Ferran Díaz-Plaja i Contestí (Barcelona, 24 d'abril de 1918 - Uruguai, 31 d'octubre de 2012) fou un escriptor i historiador català, germà de Guillem Díaz-Plaja i Contestí i d'Aurora Díaz-Plaja i Contestí.
Fou fill del militar Francesc Díaz i Contestí (1879-1948), natural de Palma, i de la seva esposa, Josefa Plaja Ibrán (1884-1967), natural de Figueres.Cens de 1920 de la ciutat de Girona. Estudià a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de València i es doctorà en història a la Universitat de Madrid el 1945. Del 1949 al 1967 va treballar com a lector de literatura castellana a diverses universitats d'Alemanya i d'Itàlia. Va col·laborar als diaris ABC i La Vanguardia i va escriure nombroses obres de divulgació històrica, algunes de les quals han estat transformades en guions per a televisió.
Obres Teresa Cabarrús (1943) Historia Universal de la Cultura (1946) La vida española en el siglo XIX (1952) La vida norteamericana (1955) Guzmán el Malo (1963) El amor en las letras españolas (1963) El Español y los siete pecados capitales (1966) Cuentos crueles (1971) Francófilos y germanófilos (1973) El desfile de la Victoria (1975) Un corresponsal en la guerra de Troya (1975) Viaje por la Europa roja (1981) Miguel, el español de París (1985) El abate Marchena: su vida, su tiempo, su obra (1986) Las Españas de Goya (1989) Un río demasiado ancho... (1991) El servicio doméstico en España (desde l'esclava a la empleada de hogar) (1992) Todos perdimos. Recuerdos de la guerra incivil (1999) memòries La aventura de Jorge (2003)
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Morts a l'Uruguai Categoria:Historiadors barcelonins contemporanis Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona