthiae, el 1964 amb l'objectiu de trobar informació sobre la Síria interior del II mil·lenni. Les primeres campanyes van aportar resultats modestos, però el 1968 van descobrir una estàtua amb una inscripció, fet que els va permetre identificar el lloc excavat: era l'antiga ciutat d'Ebla, capital d'un regne ja conegut per diversos textos del qual es buscava la localització des de feia diverses dècades.
Les excavacions del jaciment van obtenir una gran notorietat el 1975, quan van ser descobertes més de 14.000 tauletes i fragments de tauletes d'argila que daten d'aproximadament del 2400 aC. En aquella època hom no s'imaginava que a Ebla i a la regió existís una administració que fes servir l'escriptura cuneïforme, ja que era considerada com «endarrerida» respecte a la Baixa Mesopotàmia. Fins i tot va esclatar una polèmica quan els diaris anglosaxons van afirmar que aquests arxius revelaven informació sobre el temps dels patriarques de la Bíblia, i que el govern sirià intentava ocultar-los. La polèmica va finalitzar una vegada van ser publicades les tauletes, i es va provar que només tenien una relació molt distant amb la Bíblia.
Les excavacions anuals es van mantenir sota la direcció de Paolo Matthiae i aportaven informacions valuoses sobre la cultura de la Síria interior del II mil·lenni, però la Guerra Civil siriana iniciada el 2011 ho va estroncar i les excavacions van ser abandonades. Grups armats van començar a realitzar excavacions clandestines. Els motius del saqueig poden ser tant ideològics i religiosos com de beneficis econòmics, ja que durant anys el tràfic d'antiguitats va constituir una de les principals fonts de finançament de Daesh o Estat Islàmic. Imatges de satèl·lit del 2014 indiquen que les zones excavades van ser degradades o destruïdes amb artefactes mecanitzats i que les excavacions clandestines es van estendre sobre una superfície molt àmplia, ja que es podien localitzar nombroses fosses.
El 2020 l'exèrcit sirià, recolzat per les forces russes, va expulsar als gihadistes de Tell Mardikh. Llavors es va poder copsar que, efectivament, els gihadistes havien saquejat i transformat el jaciment arqueològic en un camp d'entrenament militar. El director del departament cultural de la governació d'Hama, Khazer Aïliouliou, va afirmar que comptava amb el suport els especialistes italians per a la restauració del jaciment.
El regne d'Ebla durant el període «protosirià» (c. 2500-2300 aC.) El primer nivell o estrat del jaciment (Mardikh I) correspon a la segona meitat del mil·lenni IV aC. El segon nivell (Mardikh II) cobreix la majoria del mil·lenni III aC. El nivell II A correspon al primer gran desenvolupament de la ciutat, entre 3000 i 2.500 aC aproximadament, que marca el començament del període anomenat «proto-sirià». El nivell II B cobreix la segona meitat del III mil·lenni, és a dir l'entrada a l'edat del bronze al Pròxim Orient, i corresponent al període dinàstic arcaic de Mesopotàmia, així com als períodes de l'imperi Accadi i la tercera dinastia d'Ur. Aquest segon subperíode és conegut gràcies a les nombroses tauletes que documenten la vida del regne cap als segles XXV – XXIV (nivell Mardikh II B1), que han donat fama al jaciment. És el període d'apogeu d'Ebla com a potència política.
El palau reial i els arxius miniatura|Ruïnes del « palau G », el palau reial del període protosirià. miniatura|Tauleta provinent dels arxius d'Ebla, segle XXIV aC, Museu nacional d'Alep.
Els arqueòlegs no van excavar molts edificis del període protosirià, amb tot el més conegut és el Palau G, que data del segle XXIV, situat al centre de l'Acròpoli. Es tracta del palau més antic conegut a Síria. Les estructures identificades sobre aquest tel a la fase anterior han de correspondre a un primer estat d'aquest edifici, contemporani a l'aparició de la reialesa a Ebla: en el vessant sud, l'edifici G2 tenia una funció de magatzem; al nord-est del sector palatí, és una construcció que comprèn una gran quantitat de sílex, que havia de servir de taller de producció i de magatzem. L. Cooper, « The Northern Levant (Syria) During the Early Bronze Age », dans A. Killebrew et M. Steiner (dir.), The Oxford Handbook of the Archaeology of the Levant: c. 8000-332 BCE, Oxford, 2013, p. 281
El palau de l'època protosiriana havia d'estendre's sobre uns 10.000 m2 en el sector nord del turó i disposava pel cap baix d'un pis, però només alguns sectors han pogut ser alliberats, uns 2.500 m2. Amb tot han pogut identificar-se algunes parts. En primer lloc, el « barri administratiu», al sud, al peu de l'acròpoli on es trobava la cancelleria amb els seus arxius. S'hi trobava un petit pati interior, disposant d'un pòrtic al seu costat sud. Una habitació situada al sud d'aquest sector era sens dubte la sala del tron, al voltant de la qual s'han descobert recentment petites peces i diversos objectes. En aquest sector també han descobert una cuina. El «tribunal d'audiències», situat més amunt, dominava la ciutat i estava connectat al sector precedent per una porta monumental. Va poder servir de lloc públic que assegurava la unió entre l'espai públic i el palau pròpiament dit. Les seves façanes estaven envoltades de pòrtics amb columnes de fusta, almenys en dos costats. Un podi que es trobava sota el pòrtic nord suportava el tron del rei durant les audiències. Al costat nord, la cort conduïa cap a un edifici que formava part del palau. El costat est obria l'accés principal al palau reial per una porta monumental sobre una escala que portava al cim de l'acròpoli. Un complex situat al sud podia servir de residència als dignataris del palau.
Al barri administratiu és on s'han exhumat la majoria de les tauletes dels arxius reials d'aquest període. P. Matthiae, « The Archives of the Royal Palace G at Ebla, Distribution and Arrangement of the Tabletes According to the Archaeological Evidence », dans K. R. Veenhof (dir.), Cuneiform Archives and Libraries, Papers read at the Rencontre Assyriologique Internationale, Leyde, 1986, p. 53-71 La gran majoria es va trobar a la sala d'arxius, amb prop de 14.700 tauletes i fragments de tauletes, de les quals hi ha 1.700 tauletes completes i 9.500 amb llacunes. Es tracta d'una sala rectangular. Les tauletes estaven disposades per grups de quinze, sobre tres files de prestatges de fusta (80 cm de profunditat i 50 cm d'alçada aproximadament) alineades al llarg de les parets nord i est. La cara principal de les tauletes es girava cap a l'exterior, les més grans es col·locaven sobre el sòl. Estaven classificades de manera temàtica, i es van mantenir disposades així després de l'incendi que va devastar i destruir el palau i la desaparició dels prestatges. Al mur hi havia les tauletes que enregistraven els subministraments de teixits. En l'angle, les tauletes relatives als lliuraments de metalls preciosos i de coure. Al llarg de la paret nord, el prestatge superior portava les llistes lèxiques d'escriptura cuneïforme i els textos de la cancelleria (decrets reials, donacions, tractats). Les altres prestatgeries tenien informes relatius a l'agricultura i a la ramaderia, així com llistes bilingües eblaïta/sumeri. El vestíbul de la sala d'arxius i altres estances del palau han proporcionat també lots de tauletes: aproximadament 900 al pòrtic est de la cort de les audiències (moltes tauletes sobre lliuraments alimentaris com farina i oli) i 500 a una botiga de forma trapezoidal del barri administratiu. En total, han descobert més de 17.000 tauletes i fragments, destacant les activitats de l'administració del palau durant els tres últims regnats que precedien la destrucció del lloc. A. Archi, « The Archives of Ebla », dans K. R. Veenhof, op. cit., p. 72-86. Synthèse et exemples de tablettes par le même auteur dans Les tauletes estaven redactades majoritàriament en sumeri, llengua d'un poble que vivia a la Baixa Mesopotàmia i la més prestigiosa culturalment a l'Orient Mitjà, però també en una llengua semítica local desconeguda abans, que finalment va ser batejada com "eblaïta".
Administració i govern miniatura|Ebla i l'Orient Mitja Ebla era una gran potència econòmica i comercial a tota la regió, era lloc per on passava tot el comerç que hi havia entre la baixa Mesopotàmia i altres regions veïnes més a l'orient, que travessaven el nord de Síria cap al Mediterrani. Tenia diverses províncies i estats vassalls. El regne i els regnes vassalls estaven governats cadascun per un en, i altres territoris eren governats per un personatge titulat malikum. Aquests malikum segurament estaven establerts al nord del país, a l'altra banda de l'Eufrates. El segon personatge del regne després de len era el lugal, paraula que designava un altíssim funcionari administratiu. Es coneixen alguns lugals i especialment els dels tres darrers reis Igrish-Halam (Arennum o Arru-Lum), Irkab-Damu (Ebrium o Eberu) i Ishar-Damu (Ibbi Zikkir o Ibbi Sipis). El rei Ikrab-Damu va escriure al rei Zizi d'Hamazi i a la carta el va qualificar de «germà» i va oferir de ser també el seu «germà». Ebla va tenir també relacions comercials i culturals amb el regne d'Emar durant aquest període, país que estava situat al curs mitjà de l'Eufrates. Les oliveres i la producció d'oli a la Mediterrània oriental van néixer a Ebla en aquesta època.