El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França. Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la costa nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop d'Avranches, i té una superfície de 7 ha. La part continental de la comuna té una superfície de 393 ha de manera que la superfície total de la comuna és de 400 ha. El 2019 l'illa tenia una població de 29 habitants.
Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO. A la declaració de la UNESCO també s'hi inclouen la badia i l'antic molí de Moidrey, a uns quatre quilòmetres terra endins.
Amb més de 1,355 milions de visitants l'any 2010, l'abadia és un dels primers llocs culturals visitats a França.Les sites touristiques en France Source : Ministère de la Culture et de la Communication / Direction Générale des Patrimoines / Département des études, de la prospective et des statistiques : mémento du tourisme 2011
Geografia Formació Ara és una illa rocosa de marea, la muntanya ocupava terra ferma en temps prehistòrics. A mesura que el nivell del mar va pujar, l'erosió va remodelar el paisatge costaner i van emergir diversos afloraments de granit a la badia, que van resistir el desgast de l'oceà millor que les roques circumdants. Aquests incloïen Lillemer, Mont Dol, Tombelaine (l'illa just al nord) i Mont Tombe, més tard anomenat Mont-Saint-Michel.
El Mont-Saint-Michel està format per leucogranit que es va solidificar a partir d'una intrusió subterrània de magma fos al voltant de , durant el període cambrià, com una de les parts més joves del batòlit granític mancellià. Els primers estudis del Mont-Saint-Michel realitzats per geòlegs francesos de vegades descriuen el leucogranit del Mont com a granulita, però aquest significat granític de granulita ara està obsolet.
La muntura té una circumferència d'uns 960 m i el seu punt més alt és 92 m sobre el nivell del mar .
El Mont Saint-Michel està situat a 48° 38′ 10″ de latitud Nord i a 1° 30′ 40″ de longitud Oest, banyant la seva badia a l'oceà Atlàntic. L'illot té gairebé 960 metres de circumferència i té una superfície d'aproximadament 280 hectàrees, mentre que el penyal s'enlaira a 92 metres d'alçada.
Les marees miniatura|El mont Saint-Michel vist des del mar miniatura|Marea baixa des de dalt del Mont Saint-Michel Les marees de la badia (fins a 14,50 m d'alçada, 2 cops al dia) van contribuir molt a fer de la muntanya una fortalesa inexpugnable. Durant segles únicament era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via marítima quan la marea era alta. Actualment, es pot accedir a la badia en tot moment gràcies a la carretera que porta als peus de la roca.
Popularment anomenat Sant Miquel en perill de mar pels pelegrins medievals que travessaven les planes, la muntanya encara pot representar perills per als visitants que eviten la calçada i intenten la perillosa caminada per les sorres des de la costa veïna.
La polderització i les inundacions ocasionals han creat prats d'aiguamolls salats que es va descobrir que eren ideals per al pasturatge d'ovelles. La carn ben saborosa que resulta de l'alimentació de les ovelles al (prat salat) fa (salt-meadow / salt-marsh lamb), una especialitat local que es pot trobar als menús dels restaurants que depenen dels ingressos dels molts visitants de la muntanya.
Illa de marea miniatura|Mont-Saint-Michel amb la marea baixa el novembre de 2005 miniatura|El Mont-Saint-Michel el 2014 amb el nou pont La connexió entre el Mont Saint-Michel i el continent ha canviat al llarg dels segles. Anteriorment connectada per una calçada mareal que només es descobria durant la marea baixa, aquesta es va convertir en una calçada elevada el 1879, evitant que la marea escombres el llim al voltant de la muntanya. Les planes costaneres s'han polderitzat per crear pastures, reduint la distància entre la costa i l'illa, i el riu Couesnon s'ha canalitzat, reduint la dispersió del flux d'aigua. Tots aquests factors han afavorit la sedimentació de la badia.
El juny de 2006, el primer ministre francès Dominique de Villepin i les autoritats regionals van anunciar un projecte de 200 milions d'euros () per construir una presa hidràulica utilitzant les aigües del Couesnon i les marees per ajudar a eliminar el llim acumulat i fer que el Mont Saint-Michel tornés a ser una illa. La construcció de la presa va començar el 2009. El projecte incloïa la supressió de la calçada i del seu aparcament per a visitants. Des de l'abril de 2012, el nou aparcament al continent s'ha ubicat a 2 5 km de l'illa. Els visitants poden travessar la calçada a peu o amb autobús llançadora.
El juliol de 2014, el nou pont, obra de l'arquitecte Dietmar Feichtinger, es va obrir al públic. El pont lleuger permet que les aigües flueixin lliurement per l'illa i millora l'eficiència de la presa que ara està en funcionament. El pont, que va costar 209 milions d'euros, va ser inaugurat pel president François Hollande.
En rares ocasions, les circumstàncies de les marees produeixen una "supermarea" extremadament alta. El nou pont va quedar completament submergit el 21 de març de 2015 pel nivell més alt del mar, un fet que passa una vegada el 18 anys, mentre la multitud s'hi aplegava per fer fotos.
Història miniatura|El Mont Saint-Michel des del Sud El Mont-Tombe en l'antiguitat La Muntanya era, des del principi, un lloc on els homes estimaven escoltar o projectar les històries que els van construir i els tranquil·litzaven. Per tant, la suposició que en l'antiguitat era un lloc de cultes druïdics dels abrincats que habitaven la regió al voltant del Mont i Avranchin, es basa únicament en induccions. D'acord amb el canonge de la catedral de Dol i historiador Gilles Deric (1726-1800), la roca era un temple pagà dedicat al déu gal del sol sota el nom de Mons vel Tumba Beleni: «Muntanya o cau de Belenos», hipòtesis ara abandonada, ja que no s'ha descobert cap nivell d'ocupació antiga i Tumba Beneni és, sens dubte, una cacografia per Tumbellana, Tombelaine. El «Mont-Tombe» (Mons Tomba), nom original del Mont Saint-Michel, va sorgir de les sorres en forma d'una tomba. És més probable que l'arrel de la paraula tomba és en realitat indoeuropea (tum, 'monticle') i ve d'un nom anterior de la llatinització de la regió. El terme es refereix a la realitat geogràfica del lloc per designar un monticle, una elevació.
Els romans Els romans en van dir Port Hèrcules. Amb la seva arribada van provocar la construcció de vies romanes que solquen l'Armorique, i una d'elles, que unia Dolo amb Fanarfmers, passava a l'oest de Mons Belonus; no obstant això, va haver de ser desplaçada cap a l'Est amb la invasió del mar, que va acabar per fer-la desaparèixer, unint-se amb la via que passa per Avranches.
A partir del segle VIII Segons una llegenda, l'arcàngel Miquel es va aparèixer l'any 708 a Aubert d'Avranches, bisbe d'Avranches, i li va ordenar que construís una església a l'illot rocós. miniatura|Tapís de Bayeux, escenes 16 i 17: Guillem i Harold al Mont-Saint-Michel (a la part superior central), Harold rescatant cavallers de les arenes movedisses. Incapaç de defensar el seu regne contra els assalts dels vikings, el rei dels francs va acceptar concedir la península de Cotentin i l'Avranchin, inclòs el Mont-Saint-Michel tradicionalment vinculat a la ciutat d'Avranches, als bretons en el Tractat de Compiègne. Això va marcar l'inici d'un breu període de possessió bretona del Mont. De fet, aquestes terres i el Mont-Saint-Michel mai van ser realment incloses al ducat de Bretanya. Cap al 989–990 aquests bisbats tradicionals, dependents de l'arquebisbat de Rouen i que havien quedat vacants durant l'època de les incursions vikinges, van recuperar els seus bisbes.
La muntanya va tornar a guanyar importància estratègica el 933 quan Guillem I, amb l'Espasa Llarga, va annexionar la península de Cotentin del debilitat Ducat de Bretanya. Això va fer que la muntanya passés definitivament a formar part de Normandia, i està representada al Tapís de Bayeux, que commemora la conquesta normanda. Harold Godwinson apareix al tapís rescatant dos cavallers normands de les arenes movedisses de les planes mareals durant la guerra bretono-normanda. El mecenatge ducal normand va finançar l'espectacular arquitectura normanda de l'abadia en els segles següents.
El 1067, el monestir de Mont-Saint-Michel va donar suport a Guillem I d'Anglaterra en la seva reclamació al tron anglès. Això ho va recompensar amb propietats i terres al costat anglès del Canal de la Mànega, incloent-hi una petita illa davant la costa sud-oest de Cornualla que es va inspirar en el Mont Saint-Michel i es va convertir en un priorat normand anomenat St Michael's Mount of Penzance.
Segle XIII El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat de diners per a la reconstrucció del monestir. El nou monestir va ser acabat en estil normand.
En aquest segle, les lluites entre bretons, normands i anglesos van provocar la destrucció dels albergs, i llavors es va fortificar l'enclavament perquè no torni a passar.
Guerra dels Cent Anys miniatura| Dues bombardes abandonades per les forces angleses i actualment exposades. Durant la Guerra dels Cent Anys, les forces angleses van assetjar sense èxit el Mont-Saint-Michel (que estava sota control francès) dues vegades. El primer setge va començar el 1423 i es va aixecar l'any següent. El 1433, una força anglesa equipada amb bombardes de ferro forjat i sota el comandament de Thomas Scales, el 7è baró de Scales, va tornar a assetjar l'illa. També es va aixecar l'any següent. Els homes de Scales van abandonar dues bombardes que havien utilitzat durant el setge del 17 de juny de 1434; van ser recuperades pels francesos i actualment estan exposades.
Quan Lluís XI de França va fundar l’Orde de Sant Miquel el 1469, tenia la intenció que l'església abacial del Mont-Saint-Michel es convertís en la capella de l'orde, però a causa de la seva gran distància de París, la seva intenció mai es va poder dur a terme.
Les presons de la badia La riquesa i la influència de l'abadia es van estendre a moltes fundacions filles, incloent-hi St. michael's Mount a Cornualla. La seva popularitat i prestigi com a centre de pelegrinatge van disminuir amb la Reforma, i en l'època de la Revolució Francesa gairebé no hi residia cap monjo. El 1791, els últims benedictins deixen la badia a conseqüència de la revolució francesa. S'hi fa una presó on són engarjolats, des del 1793, més de 300 sacerdots que neguen la nova constitució civil del clero. L'abadia va ser tancada i convertida en presó, inicialment per tancar els opositors clericals del règim republicà. Van seguir presos polítics d'alt perfil. El 1836, figures influents, inclòs Victor Hugo, havien iniciat una campanya per restaurar el que es considerava un tresor arquitectònic nacional.
Eugène Viollet-le-Duc va visitar el mont el 1835. Després de la detenció dels socialistes al mont, denuncien la badia-presó. La presó va ser tancada el 1863 en resposta a un decret imperial.
miniatura|L'espira del Mont Saint-Michel El 1872, l'arquitecte francès de monuments històrics Édouard Corroyer va ser l'encarregat d'avaluar l'estat del Mont-Saint-Michel. Va trigar uns dos anys a convèncer el seu ministre que el classifiquessin com a monument històric, i va ser declarat oficialment com a tal el 1874. A partir d'aleshores, Corroyer, membre de l'Acadèmia de Belles Arts, va dedicar quinze anys de la seva vida a la restauració de . Sota la seva direcció, es van emprendre obres gegantines, començant per les més urgents. Va escriure quatre obres sobre l'edifici.