Pedro Álvares Cabral (Belmonte, 1467 o 1468 - Santarém, 1520) fou un fidalgo, comandant militar, navegant i explorador portuguès, considerat el descobridor del Brasil. Cabral va dur a terme la primera exploració important de la costa nord-est d'Amèrica del Sud, reclamant-la per a Portugal. Tot i que es desconeixen molts aspectes dels primers anys de vida de Cabral, se sap que procedia d'una família de la petita noblesa i que va rebre una bona educació.
Fou escollit per encapçalar una expedició a l'Índia el 1500, seguint la ruta inaugurada en 1499 per Vasco de Gama que resseguia la costa africana. L'objectiu de l'expedició era tornar amb espècies valuoses i establir relacions comercials a l'Índia, per tal de trencar el monopoli en el comerç de les espècies, aleshores en mans de comerciants àrabs, turcs i italians. La seva flota, composta per 13 vaixells, navegà per l'oceà Atlàntic fins a Cabo Verde i a continuació s'allunyà de la costa oest d'Àfrica en direcció sud-oest, tocant terra en el que inicialment suposa que és una gran illa. En trobar-se el nou territori dins l'òrbita portuguesa, segons el Tractat de Tordesillas, Cabral va reclamar-lo per a la corona portuguesa. Va explorar la costa i en adonar-se que la gran massa de terra era probablement un continent va enviar un vaixell per notificar-ho al rei Manuel I. Cabral havia desembarcat a Amèrica del Sud, i les terres que havia reclamat per a Portugal més tard serien conegudes com al Brasil. Posteriorment la flota va reprendre el seu viatge cap a l'est, per tal de continuar el seu viatge fins a l'Índia.
Una tempesta a l'Atlàntic sud va provocar la pèrdua de diversos vaixells, mentre els sis restants es retrobaren al canal de Moçambic per continuar fins a Calicut, a l'Índia. Inicialment Cabral va tenir èxit en la negociació dels drets comercials, però els comerciants àrabs van veure-ho com una amenaça per a llur monopoli, i instigaren l'atac de musulmans i hindús als magatzems portuguesos. Els portuguesos patiren nombroses baixes i les seves instal·lacions foren destruïdes. Cabral es venjà saquejant i cremant la flota àrab per a, posteriorment, bombardejar la ciutat. Des de Calicut l'expedició va salpar cap al Regne de Cochin, una altra ciutat estat índia, on es va fer amic del seu governant i carregà els vaixells amb espècies preuades abans de tornar a Europa. Tot i la pèrdua de vides humanes i vaixells, el viatge de Cabral fou considerat un èxit en tornar a Portugal. Els beneficis extraordinaris derivats de la venda de les espècies reforçaren les finances de la Corona portuguesa i ajudaren a establir les bases d'un Imperi Portuguès que s'estendria des de les Amèriques fins a l'Extrem Orient.
Cabral posteriorment fou substituït, possiblement per culpa d'una disputa amb Manuel I, quan una nova flota fou reunida per establir una presència més forta a l'Índia. En perdre el favor del rei es va retirar de la vida pública. Els seus èxits van quedar en l'oblit durant més de 300 anys, fins que dècades després de la independència del Brasil de Portugal, al , la reputació de Cabral va començar a ser rehabilitada per l'emperador Pere II del Brasil. Des d'aleshores els historiadors han discutit sobre si Cabral fou el veritable descobridor del Brasil, i si el descobriment va ser accidental o intencionat. Sobre la primera qüestió no hi ha notícies de gaires exploracions anteriors a la seva i cap d'elles contribuí de manera important al desenvolupament i el futur de la terra que en l'actualitat és el Brasil, l'únic país de parla portuguesa a Amèrica. Sobre la segona pregunta no hi ha un consens definitiu clar, ja que la hipòtesi del descobriment intencionat és mancat de proves sòlides. No obstant això, tot i veure's eclipsat per exploradors contemporanis, avui en dia Cabral és considerat una de les figures més importants de l'era dels descobriments.
Biografia Primers anys miniatura|esquerra|Escut d'armes de la família Cabral. Poc se sap de la vida de Pedro Álvares Cabral amb anterioritat i posterioritat al viatge que va portar a descobrir el Brasil. Va néixer el 1467 o 1468, sent més probable el 1467, a Belmonte, a uns 30 quilòmetres de l'actual Covilhã al centre de Portugal. Fou un dels onze fills, cinc nens i sis nenes, que tingueren el matrimoni format per Fernão Álvares Cabral i Isabel Gouveia. Cabral va ser batejat com a Pedro Álvares de Gouveia i sols més tard, suposadament després de la mort del seu germà gran el 1503, va començar a emprar el cognom del pare. L'escut d'armes de la seva família fou elaborat amb dues cabres de color porpra en un camp de plata. El porpra representa la fidelitat i les cabres fan al·lusió al nom de la família. Amb tot, sols el seu germà gran tenia dret a fer ús de les armes de la família.
La tradició familiar explicava que els Cabrals descendien de Caranos de Macedònia, fundador mític de la dinastia argiva del Regne de Macedònia. Caranus, alhora, descendia del semidéu Hèrcules. Mites a banda, l'historiador James McClymont creu que una altra tradició familiar podria donar pistes sobre el veritable origen de la família Cabral. Segons aquesta tradició, els Cabrals deriven d'un clan castellà anomenat Cabreiras que tenien un escut d'armes similar. La família Cabral va assolir la fama durant el . Álvaro Gil Cabral va ser un dels pocs nobles portuguesos que va romandre lleial a Dom Joan I de Portugal durant la guerra contra el rei de Castella. Com a recompensa Joan I donà a Álvaro Gil el feu hereditari de Belmonte.
Criat com un membre de la baixa noblesa, Cabral va ser enviat a la cort del rei N'Afonso V el 1479, quan tan sols tenia 12 anys. Fou educat en humanitats i va aprendre a agafar les armes i lluitar. Quan estava a punt de fer 17 anys, el 30 juny 1484, va ser nomenat moço fidalgo (un títol menor llavors comunament concedit a joves nobles) pel rei En João II. La documentació de les seves activitats abans de 1500 és molt escassa i fragmentada, però Cabral podria haver participat en alguna campanya al nord d'Àfrica, de la mateixa manera com havia fet son pare i com feien altres joves nobles de l'època. El rei En Manuel I, que havia accedit al tron dos anys abans, li va concedir una pensió anual de 30.000 rals el 12 d'abril de 1497. En aquesta mateixa època se li atorgà el títol de fidalgo per part del Consell del Rei i va ser nomenat Cavaller de l'Orde de Crist. No hi ha cap imatge o descripció física detallada contemporània a la seva època. Se sap que tenia una constitució forta i que tenia una alçada semblant a la del seu pare, 1,90 metres. A Cabral se l'ha descrit com a culte, cortès, prudent, generós, tolerant amb els enemics, humil, alhora que molt vanitós i molt preocupat en relació al respecte que la seva posició i noblesa exigia.
Descobriment del Brasil
Comandant en cap de la flota miniatura|400px|Ruta que va agafar Cabral de Portugal cap a l'Índia el 1500 (en vermell) i ruta de tornada cap a casa (en blau). El 15 de febrer de 1500 Cabral va ser nomenat Capitão-mor (literalment Capità Major o comandant en cap) d'una expedició cap a l'Índia. En aquell temps era costum que la Corona Portuguesa nomenés nobles per tal de comandar expedicions navals i militars, independentment de l'experiència o competències demostrades. Aquest va ser el cas dels capitans dels vaixells comandats per Cabral, en què la majoria eren nobles com ell. Aquesta pràctica era arriscada, ja que l'autoritat podia recaure en mans de gent amb talent, com Afonso de Albuquerque o Dom João de Castro, però també en mans de persones altament incompetents i ineptes.
Escassos detalls han arribat fins als nostres dies pel que fa als criteris utilitzats pel Govern portuguès en la selecció de Cabral com a cap de l'expedició vers l'Índia. Al Reial Decret en què se'l nomena comandant en cap sols s'exposen "mèrits i serveis", però no se sap quins són aquests. L'historiador William Greenlee va sostenir que el rei Manuel I "sens dubte el coneixia bé de cort". Això, juntament amb "la capacitat de la família Cabral, la inqüestionable lleialtat a la Corona i la capacitat que havia demostrat a la cort i al consell van ser factors importants". Un altre aspecte positiu que pogué haver jugat a favor fou que dos dels seus germans formaven part del Consell del Rei. Donat el nivell d'intriga política present a la Cort, Cabral podria haver tingut una facció que hagués promogut el seu nomenament. L'historiador Malyn Newitt recalcà la idea que es tractà d'alguna maniobra fosca i que l'elecció de Cabral «va ser un intent deliberat d'equilibrar els interessos de les faccions rivals de la noblesa, ja que ell no sembla tenir cap altra qualitat per la recomanació i cap experiència a l'hora de comandar expedicions importants».
Cabral passà a ser el cap militar de l'expedició, mentre navegants molt més experimentats foren adscrits com a ajudants seus en temes d'assumptes navals. Entre els ajudants destaquen Bartolomeu Dias, Diogo Dias i Nicolau Coelho. Aquests, junt amb altres capitans, comandarien 13 vaixells i 1.500 homes. D'aquesta contingent, 700 eren soldats, mentre la resta eren gent d'estrat social baix i sense cap mena de formació ni experiència prèvia en combat.
La flota tenia dues divisions. La primera estava composta per nou carraques i dues caravel·les, i es dirigia a Calicut, a l'Índia, amb l'objectiu d'establir relacions comercials i una factoria. La segona constava d'una nau i una caravel·la i salpà del port de Sofala, a l'acual Moçambic. Com a recompensa per liderar la flota, Cabral tenia dret a 10.000 cruzados, i el dret a comprar 30 tones de pebre pel seu compte i dur-la fins a Europa. El pebre podria ser revenut, lliure d'impostos, a la Corona portuguesa. Al mateix temps, se l'autoritzà a importar 10 caixes de qualsevol altre tipus d'espècia, també lliure d'impostos. Tot i que el viatge era molt perillós, Cabral va tenir la possibilitat de convertir-se en un home molt ric de per vida, sempre que tornés a casa sa i estalvi i amb el carregament. Per aquell temps les espècies eren poc habituals a Europa i això feia que fossin molt preuades.
miniatura|esquerra|Cabral (centre-esquerra, assenyalant) mirant cap a la costa brasilera el 22 d'abril de 1500.
Anteriorment, una flota havia estat la primera a arribar a l'Índia circumnavegant Àfrica. Aquesta expedició va ser liderada per Vasco da Gama i va tornar a Portugal el 1499. Durant dècades Portugal havia estat buscant una ruta alternativa cap a l'est, amb la finalitat d'evitar el mar Mediterrani, que estava sota el control de les Repúbliques Marítimes i l'Imperi Otomà. L'expansionisme portuguès portaria primer a crear una ruta cap a l'Índia i, més tard, a la colonització de nombroses parts del món. El desig de difondre el catolicisme per terres paganes va ser un altre factor que motivà l'exploració. També hi havia una llarga tradició de guerra contra els musulmans, derivada de la lluita contra els moros durant la construcció de la nació portuguesa. La lluita es va expandir primer al nord d'Àfrica i, finalment, fins al subcontinent indi. Una ambició addicional que motivà els exploradors fou la recerca del mític Preste Joan, un poderós rei cristià amb qui es podria forjar una aliança contra l'islam. Finalment, la Corona Portuguesa estava intentant aconseguir una participació en el lucratiu comerç d'esclaus i or a l'Àfrica Occidental i el comerç de les espècies procedent de l'Índia.
Arribada a una nova terra