Loceà de Tetis, va ser un oceà prehistòric durant gran part de l'era Mesozoica i principis i mitjans de l'era Cenozoica. Va ser el predecessor de l'oceà Índic modern, el mar Mediterrani i les conques marines interiors euroasiàtiques (principalment representades avui dia pel mar Negre i el mar Càspi). Rep el nom de la titànide Tetis.
Va durar fins ben entrat el Miocè i el mar Mediterrani és un dels seus vestigis. Durant el Mesozoic, va separar Gondwana al sud i Lauràsia al nord. El límit occidental d'aquest oceà era l'actual Europa meridional i Àfrica septentrional.
Durant el mesozoic inferior, quan Pangea es va fragmentar, la designació "Oceà Tetis" fa referència a l'oceà situat entre els antics continents de Gondwana i Lauràsia. Després de l'obertura dels oceans Índic i Atlàntic durant el període Cretaci i la fragmentació d'aquests continents durant el mateix període, es refereix a l'oceà que delimiten els continents d'Àfrica, Euràsia, Índia i Australàsia. Durant el Cenozoic inferior i mitjà, les plaques índia, africana, australiana i aràbiga es van moure cap al nord i van xocar amb la placa euroasiàtica, cosa que va crear noves fronteres a l'oceà, una barrera terrestre al flux de corrents entre les conques índia i mediterrània, i les orogènies del cinturó alpí (inclosos els Alps, l'Himàlaia, els Zagros i les muntanyes del Caucas). Tots aquests esdeveniments geològics, a més d'una baixada del nivell del mar a causa de la glaciació antàrtica, van posar fi al Tetis tal com existia anteriorment, fragmentant-lo en l'oceà Índic, el mar Mediterrani i el Paratetis. Va ser precedit per l'oceà Paleo-Tetis, que va durar entre el Cambrià i el Triàsic inferior, mentre que el Neotetis es va formar durant el Triàsic superior i va durar d'alguna manera fins al límit entre l'Oligocè i el Miocè (fa uns 24-21 milions d'anys), quan es va tancar completament. Una porció coneguda com a Paratetis es va aïllar durant l'Oligocè (fa 34 milions d'anys) i va durar fins al Pliocè (fa uns 5 fa milions d'anys), quan es va assecar en gran part. Els mars interiors moderns d'Europa i Àsia occidental, és a dir, el mar Negre i el mar Càspi, són restes del mar Paratetis. A més del Mediterrani, altres vestigis de l'oceà de Tetis són la mar Càspia, la mar d'Aral o el mar Negre.
Evolució Fa entre 65 i 55 milions d'anys, un fragment de Gondwana es va separar per a formar la placa tectònica que acabaria esdevenint l'Índia. Aquest fragment, després de derivar, acabar col·lidint amb Euràsia, i tancà la major part de l'oceà de Tetis.
Referències
Vegeu també Pantalassa Paleotetis Pangea Alps Himàlaia
Categoria:Geologia Categoria:Mars desapareguts