Levangeli Viu és un evangeli apòcrif que fou usat pels maniqueus. Les seves referències les tenim gràcies a Timoteu Presbíter en la seva obra De iis qui ad Eclesiam accedunt.
Va ser un Evangeli del segle III evangeli gnòstic escrit pel Maniqueisme profeta Mani. Va ser escrit originalment en siríac i anomenat Evangelion (), del grec ( "bones notícies")G. Haloun i W.B. Henning, "El compendi de les doctrines i estils de l'ensenyament de Mani, el Buda de la Llum", Àsia Major, N. S. 3 (1952), 182-212, pàg. 205. i va ser una de les set escriptures originals del maniqueisme. Es conserven diversos fragments al Còdex maniqueu de Colònia (descobert el 1969) i en fragments de manuscrits trobats a Turfan a partir de 1904.Wilhelm Schneemelcher, Apòcrifs del Nou Testament : Evangelis i escrits relacionats, Westminster John Knox Press, 2a ed. 1990, 2003, , 404-409. Alguns fragments de manuscrits coptes recuperats a Fayyum semblen contenir una mena de comentari o homilia sobre l'evangeli.
L'erudit iranià Al-Biruni (973–després de 1050), que encara tenia accés al text complet en el moment d'escriure, va comentar que es tractava d'un "evangeli d'un tipus especial", a diferència de qualsevol dels evangelis de els cristians, i que els maniqueus insistien que el seu era l'únic evangeli veritable, i que els diversos evangelis dels cristians tergiversaven la veritat sobre el Messies.Schneemelcher, Wilhelm (ed.); Wilson, Robert McLachan (traducció a l'anglès, 1991; 2003): Apòcrifs del Nou Testament: Evangelis i relacionats escrits. Cambridge: James Clark; Louisville, Kentucky: John Knox Press. Pàg. 406-411. (Enllaç i lloc web comprovats el 30-04-2012.)
Hi ha una tendència en l'erudició històrica a confondre l'Evangeli Vivent de Mani amb una altra de les seves obres,Schneemelcher, Wilhehelm (ed.); Wilson, Robert McLachan (traducció a l'anglès, 1991; 2003): Apòcrifs del Nou Testament: Evangelis i relacionats escrits. Cambridge: James Clark; Louisville, Kentucky: John Knox Press. Pàg. 409. (Enllaç i lloc web comprovats el 30-04-2012.) conegut com Ertenk o Ardhang/Arzhang (persa antic : artha-thanha , aproximadament "missatge de veritat") o El llibre d'imatges. L'Ardhang era de fet un llibre d'imatges,Skjærvø, Prods Oktor (2006): Una introducció al maniqueisme. Early Iranian Civilizations 103 ', p. 42. (Enllaç i lloc web comprovats el 30/04/2012.) amb el nom de en grec i coptica. Aquest era un llibre que contenia il·lustracions per acompanyar i facilitar la comprensió de la cosmologia de Mani. Foci I de Constantinoble (o pseudo-Photius) comenta el text, dient que conté un relat falsificat d'alguns dels actes de Jesús,Lardner, Nathaniel (1857): com/books?id=sKQTAAAAYAAJ&dq=Photius+Mani&pg=PA151 Les obres de Nathaniel Lardner en cinc volums, vol II. Londres: Thomas Hamilton, pàg. 151-157 (enllaç i lloc web comprovats el 30/04/2012.) mentre que Pere de Sicília insisteix que no contenia aquest material.Lardner, Nathaniel (1857): Les obres de Nathaniel Lardner en cinc volums, Vol II. Londres: Thomas Hamilton, pp 151-157 (Enllaç i lloc web comprovats el 30/04/2012.)
Referències
Categoria:Evangelis apòcrifs