Filip V de Macedònia (, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC. El tron va passar llavors al seu oncle Antígon III Dosó, més com a rei que com a regent. Filip va pujar al tron a la mort del seu oncle el 220 aC, tot i que el difunt va deixar fills.
Començament del regnat. La guerra social Apel·les havia estat nomenat per Dosó com a regent del jove rei (de 17 anys) però pràcticament des del començament Filip va assolir plenament el poder.
Quan els etolis van aprofitar la minoria per fer algunes incursions al Peloponnès, la Lliga Aquea dirigida per Arat de Sició va demanar ajut a Filip, però aquest encara no estava preparat per fornir l'assistència necessària. Derrotats els aqueus a Càfies i destruïda Cinàtea, Filip va decidir passar a l'acció i va anar a Corint al front d'un exèrcit. Quan va arribar els etolis ja havien evacuat el Peloponès. Va avançar cap a Tègea i va atacar els espartans, que secretament afavorien els etolis; Esparta va retirar el suport als etolis.
Va presidir llavors una assemblea de la Lliga Aquea a Corint que va declarar la guerra a la Lliga Etòlia. Van entrar a l'aliança Beòcia, la Fòcida, l'Epir, Acarnània i Messènia, encara que poc estaven disposats a participar activament. Esparta i Tegea donaven suport a Etòlia. Era evident que la lluita s'havia de lliurar entre Etòlia d'un costat i Macedònia i la Lliga Aquea de l'altre, i Filip va tornar al seu regne per preparar la guerra.
Va fortificar la seva frontera, i va signar un tractat amb el rei d'Il·líria Escerdilaides (que atacaria Etòlia per mar). A la primavera del 219 aC Filip va entrar a l'Epir amb 15.000 soldats i 800 cavallers i les forces epirotes i acarnànies se li van unir. Va ocupar algunes fortaleses etòlies a la frontera i va saquejar les regions properes però va haver de tornar a Macedònia per una invasió dels dàrdans, que quan van saber que el rei tornava es van retirar. L'estiu i tardor les va passar Filip a Tessàlia i a l'hivern es va presentar a Corint i va sorprendre els etolis dirigits per Eurípides, ocupant la fortalesa de Psofis; tot seguit va assolar l'Èlida, va entrar a Trifília i es va apoderar de tota la regió en només sis dies. Llavors es va replegar a Argos per passar la resta de l'hivern.
Al 218 aC va atacar Cefal·lènia, però va fallir en l'atac a Pales per la traïció d'un dels seus oficials, Leonci. Va abandonar l'empresa, va reembarcar i va aparèixer sobtadament al golf d'Ambràcia des d'on va penetrar al cor d'Etòlia sorprenent la capital Termos amb tots els tresors de la Lliga. Els caps de la lliga foren fets presoners i molt d'armament i materials; els edificis religiosos foren incendiats; quan es va retirar fou atacat pels etolis però en debades; Filip va poder arribar sa i estalvi a la flota.
Llavors es va dirigir contra els peloponesis; retornà a Corint, es va reunir amb les forces dels aqueus i va envair Lacònia; va baixar per la vall de l'Eurotes i va saquejar tot el país passant prop d'Esparta; va arribar fins a Tènar i Màlea, i a la tornada va derrotar els espartans dirigits per Licurg d'Esparta que li volien tallar la retirada.
Una mediació de Quios i Rodes va portar una treva, però les negociacions que van seguir no van reeixir.
El 217 aC Filip va fer campanya a Peònia, va ocupar la fortalesa de Bilazora que controlava la ruta des de Dardània, i després va entrar a Tessàlia, on va ocupar Tebes de la Ftiòtida mentre els aqueus feien la guerra al Peloponès.
Mentre Filip era als Jocs Nemeus a Argos va rebre la notícia de la derrota romana al Trasimè. Llavors va decidir fer la pau a Grècia i va acceptar les propostes de Quios i Rodes i del rei Ptolemeu IV Filopàtor d'Egipte. La pau es va signar sobre la base de conservar les posicions existents en aquell moment. Aquest tres anys de guerra (220 a 217 aC) foren coneguts com a guerra social.
En aquest temps les maquinacions dels seus consellers, Apel·les, Leonci i Megalees contra Arat foren descobertes i els tres consellers executats.
Aliança cartaginesa. Guerra amb Roma
A la cort de Macedònia es va refugiar Demetri de Faros, expulsat pels romans de la regió d'Il·líria. Demetri va agafar forta influència sobre Filip. El rei Escerdilídes havia aprofitat l'absència del rei a Grècia per abandonar l'aliança amb Macedònia i ocupar algunes fortaleses frontereres. El 217 aC Filip les va recuperar i a l'hivern va preparar una flota per atacar la costa il·líria.
El 216 aC la flota de Filip va entrar a la mar Adriàtica; el rumor que una flota romana anava en ajut d'Escerdilídes el va alarmar i es va retirar a Cefal·lènia i finalment va tornar a Macedònia sense fer res. Però quan va rebre notícies de la derrota romana a Cannes va decidir donar suport a Cartago i va enviar Xenòfanes d'Atenes a Itàlia per signar un tractat amb Hanníbal. Xenòfanes va signar el tractat però a la tornava fou capturat pels romans que així es van assabentar del plans del rei i van estacionar una flota a Brundísium per prevenir un atac per aquell costat.
El 215 aC la seva intervenció a Messènia va provocar la matança dels membres del partit aristocràtic; Arat el va criticar obertament. Filip, desconeixedor del que havia passat amb el seu ambaixador als cartaginesos, va enviar una segona ambaixada el mateix 215 aC i un nou tractat fou signat amb Hanníbal. Filip però va restar tot l'any inactiu i fins al 214 aC no va tornar a portar la flota a la mar Adriàtica on va ocupar la ciutat d'Òric i va assetjar Apol·lònia d'Il·líria, però es va haver de retirar quan va aparèixer una flota dirigida per Marc Valeri Leví, i va haver de destruir part dels vaixells per evitar-ne la caiguda en mans del romans. La retirada la va haver de fer per terra. Una expedició a Il·líria va fracassar. La mort de Demetri de Faros, enviat pel rei a Messènia per ocupar la fortalesa d'Itome (214 aC), no el va dissuadir dels seus projectes a Messènia.
El 213 aC es va apoderar de Lissos, amb la qual cosa gran part d'Il·líria va passar al seu control. Però la inactivitat els dos següents anys va impedir treure tot el profit d'aquesta conquesta, just quan l'ocupació de Tarent per Hanníbal li hauria facilitat el pas cap a Itàlia.
Les relacions amb la Lliga Aquea es van refredar quan es va saber que el rei havia tingut una relació amorosa amb la dona d'Arat. El rei macedoni va fer enverinar el seu aliat (213 aC).
Els romans, per mitjà del pretor Marc Valeri Leví, van fer aliança amb la Lliga Etòlia (211 aC), aliança en la qual havien d'entrar Escerdilaides d'Il·líria i Àtal I de Pèrgam i que rodejaven a Macedònia per tots els costats. Filip va assegurar les seves fronteres amb Tràcia i Il·líria i va marxar al sud amb un exèrcit en ajut d'Acarnània que era atacada pels etolis; aquestos es van retirar quan Filip s'acostava i el rei va retornar a Macedònia (hivern del 211 al 210 aC).
La primavera del 210 aC les hostilitats es van reprendre i els romans van iniciar la campanya amb l'ocupació d'Anticira, però després van retirar part de les seves forces amb el que van deixar de donar suport efectiu als seus aliats. Publi Sulpici Galba, successor de Leví només va poder conquerir Egina però Filip va conquerir la fortalesa d'Equinos a Tessàlia tot i els esforços de romans i etolis per evitar-ho.
El 209 aC l'exèrcit macedoni va anar en ajut dels aqueus, que no podien plantar cara a Elis, Messènia i Esparta. En el camí per Tessàlia Filip va derrotar el general etoli Pírries (que tenia alguns contingents romans al seu costat) i va forçar el pas de les Termòpiles. Va arribar al Peloponès i va celebrar les Herees a Argos. Altre cop Quios, Rodes i Egipte van oferir la seva mediació. Es van obrir negociacions a Ègion que van fracassar per les arrogants peticions dels etolis confiats per l'arribada d'Àtal I de Pèrgam. Filip va envair llavors l'Èlida amb suport de l'estrateg aqueu Cicliàdes, però fou rebutjat en la lluita a les muralles de la ciutat d'Elis. Notícies d'una invasió de dardanis i altres bàrbars a Macedònia el van obligar a retornar.
El 208 aC les flotes dels romans i de Pèrgam van iniciar els seus atacs per mar, mentre Escerdilídes i Pleurat III i la tribu tràcia dels medis atacaven pel nord-oest i el nord-est. Aqueus, acarnanis i beocis reclamaven el seu ajut contra els etolis i espartans. El rei va desplegar gran activitat; va establir la seva base a Demètrias i encara que no va poder impedir la caiguda d'Òreos en mans del romans va impedir la de Calcis i va derrotar el rei Àtal a la vora d'Opunt. El rei de Pèrgam va haver de tornar tot seguit a causa de l'atac al seu regne del rei Prúsies I de Bitínia i la flota romana, sota Sulpici, reduïda sense les naus de Pèrgam, va haver d'abandonar l'ofensiva i es va retirar a Egina. Això va deixar el camí lliure a Filip per ajudar els aqueus. Quan va baixar cap al Peloponnès el tirà Macànides d'Esparta es va retirar. Va prendre part a l'assemblea aquea d'Ègion, va assolar les costes d'Etòlia i va retornar als seus dominis.
Els fets dels anys següents són menys coneguts. Els romans, ocupats a Àfrica del nord i Hispània, no podien ocupar-se dels afers a Grècia i Filopemen va derrotar a Macànides d'Esparta. Etòlia fou saquejada pels macedonis que van arribar per segona vegada fins a la seva capital, Termos. La Lliga Etòlia va haver de signar la pau en els termes fixats pel rei macedoni.
Just al moment de la pau, una flota romana dirigida per Publi Semproni Tudità va arribar a Dirràquium. Filip li va presentar batalla però Tudità es va tancar darrere els murs d'Apol·lònia d'Il·líria. Una mediació dels epirotes va portar a un tractat de pau (205 aC) ratificat pel senat romà que volia dedicar la seva atenció a Àfrica, i que fou realment una treva temporal. El mateix any va morir Ptolemeu IV Filopàtor d'Egipte i va pujar al tron un menor (Ptolemeu V Epífanes); Filip es va aliar amb Antíoc III el Gran de Síria contra el nou rei egipci, pel qual Macedònia ocuparia les illes Cíclades i les ciutats i illes de Jònia en mans d'Egipte. Per això calia a Filip eliminar el poder naval a la mar Jònica de Pèrgam i Rodes, feina que va encarregar al pirata etoli Dicearc i a l'exiliat tarentí Heraclides. Dicearc es va apoderar de la majoria de les illes Cíclades amb només 20 vaixells i Heràclides va aconseguir per traïció incendiar l'arsenal i la flota ròdia. Mentre Filip va sotmetre les ciutats de Lisimàquia i Calcedònia que eren aliades dels etolis, i tot seguit va assetjar Cios a Bitínia. Rodes, que no volia trencar amb Filip tot i la traïció d'Heràclides, va oferir els seus bons oficis, però no hi va haver acord i Filip va entrar a Cios, que fou saquejada i els habitants venuts com esclaus; la ciutat fou cedida a Prúsies I de Bitínia, aliat macedoni. A la tornada va ocupar Tasos, que tot i que es va rendir, va patir la mateixa sort de Cios. Finalment Rodes va decidir declarar la guerra a Macedònia i es va aliar amb Àtal I de Pèrgam (201 aC). Filip va ocupar Samos i estava assetjant Quios quan les flotes combinades de Pèrgam i Rodes li van presentar batalla, i el van derrotar (tot i la mort de l'almirall rodi Teofilisc) però de manera no decisiva, i en un segon combat a Lade fou Filip el que va obtenir la victòria. Quios fou ocupada i el regne de Pèrgam assolat en part, fins a les mateixes muralles de la capital; el districte de la Perea ròdia fou ocupat per Macedònia incloses les ciutats d'Iasos i Bargília.
Segona Guerra Macedònica
Mentre els rodis i Pèrgam van reforçar les seves flotes construint nous vaixells. Filip, davant el domini de la mar pels seus enemics, va passar l'hivern a Cària i a l'any següent (200 aC) va aconseguir eludir la vigilància enemiga i retornar a Europa on calia la seva presència. Àtal de Pèrgam i el govern de Rodes van portar la seva flota a Egina i van aconseguir l'aliança d'Atenes, hostil a Macedònia, que va declarar la guerra a Filip.