El Massachusetts Institute of Technology (MIT) és una institució i universitat estatunidenca dedicada a la recerca i la investigació, situada a la ciutat de Cambridge, Massachusetts. Es dedica sobretot a la tecnologia, ciència i enginyeria, però també a altres temes. Va ser creada el 1861 pel científic William Barton Rogers (1804-1882) però no va començar a funcionar fins quatre anys més tard a causa de l'esclat de la Guerra civil americana. La feina del MIT s'ha premiat amb força premis Nobel i és considerada una de les millors del món, en el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada la quarta del món i tercera dels Estats Units.
Història William Barton Rogers, fundador i primer president de la MIT, va estar treballant durant anys per a organitzar una institució d'aprenentatge avançat enfocada únicament a ensenyament científics i tècnics, però l'esclat de la Guerra Civil Americana va retardar l'obertura de l'escola fins al 1865, quan 15 estudiants van començar les primeres classes, a Boston. L'escola es va moure a Cambridge (Massachusetts) al 1916, en un campus al costat del Riu Charles.
Sota l'administració del president Karl T. Compton (1930-48), l'institut va evolucionar d'escola tècnica ben considerada a centre reconegut internacionalment per la recerca científica i tecnològica. Durant la Gran Depressió, la facultat va establir nombrosos centres d'uns quants camps, dels que cal destacar el de computació analògica (dirigit per Vannevar Bush) i el d'aeronàutica (dirigit per Charles Stark Draper). Durant la Segona Guerra Mundial, el MIT va administrar el Laboratori de Radiació, que va tornar-se el centre capdavanter de la nació en recerca i desenvolupament radar, i també en altres laboratoris militars. Després de la guerra, el MIT va continuar mantenint forts llaços amb les corporacions militars, que donaven suport a la recerca de ciències de física, de computació, aeroespacials i d'enginyeria.
Fonament i visió
miniatura|Targeta estereogràfica que mostra un estudi de dibuix mecànic del MIT, (foto d'EL Allen, esquerra/dreta invertida) miniatura|Edifici Rogers original, Back Bay, Boston, c. 1901
El 1859, es va presentar una proposta a la Cort General de Massachusetts per utilitzar les terres acabades d'omplir a Back Bay, Boston per a un Conservatori d'Art i Ciència, però la proposta va fracassar. Una carta per a la incorporació de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, proposada per William Barton Rogers, va ser signada per John Albion Andrew, el governador de Massachusetts, el 10 d'abril de 1861.
Rogers, un graduat de William and Mary i professor a la UVA, volia establir una institució per abordar els ràpids avenços científics i tecnològics. No volia fundar una escola professional, sinó una combinació amb elements tant d'educació professional com liberal,Lewis 1949, p. 8. proposant que:El Pla Rogers reflectia el model d'universitat de recerca alemanya, posant èmfasi en una facultat independent dedicada a la recerca, així com en una instrucció orientada al voltant de seminaris i laboratoris.
Primeres evolucions esquerra|miniatura|Un mapa de 1905 del campus de Boston del MIT esquerra|miniatura|El llavors nou campus de Cambridge, acabat el 1916. El pont de Harvard, que porta el nom de John Harvard, el fundador de la Universitat Harvard, es troba en primer pla, connectant Boston amb Cambridge.
Dos dies després de la constitució del MIT, va esclatar la primera batalla de la Guerra Civil. Després d'un llarg retard durant els anys de la guerra, les primeres classes del MIT es van celebrar a l'Edifici Mercantil de Boston el 1865. El nou institut es va fundar com a part de la Morrill Land-Grant Colleges Act per finançar institucions «per promoure l'educació liberal i pràctica de les classes industrials» i va ser una escola de concessió de terres. El 1863 sota la mateixa llei, la Commonwealth de Massachusetts va fundar el Massachusetts Agricultural College, que es va desenvolupar com la Universitat de Massachusetts Amherst. El 1866, els ingressos de la venda de terres es van destinar a nous edificis a Back Bay.
El MIT es va anomenar informalment Boston Tech. L'institut va adoptar el model d'universitat politècnica europea i va posar èmfasi en la instrucció de laboratori des d'un principi. Malgrat els problemes financers crònics, l'institut va veure un creixement en les dues últimes dècades del sota el president Francis Amasa Walker. Es van introduir programes d'enginyeria elèctrica, química, marina i sanitària, es van construir nous edificis i la mida del cos d'estudiants va augmentar a més de mil.
El currículum va derivar cap a un èmfasi vocacional, amb menys enfocament en la ciència teòrica.Lewis 1949, p. 12. La nova escola encara patia una escassetat financera crònica que va desviar l'atenció de la direcció del MIT. Durant aquests anys de Boston Tech, el professorat i els antics alumnes del MIT van rebutjar els repetits intents del president de la Universitat Harvard (i antic professor del MIT) Charles W. Eliot de fusionar el MIT amb la Lawrence Scientific School del Harvard College. Hi hauria almenys sis intents d'absorbir el MIT a Harvard. A la seva estreta ubicació de Back Bay, el MIT no es podia permetre el luxe d'ampliar les seves instal·lacions superpoblades, impulsant una recerca desesperada d'un nou campus i finançament. Finalment, la Corporació del MIT va aprovar un acord formal per fusionar-se amb Harvard, davant les objeccions vehements dels professors, estudiants i antics alumnes del MIT. No obstant això, una decisió de 1917 del Tribunal Judicial Suprem de Massachusetts va posar fi efectivament a l'esquema de fusió.
miniatura|Placa a l'edifici 6 en honor a George Eastman, fundador d'Eastman Kodak, que es va revelar com l'anònim "Mr. Smith" que va ajudar a mantenir la independència del MIT L'any 1916, l'administració del MIT i la carta del MIT van travessar el riu Charles a la barcassa cerimonial que Bucentaur va construir per a l'ocasió, per significar el trasllat del MIT a un nou campus ampli que consistia en gran part en terres guanyades al mar al llarg del costat de Cambridge del riu Charles. El campus neoclàssic de la Nova Tecnologia va ser dissenyat per William W. Bosworth i havia estat finançat en gran part per donacions anònimes d'un misteriós Mr. Smith, a partir de 1912. El gener de 1920, es va revelar que el donant era l'industrial George Eastman de Rochester, Nova York, que havia inventat mètodes de producció i processament de pel·lícules i va fundar Eastman Kodak. Entre 1912 i 1920, Eastman va donar 20 milions de dòlars (236,6 milions de dòlars en dòlars del 2015) en efectiu i accions de Kodak al MIT.
Reformes curriculars A la Dècada del 1930, el president Karl Taylor Compton i el vicepresident (efectivament rector) Vannevar Bush van emfatitzar la importància de les ciències pures com la física i la química i van reduir la pràctica vocacional requerida a les botigues i els estudis de dibuix. Les reformes de Compton «van renovar la confiança en la capacitat de l'Institut per desenvolupar el lideratge tant en ciència com en enginyeria».Lewis 1949, p. 13. A diferència de les escoles de la Ivy League, el MIT atenia més les famílies de classe mitjana i depenia més de la matrícula que de les dotacions o subvencions per al seu finançament. L'escola va ser escollida a l'Associació d'Universitats Americanes el 1934.
Així i tot, fins al 1949, el Comitè Lewis va lamentar en el seu informe sobre l'estat de l'educació al MIT que «l'Institut està àmpliament concebut bàsicament com una escola professional», una percepció «en part injustificada» que el comitè pretenia canviar. L'informe va revisar de manera exhaustiva el pla d'estudis de pregrau, va recomanar oferir una educació més àmplia i va advertir que l'enginyeria i la investigació patrocinada pel govern restaurarien les ciències i les humanitats.Lewis 1949, p. 113.Bourzac, Katherine, "Rethinking an MIT Education: The faculty reconsiders the General Institute Requirements", Technology Review, Monday, març 12, 2007 L’Escola d'Humanitats, Arts i Ciències Socials i la MIT Sloan School of Management es van formar el 1950 per competir amb les poderoses escoles de ciència i enginyeria. Les facultats anteriorment marginades de les àrees d'economia, gestió, ciències polítiques i lingüística van sorgir en departaments cohesionats i assertius atraient professors respectats i llançant programes de postgrau competitius. L'Escola d'Humanitats, Arts i Ciències Socials va continuar desenvolupant-se sota els successius termes dels presidents d'orientació més humanística Howard W. Johnson i Jerome Wiesner entre 1966 i 1980.
Investigació de defensa La participació del MIT en la ciència militar va augmentar durant la Segona Guerra Mundial. El 1941, Vannevar Bush va ser nomenat cap de l’Oficina federal d'Investigació i Desenvolupament Científic i va dirigir el finançament només a un grup selecte d'universitats, inclòs el MIT. Enginyers i científics de tot el país es van reunir al Laboratori de Radiació del MIT, establert el 1940 per ajudar l'exèrcit britànic a desenvolupar un radar de microones. La feina feta allà va afectar de manera important tant la guerra com les investigacions posteriors a la zona. Altres projectes de defensa incloïen sistemes de control basats en giroscopis i altres sistemes complexos per a la mira d'armes, la mira de bombes i la navegació inercial sota el laboratori d'instrumentació de Charles Stark Draper; el desenvolupament d'un ordinador digital per a simulacions de vol sota el Projecte Whirlwind; i fotografia d'alta velocitat i altitud sota Harold Edgerton. Al final de la guerra, el MIT es va convertir en el contractista d'R+D més gran del país en temps de guerra (atreure algunes crítiques de Bush), emprant gairebé 4000 només al Laboratori de Radiació i rebent més de 100 milions de dòlars (1.2 milions de dòlars el 2015). dòlars) abans de 1946.Lewis 1949, p. 13. El treball en projectes de defensa va continuar fins i tot després. La investigació patrocinada pel govern de la postguerra al MIT incloïa SAGE i sistemes d'orientació per a míssils balístics i el Projecte Apol·lo.
Aquestes activitats van afectar profundament el MIT. Un informe de 1949 va assenyalar la manca de «cap gran afluència en el ritme de vida a l'Institut» per igualar el retorn a temps de pau, recordant la «tranquil·litat acadèmica dels anys d'abans de la guerra», tot i que reconeixia les importants contribucions de la investigació militar a l'augment de l'èmfasi. sobre la formació de postgrau i el ràpid creixement del personal i les instal·lacions.Lewis 1949, p. 49. El professorat es va duplicar i el cos d'estudiants graduats es va quintuplicar durant els mandats de Karl Taylor Compton, president del MIT entre 1930 i 1948; James Rhyne Killian, president de 1948 a 1957; i Julius Adams Stratton, canceller de 1952 a 1957, les estratègies de construcció institucional del qual van donar forma a la universitat en expansió. A la Dècada del 1950, el MIT ja no només beneficiava les indústries amb les quals havia treballat durant tres dècades, i havia desenvolupat relacions de treball més estretes amb nous patrons, fundacions filantròpiques i el govern federal.Lecuyer, 1992