miniatura|Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata. De la seva obra, se n'han conservat només nou cançons (dues d'atribució incerta), la més famosa de les quals és «Lo dous cossire».
Vida i llegenda Es coneixen molt pocs detalls de la vida de Guillem de Cabestany i el relat que n'ha circulat al llarg dels anys és la llegenda del cor menjat. Aquest relat fictici apareix a la vida del trobador que figura als cançoners, és a dir, les biografies breus que apareixien als reculls de poesia trobadoresca. La traducció al català de la vida de Guillem de Cabestany és la següent:La biografia explica que Guillem de Cabestany estigué enamorat de Saurimonda de Navata, la muller de Ramon de Castell-Rosselló. El marit, gelós, quan ho descobreix, el matà i donà el seu cor com a menja a Saurimonda que en saber-ho, se suïcidà. Es tracta, però, d'una llegenda d'origen oriental que es difongué per l'Europa del i que també es feu servir per contar la vida d'altres poetes. Aquesta narració es convertí en prototip del màrtir d'amor, i el trobador i Saurimonda es convertiren en dos amants molt celebrats a l'edat mitjana. Que aquest relat és fals, ho prova el fet que, segons consta en documents de l'època, Saurimonda, vídua de Ramon de Castell Rosselló, es tornà a casar el 1210, i que Guillem de Cabestany apareix a la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. A més, el rei Alfons I, que s'esmenta en les versions més llargues de la vida, era mort un any abans del casament de Saurimonda amb Ramon de Castell-Rosselló (1197).
La llegenda fou esmentada en obres medievals com el Decameró de Boccaccio; en època moderna a De l'amour (1822) de Stendhal o l'òpera The troubadour (1886) amb música d'Alexander Campbell Mackenzie; i en època contemporània al Cant IV d'Ezra Pound's (1924–1925), en un capítol de El Unicornio (1965) de Manuel Mujica Láinez o en les òperes The Troubadour (1886), de Sir Alexander Campbell Mackenzie, i Written on Skin (2012) de George Benjamin i Martin Crimp.
Obres D'aquest trobador se'n conserven nou cançons, dues de les quals són d'atribució dubtosa. Entre les seves cançons la més reeixida és «Lo dous cossire» (El dolç neguit), una de les cançons més repetides de la literatura trobadoresca. A «Lo dous cossire» el trobador reafirma la seva fidelitat a la dama, tot i que simula el desamor per poder amagar l'amor amb la seva midons. També afirma que no canviaria el seu amor ni per totes les riqueses dels reis més importants d'Occident i finalment acaba sobreposant la veneració de la dama a la de Déu:
Referències
Bibliografia
Categoria:Cabestany Categoria:Compositors rossellonesos Categoria:Escriptors rossellonesos medievals Categoria:Poetes rossellonesos Categoria:Trobadors catalans Categoria:Morts al Rosselló Categoria:Poetes del segle XII Categoria:Poetes del segle XIII Categoria:Nascuts al segle XII Categoria:Morts al segle XIII