Lemperador, peix espasa o peix d'espasaDiccionari del rossellonès) (Xiphias gladius) i esparró (rossellonès) és un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la família dels xífids, amb el maxil·lar prolongat en forma d'espasa, fort i ràpid i de costums pelàgics.
Morfologia esquerra|miniatura|Esquelet d'emperador. esquerra|miniatura|Emperador pescat a Essaouira (Marroc). esquerra|miniatura|Emperador a la brasa adobat amb llimona i llorer Talla: màxima de 6 m, comuna entre 80 i 220 cm. Cos allargat i subcilíndric, molt robust. Musell acabat en un rostre amb espasa, llarga i aplanada. Petites dents als joves, que desapareixen en els adults. Membranes branquiòstegues unides per la base i separades de l'istmus. Sense branquispines. Dues aletes dorsals i anals separades als adults, però no en els joves. Aletes pelvianes absents. Caudal en forma de mitja lluna en els adults, escotada als joves. Peduncle caudal amb una forta carena lateral a cada costat i un solc profund a les cares dorsal i ventral. Línia lateral absent en els adults. Escates absents en els adults. Color negre marronós al dors i costats, aclarint-se progressivament fins al ventre.
Ecologia Espècie oceànica i pelàgica de 0 a 800 m de fondària. Es troba a tot el planeta en aigües tropicals i temperades.
Generalment solitari, de vegades en petits grups. Efectua migracions entre aigües temperades, on s'alimenta, i aigües fredes, on es reprodueix.
Té un comportament bastant agressiu, i s'alimenta principalment d'una gran varietat de peixos pelàgics que formen moles, i també d'espècies demersals, així com de crustacis i calamars.
Pesca De carn molt apreciada, magra, tendra i delicada.
Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva, amb palangres de superfície, soltes, curricà, arts d'arrossegament, encerclament, arts de platja, tremalls, línies de mà, canya i arpons.
La seva pesca és molt característica, des de l'antiguitat, en els mars entre Sicília i Calàbria, i particularment a la costa tirrena de la província de Reggio; també és un plat típic de la cuina d'aquesta regió. http://nuke.prolocobagnara.it/BagnaraCalabra/Storia/LaPesca/LaPescadelPescespada/tabid/495/Default.aspx http://www.biologiamarina.eu/PesceSpada.html http://www.ganzirri.it/spip.php?article9
Es troba regularment als mercats, i es comercialitza fresc, refrigerat, congelat, fumat i en conserva.
Els grans acumulacions de mercuri als individus grans són una limitació al consum.
També s'empra l'oli del seu fetge.
Talla mínima legal de captura: 120 cm des de la punta del maxil·lar inferior a l'extrem posterior del radi més petit de l'aleta caudal.
Notes
Bibliografia Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, octubre del 2000. . Plana 119. Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998 Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993. Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995 Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992
Categoria:Escombroidis