fou un arquitecte català, doctor en ciències exactes i catedràtic.
Biografia Obtingué el títol d'arquitecte a finals de 1880, expedit a Madrid el 29 de gener de 1881. Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914).
Autor, a Barcelona, de les reformes a l'església de Sant Andreu de Palomar (1881, amb Pere Falqués i Urpí); l'Acadèmia de Ciències, que conté als seus baixos el Teatre Poliorama (1883); el Palau de Justícia (1887-1908, amb Enric Sagnier i Villavecchia); la reforma de la casa Joan Baqué al Raval (1888, actualment desapareguda); el Palau Ramon Montaner (1889-1896, amb Lluís Domènech i Montaner); la Facultat de Medicina (1904); la Presó Model (1904, amb Salvador Vinyals i Sabaté); l'asil per a cecs Empar de Santa Llúcia, actual CosmoCaixa (1904-1909); l'Observatori Fabra (1906); l'edifici Catalana de Gas i Electricitat (1908); l'església de la Mare de Déu del Carme i convent dels Carmelites (1910-1921, acabat pel seu fill Josep Domènech i Mansana); l'estació de la Magòria (1912), etc. Dirigí també les obres de l'Hospital Clínic (1895-1906), sobre un projecte original d'Ignasi C. Bartrolí (1881).
A Viladrau va realitzar l'Hotel Bofill l'any 1898.
Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d'estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials.
Autor també de diverses obres de divulgació tècnica, com Tractat de geometria descriptiva o El modernisme arquitectònic (1911).
Participà en una polèmica científica a la premsa de Barcelona l'any 1897, que enfrontà el mateix Domènech i Estapà i dos catedràtics més de la Universitat de Barcelona: Laur Clariana i Ricart i Miquel Marzal i Bertomeu; amb José Fola Igúrbide i Eduard Llanas i Jubero.
Galeria d'imatges
Referències
Bibliografia
Sergio Fuentes Milà, Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897). Barcelona: Centre Estudis Ignasi Iglésias, 2016. Sergio Fuentes Milà, José Doménech y Estapá. Eclecticismo, arquitectura y modernidad. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2016. Sergio Fuentes Milà, "Politique, réligion et éclectisme à l'Exposition Universelle de Barcelone 1888. Le cas du pavillon Léon XIII", Université de Perpignan Via Domitia, abril 2016. "Sergio Fuentes Milà, historiador de l'art", El Periódico de Catalunya, 29 maig de 2015. Sergio Fuentes Milà, "Política, religión y arquitectura en al Exposición Universal de Barcelona de 1888. A propósito de tres obras de José Doménech y Estapá", IV Jornadas de Arte y Ciudad, Universidad Complutense de Madrid, novembre de 2015. Sergio Fuentes Milà, "L'architecture ferroviaire de Doménech y Estapá: la problématique du style et les débats sur la modernité", Université de Perpignan Via Domitia, abril 2016. "La torre árabe que domina La Bordeta", El Periódico de Catalunya, 24 desembre de 2014. Sergio Fuentes Milà, "L'estació de La Magòria. Un cas paradigmàtic de l'arquitectura industrial de Domènech i Estapà (1911-1912)", IX Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, desembre 2013. Sergio Fuentes Milà, "Seràs home sobrehome. El perfil nietzscheà dels modernistes catalans", Haidé. Revista d'estudis maragallians, 2, 2013, pp.135-151.
Enllaços externs
Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte de Sant Andreu, Reportatge de BTV, juliol 2016.
Categoria:Arquitectes modernistes catalans Categoria:Arquitectes tarragonins contemporanis Categoria:Presidents de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Categoria:Morts al Maresme Categoria:Polítics tarragonins Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX