John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial. Les seves idees tingueren un gran impacte en el pensament i la política econòmica. És particularment recordat per apostar per una política governamental intervencionista, amb la qual el govern, utilitzant mesures fiscals i monetàries, ajudaria a mitigar els efectes adversos dels cicles econòmics. És reconegut com el pare de la macroeconomia moderna i les seves idees generaren una escola econòmica keynesiana.
Segons Keynes, els mercats no s'equilibren automàticament i això justifica el recurs a polítiques econòmiques conjunturals. El keynesianisme, la nova economia keynesiana, el neokeynesianisme o el postkeynesianisme més intervencionista són conceptes i corrents de pensament d'actualitat i procedents de l'obra de Keynes.
Considerat com un dels més importants teòrics de l'economia del , Keynes, en tant que conseller oficial o oficiós de nombrosos polítics, va ser un dels actors principals dels acords de Bretton Woods. També és l'autor d'un conegut llibre sobre el tractat de Versalles titulat Les conseqüències econòmiques de la pau, publicat el 1919, així com la publicació d'articles en diversos diaris.
La seva primera obra teòrica va ser el Tractat sobre la moneda, però la seva obra major és sense discussió la Teoria general de l'ocupació, de l'interès i de la moneda (1936), que va permetre omplir un buit, proveint sobretot els nous liberals anglesos una teoria econòmica adaptada, apta per a qüestionar la llei de Say, en subratllar els límits del laissez-faire des de la fi del , i en implementar les eines conceptuals necessàries per a la posada en marxa de polítiques econòmiques alternatives. Els seus treballs han estat així utilitzats després de la Segona Guerra Mundial en el marc del desplegament de l'estat del benestar. El pensament de Keynes, sobretot el corrent keynesià anomenat la síntesi neoclàssica, molt de temps dominant als Estats Units,Estewell, 1987, p.47 ha perdut una àmplia part de la seva influència a partir del començament dels anys 1980, amb la pujada del monetarisme i de la nova economia clàssica. Tanmateix, la crisi econòmica de 2008-2009 sembla haver marcat una recuperació de l'interès pel pensament de Keynes, tant en la versió més aviat social liberal de la nova economia keynesiana com en versions més heterodoxes, tals com el postkeynesianisme.
Vida i obra John Maynard Keynes va néixer en una família d'universitaris pertanyent a la burgesia victoriana.John Maynard Keynes va néixer el mateix any que Joseph Schumpeter en un entorn burgès victorià caracteritzat pel sentit de les coses, el gust per la bellesa, la intel·lectualitat i l'elevació moral AcGrenoble El seu pare, John Neville Keynes, era professor de Cambridge, conegut com a autor de The Scope and Method of Political Economy (1891), un dels millors tractats de metodologia econòmica, i sa mare, Florence Ada Brown, fou una escriptora reeixida i reformista social, també farà política i va ser escollida alcaldessa de Cambridge el 1932. John va tenir un germà, sir Geoffrey Keynes (1887- 1982) cirurgià i bibliòfil, i una germana, Margaret.
Primers anys miniatura|esquerra|L'Eton college cap a 1750 a la vora del Tàmesi Als set anys, John Maynard Keynes entra a l'escola primària de St. Faith's (Preparatory School), on fa una prova d'un cert talent en matemàtiques.Mooridge Maynard Keynes. An Economist's Biography, pàg. 25-29 Un any més tard, ingressa a l'Eton college. Va ser un alumne brillant i va obtenir nombrosos premis (deu el primer any, divuit el segon i onze el tercer). Es mostra particularment dotat per les matemàtiques, en què obté tots els primers premis.p. 50 El 1902, entra al King's College, Cambridge. El 1903, Lytton Strachey i Leonard Woolf l'introdueixen en la societat dels Cambridge Apostles, un club dedicat a "perseguir la veritat sense reserves i amb absoluta devoció per un grup d'amics íntims". p. 36 Hi troba Henry Sidgwick, Bertrand Russell, Lowes Dickinson i George Edward Moore, el llibre dels quals, Principia Ethica, exercirà sobre Keynes una influència fonamental.p. 36 És també en aquest entorn on es formarà el grup de Bloomsbury, del qual serà membre. Les primeres relacions romàntiques i sexuals de Keynes foren gairebé exclusivament amb homes. De fet, va ser en el si del grup on desenvolupa la seva homosexualitat. Un dels seus grans amors va ser l'artista Duncan Grant, que conegué el 1908, i també estigué implicat amb l'escriptor Lytton Strachey, que havia conegut el 1903. Keynes es llicencià en matemàtiques per Cambridge el 1905; es prepara llavorsLa vida i l'obra de Keynes per al concurs de l'alta funció pública anglesa. És també a Cambridge on coneix alguns dels millors economistes de la seva època: Francis Ysidro Edgeworth, Alfred Marshall; més tard Joan Robinson, Piero Sraffa, Ricàs Kahn, James Meade i Bertil Ohlin.
El 1907, fa unes oposicions per a treballar per a l'estat britànic, però queda en segon lloc al concurs p. 105 i no pot integrar al Tresor. És destinat a l'Indian Office (Ministeri de l'Índia). Al cap de dos anys, s'hi avorreixp.108 i, cap al 1907, comença a treballar en el que acabarà sent el Treatise on Probability (Tractat sobre la probabilitat). Paral·lelament, inicià estudis d'economia sota la direcció d'Alfred Marshall. Quan Arthur Cecil Pigou és escollit per a la càtedra d'Alfred Marshall, el despatx d'economia i de política presidit per John Neville Keynes, va crear dos llocs de professor universitari, dels quals un és assignat a John Maynard Keynes.p.110 Des de 1909 fins a la seva mort, va ser professor a la Universitat de Cambridge. El 1913, publica el seu primer llibre d'economia, lIndian Currency and Finance. Segons Schumpeter, l'èxit de l'obra li val la reputació de dominar tan bé els problemes tècnics com els polítics i els humans.A. Samuelson "Les grands corrents de pensament econòmic", Pug, 1990, p.397 Gràcies a aquest llibre, és nomenat membre de la Reial Comissió de moneda i finances Índies (1913-1914).Patinkin, Don, 1987, p.19
Posteriorment, s'anà interessant progressivament per l'economia. Conseller del govern britànic durant la Primera Guerra Mundial, la seva primera aportació pública com a economista és la publicació el 1919 (tot just acabada la guerra) de Les conseqüències econòmiques de la pau. En aquesta obra, argumentava que les reparacions de guerra que estava obligada a pagar Alemanya a les nacions vencedores eren excessives i portarien l'economia alemanya a la ruïna. Aquestes prediccions quedaren fora de tot dubte quan l'economia alemanya s'enfonsà el 1923 a causa de la hiperinflació soferta, quan tan sols havia pagat una part molt petita de les reparacions de guerra.
Keynes, l'art i el grup de Bloomsbury miniatura|esquerra|upright=0.8|Vanessa Bell, un personatge central del grup de Bloomsbury, pintada per un altre "Bloomsbury", Roger Fry La vida de Keynes serà sempre doble: d'un costat l'home privat, esteta, vinculat al grup de Bloomsbury i, de l'altre, l'home públic, economista i conseller polític. p.17 Alguns dels seus amics, com Walter Lippmann, no podran mai conciliar aquesta ambigüitat o preferiran quedar-se amb l'home públic.Ronald Steel, 1998, Walter Lippmann and the American Century, Transaction Publishers, p.306. En el grup de Bloomsbury compta sobretot el pintor Duncan Grant(en anglès) Escoffier, Jeffrey. "Keynes, John Maynard." In Glbtq: An Encyclopedia of Gay, Lesbian, Bisexual, Transgender, and Queer Culture. glbtq, Inc.: Chicago, 2004 Lytton Strachey, E. M. Forster i Virginia Woolf. Malgrat la seva homosexualitat anunciada, Keynes es va casar el 1925 amb la ballarina russa Lydia Lopokova (una ballarina estrella de la companyia dels Ballets Russos de Sergé Diaghilev). No serà massa ben acceptada pel grup de Bloomsbury i sobretot per Vanessa Bell, que la troba massa poc racional. Recíprocament, no té gaire afinitat amb ells. Per a Robert Skidelsky,p. 358-362 allunyant-lo del grup de Bloomsbury, li va permetre integrar-se millor en els mitjans propers als cercles del poder i atènyer la maduresa necessària per a escriure les seves grans obres econòmiques. Tota la seva vida, Keynes va manifestar un gran interès per l'òpera (Covent Garden) i per la dansa, a la qual ajuda financerament. Durant la guerra, va ser membre del Comitè per a la promoció de la música i de les arts (CEMA). La intervenció de Keynes serà important en matèria de política pública a favor de les arts i la cultura. Ell i els membres del grup de Bloomsbury varen crear estructures cooperatives o associatives (Hogarth Press, The London Artists), destinades a donar un marc estable a artistes disposats a sotmetre's a regles mínimes, que no tocaren la seva llibertat de creació, a canvi d'ingressos més regulars. En el sector privat, una de les seves majors realitzacions va ser la Contemporary Art Society, funcionant com una autoritat de certificació d'artistes contemporanis per tal d'educar el gust del públic i de tranquil·litzar els compradors potencials sobre la qualitat de les seves compres.Craufurd D. Goodwin «Chapter 2 : Art and cultura in the history of economic thought » in V. A. Ginsburgh, David ThrosbyHandbook of the Economics of Art and Cultura pàg. 61-66. Aquest rol va ser reprès, i considerablement estès, amb la fundació després de la Segona Guerra Mundial del British Arts Council, del qual Keynes va ser un dels primers directors. Keynes va ser un gran col·leccionista de llibres i compartia aquesta passió amb Friedrich Hayek, filòsof i economista liberal clàssic amb el qual manté una certa amistat, tot i estar en profund desacord en matèria d'economia. Va reunir en la seva col·lecció nombrosos manuscrits d'Isaac Newton sobre alquímiaveure article del New York Times 12 juny de 2003 i les notes de John Conduitt. Una de les últimes publicacions de Keynes fou Newton, l'home (Newton, The Man), apareguda per al tricentenari del naixement del físic (1942).
Les grans etapes de la carrera de Keynes Keynes, alt funcionari del Tresor L'agost de 1914, es fa destacar en recomanar a Lloyd George, llavors ministre de finances, de no suspendre la convertibilitat de la lliura esterlina més que en cas d'absoluta necessitat. El 6 de gener de 1915, a proposta d'Edwin Montagu que havia lamentat la seva sortida de lIndian Office, és incorporat al Tresor mentre duri la guerra. Quan McKenna succeeix Lloyd George en finances, es converteix aviat en el seu principal conseller p.189 i, en la mateixa època, és destinat a la divisió del Tresor encarregat del finançament de la guerra. p.184 miniatura|Firma del tractat de Versalles el 1919
Keynes va participar activament en el debat que ocupà el govern anglès: s'havia d'augmentar el nombre de divisions alineades en el front francès i, per tant, recórrer al reclutament o no? Keynes i McKenna eren oposats a aquesta opció. Esgrimien dos arguments: el reclutament impactaria en la producció britànica, que portaria el país a una dependència dels Estats Units en matèria de finançament; el reclutament és contrari al principi liberal que fa que un govern no pugui exigir als ciutadans que donin la seva vida sense el seu consentiment explícit. La victòria de l'opció contrària, la de la guerra total, va fer considerar a Keynes la seva dimissió del Tresor. Per entendre si Keynes era o no objector de consciència veure Dostaler, 2005, pp.246-250 Malgrat les pressions dels seus amics de Bloomsbury, escull quedar-se al seu lloc amb gran alleujament dels seus pares.
El 6 de desembre de 1916, el conservador Andrew Bonar Law esdevé el nou ministre de finances en substitució de McKenna. El nou ministre mantindrà bones relacions amb Keynes i, el maig de 1917, és nomenat cap de la "divisió A", encarregada dels finançaments exteriors i condecorat amb l'orde del Bany.