miniatura|La (NGC 5866), una galàxia lenticular en la constel·lació del Dragó. Una galàxia lenticular és un tipus de galàxia intermèdia entre una galàxia el·líptica i una galàxia espiral en la seqüència de Hubble. Les galàxies lenticulars són galàxies de disc (com galàxies espirals), que han gastat o perdut la seva matèria interestel·lar (com galàxies el·líptiques). Moltes vegades, resulta difícil distingir-les a causa de la inclinació i a la poca definició del seu braç espiral.

Classificació La classe S0 va ser definida per primera vegada per Edwin Powell Hubble el 1936 com una forma intermèdia entre les galàxies el·líptiques i les espirals; Gerard de Vaucouleurs va refinar posteriorment aquesta seqüència i s'hi classifiquen com: S0 (sense barra central), SAB0 (rudiment de barra central), i SB0 (amb barra central). A més, també es parla de: E/S0 (galàxies el·líptiques que recorden una lenticular), S0- (galàxies lenticulars molt semblants a una el·líptica), S00 (galàxies lenticulars amb certa estructura interna), i S0+ (pols present i en alguns casos entroncant amb les galàxies espirals (classificació mixta S0/a); les dues classificacions —segons presència o no de barra central i segons estructures visibles o no— es combinen entre si, igual que les que indiquen si hi ha anells o no (vegeu per a més, Seqüència de Hubble).

Un sistema de classificació d'aparició força recentment desenvolupat pels astrònoms John Kormendy i Ralf Bender és un molt similar a l'utilitzat per a les galàxies espirals segons la grandària del seu bulb central i que transcorre de manera paral·lela a la seqüència de les galàxies espirals; així es tenen les galàxies S0a-S0b-S0c (amb les gradacions intermèdies S0ab i S0bc), anàlogues a les classificacions Sa, Sab, Sb, Sbc, i Sc per a galàxies espirals i que entronquen amb les galàxies galàxies esferoidals nanes; aquest sistema també distingeix entre galàxies lenticulars amb o sense barra de la mateixa manera que es descriu a dalt.

Aquest esquema, obtingut a partir d'estudis realitzats de galàxies lenticulars situades al Cúmul de Verge, reforça la idea que les galàxies lenticulars i esferoïdals, almenys en cúmuls de galàxies rics, procedeixen de galàxies espirals i irregulars que han perdut la seva matèria interestel·lar com es detalla a continuació.

I les característiques de la classificació de les galàxies són el significat de cadascuna (S0 (sense barra central), SAB0 (rudiment de barra central), i SB0 (amb barra central). A més, també es parla de: E/ S0 (galàxies el·líptiques que recorden una lenticular), S0- (galàxies lenticulars molt semblants a una el·líptica), S00 (galàxies lenticulars amb certa estructura interna), i S0+ (pols present i en alguns casos entroncant amb les galàxies espirals —classificació mixta S0/a—).

Morfologia i estructura Classificació miniatura|esquerra|NGC 2787 és un exemple de galàxia lenticular amb absorció de pols visible. Encara que aquesta galàxia ha estat classificada com a galàxia S0, es pot apreciar la dificultat de diferenciar entre espirals, el·líptiques i lenticulars. Crèdit: HST. miniatura|esquerra|NGC 1387 té un gran anell nuclear. Aquesta galàxia és membre del cúmul de Fornax. miniatura|300px|Quadrícula que mostra la ubicació de les galàxies de tipus primerenc (incloses les galàxies lenticulars S0) en relació amb les galàxies espirals de tipus tardà. L'eix horitzontal mostra el tipus morfològic, dictat principalment per la naturalesa dels braços espirals. miniatura|300px|El percentatge de galàxies amb una determinada relació d'eixos (menor/major) per a una mostra de galàxies lenticulars i espirals. El requadre és una representació visual del perfil de qualsevol de les relacions entre els eixos menor (b) i més gran (a).

Les galàxies lenticulars són úniques perquè tenen un component de disc visible i un component de protuberància prominent. Tenen una relació protuberància-disc molt més gran que les espirals típiques i no tenen l'estructura canònica de braços espirals de les galàxies de tipus tardà, encara que poden mostrar una barra central. Aquesta dominància de la protuberància es pot veure en la distribució de la relació d'eixos (és a dir, la relació entre els eixos menor i més gran observats en una galàxia de disc) d'una mostra de galàxies lenticulars. La distribució de les galàxies lenticulars augmenta de forma constant a l'interval de 0,25 a 0,85, mentre que la distribució de les espirals és essencialment plana en aquest mateix interval. Les relacions axials majors es poden explicar observant galàxies de disc de front o tenint una mostra de galàxies esferoïdals (dominades pel bulb). Imagina que observes dues galàxies de disc de cant, una amb protuberància i una altra sense protuberància. La galàxia amb una protuberància prominent tindrà una relació axial de vora més gran que la galàxia sense protuberància, segons la definició de relació axial. Per tant, una mostra de galàxies de disc amb components esferoïdals prominents tindrà més galàxies amb relacions axials més grans. El fet que la distribució de galàxies lenticulars augmenti en augmentar la relació axial observada implica que les lenticulars estan dominades per un component central amb protuberància.

Sovint es considera que les galàxies lenticulars constitueixen un estat de transició poc conegut entre les galàxies espirals i les el·líptiques, cosa que es tradueix en la seva ubicació intermèdia a la seqüència de Hubble. La raó és que les lenticulars tenen components prominents tant al disc com al bulb. El component del disc sol mancar de característiques, cosa que impedeix un sistema de classificació similar al de les galàxies espirals. Com que la protuberància sol ser esfèrica, tampoc es poden classificar com a galàxies el·líptiques. Per tant, les galàxies lenticulars es divideixen en subclasses segons la quantitat de pols present o la prominència d'una barra central. Les classes de galàxies lenticulars sense barra són S01, S02, i S03 on els números amb subíndex indiquen la quantitat d'absorció de pols al component del disc; les classes corresponents per a les lenticulars amb barra central són SB01, SB02, i SB03.

Descomposició de Sèrsic Els perfils de brillantor superficial de les galàxies lenticulars estan ben descrits per la suma d'un model de Sèrsic per a la component esferoïdal més un model exponencialment decreixent (índex de Sèrsic de n ≈ 1) per al disc, i sovint una tercera component per a la barra.Laurikainen, Eija; Salo, Heikki; Buta, Ronald (2005), Multicomponent decompositions for a sample of S0 galaxies De vegades s'observa un truncament als perfils de brillantor superficial de les galàxies lenticulars a ~ 4 longituds d'escala del disc. Aquestes característiques són consistents amb l'estructura general de les galàxies espirals. No obstant això, el component del bulb de les lenticulars està més estretament relacionat amb les galàxies el·líptiques en termes de classificació morfològica. Aquesta regió esferoïdal, que domina l'estructura interna de les galàxies lenticulars, té un perfil de brillantor superficial més pronunciat (l'índex de Sèrsic sol oscil·lar entre n = 1 i 4)Andredakis, Y. C.; Peletier, R. F.; Balcells, M. (2016), The Shape of the Luminosity Profiles of Bulges of Spiral GalaxiesAlister W. Graham and Clare C. Worley(2016), Inclination- and dust-corrected galaxy parameters: bulge-to-disc ratios and size-luminosity relations que el component del disc. Les mostres de galàxies lenticulars es distingeixen de la població de galàxies el·líptiques sense disc (excloent-hi els petits discos nuclears) mitjançant l'anàlisi dels seus perfils de brillantor superficial.Guilia A.D. Savorgnan and Alister W. Graham (2016), Supermassive Black Holes and Their Host Spheroids. I. Disassembling Galaxies Encara que la forma de les galàxies lenticulars no varia tant com en les galàxies en espiral, poden dividir-se en una sèrie de subclasses basades en la seva aparença. Aquestes són algunes d'aquestes subclasses:

Barres En el sistema de classificació de Vaucouleurs, les galàxies lenticulars poden dividir-se en subclasses basant-se en la presència o absència d'una estructura de barra central. La denominació SAO s'usa per a galàxies lenticulars sense barra aparentment. La SBO s'usa per a les galàxies amb una nítida barra. La denominació SABO n'és una classificació intermèdia i la podríem definir com galàxies amb una barra feble.

Anell interior i subtipus en forma de S Les galàxies lenticulars amb anell interior s'anomenen (S0(r)), les que tenen forma de S a (S0(s)) i les que tenen formes intermèdies (S0(rs)). No obstant això, aquestes designacions van ser definides en un principi per a galàxies en espiral, i trobar objectes que representin algunes d'aquestes classes és molt difícil.

Contingut miniatura|Imatge del Hubble d'ESO 381-12.

En molts aspectes, la composició de les galàxies lenticulars és similar a la de les el·líptiques. Per exemple, en totes dues predominen les estrelles més velles i, per tant, més vermelles. Es creu que totes les estrelles tenen més de mil milions d'anys, d'acord amb el seu desplaçament a partir de la relació Tully-Fisher (vegeu més endavant). A més d'aquests atributs estel·lars generals, els cúmuls globulars es troben més sovint en galàxies lenticulars que en galàxies espirals de massa i lluminositat similar. També tenen poc o cap gas molecular (per això manca formació estel·lar) i cap emissió significativa d'hidrogen α o 21-cm. Finalment, a diferència de les el·líptiques, encara poden posseir una quantitat significativa de pols.

Cinemàtica Dificultats i tècniques de mesura miniatura|NGC 4866 és una galàxia lenticular situada a la constel·lació de Verge.