Bath és una ciutat en el comtat cerimonial de Somerset, en el sud-oest d'Anglaterra. Està situada a 156 km a l'oest de Londres i a vint-i-un quilòmetres al sud-est de Bristol. Li va ser concedit l'estatus de ciutat l'any 1590 a través d'un decret real de la reina Isabel I, i posteriorment el de county borough ("municipi comtal”) en 1889, la qual cosa li va garantir independència administrativa de la resta de Somerset. Més tard, Bath es va convertir en part d'Avon, quan aquest comtat va ser creat en 1974. Des de 1996, amb l'abolició del comtat de Avon, la ciutat ha estat el principal centre urbà de l'autoritat unitària de Bath and North East Somerset
Bath va ser fundada com un complex termal pels romans sota el nom llatí de Aquae Sulis (“les aigües de Sulis”), en 43 d. C., encara que la tradició oral sense cap manteniment suggereix que ja existia des d'abans. Els romans van construir el complex i un temple en els pujols adjacents a la vall del riu Avon, al voltant de la font de les aigües termals. Edgar el Pacífic va ser coronat com a rei d'Anglaterra en l'Abadia de Bath en el 973. Temps després, es va popularitzar per les seves aigües termals durant l'època georgiana, la qual cosa va propiciar una gran expansió i va deixar un reconegut llegat arquitectònic georgià per a la construcció del qual es va utilitzar pedra de Bath.
Bath va ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco en 1987. La ciutat posseeix una gran varietat de teatres, museus i altres edificis d'importància cultural, la qual cosa ha contribuït al seu desenvolupament com a destinació turística. Existeixen dues universitats (la Universitat de Bath i la Universitat de Bath Spa) i nombrosos centres d'ensenyament secundari i superior
Història Antiguitat miniatura|Els banys romans. Hi ha proves d'assentaments humans que daten del Mesolític als turons de la ciutat de Bath, per exemple a Bathampton Down. També s'han trobat túmuls de l'edat del bronze i les restes del que potser fos una fortificació de l'edat del ferro. Les restes trobades en un dels túmuls pertanyen a la cultura del vas campaniforme i es va trobar casualment quan s'excavava per fer els fonaments d'una estació de la RAF.WA Heritage University of Bath Masterplan Development Proposal 2008, p.4,13-14 «The Beaker Peopleand the Bronze Age », Somerset County Council
A Bath brollen tres deus naturals d'aigua calenta, properes l'una de l'altra, on sembla que els britans tenien un altar dedicat a la deessa Sulis; en arribar els romans la van identificar amb Minerva i vers l'any 60 o 70 van edificar un temple i van tancar la deu dins d'una estructura amb diferents sales com acostumaven a fer a les seves termes. El nom que li van posar va ser Acquae Sulis Termae.
Quan al segle V els romans van perdre el domini de Britànnia, les termes van deixar de tenir el manteniment necessari i els conductes d'aigua van quedar obstruïts pel rebliment.
Època anglosaxona L'any 577 els anglosaxons, en haver guanyat la batalla de Deorham, es van apoderar de la ciutat. Un poema d'autor anònim titulat The Ruin descriu l'aspecte que tenia Bath en aquell moment. Durant el segle següent es va construir un monestir (Bath Abbey), probablement per ordre d'Osric, rei de Hwicce. L'any 781 el monestir va passar a ser domini del rei Offa de Mèrcia, el qual va fer reconstruir l'església que estava dedicada a sant Pere. miniatura|El monestir Bath Abbey. El rei Alfred va donar un nou aspecte a la ciutat, deixant per al monestir el quadrant sud-est. En un document del , el Burghal Hidage, es descriu Bath com un burg emmurallat: la muralla tenia una longitud de 1.257 metres amb 100 homes que es repartien la vigilància. Durant l'època anglosaxona el nom apareix escrit en diferents versions de l'actual: Baðum, Baðan o Baðon.
El rei Edgard el Pacífic es va fer coronar l'any 973 al monestir de Bath. Guillem el Roig va donar la ciutat al seu metge John de Tours, que després seria bisbe de Wells i abat del monestir de Bath. L'any 1088 la ciutat va ser saquejada revolta dels nobles que va seguir la mort de Guillem el Conqueridor. John de Tours es va fer construir un palau, el bisbe Reginald Fitz Jocelin va manar l'any 1180 la construcció d'un asil per a pobres (St John's Hospital) al costat de la font anomenada Cros Bath.
Quan es va instituir el sistema organitzatiu dels hundreds, la ciutat en va instituir anomenat de diverses maneres: Hundred of Le Buri, Bath Foreign Hundred o Forinsecum. Els comerciants no estaven representats en aquesta forma d'administració i, per guanyar influència en les decisions, van crear un gremi, que es reunia al guildhall, d'on va sorgir el primer alcalde al .
Època moderna miniatura|Carrer Circus de Bath. Al els edificis de Bath estaven en mal estat i el bisbe Oliver King va decidir fer reparacions. El lloc va començar a atreure visitants que anaven a passar uns dies i prendre els banys que s'assegurava tenien poders curatius. La reina Elisabet I va donar el 1590 l'estatus de ciutat a l'antic burg.
Durant la guerra civil anglesa, el rei Carles I va estar empresonat a Bath, però els reialistes es van apoderar de la ciutat el juliol del 1643. Durant l'època Stuart i l'època Georgiana es van construir molts edificis nous i aquesta ampliació va atreure més visitants. John Wood i el seu fill van ser els arquitectes encarregats de donar un estil uniforme i clàssic a les façanes tots els nous edificis que va cridar molt l'atenció.
Del a l'actualitat Segons el cens del 1801 Bath era una ciutat molt poblada, amb 40.020 habitants.A Vision to Britain Through Time, «Bath» Alguns residents eren gent adinerada que embellien la ciutat amb les seves obres, per exemple William Thomas Beckford. L'emperador Haile Selassie va escollir Bath per al seu exili. Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser objecte de bombardeigs de la Luftwaffe, en represàlia per diversos atacs de les forces aèries britàniques sobre Alemanya. Les cases del Royal Crescent, el carrer més emblemàtic de Bath van ser incendiades i molts edificis es van destruir per una bomba de 500 kg. Amb el temps es va anar reparant els danys però encara queden senyals.
El 1950 el municipi va integrar dins el seu territori tres pobles veïns: Combe Down, Twerton i Weston. El 1987 la UNESCO va declarar Bath Patrimoni de la Humanitat.
Govern i escut d'armes Havent format part del comtat de Somerset històricament, Bath es va convertir en county borough (“comtat municipi”) en 1889, independitzant-se així del nou comtat administratiu de Somerset. Més tard, va passar a ser part de Avon quan aquest comtat no metropolità va ser creat en 1974. Des de l'abolició de Avon en 1996, la ciutat ha estat el principal centre urbà de l'autoritat unitària de Bath and North East Somerset. No obstant això, Bath encara és part del comtat cerimonial de Somerset, encara que no de l'homònim comtat no metropolità.
Des de 1295 fins a l'aprovació de l'Acta de Reforma de 1832, Bath triava dos membres de la Cambra dels Comuns. La ciutat pertany a un únic districte electoral, sent el liberal demòcrata Don Foster el seu representant en el Parlament (dades de 2010). Els seus resultats en les eleccions de 1992 van ser notables, pel fet que Chris Patten (membre del Parlament per Bath des de 1979 a 1992) va jugar un rol important, com a president del Partit Conservador, en la reelecció de John Major com Primer Ministre, però no va aconseguir mantenir la seva banca en el Parlament. Des de llavors, Don Foster ha estat reelegit com a representant de la ciutat en cada elecció. No obstant això, l'avantatge de vots obtinguda pel Partit Liberal Demòcrata per sobre del Partit Conservador es va reduir significativament des de més de 9 mil vots en les eleccions generals de 1997 i 2001 a 4.638 en 2005.
El blasó de l'escut d'armes inclou dues franges platejades sobre un fons blau, que representen el riu Avon i les aigües termals. L'espasa és la de Sant Pau, un dels patrons de l'abadia (juntament amb Sant Pere). La cimera commemora la coronació d'Edgar en el 973. La corona és sostinguda en l'aire per dues mans amb mangues fins a la nina. Els tenantes, un lleó i un os, s'alcen sobre unes branques de roures amb glans, Les claus són les de Sant Pere. El lema la hi ciutat —Aquae Sulis, el nom romà de Bath— està escrit en la part inferior. El primer registre de l'escut d'armes està en l'obra Particular Description of England (“Descripció Particular d'Anglaterra”), de William Smith. Se suposa que la data del mapa de Bath —en el qual apareix l'escut d'armes com és en l'actualitat— contingut en aquest manuscrit és la mateixa que la d'un mapa de Bristol, datat el 30 o 31 de juliol de 1568.
Geografia Bath està situada a la vall de l'Avon al sud de l'acabament d'una zona de turons, els Cotswolds, una àrea catalogada pel govern britànic amb el nom de destacada per la seva bellesa natural. el punt de màxima alçada del municipi està a 238 m en un altiplà anomenat Lansdown.
La ciutat està construïda a la plana d'inundació del riu Avon, que està a 18 msnm. L'aigua que al començament es dispersava formant pantans es va canalitzar per un sol curs d'aigua. Així i tot de tant en tant hi havia inundacions, fins que el 1970 es van fer unes obres per millorar la contenció. Hi ha una àrea propera al riu anomenada Kensington Meadows, en part boscosa i en part camp obert, que ha estat nomenada reserva natural.Flood Risk Assessment
L'aigua de les fonts geotermals de Bath s'alimenten de les pluges que cauen als Mendip Hills i s'escolen entre el rocam calcari on s'uneix a l'aigua procedent del subsòl (gradient geotèrmic), que arriba a tenir entre 64 i 96 °C.Natural Thermal Waters miniatura|Royal Crescent: Conjunt de cases georgianes del segle XVIII
Clima Com la resta del sud-oest d'Anglaterra, Bath té un clima temperat però és generalment més humit i suau que la resta de la zona. A l'estiu les altes pressions procedents de les Azores afecten porten temps estable i temperatures agradable però de vegades, es formen núvols de convecció a l'interior del país que redueixen significativament el nombre d'hores de sol. La major part de les pluges es concentren a la tardor i a l'hivern, quan els corrents de convecció i les depressions es formen més sovint. També a l'estiu es poden formar sobtades tamborinades de curta durada. La neu es presenta generalment uns 5 o 18 dies a l'hivern. Els vents més forts es produeixen entre els mesos de novembre al març, amb predomini dels que venen del sud-oest.South West England Climate
Cultura Durant el , Bath es va convertir en el centre d'atenció de l'alta societat a Anglaterra. Va ser durant aquest període que va tenir lloc la construcció del Theatre Royal, així com també l'edificació de nombroses estructures emblemàtiques de la ciutat com el Lansdown Crescent, el Royal Crescent, The Circus i el Pont Pulteney.
En l'actualitat, Bath compte amb cinc teatres —Theatre Royal, Ustinov Studio, the egg, el Rondo Theatre i el Mission Theatre— i atreu companyies i directors de renom internacional, incloent una temporada anual de Peter Hall. La ciutat també té una llarga tradició musical. L'Abadia de Bath alberga un òrgan de la respectada signatura alemanya Klais Orgelbau i constitueix la sala de concerts més gran de la ciutat, amb al voltant de 20 concerts i 26 recitals d'òrgan cada any. Una altra sala de concert destacada és The Fòrum, un edifici art déco amb 2 mil seients que es va originar com el que probablement hagi estat el cinema més luxós de Bath.