miniatura|Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus, , ΠΥΡΡΟΣ)Plutarc. Traducció de Carles Riba. Vides Paral·leles. T. XI. p. 3. Fundació Bernat Metge. Barcelona. 1930. (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir. Va néixer a l'entorn del 318 aC i fou fill del rei Aecides i de Ftia, filla de Menó de Farsàlia, cap destacat de la guerra de Làmia entre Macedònia i Grècia després de la mort d'Alexandre el Gran.
Militar d'èxit a Èpir i Macedònia, va topar amb la força de l'exèrcit romà quan es va desplaçar al sud de la península Itàlica per defensar la independència de les colònies gregues allà establertes. La mateixa sort va tenir intentant alliberar els grecs de Sicília del domini cartaginès. Finalment va morir per la teula llançada per una dona a Argos, combatent per un aliat.
Primers anys El seu pare Aecides havia pujat al tron el 326 aC com a rei dels molossos, després que el seu cosí Alexandre, conegut per Alexandre Molós, hagués mort a la península Itàlica. Aquest Alexandre era el germà d'Olimpíada de l'Epir, la mare d'Alexandre.Plutarc, Vides paral·leles: Pirros, capítol II Aecides va ajudar Olímpies en les lluites internes, especialment contra Cassandre de Macedònia, i aquest en resposta el va privar del tron epirota (317 aC). Aecides va poder fugir però molts dels seus companys foren executats, i Pirros que només tenia dos anys, fou salvat per servidors fidels que es van escapar amb l'infant a la cort de Glàucies el rei dels taulantis d'Il·líria, qui el va protegir. Un temps després Aecides va morir (313 aC) i Pirros va créixer com a fill de Glàucies. miniatura|El jove Pirros salvat, Nicolas Poussin (1634), Museu del Louvre. Deu anys després de la fugida (307 aC), quan Demetri Poliorcetes va acabar amb el poder de Cassandre, Glàucies va aconseguir restaurar Pirros al tron, però el poder va ser encarregat a regents, ja que el jove només tenia 12 anys. El 302 aC Demetri va haver de tornar a Àsia en suport del seu pare Antígon el Borni, mentre Cassandre recuperava l'hegemonia i donava suport a una revolució que va restablir el seu antic protegit Neoptòlem II. Pirros, amb 17 anys, es va unir a Demetri Poliorcetes, que s'havia casat amb la seva germana Didàmia, i fou present a la batalla d'Ipsos (301 aC), en la qual Antígon va morir i Demetri va esdevenir gairebé un fugitiu; Pirros va restar al seu costat però una mica després va demanar asil a Egipte, regne amb el qual Demetri acabava de signar la pau.
Matrimoni i retorn a l'Epir A Egipte, Pirros es va guanyar el favor de Berenice I, l'esposa de Ptolemeu I Sòter i es va casar amb la princesa Antígona, filla de Berenice amb el seu primer marit. El 297 aC Ptolemeu li va donar un petit exèrcit i una flota, amb la qual va anar a Epir i va aixecar la revolta general contra Neoptòlem II que havia esdevingut impopular. Un compromís va establir un repartiment de poder (probablement el 296 aC) però l'acord fou de curta durada; Neoptòlem va planejar eliminar Pirros en un festival on hi havia reunida tota la noblesa i els dos reis; però la conspiració fou descoberta i Pirros va matar el seu rival en el mateix banquet (296 o 295 aC).
Aliança amb Alexandre de Macedònia Amb uns 23 anys Pirros era un rei molt popular; era estimat per les seves tropes, i per la seva amabilitat i coratge tenia el suport del poble. Aviat es va guanyar la fama de ser un bon administrador fent prosperar el país.Plini el Vell, Naturalis Historiallibre VIII, cap. LXX Aspirava a dominar Macedònia per controlar Grècia i l'ocasió es va presentar quan els dos reis, Antípater i Alexandre V de Macedònia, que havien estat proclamats reis sota tutela de la seva mare Tessalònica i s'havien repartit el país (l'occident a Alexandre i l'orient a Antípater), van trencar, justament el 295 aC; Antípater va arribar a la majoria d'edat i va reclamar tot el regne a la seva mare, que li va negar. Antípater la va fer matar i llavors va atacar els dominis occidentals d'Alexandre. Aquest va cridar en el seu ajut Pirros de l'Epir i Demetri Poliorcetes; al primer li va cedir la terra costanera de Macedònia incloent els districtes de Timfea (Tymphaea) i Parauaea, i les províncies d'Ambràcia, Acarnània i Amfilòquia. Pirros va envair el país i va forçar Antípater a retirar-se i negociar un acord de pau que havia d'incloure les cessions a Pirros. Antípater va demanar ajut al seu sogre Lisímac de Tràcia, ajut que no va arribar perquè el sogre estava ocupat combatent els bàrbars al Danubi, i finalment la pau es va imposar. Demetri Poliorcetes, ocupat a Atenes, va arribar (294 aC) quant ja Pirros s'havia retirat de Macedònia i s'havia produït l'acord entre els germans. A les cessions de territoris, Pirros va afegir un tractat d'aliança amb Etòlia que li donava el control de tota la Grècia occidental.
Enemistat amb Demetri de Macedònia Demetri Poliorcetes, que volia utilitzar la crida del rei macedoni en benefici propi, es va veure decebut. Alexandre va rebre Demetri amb cordialitat forçada però li va dir que ja no necessitava els seus serveis. Això va molestar Demetri però ho va dissimular. Alexandre va planejar eliminar Demetri en un banquet, però no va reeixir per les precaucions de Poliorcetes. L'endemà Demetri va sortir del país i Alexandre va decidir esperar-lo a Tessàlia. A Larisa, mentre Alexandre dinava, es va descuidar i es va quedar sense guàrdies i uns soldats enviats per Demetri el van assassinar junt amb alguns amics (un d'ells havia comunicat al rei que Demetri era només a un dia de camí). Els soldats van proclamar Demetri rei de Macedònia i el poble li va fer costat. Es creu que Antípater va haver de fugir cap a Tràcia davant de Demetri i que Lisímac, per congraciar-se amb el nou sobirà, el va fer matar i va reconèixer a Demetri gran part del regne del difunt (vers 294 aC), tot quedant-se amb algun districte. Aquesta nova situació, complicada amb la mort de Didàmia (germana de Pirros i esposa de Demetri) va enemistar Pirros i Demetri, fins llavors amics.
El 291 aC la guerra va esclatar entre els dos reis. En aquest any Tebes es va revoltar contra Poliorcetes, potser per les promeses de Pirros, i el rei macedoni va anar a castigar la revolta; Pirros va fer un atac de diversió sobre Tessàlia però es va haver de retirar a l'Epir davant les forces superiors de l'enemic. El 290 aC Tebes es va rendir i Demetri va poder prendre venjança de Pirros i dels seus aliats etolis; va envair Etòlia a la primavera del 289 aC, va assolar i sotmetre el país i després de deixar Pantauc com a governador, va entrar a l'Epir; Pirros li va sortir a l'encontre però els dos exèrcits van agafar rutes lleugerament diferents i així mentre Demetri avançava sense oposició, Pirros entrava a Etòlia; Pantauc li va presentar batalla, però Pirros el va derrotar completament i Pantauc es va salvar només per l'ajut al darrer moment d'alguns amics; els macedonis es van desbandar; mentre Demetri, sense oposició, travessava l'Epir i arribava a Còrcira.
Noves aliances matrimonials Pirros havia quedat vidu d'Antígona i segons el costum del seu temps es va casar amb tres dones: una princesa peònia, una princesa il·líria i Lanassa, la filla d'Agàtocles de Siracusa; per aquest enllaç va obtenir Còrcira com a dot. Aviat Lanassa es va sentir enutjada per l'atenció del seu marit a les seves altres dones i es va retirar a Còrcira, probablement vers el moment en què van començar les hostilitats el 289 aC. Lanassa va cridar Demetri, que no va trobar oposició a l'Epir, li va entregar Còrcira i va oferir-li la seva mà. Llavors Pirros va retornar a Epir i Demetri es va retirar cap a Macedònia.Diodor de Sicília, Bibliotheca, XXI, 4Plutarc, Vides paral·leles: Pirros, capítol IX-X
Coalició Síria-Egipte-Tràcia contra Macedònia Al començament del 288 aC, estant malalt Demetri, Pirros va envair Macedònia i va arribar a Edessa sense oposició; però quan Demetri es va poder posar al front dels seus soldats, els epirotes foren rebutjats. Demetri volia combatre a Àsia i va signar un tractat de pau amb Pirros. En aquells moments es va formar una nova coalició contra Demetri, amb Seleuc I Nicàtor, Ptolemeu I Sòter i Lisímac de Tràcia, que van decidir atacar a Europa abans que Demetri passés a l'Àsia; Pausànias, Descripció de Grècia, 1.10.2 els aliats no van tardar a convèncer Pirros de trencar l'acord de pau i unir-se a la coalició, i el mateix 288 aC o a la primavera del 287 aC Lisímac va envair Macedònia pel nord-est i Pirros ho va fer pel sud-oest. Demetri va avançar contra Lisímac però es van produir nombroses defeccions a les seves tropes, que no volien combatre contra un general d'Alexandre; llavors va recular per anar a trobar-se amb Pirros que havia avançar fins a Berea, però Pirros era també un rival formidable, i molts macedonis recordaven com de bé havia tractat els presoners fets a Etòlia; els habitants de Berea també estaven encantats del tracte rebut i en general Pirros era molt estimat i quan Demetri el va voler atacar les seves tropes van desertar i es van posar al servei de Pirros. Demetri va haver de fugir disfressat i Pirros fou proclamat rei de Macedònia, una bona part de la qual havia caigut en mans de Lisímac.
El domini de Pirros fou efímer; els macedonis volien viure junts i Lisímac era una bona garantia. Vers el 285 aC la noblesa macedònia va reconèixer a Lisímac com a únic rei i Pirros va haver de tornar a l'Epir. Dexip i Porfiri diuen que Pirros va regnar set mesos (cosa que situaria l'ascens de Lisímac al poder en solitari el mateix 287 aC, però altres autors diuen que Pirros no va abandonar Macedònia fins després de la derrota de Demetri a Síria, que va ser a meitat del 286 aC, el que indicaria que Pirros fou rei de la meitat de Macedònia uns dos anys.
Guerra contra Roma miniatura|La Magna Grècia el 280 aC Primera victòria Durant un temps Pirros va regnar tranquil·lament a l'Epir, però era un home massa actiu per romandre sense fer res. L'estiu del 281 aC fou cridat per Tàrent contra la qual els romans havien declarat la guerra; Tàrent, en nom propi i en el de tots els grecs d'Itàlia, va demanar al rei Pirros d'anar a la Magna Grècia a defensar el país contra els romans; li va prometre 350.000 homes i 20.000 cavallers si acceptava ser el seu general. Pirros va acceptar, va fer els preparatius en pocs mesos i al començament del 280 aC va sortir cap a Itàlia; el rei selèucida Antíoc I Sòter li va donar diners i Ptolemeu Ceraune de Tràcia i Macedònia li va cedir algunes tropes. Pirros va deixar a càrrec del govern al seu fill Ptolemeu (nascut de la seva primera muller Antígona) que només tenia 15 anys, i va sortir a la guerra.Justí Historiarum Philippicarum T. Pompeii Trogi Libri XLIV, 17.2-18.1 Tenia 38 anys. Inicialment va enviar al seu general Miló de l'Epir amb 3.000 homes i ell mateix portava 20.000 soldats, 3.000 cavallers, 2.000 arquers, 500 foners i uns 50 elefants, animals que es veurien a Itàlia per primera vegada.