Barack Hussein Obama II (), més conegut com a Barack Obama (Honolulu, 4 d'agost de 1961) és un polític estatunidenc, 44è president dels Estats Units d'Amèrica, que va ocupar el càrrec entre el 20 de gener de 2009 i el 20 de gener de 2017. Fou el primer afroamericà que ocupà el càrrec.
Obama es va graduar en la Universitat de Colúmbia i la Harvard Law School, on fou el primer president afroamericà de la Harvard Law Review. Va treballar com a organitzador comunitari a Chicago abans de graduar-se, moment en què va començar a treballar com a advocat de drets civils a Chicago. Posteriorment, va servir en tres legislatures al Senat d'Illinois entre 1997 i 2004 i va ser senador júnior dels Estats Units per Illinois a entre 2005 i 2008. També va ser professor de dret constitucional a la Universitat de Chicago entre 1992 i 2004.
El 2007 va llençar-se a la carrera presidencial i el 2008 va competir en les primàries presidencials del partit Demòcrata contra Hillary Rodham Clinton. Va guanyar el nomenament i es va convertir en el primer afroamericà a optar a president dels EUA. En les eleccions presidencials dels Estats Units de 2008 derrotà el candidat republicà John McCain i va ser investit com a president el 20 de gener del 2009. El mateix 2009 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.Barack Obama, nomenat premi Nobel de la Pau 2009 contra pronòstic 3cat24.cat Confrontat al republicà Mitt Romney, guanyà per segon cop les eleccions presidencials el 2012.
Primers anys Barack Obama va néixer al Centre Mèdic Kapi'olani for Women & Children a Honolulu, Hawaii, fill d'Ann Dunham,Per al mom de Stanley Ann vegeu Obama (1995, 2004), p. 19 de Wichita, Kansas, i Barack Obama, Sr., nascut a Nyang'oma Kogelo, Kenya. Els pares d'Obama es van conèixer l'any 1960 en una classe de rus a la Universitat de Hawaii, on el seu pare estudiava com a alumne estranger becat. Es casaren el 2 de febrer de 1961. Els pares d'Obama se separaren quan ell tenia dos anys i es divorciaren el 1964. El pare d'Obama tornà a Kenya i veié el seu fill només un últim cop a la seva vida abans de morir d'accident de cotxe el 1982. L'agost de 2006, Obama i la seva família viatjaren a Kenya per conèixer el lloc de naixement del seu pare, un poble a prop de Kisumu una zona rural a l'oest del país.
miniatura|esquerra|Certificat de naixement de Barack Obama Després del divorci, la seva mare es va casar amb un estudiant indonesi anomenat Lolo Soetoro, que estudiava a Hawaii. Quan el general Suharto, arribà al poder el 1967, tots els estudiants a l'estranger foren repatriats i la família es mudà a Indonèsia.Obama (1995, 2004), p. 44–45. Obama assistí a diferents escoles a Jakarta, com la Besuki Public School o la St. Francis of Assisi School, fins que tingué 10 anys.
Fou aleshores quan Obama va tornar a Honolulu per viure amb els seus avis materns, Madelyn Dunham i Stanley Armour Dunham, on assistí a l'escola Punahou entre 1971 fins que es graduà l'any 1979. La mare d'Obama tornà a Hawaii el 1972 durant cinc anys i el 1977 va tornar a Indonèsia, on treballà com a antropòloga. Va viure allà durant la major part de la seva vida tornant a Hawaii el 1994. Va morir de càncer d'ovaris el 1995.
Sobre la seva infantesa Obama escriví amb posterioritat Que el meu pare no s'assemblava gens a la gent del seu voltant -era negre com la brea i la seva mare blanca com la llet- i això quedà molt registrat a la meva ment.Obama (1995), p. 9–10. En les seves memòries de 1995 defineix la seva lluita interna com la d'un jove adult intentant reconciliar-se amb les percepcions socials de la seva herència multiracial. Escrigué que acostumava a beure alcohol, a fumar cànnabis i a prendre cocaïna durant la seva adolescència per oblidar preguntes sobre qui era. Durant el Fòrum Civil de la Presidència (2008), Obama va identificar aquests consums com la seva falta moral més greu.
Alguns dels seus companys a la Punahou School explicaren al Honolulu Star-Bulletin que Obama era madur per la seva edat i que alguns cops assistí a festes i altres esdeveniments per associar-se amb estudiants afroamericans i militars. Sobre aquells anys Obama escrigué: L'oportunitat que Hawaii oferia — d'experimentar una gran varietat de cultures en un clima de respecte mutu — esdevingué una part integral de la meva visió del món i base d'alguns dels meus valors més preuats. "As a teenager, Obama went to parties and sometimes sought out gatherings on military bases or at the University of Hawaii that were mostly attended by blacks."
Després dels seus anys escolars, Obama es traslladà a Los Angeles, on estudià a l'Occidental College durant dos anys. Prosseguí els seus estudis a la Universitat de Colúmbia a Nova York, on estudià ciències polítiques amb una especialització en relacions internacionals. Obama es graduà en Arts a Colúmbia el 1983. Va treballar durant un any a la Business International Corporation i després al New York Public Interest Research Group. Obama (1995, 2004), p. 133–140; Mendell (2007), p. 62–63.
Després de quatre anys a Nova York, Obama es traslladà a Chicago, on fou contractat com a director de Projectes de Desenvolupament Comunitaris, una organització religiosa dedicada a organització comunitària formada per vuit parròquies diferents en diversos barris de Chicago. Va treballar-hi durant 3 anys entre juny de 1985 i maig de 1988. Obama (1995, 2004), p. 140–295; Mendell (2007), p. 63–83. Durant aquests tres anys, el personal a càrrec seu va créixer d'un a tretze membres i el seu pressupost anual de 70.000 a 400.000 dòlars. Els seus èxits inclouen ajudar a establir diversos programes d'orientació laboral o programes de tutoria en escoles de secundària així com una organització pels drets dels llogaters. Obama treballà també com a consultor i com a formador a la Gamaliel Foundation, un institut d'organització comunitària. reprinted in: A mitjan 1988, va viatjar per primer cop a Europa durant tres setmanes i durant cinc setmanes a Kenya, on va conèixer molts dels seus familiars paterns.Obama (1995, 2004), p. 299–437.
Obama va entrar a l'Escola de Dret de Harvard el 1988. Va ser elegit editor de la Revista de Dret de Harvard al final del seu primer any, Mendell (2007), p. 80–92. i president de la revista en el seu segon any, essent el primer afroamericà a aconseguir-ho.
Durant els estius tornava a Chicago, on treballà en els bufets Sidley Austin (el 1989) i Hopkins & Sutter (el 1990) Després de doctorar-se magna cum laude a la Universitat Harvard el 1991, va tornar a Chicago.
L'elecció d'Obama com el primer president afroamericà de la Revista de Dret de Harvard va gaudir d'una gran atenció mediàtica a tot el país i el va portar a establir un contracte per un futur llibre sobre les relacions interracials. Obama (1995, 2004), p. xiii–xvii. Fent un esforç per reclutar-lo, la Universitat de Chicago el va becar i li oferí una oficina per treballar en el seu llibre. Originalment, pensava tenir-lo acabat en un any, però la feina es va allargar donat que el llibre involucrava gran quantitat de records personals. Per a treballar sense interrupcions, Obama i la seva muller, Michelle, es traslladaren a Bali on escrigué durant uns quants mesos. El llibre va ser finalment publicat el 1995 amb el nom de Dreams from My Father (somnis del meu pare).
Entre abril i octubre de 1992, Obama dirigí el Projecte Vot d'Illinois, un esforç per registrar 150.000 dels 400.000 afroamericans de l'estat que amb l'ajut de 10 treballadors i 700 voluntaris. L'èxit del procés va fer que la Crain's Chicago Business el mencionés el 1993 com un dels 40 poders emergents del país.
Durant dotze anys, Obama exercí de professor a l'Escola de Dret de la Universitat de Chicago ensenyant Dret Constitucional. Va ser-ne docent entre 1992 i 1996 i posteriorment fou ascendit a docent sènior entre 1996 i 2004.
També s'uní a Davis, Miner, Barnhill & Galland, una firma de 12 advocats especialitzada en drets civils i desenvolupament econòmic comunitari, de la qual va ser associat entre 1993 i 1996 i va participar en el consell entre 1996 i 2004. Obama (1995, 2004), p. 438–439, Mendell (2007), p. 104–106.
Obama fou membre fundador de la plataforma de directors de Public Allies, destinada al desenvolupament juvenil el 1992. Hi va renunciar després que la seva esposa, Michelle, esdevingués la directora executiva de Public Allies Chicago a principis de 2003. Fou director de la Woods Fund of Chicagoentre 1994 i 2002, que havia estat el 1985 la primera fundació a subvencionar el Developing Communities Project (projecte de desenvolupament comunitari), i entre 1994 i 2002 a la junta directiva de la Joyce Foundation. Obama formà part de la junta directiva del Chicago Annenberg Challenge entre 1995 i 2002, com a president fundador i president de la junta directiva entre 1995 i 1999. També fou de la junta directiva del Comitè d'advocats de Chicago pels drets civils, del Center for Neighborhood Technology i del Lugenia Burns Hope Center.
Va conèixer a Michelle LaVaughn Robinson al despatx d'advocats per al qual tots dos treballaven. Van contreure matrimoni a Chicago, el dia 3 d'octubre de 1992. Barack Obama i Michelle Obama van tenir la primera filla, Malia Ann, el 1998. Tres anys després, el 2001, va néixer la seva segona filla, Sasha (Natasha).
Carrera política Senat d'Illinois (1997–2004) Obama fou elegit pel Senat d'Illinois el 1996, i va succeir la senadora Alice Palmer com a senador del 13è districte, que aleshores comprenia a Chicago el barri de South Side, Hyde Park-Kenwood el sud de South Shore i l'oest de Chicago Lawn. State Sen. District 13=State Rep. Districts 25 & 26. Una vegada elegit, Obama va guanyar-se el suport dels partits Demòcrata i Republicà per impulsar reformes legislatives en camps com l'ètica i la sanitat. Va donar suport a una llei que relaxava els impostos a treballadors amb rendes baixes, va negociar una reforma del sistema sanitari i va promoure un augment de subsidis per a manutenció d'infants. El 2001, com a copresident del comitè bipartidista Joint Committee on Administrative Rules, Obama donà suport a les regulacions impulsades pel governador republicà Ryan que promovien regulacions en els préstecs i en les hipoteques orientades a evitar desnonaments.
Obama fou reelegit al Senat d'Illinois el 1998, vencent al republicà Yesse Yehudah a les eleccions generals i de la mateixa manera l'any 2002. L'any 2000, va presentar-se a les primàries del partit com a candidat a la Cambra de Representants dels Estats Units perdent davant del qui ja feia quatre anys que era senador Bobby Rush per un marge de dos a un.
El gener de 2003, Obama esdevingué president del Comitè per la Salut i els Serveis Humans del Senat d'Illinois quan els demòcrates, després d'una dècada en minoria, recuperaren novament la majoria. Va donar suport a la legislació impulsada per ambdós partits que requeria controlar la Discriminació racial en les detencions policials tot requerint a la policia anotar la raça dels detinguts per assumptes de trànsit legislació que obligava també a gravar en vídeo les interrogacions en delictes d'homicidi, fent d'Illinois el primer estat a requerir-ho.
Durant les eleccions generals al Senat de 2004, representants policials van donar-li suport per la seva implicació amb organitzacions policials i en la promulgació de reformes sobre la Pena de mort. Obama renuncià al seu escó al senat d'Illinois el novembre de 2004 després de la seva elecció com a senador al Senat dels Estats Units.
Campanya per al Senat dels Estats Units de 2004