, nom complet Hans Günther von Kluge, fou un militar alemany que participà a la Primera i la Segona Guerra Mundial i que arribà al rang de Mariscal de Camp.
Biografia Nascut al si d'una família prussiana de gran tradició militar, va ser tot un mestre en el concepte de la Blitzkrieg.
Durant la I Guerra Mundial participà en la batalla de Verdun com a oficial d'Estat Major.
Segona Guerra Mundial El 1936 era tinent general i, el 1937, obtingué el comandament del 6è Grup d'Exèrcits, que es convertiria en el 4t Exèrcit, el qual comandà el 1939 en la Campanya de Polònia.
Batalla de França Posteriorment, es va oposar al pla d'atacar occident; però, quan aquest es produí, comandà el 4t Exèrcit durant el seu avanç per Bèlgica en direcció a Charleroi i Dinant. Llançada el 10 de maig, l'operació Fall Gelb va començar amb èxit i el cos de Kluge va avançar ràpidament, arribant al Mosa en dos dies. El creuament del riu, encapçalat pel comandant del 7è Panzer, Erwin Rommel, va permetre establir un cap de pont a la riba oest del Mosa, el 13 de maig, i va obligar el 9è Exèrcit francès a retirar-se. Les forces de Kluge, en particular la 7a Divisió Panzer de Rommel, van aconseguir un ràpid avenç des del seu cap de pont els dies següents; entre el 16 i el 17 de maig, Rommel va capturar 10.000 presoners i 100 tancs, i va aniquilar la resta del 9è Exèrcit francès a costa de només 35 baixes. Sobreexteses i molt per davant del grup d'exèrcits, les Divisions Panzer 5a i 7a van defensar-se d'un contraatac conjunt britànic-francès prop de la ciutat d'Arras el 21 de maig.
El 23 de maig de 1940, va ordenar a les 13 divisions sota el seu comandament que aturessin l'avenç sobre Dunkerque, ciutat cap a on es retiraven les forces aliades de la British Expeditionary Force, decisió que va permetre que bona part de les tropes britàniques fossin evacuades i poguessin retornar al Regne Unit. El 5 de juny, a l'inici de Fall Rot, la segona fase del pla d'invasió, el 4t Exèrcit de Kluge va ajudar a aconseguir el primer avenç a Amiens i va arribar al riu Sena el 10 de juny. El comandament de Kluge i la direcció de Rommel durant tota la invasió van ser reconeguts amb el seu ascens a generalfeldmarschall (mariscal de camp) el 19 de juliol.
Invasió de Rússia El 1941 va ser nomenat comandant del Grup d'Exèrcits Centre del Front Oriental, amb Heinz Guderian com a subordinat —si bé la realitat és que Guderian actuava segons la seva iniciativa, fent cas omís de les indicacions de Kluge. L'u de desembre de 1941, Kluge va iniciar el que havia de ser l'assalt definitiu de Moscou durant el qual Guderian arribà a 42 km del centre de la capital. No obstant això, donada l'escassetat de combustible i la manca de subministraments, va haver de retirar-se davant dels reforços que Gueorgui Júkov va enviar cap a les zones més dèbils, inclosos esquadrons de fusellers siberians. Quan el 5 de desembre l'Exèrcit Roig va llançar un contraatac, les tropes alemanyes van ser incapacies de mantenir la línia de front. Aleshores, Kluge provà de persuadir Adolf Hitler sobre la necessitat de realitzar una retirada limitada per sectors, arribant a telefonar personalment en repetides ocasions al quarter general de Hitler, però la resposta del führer fou negativa.
Quan la situació resultà insostenible, demostrà les seves qualitats tàctiques a les batalles defensives per mantenir un front estable, fins que s'inicià la segona ofensiva alemanya a la Unió Soviètica, a l'estiu de 1942.
El 27 d'octubre de 1942 va resultar greument ferit quan el seu vehicle va bolcar a la carretera de Minsk a Smolensk. Va ser incapaç de tornar al servei actiu fins al juliol de 1944, quan és nomenat Comandant en Cap de l'Oest, després que Gerd von Rundstedt fos destituït arran del desembarcament aliat a Normandia. En va tractà de contraatacar a la zona d'Avranches, però les seves forces eren insuficients per aturar el 7è Cos d'Exèrcit americà, un fracàs que li provocà una profunda depressió.
Complot contra Hitler i mort Kluge es veié involucrat d'alguna manera amb la resistència militar, o almenys en coneixia alguns detalls. Si bé no hi participà activament, tampoc no ho denuncià als seus superiors. Va mantenir una actitud tèbia i no va delatar els plans de von Tresckow, un dels caps de la resistència (Widerstand) (i que serví com a Cap d'Estat Major al Grup d'Exèrcits Centre), quan s'assabentà que planejava assassinar Hitler durant una visita al Grup d'Exèrcits Centre. No obstant això, Kluge rebutjà donar suport als conspiradors del complot del 20 de juliol quan va saber que Hitler havia sobreviscut a l'atemptat.
Posteriorment, va ser cridat a Berlín per a reunir-se amb Hitler després del cop d'estat fallit de Stauffenberg. Convençut que Hitler el castigaria per conspiració i pels presumptes intents de negociació amb els aliats —de fet Himmler i Bormann ja havien aixecat sospites al respecte, se suïcidà prenent una càpsula de cianur a l'avió que el portava a Berlín. Al seu testament, Kluge refermava la seva lleialtat a Hitler.
Condecoracions Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Creu de Cavaller (30.09.1939) (com General der Artillerie i Oberbefehlshaber der 4. Armee) Fulles de Roure (18-01-1943) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber der Heeresgruppe Mitte) (181º) Espases (29-10-1943) (com Generalfeldmarschall i Oberbefehlshaber der Heeresgruppe Mitte) (40è) Creu de Cavaller del Reial Orde Prussià de Hohenzollern amb espases Creu de Ferro 1914 de 1a Classe Creu de Ferro 1914 de 2a Classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe Cavaller de l'Orde del Mèrit Militar de 4a Classe amb espases (Baviera) Creu al Mèrit Militar de 2a Classe (Mecklenburg-Schwerinsches) Medalla al Mèrit pel retorn (Oldenburg) Orde de la Corona de Ferro de 3a classe amb distintiu de guerra (Àustria) Creu del Mèrit Militar de 3a classe amb distintiu de guerra (Àustria) Insígnia d'Observador (Prússia) Insígnia de Ferit, 1918 en Negre Creu d'Honor 1914-1918 Insígnia de 1a Classe del Llarg Servei a les Forces Armades (Creu dels 25 anys de Servei) Insígnia de 3a Classe del Llarg Servei a les Forces Armades (Medalla dels 12 anys de Servei) Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42 Butlletí de la Wehrmacht: 07-08-1941; 18-10-1941; 19-10-1941; 03-09-1943
Referències
Enllaços externs
Cronologia de la vida de von Kluge
Categoria:Guanyadors de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases Categoria:Mariscals alemanys de la Segona Guerra Mundial Categoria:Membres del Reichswehr Categoria:Membres de l'orde de la Casa de Hohenzollern Categoria:Militars alemanys de la Primera Guerra Mundial Categoria:Suïcides alemanys Categoria:Persones de Poznań Categoria:Morts al Mosa Categoria:Militars polonesos Categoria:Suïcides polonesos Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro (1939) de 1a classe Categoria:Guanyadors de la Creu de Ferro (1914) de 1a classe