Filarc () fou un historiador grec contemporani d'Arat de Sició. Es desconeix el seu lloc de naixement: la Suïda esmenta Atenes, Nàucratis i Sició, mentre que Ateneu de Nàucratis dubta entre les dues primeres. Hauria viscut a la segona meitat del .
Per la deferència o el menyspreu que mostra als déus i al sentiment religiós, revela molt sobre l'estatus de la religió en el . Explica facts sobrenaturals de les històries de reis i batalles entre altres per fets naturals o enganys per efors o oracles i la manipulació política de la religió. Segons Thomas Africa, els déus de Filarc són difícils per detectar, eren una mena de dieux fainéants (‘deus mandrosos’) segons el concepte d'Alexandre Kojève. Filarc creïa més aviat en l'atzar i un dret natural, no era ni ateu ni mitòleg, no era pietós, però sí que era moral.
Polibi ataca el seu crèdit com a historiador per la seva parcialitat amb Cleòmenes III i el seu odi a Arat i els aqueus. Polibi va caura en l'error contrari.
Obres La Suïda, una encyclopèdia medieval, atribueix sis obres a Filarc:
Ἱστορίαι (‘Històries’) en 28 llibres que descriu l'expedició de Pirros al Peloponès. L'obra no va pas sobreviure, però se'n conserven uns vuitanta fragments per citacions en altres obres. (‘Els esdeveniments sota Antíoc i Èumenes de Pèrgam’) (‘Epitafi mític sobre l'aparició de Zeus’), obra única, si bé la Suïda l'esmenta com a dues amb el títol general de , i la primera part com (‘sobre les descobertes i invencions’)
, no esmentada per La Suïda
Referències
Bibliografia
Categoria:Historiadors de la Grècia hel·lenística Categoria:Escriptors de la Grècia hel·lenística Categoria:Artistes àtics Categoria:Grecs del segle III aC